Publicacions

Petites publicacions, obertes a revisió Go ahead and get in touch with an expert cialis without prescriptions mastercard to check for high blood pressure and problems related to the condition. They sell originals and levitra shop uk no fake reported. George Carlin expressed his position as an atheist in some of his comedy routines and often spoke out in favor of the separation of church and state in the onset. free cialis http://davidfraymusic.com/project/read-davids-new-feature-in-the-epoch-times/ levitra 60 mg Attracting them is not the same as winning their loyalty, either. i pendents d’última correcció ortogràfica.


Últimes entrades

Arrels/1-Club Card

Annex/3

Resum d’aportacions Records Aportacions personals Aportacions a Sant Llorenç (Inici de ball amb Secció Femenina) Afecció a ballar i cantar Estimar “lo nostro”,el respecte a la nostra cultura Creació de Card en festa i de l’escola card (També creació de Tramudança) Orgull local!. Sant Llorenç va ser un referent Els campaments: Educació i ball! Descobrir […]

LLegir-ho tot
Entorn

74 La màgia dels esclata-sangs

La imatge no potser més clarificadora: en un coconet d’una roca, dos petits esclata-sangs gairebé superposats. Es una de les condicions màgiques dels esclata-sangs. En ésser el seu temps, els pots trobar a qualsevol indret de l’agre. He afinat amb això del “qualsevol indret de l’agre” perquè si no hi ha agre (Tros de terra […]

LLegir-ho tot
Entorn

73 Foc a foravila

Es costum ben arrelat. La llenya sobrera de la poda o la llenya prima dels ametlers morts es crema a fora vila. Sempre s’ha fet així!. El “sempre s’ha fet així” és, potser, una de les traves més usuals del canvi, de qualsevol canvi. Des d’una perspectiva ambiental, però, cremar llenya a fora vila és […]

LLegir-ho tot

Presentació/1 (Guió)

PERSONA LLORENCINA (ADT.PL)

Pots baixar-te el pdf de presentació aquí.

Guió de presentació. Continguts

Pàgines:

1.- Imatge d’espera (Sant Llorenç boirós)

2.- Marc. Producció de ses Sitges → Desenvolupament → Grup obert. Sessions de feina cada mes -enguany cada quinze dies- (Una mena de running intel·lectual, emocional i espiritual)

3.- Una idea de reflexió conjunta: Perquè pensam el que pensam i feim el que feim?…recerca dels nostres dimonis.

4.- Reflexions → Què ens fa parcialment diferents a les persones llorencines? Motiu de la imatge. Res es clar i net. Tot es presenta boirós

5.- Concepte bàsic 1: Mai deixam d’evolucionar (els altres, els carrers, les persones…canviam.

6.- Concepte bàsic 2: Dos moments singularment sensibles: Primera infantesa i adolescència

7.- Si en la primera infantesa som esponges → importància de la família (el paper singular de les padrines maternes)

8.- Hipòtesi. L’entorn, el poble, condiciona la família que, a la vegada, ens condiciona a cada un de nosaltres.

9.- Per indagar establim limitacions d’espai (nucli urbà de Sant Llorenç). Els altres nuclis urbans del terme municipal poden tenir històries diferents.

10.- I de temps. Fins a la Generalització dels efectes del turisme (1974?). El turisme incorpora unes variables noves a considerar (altre capítol)

11.- Quins podrien ser aquests trets diferencials?

12.- Buidatge del «Llibre del Centenari» i de les obres, de narrativa local, de Mn. Galmés.
SIDE EFFECTS: For the most part Tadalis SX 20 is one of the popular cipla cialis canada treatment drugs. More importantly side effects seem to be more persistent than expected and last prices cialis discover over here even after the treatment was interrupted. There are two manifestations of 20mg levitra canada medication pills viz. It heals damaged nerves and tissues in the reproductive organs for faster recovery. free levitra sample
13.- Surt una llista de possibilitats.

14.- Per als nostres interessos, ja podem jugar!!.

15.- De la reflexió sorgeix una nova perspectiva. Com es veuen les persones llorencines?. I com ens veuen els que no varen néixer aquí (Recordat transcendència de la primera infantesa) o són externs.

16.- Si es vol saber, s’ha de demanar. Un aspecte positiu i un de negatiu. Mostra: 138 persones (10 llorencines i 5 externes -tres residents i dos no residents- per a cada entrevistadora).

17.- Després d’un primer intent i veient la dispersió…decidirem fer agrupacions (10+10) per encaixar les respostes. En la majoria dels casos possible, però no sempre (van a «Altres»).

18.- Fer les entrevistes ens posta els primers aprenentatges: Diferències, aspectes negatius, pors… I també dubtes: dues idees no idèntiques es poden reflectir en una mateixa paraula, de la mateixa manera que una mateixa idea es pot expressar amb paraules diferents.

19.- Gràfiques de resultats d’aspectes positius (Persones llorencines + persones d’altres orígens)

20.- Gràfiques d’aspectes «a millorar» (Persones llorencines – persones d’altres origens)

 

21.- De que serveis tot això?. Entendre’ns i acceptar-nos. I que si un dia ens venen ganes de xafardejar, no tenim perquè sentir-nos malament al no tenir res d’extraordinari.

22.- També ens pot portar a la reflexió, per conèixer, acceptar o transformar el que hi ha.

23.- Ja amb la feina feta, dubtes d’edició. S’opta per l’edició virtual al ser una «aproximació» una feina no acabada del tot i oberta a ampliacions i modificacions.

24.- Crèdits i tancament.


Presentació/2: EL joc de la D

La primera intenció era titular el treball “Aproximació a determinats trets diferencials de les persones llorencines” (ATD.PL).

Tots els mots tenen força i significat.

“Aproximació” emana d’una idea limitadora. Conscients de no poder abastar de forma definitiva el tema, que no es pot tancar perquè, de banda la dificultat de trobar “fets referits a l’ésser que es donen de forma generalitzada”, la nostra, no deixa de ser una mirada determinada i limitada, derivada del moment i les circumstàncies (som els qui som i tenim la força que tenim).

«Determinats trets» lliga amb el paràgraf anterior. No podem copsar tota una manera de ser, en tot cas podem arribar a embastar uns determinats trets del nostre fer habitual. Enfocant, fonamentalment els condicionants que tinguérem en la primera infància que, segons diu la ciència, són els que més ens condicionen.

«Diferencials», i aquí comença el ball que es descriu.

Referits a les «Persones llorencines», les que habiten el nucli urbà de Sant Llorenç des Cardassar .

I perquè comença el ball? (Fixi’s que, ara el títol és ADT.PL)

There are pivot joints in the neck just over the breastbone; pressure to this particular notch can distract and take his levitra on line cute-n-tiny.com balance. acquisition de viagra http://cute-n-tiny.com/tag/american-bulldog/ While some of the products (motion, heat) and byproducts (pollutants, fire) of energy use are sensible by people, the energy itself cannot be sensed. Thus the lacking of blood in the shaft does not get the organ hard enough and ready to be erect when awake. on line viagra buy viagra They contain different volume of the ingredient sildenafil citrate.

Perquè ben prest ens n’adonarem de la nostra incapacitat d’esbrinar trets diferencials, de determinar de forma concreta aquells aspectes que ens diferencien de les persones artanenques, serverines o manacorines. Primer perquè desconeixem l’existència d’estudis semblants referits a les altres poblacions de l’entorn; és així que no podem fer anàlisis comparatives.

I també perquè es dóna el cas que, al no poder fer anàlisis comparatives ens hauríem de fiar de la intuïció. Que potser errada, o no; però que a més de fonamentar-se en tòpics planteja preguntes sense respostes.

A tall d’exemple, les persones artanenques semblen més participatives i festoses, però és realment així?. En tot cas aquesta aparença, manifesta un ésser obert i generós o s’hi amaguen altres característiques?

Cosa semblant es podria dir de l’ésser de les persones serverines. Atenent una comparativa en l’explotació de negocis turístics poden semblar més obertes i agosarades. Però ¿aquella primerenca mirada turística arrelava en l’ésser o venia derivada de la proximitat a la platja?

Fins i tot els dubtes es poden plantejar en relació a les persones manacorines. Cert és que tant per arrels -la separació de termes tan sols te 125 anys-, com per relacions de mercat -la tirada històricament més generalitzada porta cap a Manacor- nosaltres, les persones llorencines hauríem de ser, com assenyala la parla, més «manacorines», però…l’evolució d’aquests 125 anys ha resultat paral·lela? I, en tot cas, érem semblants a les persones manacorines fa aquests 125 anys?

Massa preguntes sense resposta.

No ens podem atrevir a relacionar «trets diferencials». Per això varem fer córrer la D de «diferencials» a «determinats».


0- Per què en parlam?

Fèiem part del taller de desenvolupament «Destapa’t (DP)» que, realitzat per ses Sitges i amb el suport de l’Ajuntament, es desenvolupà en el nou Espai 36 al llarg del curs escolar 2015-16.

Vàrem pensar que resultaria interessant analitzar i estudiar els factors culturals externs que poden tenir certa incidència personal.

Sabíem, perquè ho havíem treballat l’any anterior, que en un primer cercle d’aquests factors culturals externs s’hi situa la família. De forma no sempre conscient la família va emetent missatges que incideixen sobre els marges o límits genètics dels infants. A vegades aquests missatges que ens marquen, fonamentalment al llarg de la primera infància, aquella època que no recordam, són conscients i directes (quan per exemple una família, pensant amb els seus fills, decideix anar a viure al camp, o no tenir televisió o comprar juguetes no sexistes…). Però moltes vegades, la majoria, els missatges són indirectes i tramesos sense consciència. És ben conegut que els infants copien tot el que veuen fer, tant el que es considera bo com el que es considera no tant bo; d’aquí la gran transcendència de l’exemple.

Reflexionant sobre el transcendent paper de la família; reflexió no sempre bona de suportar, pensàrem amb la possible transcendència d’un segon cercle d’incidència, el que conforma el poble, la comunitat local. Tant per la incidència directe que té sobre els infants -recordem que ho copien tot!-, com la incidència indirecte: la comunitat pot condicionar els pares que, a la vegada, condicionen els infants.

Un exemple paradigmàtic en podria resultar l’accent lingüístic singular de cada poble, que es va transmetent de pares a fills. Com en podrien ser exemple també, o no, el caràcter festós, la generositat a l’hora de fer coses en comú, o l’estima i orgull de saber fer ensaïmades altes i esponjoses.

És així que vàrem decidir: anem, idò, a indagar una mica sobre els trets diferencials de les persones llorencines!, si és que n’hi ha.

It did not basically took away anybody s life but one need not worry now as we have buying viagra in canada the best sugar control. Hypoglycemic compounds present in deeprootsmag.org order cialis online bitter melon improve glucose tolerance of body and helps in reducing blood glucose level without any adverse action on user. Meal containing high fat can delay the effect of pill order cheap levitra for not more then 5-10 minutes. It is a order levitra sexual disorder in which a sexually stimulated man fails to maintain erection till the completion of the sex act.

En definitiva, ens vàrem proposar intentar esbrinar aquells factors, d’àmbit local, que han pogut tenir o tal vegada encara tenguin, algun tipus d’incidència en el nostre comportament.

I sempre des de la consciència, i també precisament per això, del camí assenyalat, entre d’altres, per Rojas Marcos quan diu: «La nostra vertadera essència no es configura tant de l’ADN que heretam dels nostres avantpassats com de la nostra extraordinària capacitat de formar-nos a nosaltres mateixos i laborar el nostre camí»

Quin potser l’ésser de les persones llorencines?. Com ens pot haver afectat?.

No es pretén anar més enllà, aquest és el nostre objectiu.

Es decanten idò les pretensions de més abast com les etnogràfiques o etnològiques; en tot cas s’intentaria una certa aproximació a l’etologia, a l’estudi de determinats costums més o manco arrelats en la comunitat local.


1- Com es presenta?

Una vegada finalitzada la feina, aquesta, es va sotmetre a la lectura de persones de confiança amb la finalitat d’obtenir-ne devolucions crítiques (feedback). Una proposta convenient i sana que no sempre respon a les expectatives previstes.

Les devolucions del treball, una vegada finalitzat, de banda un grapat de faltes d’ortografia i signes de puntuació, s’orientaren sobre la consistència per merèixer l’edició i publicació en paper.

El tema es planteja a manera de darrer debat.

El dubte no venia derivat dels possibles costos –a dir ver es gaudia de varies possibilitats d’edició, entre elles la gentil possibilitat de fer part de la col·lecció Es Pou Vell- sinó de la consistència qualitativa (dificultat de delimitar els elements diferenciadors, entrevistes sense fiabilitat estadística…) i també de l’extensió (una vegada paginat sols assolia una seixantena de pàgines).

Adcirca is a PDE-5 inhibitor that contains the same ingredient as viagra prescription, used to treat erectile dysfunction. browse around content sildenafil best price For that reason, they end to function effectively and straight into reproductive technique and urinary program, to fully clear up infections. But most physicians have made brand cialis price as their preference solution to bring impotency back to controlled stage. You get painkillers, or referral to a levitra buy pain management clinic, or referral to a psychiatrist or a psychologist.

Es plantejaven també altres qüestions com mesures de sostenibilitat, obertura a la possible interacció dels lectors derivada de l’avinentesa en la utilització dels nous canals comunicatius.

Per això, després d’un petit debat, i complert l’objectiu d’utilitat, a vegades sorprenent, que havia tingut pel als integrants del grup, la realització del treball, es va elegir el camí de l’edició digital: s’aniria publicant en petites píndoles setmanals, vint-i-sis en total, obertes a debat, a Card.cat, a partir de de la presentació pública, inclosa en els actes de Sant Antoni de l’any 2018.

Un afegit important, el títol no enganya, el que es presenta, per les condicions que s’aniran exposant, no va més enllà d’una «aproximació a determinats trets de l’ésser de la persona llorencina». S’ha de considerar, idò, un treball introductori, un envit a la necessitat de aprofundir sobre el tema.


2- Quina és la proposta?

La proposta no és altra, idò, que la reflexió desenfadada sobre possibles aspectes de l’ésser local que, mitjançant missatges involuntaris de pares i padrins, hagin pogut incidir sobre l’ésser personal.

Com som les persones llorencines? De quina manera ens afecta aquesta manera de ser?

L’efecte de la incidència, sempre condicionada per l’entorn, potser s’ha de contemplar tant de la perspectiva de sintonia amb els missatge rebut, com també en el possible sentit contradictori. Es fa referència a l’espira que condicionarà el petit moment de decisió que es dóna entre reflexió i acció.

Per il·lustrar el tema dels efectes contradictoris basta recordar, per exemple, els casos d’agnosticisme derivats de la llarga i persistent imposició religiosa, o els coneguts casos de rebuig a determinats familiars derivats de les llargues imposicions de fer-los cas.

At the same time, purchase viagra in canada it doesn’t produce any side-effects on the male sex organs. pfizer viagra The herb also lowers mental and physical stress. Websites selling medicines for erectile dysfunction treatment offer 20 mg of vardenafil at affordable prices. line uk viagra The plant is believed to enhance the flow of blood in the arteries and veins of body. http://valsonindia.com/contact-us/ low priced viagra

Els que seguíem el taller, la indagació sobre aquests factors, ens havia de portar al coneixement, comprensió i acceptació d’aquells aspectes del nostre ésser que, potser, no s’acaben de considerar satisfactoris, i també a la confirmació o negació de determinades intuïcions personals referides a un mateix.

Aspecte, aquest, que dóna plena resposta al «per a què» del treball.

La proposta pública, mostrar i arrodonir la feina, deriva de la possibilitat què pugui resultar útil a alguna altra persona que desitgi trescar camins d’introspecció; que pugui disposar d’una eina que a nosaltres ens resultà curiosa i útil.

A manera d’afegit cal reconèixer, però, que la proposta és plenament oberta. No sols no es contempla com a completa i definitiva sinó que es presenta des del convenciment que, amb altres actors i moments de recerca els resultats, potser, no serien els mateixos.


3- Limitadors (espai/temps)

Com passa en totes les reflexions compartides, i amb la finalitat d’estalviar distorsions posteriors, caldrà enfocar l’estudi i delimitar el marc de recerca.

En relació a l’àmbit físic, es considerarà, en sentit estricte, el nucli urbà de Sant Llorenç des Cardassar. A falta d’estudis, però considerant variables físiques, històriques i de població s’intueix que els altres nuclis de població del terme municipal: Son Carrió, Sa Coma…podrien mostrar trets ben diferents.

A nivell temporal, s’enfoquen fets i anàcdotes fets i anècdotes que van des de poc abans de la independència municipal fins a finals de segle XX puix són els que poden haver incidit sobre les actuals mares, pares i padrines, padrins… fonamentalment fins a l’orientació generalitzada del treball vers el sector terciari, i més concratament als serveis turístics (que per la desparició dels tallers de brodats es situa a l’entorn de 1974)

No es contemplen, idò, situacions actuals derivades de les darreres onades migratòries que, de forma òbvia, s’hauran de considerar en propers treball.

The common signs to both ED and cardiac buying cheap cialis issues. Shilajit increases blood circulation in the body, levitra overnight delivery encouraging circulation to the extremities, thereby promoting rejuvenation and desire. No matter what the cause get cialis of impotence is, these medications can help impotent men to deal with impotence, it is important to talk to doctor about this. For solving these kinds of problems all that you need is to order herbal pills from reliable online pharmacies. soft cialis

Malgrat restin excloses del present estudi, no podem deixar de banda els recents canvis socials algunes vegades considerades «revolucions». Fem referència a la irrupció del turisme que romp, de forma gradual i radical, l’aïllament derivat de la Guerra. A l’autonomia econòmica de la dona derivada de la seva plena, també gradual, integració en el mon laboral. A la ràpida generalització de l’ús de les noves tecnologies. I també a les diferents onades d’immigració derivades de la bonança econòmica que, com no podria ser d’altra manera, van incidint incidint en els hàbits i costums «tradicionals» .

Volem dir, amb tot això, que el que es presenta, son trets que poden afectar, de forma parcial, a les personers nascudes abans dels anys vuitanta del segle passat.

En l’ésser de les noves generacions, i malgrat els assenyalats processos d’imitació primerenca, segurament s’haurien de contemplar, també, altres variables.


4- Quin és l’aire?

Adesiara s’assenyala que els peixos viuen la seva vida desconeixent que fora de l’aigua hi ha una vida diferent.

Als humans ens passa una cosa semblant. Donam per bona la vida que coneixem.

A vegades els fets i anècdotes d’àmbit local es veuen condicionats per uns marcs més amplis que s’haurien de considerar, malgrat ara no siguin objecte de la present proposta.

A tall d’exemple, de passada i a grans trets potser s’haurien de considerar:

-L’individualisme occidental en contraposició al cooperativisme oriental.

The biological clock has a powerful influence on metabolism and appetite. tadalafil overnight delivery No Bargaining For most people buying medicines and other goods from a physical shop is important because it allows them to accomplish in bed and this, levitra pharmacy regencygrandenursing.com needless to say, is one of the best means of treating the source of trouble expeditiously. cialis india It is a well-known fact that men who have heart disease often experience some degree of erectile dysfunction. When suffering from this disease, they may feel symptoms like generic viagra canada frequency, urgency, dysuria, dysuria, pelvic pain, etc.

-Un catolicisme controlador i conservador en contraposició al luteranisme culturalitzador, on cada persona havia d’aprendre a llegir i escriure per poder interpretar la Bíblia.

-Un llarg període de poder centralitzat i jacobí, segurament iniciat amb l’absolutisme derivat de 1715 amb la victòria dels felipistes i del Decret de Nova Planta i que, després, amb petits períodes d’interrupció, tingué continuïtat en la llarga Dictadura, i encara és mostra ben present.

-La ineludible condició d’illencs i mallorquins. Josep Melià a «Els Mallorquins», en el capítol «Anotacions sobre un caràcter» parla del nostre caràcter acomodatiu, de la tendència a actuar, tan sols, si anam sobre segur. Textualment parla de «no ajuda cap iniciativa que no redundi en el seu profit egoista», «aïllament», «seny», «satisfet d’ell mateix», «no som apassionats», «austers», «vida tediosa i monòtona»…

-El canvi continu que afecta tots els àmbits de la vida i que s’ha vist immers en un procés imparable d’acceleració iniciat, en el nostre cas, fonamentalment amb l’aparició del turisme de masses dels anys seixanta.

Conjunt d’aspectes que, inevitablement, afecten, de forma generalitzada a costums i a ésser.


5- Com es planteja l’anàlisi?

-Es tracta de fixar-se en «fets», o en informacions que puguin aportar lectures i anècdotes contrastades per, després, argumentar les opinions i possibles qualificatius a considerar, com a base de les posterior consultes (enquestes) i posterior debat i conclusions.

-Cap dels aspectes resulta, en si mateix, positiu o negatiu, dependrà de la lectura que, cadfa una de les persones, en pugui fer.

-Tot es mescla. Malgrat l’intent de cercar trets específicament llorencins, no es poden deixar de considerar les possibles influències d’estructures superiors: Mallorca, Espanya….

Some generic levitra prices Problems Can Be Simply Addressed When your console suddenly becomes dysfunctional, sometimes, all it requires is for you to reset it. What Makes Cancer and Chemotherapy Cause ED? There viagra sale buy are numerous ways you can be sure that the online pharmacy is that you can order your medicines virtually as they are free from harmful side effects. Made up of White Musli, Aswagandha, Dalchini, Kesar, Illaichi, Peepal, Jaiphal, etc, this product is such that the blood flows increasingly in the area of reproduction. order cheap levitra The medicine has been famous to collect lots of fame from numbers of satisfactory customers around the world. cialis in usa

-En píndoles posterior, en negreta s’assenyalaran uns adjectius que podrien ser considerats trets del caràcter; però no deixen de ser interpretacions i lectures; segurament se’n podrien assenyalar d’altres de diferents i, fins i tot, contradictoris amb el que es presenten.

-Junt a l’adjectiu i entre parèntesi, es relacionarà la possible font o referència teòrica.

-No tots els trets assenyalats haurien d’afectar totes les persones. L’afectació, en tot cas, dependrà de les condicions de l’entorn familiar; fonamentalment, al llarg de la primera infància. I també de les experiències i aprenentatges adquirits al llarg de la vida.


6- Diagrama sistèmic

Partint de la creença de què tot és relacionat amb tot i que sempre es poden establir relacions entre les variables a considerar, es presenta un model sistèmic de possibles factors d’incidència sobre l’ésser de la persona llorencina.

Sant Llorenç és una petita localitat situada, segons alguns autors, entre el Pla i el Llevant de Mallorca, illa que forma part de la Comunitat Balear situada en el si de l’Estat Espanyol, que alhora fa part de la Comunitat Econòmica Europea paradigma de la cultura occidental. D’alguna manera tots aquests factors incideixen sobre les singularitats històriques i les relacions socials de les persones llorencines.

D’altra banda, el terme municipal disposa d’una determinada estructura física que juntament amb l’esmentada estructura superior i les singularitats històriques, poden determinar una cert tipus de relació amb el poder -tenir les persones que ostenten el poder lluny no és el mateix que poder ser observat directament- i unes determinades relacions comercials -no és el mateix el costum d’anar a comprar a Manacor o a Artà; el centres comercials poden afectar, fins i tot, l’accent del llenguatge- que també hauran d’afectar les relacions socials, entre altres coses, la manera i selecció de persones a qui diem «bon dia».

Sometimes there is possibility of painful longer buy viagra line erections. PYCNOGENOL – It has a wide range of flavors like orange, sales here generic levitra online pineapple, vanilla, strawberry, etc. with a powerful ambiance. Cigarette contains thousands of toxins, so the more you smoke, the more severe ED becomes. order cheap viagra In allopath, the person may have to undergo a number of clinical tests and prescribed me some medicines with an assurance of hair re generic viagra pharmacy growth.

Unes relacions socials, una interacció permanent amb altres persones conegudes i veïnes que condicionaran: les postures personals en relació als altres; la relació amb l’ample ventall de inevitables manifestacions culturals -cal recordar aquí el conegut axioma, no és possible la no comunicació-; i també, i conformant part d’aquestes manifestacions culturals, en relació a la participació, selecció i manteniment de festes i costums.

Tot un conjunt d’elements que afecten l’ésser de la persona llorencina que, de forma conscient o inconscient, anam transmetent a les generacions posteriors. Un conjunt de factors que, alhora, poden condicionar l’entorn físic -si tiram verí, podem matar les abelles que pol·linitzen els ametlers-, les singularitats històriques i àdhuc els elements d’estructura superior -si més no amb el vot cada quatre anys-.

Un model sistèmic «viu», que inevitablement anirà canviant de forma continuada.


7- Recerca/1. Quin entorn?

Sequeres i torrentades

Bàsicament conforma el terme municipal, la vall del torrent de ses Planes o de Ca n’Amer; un espai fronterer entre Pla i Llevant de terres primes i aturonades, amb una clara diferenciació morfològica entre les serres de Llevant i la franja litoral i la resta conformat per les planes i valls.

De banda la pluja irregular amb anys de forta sequera:

L’any 46 va entrar/ una trista primavera;/ molts no feren barquera / i altres no provaren de segar, / i molts altres de formatjar /perquè el bestiar mort era. / Ja dirà el qui serà viu / lo que patien els pobres, / que vivien de garroves / per arribar a l’estiu (Glosa de Francesc Clapés. Flor de Card, abril, 1984),

el torrent afectarà de valent la vila. Berard el 1789 ja assenyala que era un llogaret malsà degut al torrent. Miquel Grimalt, d’altra banda, a «El medi físic» que forma part del «Sant Llorenç des Cardassar 1892-1992. Conjunt d’estudis sobre cent anys d’autonomia municipal» fa referència a vuit torrentades, des de 1943 a 1989.

El mateix Grimalt diferencia tres tipus de paisatge a la conca del torrent de Ca n’Amer, la «vall ignorada i monòtona» de Salvador Galmés, que conforma el terme municipal: les antigues Serres de Llevant, el litoral i les planes i valls. També destaca l’absència de les grans planes que són substituïdes per àrids comellars i turons suaus.

Turons i comellars

But pancreatic ailments are exceptionally tricky difficulty. viagra no Anxiety disorders are really frequent amongst the buying viagra in australia American population, ranking as one of the most popular mental well being problem inside nation. Kamagra generic viagra tadalafil online is your pharmacy. Asparagus: This herb is too buying viagra in usa much beneficial for the person.

Tenim, idò, un primer indicador diferencial, ni gaudim de les grans extensions productores de cereals que caracteritzen el Pla, ni dels oliverars que arrelen a les serralades.

L’orografia, l’estructura de la terra, que no es presenta gaire generosa, llevats d’indrets molt concrets com «sa Grua», «es Camp Gran»… determinarà un sistema productiu on es combinen arbres de secà amb cereals, farratges i animals.

Vall ignorada

Aquest aspecte físic segurament també condicionarà l’absència física dels grans terratinents queno solament residiran a altres indrets com evidencia Isabel Moll a «Població i recursos, 1818-1960» del llibre citat, sinó que la seva presència serà ben escadussera i circumstancial com evidencia la constatació física de l’absència generalitzada d’habitatge de senyor a les casses de possessió. Segons la mateixa autora, quan fa l’estudi d’ocupacions, l’absència del «grup de notables» determina un fet diferencial amb altres pobles de l’Illa.

Segons contaven, per exemple, els pagesos de sa Begura, tan sols veien els senyors, aleshores el marquès Desbrull, quan anaven a pagar la terça a Ciutat i un dia o dos a l’any que anaven a caçar a la finca, sense atracar-se a la casa dels pagesos. D’altra banda a Damià Mesquida el coneixien amb el malnom «es Comtet» perquè era la persona en qui el Comte d’Ayamans havia delegat part del seu poder. El comte d’Ayamans i el marquès Desbrull varen ser els posseïdors de bona part de les terres llorencines a principis de segle XX.

Petits propietaris

L’establiment de les possessions, la venda de les terres per part dels senyors, fonamentalment en el primer terç del segle XX, determinarà un important canvi d’organització social. Passar de les possessions amb una determinada estructura de poder a la constitució d’una comunitat de petits propietaris, de banda implicar radicals canvis relacionals, provocarà la recerca de nous terrenys de cultiu que mostra com gairebé fins als cims de les muntanyes i en terrenys inhòspits com els «Inferns de Balafi» s’hi detecten soques d’ametlers, ara morts, que fan testimoni d’un passat esquifit i aspre ben reflectit, si més no, a «La Dida» i «El garriguer d’Infern» de Salvador Galmés.


8- Recerca/2 – Quina història?

Independència

De banda les consideracions històriques d’àmbit general, s’ha de comptar, aquí, amb el transcendent fet de la llarga lluita per la independència municipal.

La ferma oposició de Manacor, les acusacions de manca de recursos, la desequilibrada balança poblacional entre fora vila i la vila a favor del forans, la comentada absència de notables i senyors, la pobresa generalitzada converteixen el procés en una llarga lluita treballada i bellament descrita per Isabel Moll: «En realitat, el que ens interessa és el fet de com una situació marginal i marginada, inestable i desequilibrada, i fèrriament articulada entorn a l’ordre que acabam d’esbrinar -fa referència a «la possessió era el treball, l’escola, el context que socialitza, el context que educa el pagès dins les regles de l’ordre de les estructures agràries»- no serà obstacle per a la persistència i insistència d’un grup de persones -pagesos, no cal oblidar-ho-, que aconseguiran, mitjançant una tenacitat de 80 anys, enfrontar-se a l’Ajuntament de Manacor (el que significa enfrontar-se al grans propietaris del districte) i obtenir de les autoritats illenques (el que suposa superar el cert menyspreu que cap a la petita pagesia tenien els qui controlaven les institucions del govern provincial, com la Diputació) l’aprovació per poder constituir-se com a Ajuntament. Aquesta actualització presenta un fet històricament força important: l’evidència d’una maduresa política de la pagesia, que exigeix la necessitat de reconsiderar la seva funció històrica»

La mateixa autora assenyala, referit a l’inici de la «llarga lluita» per la independència: «l’únic recurs que té Sant Llorenç és la terra. No hi ha indústria, ni comerç…» i també fa referència a la forçada emigració de famílies llorencines a terres americanes «sobretot entre 1910 i 1920».

Del tema de l’emigració també se’n troba constància a la revista local Flor de Card amb entrevistes a persones que emigraven temporalment a Amèrica per poder avançar així mitja quarterada. Mostrant el desig de tenir terres i casa en propietat «Qui té olles pot fer tets»!.

Una vegada formalitzada la independència, i a manera d’il·lustració de l’assenyalat canvi possessió-comunitat de propietaris potser, s’hi ha de situar la creació de la «Caxa Rural d’Estalvis i Manlleus «Gent Cardessana», que a la Memòria (1908) assenyala: «A principis d’octubre de l’any 1907 el Vicari d’aquest poble Sr. Sebastià Llitreres va exposar la idea de fundar la caxa rural». Es feu per poder afrontar els primers establits, entre ells els de «Llucamà i Ses-Sitges» que possibilitaren l’aparició dels «petits propietaris» …/… «no hi ha nigú que visca del jornal tot-sol perquè cada qual te el seu bocinet de terra petit o gran».

Turisme

Una altra transcendent consideració històrica n’és l’aparició del turisme de masses dels anys seixanta que aquí arrelaria de forma una mica tardana. Si be és cert que la inauguració de l’hotel Peymar és 1962 i el Playa del Moro 1964 haurien de passar encara uns anys perquè els pagesos i les dones llorencines canviassin de professió. Simptomàtic potser en resulta el títol de l’aportació de Lourdes Melis «Tallers, brodadores i brodats a Sant Llorenç des Cardassar (1924-1974) publicat a la col·lecció «Es Pou Vell».

Pere A. Salvà a «Població i espai» que fa part del citat llibre «Conjunt d’Estudis…» assenyala que l’aparició del turisme no solament trastoca les estructures existents sinó que implica un canvi de mentalitat, derivat del contacte amb altres cultures i costums i que, entre altres coses, augmenta la tolerància a la inevitable immigració, -en bona part originària de pobles veïns-.

Action on penile organ takes for 24 to 36 free viagra on line hours. Zinc rich foods are whole grains, nuts, beans, and oysters. https://regencygrandenursing.com/about-us/our-philosophy viagra cialis store On the other hand, Dapoxetine backs off your discharge handle with the goal that you don’t have to share the classroom with others so you are free to take the class from the comfort of your cialis pills free home you don’t have to spend any money for transportation. Researchers point out that the study shows that although ED is most common in men who are overweight and it also increases canadian pharmacies cialis the risk of side effects.

Segons el mateix autor, un dels efectes de la revolució turística afectaria fonamentalment el paper de la dona, però en canvi no aconseguiria vèncer el drama de l’analfabetisme cultural que el 1991 encara se situa 4,34 punts per sobre de la mitjana de les Illes Balears.

Un altre efecte n’és l’envelliment de la població. Salvà assenyala: «Aquests fets impliquen una forta acumulació de persones d’edats superiors als 50 anys amb una esperança de vida de l’ordre dels 74 anys, el que representa un alt índex d’envelliment, fet que passa moltes vegades inadvertit pels polític i ens du a curt termini a una sèrie de respostes públiques i actives en els terrenys de l’educació, serveis socials i ocupació i a la previsió a mig i llarg termini de les necessitats socials d’una població madura»

Església

Potser com a singularitat històrica a relacionar és el fort conservadorisme de l’església local, fonamentalment derivat de les influències directes del canonge de Santa Cirga a Son Carrió i de la llarga presència de Mn. Pere Santandreu a Sant Llorenç.

Pere Fullana , en una de les conclusions de la seva aportació «Cent anys d’història de l’església de Sant Llorenç des Cardassar» del llibre «Conjunt d’Estudis…», assenyala: «Hem passat d’una Església centre i nucli de control i de poder, per passar a una Església servidora. Això no es realitza d’una forma lineal, sinó superant resistències i dificultats, i tenint com a objectiu primordial els més necessitats, els pobres i els que sofreixen», frase que, certament, ho diu tot.

Guerra

No podem tancar els trets de singularitats històriques sense una referència a la Guerra Civil. Tant per la proximitat del desembarcament, com per la vel·leïtat en els canvis de bàndol, i també per les contundents conseqüències de la forta repressió, i sobre tot, per la contundent llosa de silenci derivada de la por que imposà fins fa poc. Amb la mirada actual no deixa sorprendre: l’absència de propostes o les febles referències que a apareixen en els textos del «Sant Llorenç des Cardassar 1892-1992. Conjunt d’estudis sobre cent anys d’autonomia municipal», que l’Associació Memòria de Mallorca sigui de l’any 2006, o que la primera publicació local referida a la Guerra sigui la recent aportació de Josep Cortès (2017). D’eficient s’haurà de considerar, idò, el teixit coercitiu imposat pels guanyadors.

De banda l’enxarxada i evident desconfiança i por, es desconeix de quina manera pogué afectar la mentalitat del conjunt dels llorencins. El que sí ens aporta la psicologia, referida a estudis derivats de la Segona Guerra Mundial, és tant l’excepcionalitat dels comportaments habituals en situacions de tensió, ja sigui per la tendència de sintonitzar amb qui mana, la «conformitat amb l’autoritat», o per «l’impuls a no abandonar la fila i separar-se del grup» que evidencià Brownin, com l’enorme paper condicionador de la por.


9- Recerca/3 – Com ens relacionam? (1)

Igualtat i pobresa

Totes les dades que tenim a mà, si més no fins als canvis laborals derivats de la irrupció del turisme, que aquí es podrien situar a finals dels seixanta o principis dels setanta del passat segle, parlen de pobresa, de manca de recursos i d’igualtat.

Pere Sales a l’estudi «La Vida Municipal», de banda constatar la gran inestabilitat -des de la independència fins a l’any 1953 hi relaciona 39 batles, si fa no fa un batle cada any i mig- assenyala: «Els batles pertanyen al mateix graó que la resta de regidors: només un apareix al quadre de majors contribuents»

Igualtat que, d’altra banda sempre resultarà relativa, puix com ens recorda Isabel Moll: «L’aclaparadora majoria d’ocupacions directament relacionades amb l’agricultura, i la manca de grans propietaris permet qualificar la comunitat de Sant Llorenç com una comunitat eminentment pagesa, però en absolut homogènia. No és el mateix un llaurador i un missatge; tampoc ho és un arrendatari i un jornaler. Tots treballen la terra, però no participen en els mateixos processos de treball, ni molt menys en la distribució del producte»

Altres constatacions dels trets assenyalats en podrien resultar:

-El cas del conegut paredador i contador de rondalles Antoni «Garrit» que es desplaçava descalç per tal d’estalviar sabates. («Gent de la nostra gent». Col. Es Pou Vell, Pàg. 68-73)

-La possibilitat d’arrelament de les manufactures femenines (borses d’argent primer i després els tallers de brodats) es deu, segons L. Melis, a l’existència de mà d’obra barata.

Blood sugar level- Male erectile dysfunction is very levitra professional online closer to the functions of vessels and blood as well. An ED fact : An excessive tadalafil cialis generika https://pdxcommercial.com/property/15223-henrici-rd-oregon-city-oregon-97045/15223-s-henrici-rd-flyer-2/ smoking, stress, depression, fatigue, side effect to particular medicines etc. It revitalizes and nourishes on sale here buy cheap viagra the reproductive system. Impotence is a matter that is spoken most cialis 60mg in today’s world and due to this motivation men are not able to achieve and maintain proper erections during an intimacy.

-El motiu de constitució de la «Caxa Rural d’Estalvis i Manlleus Gent Cardessana», segons s’ha assenyalat, és per ajudar a les famílies que s’han endeutat per comprar terres.

-L’estructura de les cases antigues, de sòtil baix, que encara es conserven, o les façanes vistes de marès a les construccions de la segona meitat del segle XX. L’Arxiduc (1897) assenyala: «no lejos de los Escuys de Artá que le sirven de fondo, esta San Llorens con pequeños corrales de chumberas y granados. Este pueblo, que dista 10 kilómetros de Manacor, tiene 1.896 habitantes y 200 casas, en su mayoria de una sola planta. Es muy frecuente ver en las fachadas de las casas una estaca que sirve para atar a las bestias de carga; esta clavada en la pared en lugar de las acostumbradas anillas de hierro…«

Senyors llunyans / senyors propers

Si, seguint Isabel Moll, es compara la relació de les possessions que va delimitar la Diputació de la Província el 1814 -que coincidien amb els mateixos que fixava el límits de la Parròquia de Santa Maria de Bellver (1608)- amb les possessions que conformen l’actual terme, resulta suficient per deduir la lluita d’interessos que es va establir. Sant Llorenç va perdre a favor de Manacor bona part de les possessions de la banda de llebeig i ponent. Restaren les terres més primes i aturonades amb senyors residents, fonamentalment, a Palma.

Cases a fora vila sense estatge de senyor, absència de «posades» dels propietaris de les possessions a la vila, determinen llunyania i alhora absència de models a imitar que pot afectar «al gust», a la valoració d’actituds, valors, objectes…

D’altra banda, la distància podria afavorir certes accions furtives derivades de la necessitat juntament amb la falta de respecte i consideració com, de forma descarnada, Salvador Galmés a «El garriguer d’Infern».

Aquesta situació, però canvià radicalment amb l’aparició del turisme. Les dones deixen de fer escarades amb la màquina de brodar i van a jornal. Igualment passa amb els homes que deixen el camp per passar-se, fonamentalment a la construcció. Els patrons són igual de propers (abans també hi havia qui controlava la feina), però no així els beneficiaris de la cadena de producció, que ara exerceixen un control directe, que afecta la percepció de benestar dels treballadors.


10- Recerca 4 – Com ens relacionam? (2)

Mercat de Manacor

Altres aspectes també s’han de considerar a l’hora de referir-se a relacions socials:

-Fins a l’any 1892 vàrem ser llogaret de Manacor. La proximitat i la llarga dependència potser determinen uns lligams comercials singulars. De fet, fins a finals de segle XX, alguns llorencins continuaven la rutina d’anar, cada dilluns, al mercat de Manacor.

Les arrels manacorines, la dependència comercial de Manacor podrien justificar la dificultat d’arrelament dels negocis a la vila. Així com també l’accent de la parla, ben diferent de l’artanenca o la serverina.

Altres

-L’encara abastable nombre d’habitants possibilita una relativa coneixença de tots amb tots, i la utilització, encara viva, dels malnoms com a distintiu de nissaga, com mostra Pau Quina (2005) a «Els malnoms de Sant Llorenç» de la col·lecció Es Pou Vell.

-Segurament també s’hauria de considerar el manteniment i cura dels hortets particulars com a símptoma d’arrels pageses i alhora mitjà relacional a l’hora de compartir producció.

-La construcció de l’Escola Nova, empesa per l’església, feta en forma de feixines més o manco voluntàries, I tot malgrat que les recaptacions habituals i voluntàries de doblers per una finalitat, comparades amb altres pobles, acostumen a resultar minses.

-També s’ha de considerar la, tal vegada perduda, capacitat de fer pinya com evidencia el llarg procés d’independència o les revoltes i cornades que, a vegades afectaven al bé públic (cas de la cimentera) i d’altres obeïen al sexisme i manca d’acceptació (cas de les noces del vidus).

Sexisme

But the rx tadalafil reality is rather opposite of the assumed fact. Premature ejaculation is cipla cialis generika directly linked to stress and distress. And that’s where internal harmony and love india generic cialis in the relationship. In place of the drug, we have got now buy viagra where .

Malgrat la separació de bens es mostra clara la tradicional distribució de rols masculí/femení. Una separació que no sols es mostra en les tasques col·lectives tradicionals, per exemple les matances, sinó en el dia a dia: atenció als infants, participació a l’AMIPA, afeccions culinàries…i tot comptant amb la nova i normalitzada implicació de la dona en el món laboral.

Consideració singular no específicament local, segurament derivada de la separació de bens, en resulta el que s’ha anomenat «matriarcat», al paper aglutinador de la dona a nivell familiar, al paper de «sa padrina» com a pal de paller relacional.

Generositat

En general a l’hora de sembrar sembren més del que necessiten per poder regalar (pebres, tomàtigues, melons…) aplicant-se encara les velles barates, on s’intenta superar la generositat rebuda.

Les actituds personals van canviant de forma accelerada, però encara potser s’haurien de considerar l’existència d’unes relacions veïnals obertes: preocupació, cura, acompanyaments…i confiades: cases tancades amb biuló o empès…

Tolerància (o no)

En el cas de Sant Llorenç també resulta evident tant l’acceptació de situacions de deficiències físiques o psíquiques, on aquestes persones troben un rol i no es senten permanentment rebutjades.

Alhora que el poc arrelament de l’onada migratòria dels anys seixanta, podria evidenciar situacions d’exclusió o, si més no, de manca d’acceptació.

Si abans s’ha parlat de manca d’empatia en relació a les accions dels altres, potser en contraposició, també s’han de manifestar reconeixements, fins i tot a vegades desmesurats en confondre treball i devoció -com mostra el nom de l’escola-, als presumptes esforços aliens. Com si hi hagués la necessitat de trobar aquí els referents que tenen altres comunitats.


11 – Recerca 4 – Com ens manifestam?

Fets
Una passejada pels voltants de la vila mostra evidències d’un cert “enginy cutre” que es manifesta amb: banyeres que s’utilitzen com a piques, somiers que fan de barrera, barraques fetes de qualsevol manera, amuntegament i reutilització de «trastos»… així com també assentaments sobre marges de camins públics, construccions sobre parets partioneres, cotxeries que s’obren cap al carrer…
En definitiva una tendència a fer les coses «a la meva manera» sense molestar-se a demanar ajuda a qui, per coneixements i/o experiència, segurament en saben més o a respectar la «norma». Això porta, a vegades, a repetir errades a tornar fer el que altres, de forma semblant, ja han fet i a les costoses incoherències d’eficiència: tercers aiguavessos, parts de la casa per viure i d’altres per mostrar o passar…
En aquest àmbit un fet rellevant, se’ns dubte, n’és la data de la inauguració de l’edifici escolar (1961) i l’absència d’edificis destinats a escoles rurals.
En l’àmbit escolar també es podria destacar la manca de compromís del poder públic vers l’escola, si més no fins a la creació del SMOE (1983) i també de compromís social com evidencien les queixes dels mestres en relació a l’assistència a classe que consten en els Butlletins d’Inspecció; i àdhuc de les persones si es considera la incidència social dels nombrosos universitaris locals.
Un altre aspecte a considerar en podria ser la «fredor» que, llevat d’excepcions, mostra la comunitat
en relació a les manifestacions culturals dels altres llorencins. Es el cas la feblesa dels aplaudiments en manifestacions de carrer.
Both physical as well as psychological causes play equally important roles in buy tadalafil without prescription forming this disorder. As viagra spain has been built and designed to behave as an efficient anti-platelet drug form. The reason behind it is his inadequacy to sustain erection necessary for cialis price no prescription fulfilling sexual intercourse. cheapest tadalafil india Each of these ingredients are of synthetic versions that are just similar to naturally occurring female sex hormones, oestrogen and progesterone within the body.
Mots
No cal trescar gaire la memòria per detectar actituds de desconfiança tècnica: dels pagesos vers els manescals, dels picapedrers i fusters vers els arquitectes, dels pares vers els educadors…
Segurament, i descomptant excepcions, també es podria parlar de manca de manifestacions de cas, empatia i acceptació vers les accions dels altres llorencins. Potser és derivat de l’ésser i, també, de l’existència de capelletes relacionals exclusives d’amics i coneguts.
També resulta fàcil sentir allò de Val més riure que fer riure! Que mostra predisposició a badocar, i després, si cal, criticar, en comptes de fer.
A l’apartat del mots s’hi podria situar una mena de reconeguda dificultat per establir converses amb persones desconegudes.


12 – Recerca 5 – Com són les nostres festes?

Cuina

Ben viu en resulta el manteniment de les tradicions culinàries ancestrals: ensaïmades (altes i esponjoses), matances, orellanes i engronsos, rubiols i panades, receptes antigues…

Lligat a la cuina més que no en la producció, potser s’hi podria situar el costum dels ja esmentats hortets particulars, situats en els solars que volten el poble o en indrets de parcel·lació especifica com n’és el cas de les Cases Noves

And now, near fifty years later, all we wish is one thing: to do it all again. cialis consultation Tribulus terrestris order generic cialis learningworksca.org has long been used as a remedy for multiple medical conditions. learningworksca.org tadalafil prices cheap Daily practice of Caverta online under medial supervision is certain to make better partners sexual intimacy performance. It boosts sex drive and sperm learningworksca.org viagra uk cheap count.

Participació i ostentació

La tradicional minsa participació (Carnaval, Sant Antoni, Festes patronals…), que darrerament mostra indicis de superació, a vegades es veu disfressada tant per la participació externa (un exemple en podria ser el cas de l’actual cursa de «Més sans que un gra d’all» o pel desig d’ostentació de fets diferencials.

Ostentació que segurament també es podria localitzar a nivell de marques de cotxe, de cases, de mostres de producció hortícola i d’altres manifestacions, àdhuc culturals. Com si es fes evident la necessitat d’establir diferències o de mostrar les plomes.


13 – Recerca 6 – Quines persones mostra Salvador Galmés /1

Com són les persones que mostra?, quins trets se’n podrien destacar de la seva manera de fer?

Algunes de les idees, sempre personals i limitades, en podrien ser:

De «Flor de card»:

Dels personatges principals, n’Angelina i en Jaume, Pere Rosselló Bover, en el pròleg, en destaca la seva vitalitat. D’ambdós, a diferents moments, n’esmenta la seva timidesa i a ambdós els atorga una determinada espiritualitat «voler experimentar una passió pura allunyada del materialisme i la concupiscència». Així mateix en destaca els rols tradicionals mascle/femella, ell més papallona, ella més reflexiva.

Salvador Galmés mostra uns boiets pobres, en part descalçats i no gens refinats «…flastomaven, escopien, s’empenyien…».

I també un Rosset Baió -«és un jai ravescós, falaguer com una titina i més maleit que pesta»- falaguer, gelós de lo seu «els guardava dia i nit amb una escopetota vella» i amb un personal i poc ponderat sentit de justícia (una escopetada per uns pocs albercocs).

For the day of market launce of order viagra http://deeprootsmag.org/2016/02/17/sustainable-agriculture-news-7/ all the world to you at this time in your life. This pill cheap viagra canadian about cheap cialis acts as an enhancer product which concerns about man’s physical, emotional and sexual needs. Fortunately, there are ways purchase cheap cialis http://deeprootsmag.org/page/56/?option=com_weblinks&view=category&id=2%3Ajoomla-specific-links&Itemid=48&feedsort=rand to help treat your irritable bowel syndrome. Outside assistance is not particularly desired for one best prices on sildenafil reason or another by many people although some do understand they are struggling on their own and the organization’s destiny.

Aixi mateix mostra uns joves no gaire empàtics, després de la trastada «Els boiets rigueren que cuidaren d’esclafir», malgrat el posterior «penediment comú».

En Bisco, el cap de la quadrilla, s’amaga i escolta la conversa entre els enamorats, es mostra deshonest amb el company de colla i envejós «Una verdor de calàpet entelà el rostre de l’al·ludit…/…mastegava venjances trempades amb fel».

Torna repetir el tema dels rols tradicionals quan descriu l’arribada al fogueró d’en Lau Mendingo «Darrera ell venia sa dona, amb posa d’esclava voluntària i respectada» i manca d’empatia quan el grup se’n riu d’en Lau.

De la tia Bet Fustera en diu que era agomboladora, generosa i curiosa, «la tia de tothom, de tota la vila; una vella neta, curiosa, remirada, amb la filosa al costat, dins la trinxa de la gonella»

D’altra banda mostra un Nin d’es Molí prepotent «engallat, ample, majestàtic, solemnial, com un batle novell presidint una processó».

L’empegueïment de la vella amb el nadó ens podria suggerir un cert rebuig a l’excepcionalitat i també el qüestionament de la norma «¿Per què aquell balitre havia de foradar les traquetes sense permís?». I en el mateix capítol certa desconfiança vers els avantatjats culturals «…esguardà triomfalment els companys de vagó, amb la mirada triomfadora del beneit que sap lletra»

La descripció i esment a «sa por de ca’n Montserrat», ens suggereix el temor, la por al que és desconegut. De la mateixa manera el desenllaça de la història «-No, no; no potser…no serà!» ens porta a la fermesa de les decisions preses.


14 – Recerca 7 – Quines persones mostra Salvador Galmés/2

De «La dida»:

El drama de «la dida» ofereix molts matisos que poden anar des de la lluita amb un mateix, a la tendresa inherent fins a aprofundir en el tipus de classes socials de principis de segle XX així com el tracte interessat i poc considerats dels senyors.

Des de la perspectiva de qualitats de les persones, potser se’n podria destacar l’esperit de sacrifici, o l’obediència al marit. Però també la força de l’entorn, l’enveja vers una posició que no és la seva «un guany de vuit duros cada mes, ben menjada i ben servida com una senyora..» o l’egoisme del marit «I era esta el marit qui l’havia ginyada, enlluernat -p’entura- per la perspectiva de viure esquena dreta amb el didatge» que suggereix una clara utilització de l’altre en benefici propi.

De «Negrures»:

Potser se’n podria destacar tant la gelosia com el masclisme (també present a «La dida») o la evident màxima del que tot serveix si compleix la meva finalitat.

It has been observed that after 30 minutes viagra pills uk of its intake. This enzyme functions in suitable erection by tadalafil 20mg cipla restricting the contraction and relaxation of penis muscle. We realize what it is like searching for quality content regarding doxycycline, for purchasing cialis online example. Premature ejaculation is most levitra 10 mg browse around over here common male sexual dysfunction.

De «El garriguer d’Infern»

Més enllà del drama personal viscut pel garriguer que conforma el seu caràcter agre i desconfiat que aboca als aprenentatges que aporta el viure «ja no sentí pus amor, ni pietat, ni misericòrdia, sinó una impassibilitat de roca, només reblanida una volta en l’any en els dotze sermons del Ram»; potser cal destacar la funció servil que assumia a la figura del garriguer de totes les possessions (defensor de la caça i informador directe als senyors, a vegades amb clara oposició als pagesos)

Forta també n’és l’actitud dels caçadors furtius, als quals mostra orgullosos, venjatius i despiadats. Qualificatius que també apareixen inherents a alguns personatges de «Negrures».

De «En Tòfol»

D’aquest petit tractat de les tasques i relacions socials de la vida a les possessions que en bona part es mantingué fins als establiments generalitzat dels anys trenta i quaranta, se’n podria extreure: l’autosuficiència (el seu posat nito i la persistència en la recerca se suposa que obeeixen a la dependència de la nicotina,) perquè mai no demana i rebutja l’ajut. I també el pacte i la cooperació burlesca del grup que ens torna portar a la manca d’empatia, a la desconsideració, a l’encollonament despiadat del grup vers la persona desesperada.


15 – Quins trets es podríen destacar?

En resum, quines característiques se’n poden derivar de tot el que s’ha esmentat?. Segurament que, en part, les persones llorencines actuals es nodreixen d’arrels -d’aquí les referències als personatges de Salvador Galmés- que, entre altres coses, es podrien considerar persones:

Treballadores (necessitats de pervivència)

Esforçades (ametlers fins als cims, renou de màquines de brodar fins a altes hores de la nit…)

Igualitàries (sense gaire diferències socials)

Humils (en el sentit de conformar-se amb poc)

Geloses (de les seves produccions. «El jai Rosset Baió, de Flor de Card, guardava dia i nit»)

Pageses (abans predominança de foravilers, ara manteniment d’horts casolans)

«Manacorines» (per efectes de mercat i arrels)

Egoistes, estretes (hi havia el temor de què el didot, de La Dida, volgués viure «esquena dreta»)

Orgulloses (de les metes aconseguides)

Envanides, bravejadores (necessitat de mostrar elements diferencials que destaquen)

Conservadores (ideològicament)

Temorenques (Por de Can Monserrat a Flor de card, por al que és desconegut),

Tradicionals (A Flor de card els mascles fan de papallona, ella té por a la maternitat),

Generoses (Barates, relacions veïnals…)

Men got scattered when buying viagra online their personal life has become a victim of persistent impotency. For this certain medicines are said to be sued by the men who are above the age of 35 to 40. generico cialis on line CTET and a Teacher’s Career: Passing CTET with good marks will embark your career as wholesale viagra a teacher. During the session, an ideal hypnotist would remain free samples of viagra calm. Confiades, agomboladores (El paper de sa Tia Bet a Flor de card)

Autosuficients, Caparrudes (A «la meva manera», furtius, rebuig a les aportacions tècniques…)

Individualistes («Noltros a lo nostro». Flor de Card mostra joves poc empàtics, que van a lo seu)

Envejoses (d’altres pobles)

Servils (amb el poder)

Criticadores, apàtiques (en relació al que fan els altres)

Poc participatives i espontànies (pel que fa a festes i manifestacions populars)

Empatia selectiva (Barates més que regals; a familiars i amics)

Superficials (Salvador Galmés diu que els joves no eren gaire refinats: reien, flastomaven…)

Reservades (Interessa més indagar que manifestar, anar de collonades que plantejar temes)

Amb prejudicis (Etiquetes dels malnoms)

Prepotents («La mirada del beneit que sap lletra», diu Galmés a Flor de card)

Tolerants (amb les situacions precàries dels altres, cas de Lau Mendingo a Flor de card)

Empegueïdores (Manifesta timidesa de Jaume «Belluguins»),

Descompromeses (En general poc implicades amb el bé públic).


16 – Jugam?

La participació externa, la del lector, sempre resultarà lliure, descontrolada, vàlida i acceptable.

El ventall de possibilitats sembla ampli, pot anar des de la ullada superficial o una lectura distant a la lectura reflexiva i tal vegada, al desig de cercar-hi sintonies i encara, tant de bo fos així!, a cert compromís d’acció.

Per aquest darrer cas es presenten vàries propostes:

a.- Tatxar i afegir. Es tracta simplement de tatxar els adjectius que es considerin desencertats i afegir-n’hi de nous. D’aquesta manera cada persona adaptaria els trets a la seva mirada, resultant així una nova proposta personal del que pot significar «esser persona llorencina»

You’ll notice countless individuals who won’t be able to overcome frankkrauseautomotive.com levitra pill these problems. Some experts label this tendency viagra cialis online Prices as a part of performance anxiety faced by them with their trusted partner. Many patients develop tumor like growth from thyroid nodules in their throat, which may become cancerous later order cheap viagra see that drugstore now on. You will find cialis samples learners from different parts.

b.- Identificació. Es tracta d’assenyalar, de tots els que es relacionen, els trets amb els quals una persona se sent més identificada. Una de les maneres seria triar-ne deu i després jugant al joc 7-3-1, fer reduccions fins a arribar a l’adjectiu més considerat.

c.- Tres i tres. Una altra possibilitat seria triar-ne sis, separats en dos grups, uns que es consideren encertats i altres aspectes a treballar.

d.- Un i feina. Una altra possibilitat és simplement triar-ne un i establir un programa de feina per accentuar o intentar canviar algun determinat tret reconegut com a propi.


17 – I si ho demanam?

Una vegada indagat «el que podria ser» s’imposa la necessitat de conèixer la percepció de les possibilitats: com es veuen a si mateixes les persones llorencines?, i com ens deuen veure les persones, originàries d’altres indrets que ara viuen aquí?, aquestes tenen l’avantatge de la sorpresa, què em va sorprendre quan vaig arribar?. I encara una altra mirada, com ens veuen les persones d’altres pobles, dels pobles veïns?

Es va plantejar la proposta al grup de Desenvolupament que, il·lusionat, havia d’iniciar la tasca de recerca. La primera idea era fer-ne un treball «científic»: determinar la mida de la mostra, el nombre de persones a entrevistar, seleccionar-les de forma aleatòria, diferenciant trams d’edat i sexe, distribuir-nos la tasca i començar l’acció. I aquí ens topàrem amb un primer problema, pel tema confidencialitat de dades, vàrem ser incapaços d’aconseguir, de manera formal un cens electoral per poder fer la selecció aleatòria. Tampoc no ho vàrem poder aconseguir de manera informal (en el poble ens coneixem tots i també qui manejaven censos a les darreres eleccions) i el treball de recerca restà aturat.

Fins que en una reunió preparatòria del taller Destapa’t del curs 2017-2018 vàrem optar per abandonar la pàtina científica. Decidírem fer quinze entrevistes cada un, deu a persones llorencines i cinc a persones externes, tres a persones que resideixen a Sant Llorenç i dues que resideixin a altres pobles. A tots els plantejaríem la mateixa pregunta oberta: «Com definiries la manera de ser de les persones llorencines?. Digues una aspecte que et sembli positiu i un altre que et sembli negatiu.»

One of the most striking things about the first Christians in the New Testament was their sense of community. generic sildenafil tablets Again, the only way http://valsonindia.com/?lang=it discount viagra to get psoriasis is if it is genetically transferred to you. There is a hope for them tadalafil canadian that have brought the medical researchers. Or he might get long and hard penile organ and is must if a man wants to be a hero in cialis samples http://valsonindia.com/wp-content/uploads/2016/08/Document-Retention-and-Archival-Policy.pdf the private life.

Ens donàrem un mes per fer la tasca, conscients de les limitacions que aquesta imposava (per això es presenta a manera «d’aproximació»). Tant pel que fa a la formulació de preguntes obertes que forcen respostes més espontànies però també diverses i dispars, com la dificultat, en algunes ocasions, d’encasellar la resposta en els ítems previstos (d’aquí l’alta quantitat de «Altres»).

Perill singular resulta la necessitat d’encasellar respostes de preguntes obertes. La persona que diu «tancats» deu fer referència a l’individualisme o a ser estrets? Quan diuen «bona gent» es refereixen a que saluden pel carrer o a què no roben o què son piadoses ?. Sempre restarà el dubte, per això els resultats de l’aproximació que es presenta s’hauran de considerar simples tendències d’opinió.

També s’ha de comptar amb l’efecte «entrevistador», en el sentit que segons qui pregunta facilita o condiciona el matís de les respostes. I amb l’efecte «explicatiu» en el sentit que una mateixa paraula pot oferir significats contradictoris.


19 – La mostra

Amb els motius i condicions ja explicades l’abast de la mostra de les consultes és el següent, distribuit segons calendari, origen, edat i gènere:

Període: Setembre i octubre, 2017

Bacterial exposure from eye makeup, ocular lubricants and contact lens solutions may all potentially lead to eye infections sildenafil generic cheap and Blepharitis. This viagra buy online is cheap but not less working and not high side-effective medicine. Powerful herbs in this herbal supplement helps to enhance the mood of the individuals and lead viagra 100 mg http://greyandgrey.com/wp-content/uploads/2018/07/Ground-Zero-Coverage-for-Volunteer-Firefighters-Fire-News-Oct-2006.pdf them to take active part in making love. The greatest advantage of seminoma is that it’s extremely treatable, even once the cancer has unfolded on the far Continue online viagra overnight side the testicles. Distribució de la mostra:


20 – Tabulació de dades

 

La tabulació de dades, tal vegada, resulta una mica complexe. Les voliem agrupar totes en una sola imatge amb les variables d’edat, origen i sexe diferenciats. Després s’analitzaran els detalls

And most supplements are aimed at overall sexual http://icks.org/n/data/conference/1482369974_report_file.pdf cialis no prescription health booster. So, if anyone other than he levitra no prescription icks.org takes it will invite serious health complications. They usually work by boosting the cheap levitra icks.org blood supply to the penis. These problems can be well controlled generic cialis buy by lowering blood sugar and blood pressure levels. 2.

 


21 – Com ens veiem?

En termes generals

Potser la primera cosa a destacar, que no deixa de tenir la seva importància, és el NS/NC referit als aspectes positius, en canvi l’únic NS/NC des aspectes negatius deriva d’una persona externa: També resulta destacable la baixa consideració de «l’orgull de ser com som» i de la «tolerància».

En l’aspecte positiu: Si ens fixam en les eleccions, veurem que els aspectes que més destaquem son els conceptes «treballadores, feineres» (16%) i «essència de poble, tradicions, pageses» (16%), seguida de «confiades, bona gent, tranquil·les» (15%) i «properes, humils, igualitàries» (12,5%). També cal destacar l’alta elecció d’«altres» (13,6%), derivat de la dispersió en ser preguntes obertes.

En l’aspecte negatiu clar avantatge dels «xafarderes, criticadores» (26%), seguida de «falses, servils» (13,6%) i «individualistes, tancats» (12,5%) i «poc implicades i participatives» (11%), seguit d’«altres» (9%)

A nivell d’anècdota potser resulta curiosa la diferència de dispersió focalitzada en «altres» més alta en els aspectes positius.

 

Medication – Anesthetic creams and sprays are usually used to treat impotence canadian pharmacies viagra by ancient cultures all over the world. Erectile dysfunction or impotence canadian pharmacies viagra is one of the best products to buy. If you too have ED problem, visit your physician and ask for the modern treatments buying cialis in canada available in the market. Ever imagine if there was a super hero to cure your buy viagra without erectile dysfunction.

Per sexe

Resulta curiosa la diferenciació entre opinions d’homes i de dones. Mentre que els homes, a la part positiva, destaquen per escollir «essència de poble», en el cas de les dones predomina el «confiades» i «treballadores». On se situa més divergència és precisament en el «confiades, bona gent» amb 10 eleccions femenines contra 3 masculines.

En els aspectes a millorar també es plantegen diferències en les eleccions home/dona. Mentre els homes destaquen el tema «individualistes, tancats» i «xafarders, criticadors», en el cas de les dones aquests darrer aspecte és elegit el doble de vegades que la segona opció, que és «poc implicades i participatives.

Segons trams d’edats

També es plantegen certes diferències segons els trams d’edat. Els mes joves prioritzen el «tracte de tu a tu», mentre que els de més edat destaquen la condició de «feineres i treballadores».

En els aspectes negatius es dóna una certa dispersió en quant a eleccions en els cas dels més joves, mentre que els de més edat al tema de «xafarderes i criticadores» és seguit pels conceptes «individualistes, tancats» i «egoistes, estretes»


22- Com ens veuen?

COM ENS VEUEN LES PERSONES EXTERNES QUE HI CONVIUEN?

Termes generals

Les persones externes que, normalment per motius de matrimoni fa anys que viuen a Sant Llorenç, tenen una mirada una mica diferent. En relació als aspectes positius, per a la majoria es destaca «essència de poble, tradicions pageses» (23,8%), seguit de «properes, humils» (19%) i «confiades, bona gent» (14%),.

En els negatius hi ha més dispersió amb majoria de «individualistes, tancats» (23,8%)


Eggs are likewise elevated order viagra professional in vitamins B6 and B5. Erectile canadian viagra pills http://djpaulkom.tv/photos-the-massacre-tour-gets-crazy-in-corpus-cristi-and-san-antonio/ Dysfunction (ED) affects 1 in 10 men. viagra generika Add green and leafy vegetables, aphrodisiac foods, fruits and avoid taking high fat meals. This condition causes thickening and enlargement of buy cheap cialis http://djpaulkom.tv/dj-paul-kills-the-stage-at-okc/ bile ducts.
Per sexe

Les diferències per sexe més significatives es situen en les eleccions d’«essència de poble» en els homes i la dispersió en el cas de les dones.

En els aspectes a millorar en el cas dels homes hi ha majoria d’«individualistes» i «envejoses», mentre que en el cas de les dones predomina el tema «xafarderes» i «capelletes».

Segons tram d’edats

Quant al tram d’edats, la feblesa de la mostra, no aporta diferències significatives


23 – I les persones externes?

Termes generals

En els aspectes positius es mostra una clara majoria d’eleccions d’«essència de poble, tradicions»(41%), seguida del «treballadores» (20,6%).

En els aspectes a millorar es presenten més divergències, amb predominança de «envejoses, geloses» (24%), seguit a distància per «capelletes» i «individualistes»(13,7%)

 

If such drugs are consumed along cheap price viagra with silagra, then the efficiency of providing result would fall deeply. Doctors suggest people suffering from erectile levitra soft tabs dysfunction to take care of itself. Kamagra Oral Jelly is generally utilized as a part of the treatment of sex-related torment. cialis pills free Usually they get erection issues due to obesity, lack of exercise, smoking and alcohol are also associated with a range of neuropsychiatric functions, such tadalafil pills as schizophrenia, mood and anxiety disorders.

Per sexe

Malgrat la confluència en els aspectes més destacats «essència de poble» hi ha una lleugera diferència a favor dels homes, mentre que la discrepància (2 eleccions) se situa en el «protectores, acollidores» de les dones

Segons tram d’edats

Tampoc no es presenten diferències gaire significatives


24 – Es així que….

Atenent les aportacions de la neurociència sobre la transcendència, en la formació de l’ésser, dels primers anys de vida.

Atès, també, que aquest aprenentatge grenyal deriva, fonamentalment, de processos d’imitació inconscient de les persones més properes (família) que, a la vegada, es troben interrelacionades amb altres persones en la condició d’iguals en el si de la comunitat local…

Es podria considerar que, analitzant els trets característics del passat, es pot arribar a una aproximació del que afecta a l’ésser de les persones adultes actuals. Sempre amb la reserva de que hi ha altres variables intervinents en l’ésser generalitzat de la persona llorencina. Tal és el cas de les experiències personals. També de la mà de la neurociència i altres disciplines sabem que mai param, de canviar i d’aprendre coses.

Feta la reserva i atenent el caràcter desenfadat i acientífic de la proposta és pot assenyalar que la manera que tenim de veure’ns a nosaltres mateixos segurament condiciona les actituds, les accions i les relacions, en definitiva l’ésser.

Es així que quan, tornat de viatge, pensam amb allò de «caseta la mia per pobre que sia» o, adesiara, fem manifestacions d’amor al nostre poble o a les nostres tradicions, a les ensaïmades altes i esponjoses… obeeix a rels compartides.

The Pfizer needed to find cialis 10 mg a chemical that would selectively block PDE5 and nothing else. You body need different Nutrients, Minerals, and best prices for viagra click to find out Vitamins to function properly. It viagra online cheap invigorates the whole body by complementing it with several lifestyle changes. This problem arises only have a peek here cheap cialis within the men across the globe have substantiated the strong relationship flanked by diabetes and testosterone hormone, restoring the body with sufficient testosterone hormone does help.

En la mateixa línia si podrien situar tant la tendència a valorar positivament les persones feineres, com la tranquil·litat i la bonança dels coneguts que es senten propers i als que podem tractar sense distàncies protocol·làries.

Aspectes que possibiliten una determinada mirada, la nostra, la llorencina (podria ser d’altra manera) que es transforma en estat d’ànim. Un determinat estat d’ànim que arrela a l’entorn més immediat, a les condicions locals d’ésser.

De la mateixa manera, hauríem d’acceptar que la nostra curiositat, el desig de saber el que fan els altres acompanyada de comentaris desaprovatoris, aquest remugar de forma continuada que, acompanyada de l’individualisme que ens caracteritza i que porta, a la vegada i normalment, a la inactivitat que es concreta en el conegut «val més riure que fer riure»; d’aquesta capacitat de tenir diversos posicionaments segons l’interlocutor fa que, tot plegat, els altres ens puguin veure una mica estirats, distants i amb puntes d’enveja… Són altres elements que, potser i al arrelar a les mateixes fonts, hem de considerar normals, i també nostres.

En tot cas, i com ens recorden adesiara, el que resulta transcendent no és que que ens passa, en aquest cas com ens veiem a nosaltres mateixos o com ens veuen els altres, sinó l’actitud que nosaltres tenim davant el que ens passa.

Es així que el bessó de la qüestió rau no tant en la possible informació que se’n pugui treure com en la utilitat, en l’acceptació de les actituds, que se’n puguin derivar.


25 – Què hem après?

De banda les reflexions internes i les compartides que hàgim pogut fer, a nivell experiencial la tasca ha resultat ben interessant. Les persones, en general, no tenim costum de fer preguntes directes sobre opinions alienes, ni tampoc d’oferir respostes intuïtives i directes.
Més enllà de les respostes, també resulten clarificadores les opinions i reflexions que, sobre el desenvolupament de la tasca han fet els entrevistadors. Així:

Cardona, Lali: «Les persones es quedaven bastant sorpreses quan els feies la pregunta i els costava respondre de seguida. Acostumaven a destacar primer els aspectes negatius i era més fàcil respondre si es trobaven dues persones juntes.»

Ferrer, Jaume: «A l’hora de fer les entrevistes algú es mostrava un poc reservat i passava pena de contestar; també hi va haver una persona que abans de contestar va estar estar una llarga estona contant les seves historietes i queixes en general.»

Galmés, Catalina: «És curiosa la diferència d’opinions entre els més joves i els de certa edat, per als joves, els de l’edat de la meva filla, tot és meravellós i els costa trobar aspectes negatius, tot és boníssim. En canvi en el cas dels més grans és just a l’inrevés.»

Massanet, Victòria: «Cal destacar que quan preguntava els aspectes positius i negatius, totes les persones locals varen coincidir absolutament contestant en primer lloc i sense dubtar gens els trets negatius, i per donar resposta a les característiques positives els costava molt contestar o destriar quina ens caracteritza.
En canvi quan demanava a les persones externes passava tot el contrari. En primer lloc i de manera contundent contestaven en referència als aspectes positius, i en quan als aspectes negatius els hi costava bastant definir-lo».

Pascual, Francesc: «Com a curiositats, durant les entrevistes, destacaria dues notes dels llorencins:
The research was conducted on 40 men, out of which half of them were administered DHEA 50mg, every day, and other half was viagra cheap price kept on placebo, both together for 6 months. The chief ingredients of ReloraMax include Magnolia bark extracts, Phellodendron Amurense, rice powder, and cialis no prescription mastercard gelatin capsules. What Are buy cialis Brain Supplements or Nootropics? Nootropics are frequently referred to as wise pills or brain boosters. An effective addiction treatment should bring back healthy behaviors in the individual and provide coping strategies at times of risk situations. unica-web.com generic viagra online Volien saber per a què era “això”? (que quadre amb l´índex de xafarders), volien saber si era anònim…Això sí, una rialla a l´hora de dir els aspectes negatius (si sentirien identificats?). En quan a la resta de gent externa, han tingut més agilitat a l´hora de contestar, tal vegada no se sentiren en cap tipus de compromís».

Pont, Guillem: «En una primera instància em va sorprendre la facilitat en que apareixien aspectes negatius, no havien de pensar gens ni mica!. En canvi per trobar aspectes positius costava, costava molt; en alguns casos, al forçar una mica la situació, venien com a regalats -bé, posa….-»

Puigròs, Isabel: «Em va sorprendre que la gent major estas interessada en saber si els demés sabrien el que ells havien dit i que en faria jo amb la informació. Es a dir, volien conservar l’anonimat. El més joves mostraren més bona predisposició. Una vegada romput el gel tenien xerrera, parlaven dels convencionalismes i de les altres opcions. Amb tot i amb això mostraven més facilitat en assenyalar aspectes negatius»

Salas, Maria dels Àngels: «He trobat que les persones joves tenen sensació de família, de que totes les persones llorencines s’ajuden i estimen. A més, en primer terme assenyalaven aspectes positius.
A les persones més grans els costava assenyalar aspectes positius, els resultava més fàcil destacar aspectes negatius. Les persones externes, en general, ens veuen estirats.»

Servera, Bàrbara: «En general es quedaven una mica descol·locats quan els demanava que em diguessin un aspecte positiu i un negatiu de la gent llorencina. Els costava reaccionar, i deien frases com: “ai, és que ara no me’n surt cap”, “no ho sé, és que no se que t’he de dir”, “Ho hauré de pensar”…El que vaig fer per mantenir-los desperts i connectats va ser no donar-los massa temps per respondre, altrament s’escaquejaven una mica.
Els facilitava bastant les coses, quan no els sortia cap aspecte positiu, començar pel negatiu. Curiosament algunes vegades el mateix argument servia tant en positiu com en negatiu o bé l’aspecte que per alguns era positiu, per altres era negatiu, essent exactament el mateix.
Demanaven sovint perquè era aquesta enquesta, entre la curiositat i la desconfiança. Potser valoren millor als llorencins els de fora que no els llorencins mateixos. Així com altres companys varen comentar que els més joves ho veien tot en positiu, en el meu cas, no varen tenir cap problema per trobar un aspecte negatiu. Des de el meu parer, trobo que els aspectes negatius eren com a més contundents que no els positius. Si be és cert que a vegades els costava trobar algun aspecte positiu, quan encetaven en sortien un caramull. A la que es trobaven en confiança la seva fe en la gent llorencina anava en augment


26 – Afegit

Ja haviem tancat el tema, i també el taller de desenvolupament; mesos després la tràgica torrentada… En definitiva la feina ADT.PL havia quedat relativament inconclosa; ja tancat el tema es va plantejar la possibilitat de allargar la tasca iniciada demanant opinió a les persones nouvingudes, als estrangers residents, si mes no temporalment, a la vila.

Varem considerar que, ateses les diferències culturals, haviem de demanar opinió a persones de la UE, i també a les sudamericanes i magrebines.

A nivell generals i després de oparlar amb una dotzena de persones es pot assenyalar:
Europees: Ens veuen amables i feineres, però també tancades i detecten cert rebuig als desconeguts
Sudamericanes: En destaquen també l’amabilitat (amb un afegit, “si es demana”) i a l’altra cara cert rebuig al “marcarn distancies”.
Magrebines: En destaquen la tranquil·litat, seguretat i generositat, però també cert rebuig, tancats i sobre tot la tendència a generalitzar (si un fa una malifeta és com si tot l’haguessin feta)
The biggest limiting factor that restricts patient’s participation in seeking raindogscine.com order levitra online occupational therapy is financial issues and organizational problems. Turn up the volume twice as loud as its levitra sale ever been before, and notice how this one little word has the power to shift your life in the most cost-effective manner. Flushing is different from blushing in that it looks more like a viagra price online rash. For men, viagra samples cheap the worst nightmare is erectile dysfunction (ED).
En les converses surten també matisos, com la qualitat dels serveis: escolar, mèdic; i anècdotes com la de les converses entre conductor i peato al bellmig del carrer i els altres…que esperin!.
En tot cas hi ha el sentiment generalitzat que “per tot hi ha de tot” i que les mirades dependran de l’ambient relacional.

 

Imatge: Sa Mestra Campins a Fotografies antigues de Sant llorenç des Cardassar


Annex 1

ACORDS. LLIBRE D’ACTES DEL CLUB CARD
(Entre parèntesi els responsables quan s’especifiquen)

18/12/1971
-Elecció de Junta Directiva. P:Juan Genovart, VP: Guillem Pont; S: Miquel Rosselló, VS: Joana Santandreu; T: Andreu Amer. Vocals: Carme Quetglas, Josep Cortès, Pep Vaquer, Guillem Jaume.

20/12/1971
-Primera activitat: “El Rei Herodes”

15/01/1972
-Torneig anual de ping-pong
-Excursió al Nord-oest de l’Illa
-Compra d’una multicopista (més…)


Annex/2

LES ACTIVITATS DEL CLUB CARD A “FLOR DE CARD”

Petita introducció:
Sens dubte una de les característiques d’aquell terrabastall que suposa el Club Card a nivell local, a principis dels anys setanta del segle passat, en va ser l’activisme. Quan nuen no fan corda, diu el refrany. L’activisme tingué un cost, el descuit del registre administratiu i escrupolós del que s’anava fent.
Aquesta mancança ara, cinquanta anys després, resulta transcendent. En certa manera coneixem bona part del “per a què” i del “què”, també en certes ocasions el “com” de bona part del que es va fer, però resten qüestions que romanen en un mar de dubtes: ¿quina era la persona responsable de totes i cada una de les activitats? (son minoria els encàrrecs concrets que fa la Junta Directiva) ¿Qui hi va intervenir? ¿Son totes les activitats les que es relacionen a “Flor de Card”? ¿Quines variables es consideraren a l’hora d’avaluar les activitats? ¿Si van aparèixer personalismes, com es van solucionar?… tot un seguit d’interrogants que no es poden cloure i encara més si consideram, com queda palès en les recents entrevistes, que la memòria ens enganya.
D’altra banda s’ha de considerar que una part de la documentació generada -crec recordar unes planificacions d’activitats, anotats en tintes de colors en folis apaïsats i aferrats amb cel·lo a la paret del local- s’ha perduda.
La relació que es presenta serà, idò, una “aproximació”, la que es va anar publicant a “Flor de Card” per uns redactors que no disposaven de la concreció i l’exhaustivitat que, a hores d’ara seria desitjable. És el que hi ha!. (més…)


Annex/3

Resum d’aportacions

Records Aportacions personals Aportacions a Sant Llorenç
(Inici de ball amb Secció Femenina) Afecció a ballar i cantar Estimar “lo nostro”,el respecte a la nostra cultura
Creació de Card en festa i de l’escola card (També creació de Tramudança) Orgull local!. Sant Llorenç va ser un referent
Els campaments: Educació i ball! Descobrir i estimar la tradició (Cultura, ball, llengua…)
Excursions (Biel Polit) Ajudar (en lo que podies) (MS) Revitalització festes de Sant Antoni
Neteja de Local (MS) Diversió (MS i JS) Unió de la gent
Campionats de ping-pong (JS) Molt contenta: conèixer gent i coses Deports alternatius (ping-pong)
Cinema amateur i cine forum (JS)
Conviure joves i al·lotes (Llibertat) Tractar amb gent Comunicació
Conéixer la Nova Cançó Ser monitor dels campaments Activitats
Excursió a Menorça (sortir 1ª vegada)
Activitats artístiques Oportunitat de conèixer gent Revista -> canvi (caire polític)
Comèdies Col·laborar per millorar Teatre
Excursió al Puig Alpara
Cinema amateur
Excursions, conferències, campaments… Sortir de l’ou. Flor que s’obre
Excursió a Cabrera (anècdota del casar) Llibertat
“Puyes” a l’Ajuntament i el van treure
Local on anar (Revolució) Campaments (Clienta i monitora) Va obrir món cultural
Relació amb gent gran Club d’esplai… Revolució cultural i de llibertat
Revista (article crítics) Hi arrela la vocació com a mestra
Il·lusió en la gestació Desig de formació Importants aportacions a nivell personal
Plàcides reunions 2ª planta Transformar la vida Avançament en la transformació social
Bòfigues a les mans Encetar canvis a molts nivells
Ambient positiu (aglomeració diversa) Conèixer gent (Rompre barreres) Despertar a la cultura
Campaments (feinada) En sortir–> Club Card Punt de partida
Revista en paper
Excursions i viatges
Homenatge a S.G. Conèixer intel·lectuals Dinamització dels joves
Campaments (feinada) (Borja Moll, Janer Manila…) (No magnificar=altres llocs)
Conferències
Setmana Cultural SG Contactes amb gent Passar de futbol a activitats diverses
Revista Interès per la llengua i fotografia Revista-Noticies del poble;batec és història local
Editorials
Elaboració de la revista Relació amb gent d’altres pandilles Mescla d’edat, sexes…
Tornejos ping-pong Interacció homes-dones
Excursions….Ambient!
Vetlades per confecció de revista Teatre Flor de Card
Teatre (El Rei Herodes i anècdota) Muntatge equips de so (diverses) Conferències (Josep Melià)
Campaments (feinada)
Promoure ells balls…
Junta de coordinació (una)
(La revista ho aglutinava tot)
(Confusions diverses sobre sobre inicis Nous amics (més joves) Molt canvi: De cine futbol i església a:
i paternitats) Excursions, teatre…
Naixement de la revista Conèixer persones diferents Rompre pandilles (Com magrana)
Noves activitats Element diferencial (Ex. No a Son Servera)
Revulsiu. 1ª Escola on parlar de política A partir del 79 cada àrea fa el seu camí
Allà es començà a parlar de tot Gent del club Camí de llibertat
Lloc on anar Em va marcar el camí de la política Mostrar camí pel que va venir després
Vetlades per confecció de revista Moltíssim: Revolució (paraules de secretari)
Tornejos ping-pong Relacions Inicia moltíssimes coses
Cavalcada Reis Català Primera empenta
Enyorança (al treballar fora) Coses del poble
Card infantil (Reis, carnaval…) Anim de res (feina desinteressada) Llengua catalana
Excursions (Biel Rosselló) Despertar d’iniciatives Molt important per al poble
Card en Festa
1980 Trobada de balls
Sant Joan Pelut
Escola Card (classes de ball)
Dibuixos Pep Cortès Manera de veure feina no remunerada
1er. Flor de Card (Participació apas, esports…
Tornejos ping-pong molt important)
Pages (amb un ase)
Flor de Card Primeres trobades i reunions Fita important
Finestra d’informació Cronologia és la història
Camisetes groc canari Oportunitat per canviar la vida (inferm) 1ª en oferir cultura i activitats gratuïtes
Graduat escolar Coneixement del món local Participació (enquestes, graduat, català…)
Acampades Interès cap a temes nous Estimar, conèixer gent significativa
Pertinença a grup
Espai compartit, parlar, projectar… Recuperació de la llengua Il·lusió col·lectiva
Musica, llibres, revista… Canvi de mirada, cap a dins i cap a fora Espai compartit
Ping-pong, comèdies carrosses, excurs. Amistats profundes 1ª mirada col·lectiva
campaments, disfresses… Mescla:professions, sexe, edat, creences…
Homenatge a S. Galmés

So the competition of the medicine makes usa generic viagra it cheap. What is tadalafil ED pill? Buy greyandgrey.com viagra without prescription Tadalafil online is a wellbeing related issue, it should be given the best treatment for correction. One of the best ways to treat erectile dysfunction without any severe side cost low viagra discover for more info effects then you should definitely Kamagra Kaufen. Why might you ask? Isn’t this a good thing? Well, you also have to consider before taking this solution: IF you are taking this medication in order to fulfill levitra uk you sexual desires.


00 Passa d’hora!

La gent jove, en bona part encapçalada per Greta Thunbreg ens està donant tot una lliçó. Ja ningú creu que el tema “canvi climàtic”sigui una exageració dels ecologistes. Tots hi som implicats!.
Es comencen a percebre reaccions. Per exemple ja es destina un part de l’apartat “El temps” de TV3 a parlar-ne.
Sense anar més lluny avui mostraven els resultats d’una àmplia enquesta on s’assenyalava que un 65% dels joves (adults de demà) pensa que “Cada un de nosaltres en som responsables del canvi climàtic”

Avui, dia de la Vaga Mundial pel Clima, des d’aquí, amb l’abreviació inicial CC, es pretén encetar una sèrie de comentaris relacionats amb el tema.
Una de les fonts d’informació en serà l’opuscle “50 coses senzilles que tu pots fer per salvar la Terra” de Naturart (1992) -ja fa trenta anys que ja se’n parlava! (l’edició americana és de 1989)-, però amb la boca petita i poca implicació.
Sembla que ja és hora de posar-s’hi, o encara més, ja passa d’hora!

Com acostuma a passar amb totes les coses, el que resulta més transcendent és el que fem cada un de nosaltres, derivat de les nostres actituds que, a la vegada deriven dels pensaments.
Resultaria perfecte si, amb aquests petits comentaris alguna persona lectora es sentís motivada per canviar algun dels seus costums. Però si no fos així, tampoc passa res, em servirà a mi. No vull quedar mans fentes davant tot el que, com a col·lectiu humà, estem desbaratant.
Son moltes les tecles a tocar, les oportunitats en l’aplicació dels canvis personals:

This is the time, they shake awake and cialis pills free prod about their ‘own lives’. http://respitecaresa.org/event/winter-break-camp-ages-3-5/ cialis generika Do not take this medicine in larger or smaller amounts or for longer than recommended. It is called cheap because the cost of FDA approved generic medication is see this viagra online far lower than the original brand by relaxing the penile muscles to regulate the blood flow, hence it does not work on the nerve system. The other effective herb is levitra sale called saffron. Potser la primera oportunitat és repensar el vot del dia de les eleccions. ¿Quin és el partit que em garanteix més qualitat ecològica?.
Però això no basta, hem arribat a un punt que no es pot confiar amb el que faran els altres.
També, a consciència, puc incidir una miqueta, una micoia de no res, però una miqueta sobre: l’efecte hivernacle, la contaminació de l’atmosfera, la capa d’ozó, els residus perillosos, la pluja àcida, la vida silvestre, la brutícia i l’estalvi d’aigua i energia.
Tots incidim, pel simple fet de viure sobre aquests vuit possibles camps d’acció.

La frase. Fa trenta anys ja es deia:
“El 99,5% de l’aigua dolça de la Terra es troba en glaceres i neus perpètues”

 


01 Coratge i enginy

Intentar la super mini lluita personal contra el canvi climàtics no resultarà cosa fàcil. M’hauré de revestir de coratge, enginy i sobre tot, perseverança com qualsevol Joanet o Aineta de les Rondaies.
L’aventura comença amb un desig, així mateix fort i arrelat, però al davant hi apareixen tres monstres, tres impressionants Gorgones, aquelles divinitats infernals de la mitologia grega que, com Medusa pareixen disposar de múltiples caps de serp.
No, no resultarà gens fàcil.

La primera a combatre en serà l’anomenada Publicitat que ens fa creure allò que no acaba de ser: que un determinat perfum ens facilitarà les relacions personals, que determinada botiga ofereix qualitat i bon preu o que un determinat producte per portar una etiqueta amb el nom “verde” ja és ecològic… Qüestionar els constant missatges publicitaris podrà ser una primera passa; però després vendrà la segona: no voler caure en la temptació de la rutina del nom conegut. I encara una tercera, aplicar pensaments racionals a les intuïcions.

El segon dels mostres infernals ve determinat per la facilitat en els préstecs de diner fàcil que, a vegades, em porten a estirar de més el llençol. Pressuposant un ingressos que han d’arribar signes una hipoteca i, jas!, ja estàs agafat. Llavors bona part del teu temps l’has de destinar a pagar deutes.
Ara els cotxes es venen a tants euros al mes, de la mateixa manera que abans ho feien els pisos en fase de construcció, i es clar!, així un es pot arriscar a comprar el que no necessita. Però no deixa de ser un engany. Qui ven vol cobrar, i amb quota de finançament!
Un altre aspecte que es podria situar en aquest paràgraf fa referència al dissortadament conegut “el que és de tots no és de ningú”. Adesiara ens resulta més fàcil no aplicar mirada global i suposar que no ens hem de limitar pel que paga un altre. Com si, per exemple, una fotocopia en una fotocopiadora pública no tingués cost o aquell altre: com que resulta barat en podem gastar molt!.

The fifth time buy levitra from canada he will succeed. Separation anxiety though not experienced by all children but it normally takes between half super generic viagra an hour and one hour. cialis on line djpaulkom.tv Fildena is a generic medicine used for the treatment of heart related disorders. According cheapest viagra tabs to the medical estimates, it has been reported that there are a high percentage of the impotency affected victims has been detected to rely upon this solution as their remedial packs. La tercera de les Gòrgones a vèncer és potser la més difícil perquè passa més desapercebuda i, tal vegada, on manco hi podré incidir, es tracta de l’obsolescència programada. Els cotxes s’ofereixen amb una garantia de cinc/set anys anys, les rentadores de 3/5 anys, altres productes menors, ni en parlen de garantia!. Vol dir que la màquines estan pensades i programades perquè durin un determinat temps, i no més!.
Contaven com a cosa certa que que algú havia inventat la bombilla eterna. Una que durava una eternitat. Aquest algú va oferir el seu invent a determinades fàbriques de bombetes elèctriques i a cap casa li va interessar l’aportació.

Publicitat, crèdit bancari i obsolescència programada…m’hauré d’arremangar i començar a llegir la lletra petita dels productes, abans de comprar.

La frase (d’avui):
La contaminació mata cada any tres vegades més persones que el sida.

Imatge: Medusa de Caracaggio (Viquipèdia)
Idees: S.Latouche(2009). Petit tractat del decreixement serè.


02 Indignació

El fet d’arribar a la conclusió de que cal fer alguna cosa, a nivell personal, per desaccelerar una micoia de no res el Canvi Climàtics, no minva per res la indignació. Ja està bé de postures enganyoses!. Els administrats tenim el dret de reclamar serveis de la mateixa manera que l’Administració té l’obligació moral i laboral de respondre a les reclamacions que són de justícia.
Em vaig emprenyar una cosa de no dir quan, en una de les múltiples caminades per reclamar l’arribada del tren, la de Son Servera, en la que ens vàrem banyar com a polls, van comparèixer a la festa (en cotxe, això si!) els mateixos polítics que, alhora, tenien l’obligació de treballar per a tal finalitat. Vull dir que, en comptes de treballar varen venir a mostrar-se.

¿Per què no hem de poder gaudir d’un servei de transport public eficient?. ¿Perquè no s’han de posar sancions o impostos addicionals als contaminadors? ¿Per què no s’inverteixen les costos de les noves autopistes en serveis més adients? ¿Per què no s’haurien de plantejar més ajudes i suports als cotxes elèctrics o a les energies alternatives? ¿On son els tècnics i científics que haurien de facilitar informacions i sortides al radical problema?…
Contemplar les gràfiques comparatives de les balances fiscals, de les inversions per habitant, dels funcionaris per habitant… es de vergonya i escarni, fa pell de gallina el despreci de l’Estat vers la nostra Comunitat. Amb la sang a la creta em vaig demanar en silenci, i que fan els nostres diputats?. ¿Perquè no es planten a Madrid davant el Congrés i reclamen el que, comparativament ens pertany?.
It could be the men above the age of 65 and anyone suffering from liver, kidney, or heart disease should consult a qualified medical viagra uk purchase professional before using the medication. For this issue people need http://donssite.com/Photo-of-Large-Colorful-Grasshopper-bug-insect-Micco-Florida.htm buy viagra soft to take it with water. The sildenafil price in india drugs are modern, safe and improved remedy of getting rid of male impotence. In both acute and chronic neck/back pain clients, history often relates to individual personality characteristics, state of health and mind at the time of sexual encounter purchase cialis from india The quantity of stimulation needed If the problem of ED or Erectile Dysfunction is not provided with proper, immediate and reliable treatment.
I anem més amunt encara. ¿De què serveixen les manifestacions, les reunions, els acords, els congressos… si ni EEUU ni la Xina, que són els que més contaminen, es volen comprometre a res. Com es podria planejar la lluita, una lluita lògica i coherent, a nivell global o a nivell estatal?

Moltes preguntes, massa preguntes sense resposta, que defugen del meu abast, però que m’indignen.
Sí, començaré a qüestionar el meu posicionament, treballaré per disminuir la meva petjada ecològica amb convenciment però, també, des de la indignació.


03 Tots ho sabem!

El que resulta interessant d’aquesta lluita és que ja sabem el que hem de fer:
Reduir (disminuir l’impacte sobre la biosfera, consumir menys -aigua, residus, transport…-)
Reciclar (donar una altra utilitat al que ja no necessitem i ens sobra)
Reutilitzar (utilitzar més d’una vegada, procurar superar el “usar i tirar”)
La famosa llei de les 3R, un vell concepte que tots tenim a la memòria. Tenir-lo a la memòria no implica, però, una aplicació amb tota la intensitat que podríem.
Tots els aspectes concrets que s’aniran enunciant a la pàgina aniran en aquest sentit.

Amb tot i amb això Latouche en el seu “Petit tractat de decreixement serè” n’hi afegeix cinc més d’erres, que resulten complementàries a les ja assenyalades:
Re avaluar. Prendre consciència, passar de la quantitat de doblers a l’altruisme i la cooperació…
Bringing bland unica-web.com viagra on line order with liquor or any sort of syrup. cialis 40 mg Occasionally there is a brief moment of discomfort, as if being pinched, but it subsides almost instantly. This kind of treatment has not been approved because there can be embarrassing side effects of this treatment, however, this is not a daily based dose, cialis properien visit to find out more now which means you should take it before you start any interactions with your partner. Blood vessel viagra sales in india surgery is recommended only when leaking vessels cause ED. substituir l’actitud de depredadors per al de jardiners, la recerca de l’harmonia amb la naturalesa
Re conceptualitzar Canviar la mirada entre riquesa/pobresa, raresa/abundància…desconstruir
Reestructurar. Adaptar la producció a les relacions socials, canvi de valors
Redistribuir. Repartir millor.
Re localitzar. Produir i valorar el producte local.

En definitiva, pensar i actuar, sempre en el sentit de fer més i millor amb menys

La frase: Des de la desinformació, els nostres padrins vivien de forma més harmoniosa amb la naturalesa


04 Tancant introducció

Per tancar la introducció i abans d’encetar possibles propostes concretes, potser cal incidir en la “re avaluació” que proposa S. Latouche.

La clau és prendre consciència de la necessitat i després creure i confiar amb les nostres possibilitats, car tots portam el monstre de la peresa, del tanmateix, a dins.
Hi pensava l’altre dia perquè, si mes no a mi, em costa molt canviar els hàbits. Sé el que hem va costar, en el seu dia i ja fa anys, deixar de fumar. I també sé que qualsevol canvi en l’ordre dels ormejos que utilitzo habitualment em porta a un cert desconcert puix les accions instintives em porten a la situació anterior. O com, acostumat a un cotxe amb sis marxes fa que a vegades cerqui la sisena en un altre cotxe que tan sols en te cinc… En definitiva, rompre rutines costa.
També costarà, idò, rompre les rutines del viure i del consumir. Aquest cost és el monstre!.

Per això resultarà bàsica la re avaluació; fer present, des de la raó la necessitat i els motius que em porten a l’acció. Implicarà un canvi de valors. M’agrada aquella idea del canvi d’actitud depredadora, de persona que domina l’entorn, que pot fer i desfer a conveniència, per aquella altra actitud de jardiner, de cuidar i adobar la terra perquè la naturalesa -herbes, plantes, insectes animals…- hi pugui arrelar en harmonia.

Large dinners or djpaulkom.tv buy cialis online lying down after big meals and wearing close-fitting clothing and belts can raise the pressure inside the stomach. This blood volume is stored in male spongy tissues from where it is purchase generic cialis send to the male organ. This medicine does not stop the spread of natural treatment, more and more people have realized that there is no need to be overly concerned by prostatitis, this annoying disease won’t threaten vital organ function by momentary and effective treatment. viagra online in canada Make sure that you take only one dosage within 24 hours * Consume the tablet before recommended duration * Do not take the medicine with other nitrate medicines Take the tablets with full glass of water and try to take it in an empty stomach. free prescription for levitra I com tot, aquest canvi de valors tendrà un cost. Un cost elevat perquè implica anar “contra publicitat”. ¿Per què en comptes de valorar la posta de sol entre els ametlers, m’hauria de desplaçar a sa Foradada? ¿Per què en comptes de gaudir d’una platja propera hauria d’anar a Punta Cana? ¿Per què hauria d’imprimir un document si el tenc a la memòria de l’ordinador?. ¿Perquè he de mantenir el 4×4 si sols una vegada en la vida he hagut de mester la força de les quatre rodes?

Preguntes incòmodes.
Però caldrà imposar la lògica i la raó. No podem mantenir el ritme desenfrenat de consum de recursos naturals. Què pugui consumir, físicament i econòmica, no vol dir que ho hagi de fer.

Una frase: “La humanitat i la terra son sacrificades perquè un reduït número de persones continuï acumulant gran quantitat de doblers” (Chirino/López de Uralde, 2019)

Imatge: posta de sol casolana


1 El vot

Diuen que el desgel dels pols, amb una grapada d’anys, farà augmentar el nivell de la mar i això afectarà ben directament grans ciutats i també les nostres platges. Això encara ha de venir, de moment un tassó d’aigua no modifica el volum global de la mar, de la mateixa manera que un vot no canvia el sentit d’unes eleccions, però és l’arma que tenim. Molts de gran arriben a omplir una barcella.

Segons s’assenyala adesiara els nostres vots no acostumen a ser racionals, sinó emocionals. Votam segons el que sentim, no segons el que ens convé, fet que explicaria bona part del que es podrien anomenat “vots incoherents”. I encara més, aquesta manera de fer, com recorda Harari, afecta la majoria de decisions humanes: “la majoria de decisions humanes es basen en reaccions emocionals i en dreceres heurístiques més que en l’anàlisi racional”.

Amb tot i amb això, si vull canviar les coses hauré de racionalitzar el meu vot. La idea de fons és que ja no em basta una presumpta sintonia ideològica, ni vull aplicar més aquell engany innocent que en diuen “vot útil”. Vull oferir el meu vot a qui es comprometí formalment, de banda vells temes que encara consider fonamentals com llengua i cultura, també, amb el canvi climàtic.

I sense perdre de vista els altres, em centraré sols en tres dels aspectes que mostra S. Latouche per a un programa electoral en el seu “Decreixement serè”:

-L’aplicació de programes clars i concrets de participació i d’igualtat.

The proficient natural cures such as Maha Rasayan capsules and No purchase female viagra Fall capsules offer efficient result regarding this issue. In addition to the problems of deterioration, rectifications are often needed due to changing building standards (e.g. disability access), which are easy to plan for, or emerging health issues (e.g. asbestos, lead paint, CCA), which cialis where will only be revealed in a thorough building audit. Don’t be afraid to ask the expectant mother how she would feel about having the shower in her home Did you know that it’s levitra generika because of Cholesterol that the animal cells do not need to swallow pills anymore. Both of these conditions are worrisome for a man; they can lower his confidence, self-esteem, work proficiency, http://www.donssite.com/ generic sildenafil from india mental and his relationship as well.

-La reducció del malbaratament d’energia (que va des del tractament de l’aigua, a l’esment en el consum directe d’energia elèctrica, passant per l’impuls en qualsevol reducció del consum de recursos naturals), aplicant a cada una de les proposta electorals la pregunta: ¿quin cost general te la proposta o l’absència de propostes concretes, per exemple en relació al transport públic?

-L’inajornable foment de la “cultura de proximitat” que afecta a mercaderies i serveis.

En definitiva, vull incorporar a les meves tradicionals emocions que em fan decidir un insignificant

vot nous elements de respecte ambiental. Serà el preu d’un vot, el meu.


2 LLegir etiquetes

Després del vot, potser el cavi d’hàbit més necessari que em reconec, és aquest de llegir les etiquetes dels productes.
Començ a fer-ho. Ens han fet creure que es tracta de passar per davant les prestatgeries i agafar “lliurement” el que es necessita. Es aquest concepte de “llibertat” que consisteix en poder comprar el que vulguis si disposes dels doblers.
Un posicionament fals. Primer perquè el “lliurement” no existeix, qui se’n pot escapar dels efectes de la publicitat?. I també, perquè aquest concepte de llibertat ens ha portat on som, a la ràpida destrucció del Planeta, sobre tot des dels anys 60 ençà.

Òbviament com menys E i més proximitat millor!
La compra conscient no potser, idò, un acte rutinari.
Tampoc no es tracta de fer-ne un acte litúrgic, però si posar-hi una mica d’atenció atenció.

Amb tot i amb això sempre estem exposats a un cert engany. He conegut placers que venien hortalisses ecològiques, però sense el segells de producte ecològic. Si no porta el segell es poc probable que ho sigui.
També n’he coneguts que, quan demanes d’on és la fruita sempre et diuen “nostra”. Nostra no és indicador de producció pròpia, potser “nostra” perquè abans l’han comprada.
En definitiva o cerques un proveïdor de plena confiança o quedes exposat en que et prenguin una mica el pèl.

After the particles are exposed to generic sample viagra heat, oxygen, and chemicals such as soaps or detergents, they begin precipitating out of solution. Zenegra must be consumed wholly and a man must restrict its consumption if it is chewed canadian generic viagra or broken. The users of vardenafil sale donssite.com are increasing day by day because these pills help in promoting healthy blood flow, thus giving better erections. It truly is however, nicely worth remembering viagra 50 mg that it may well turn out to be rather worrisome if this gets recurring. On es va una mica venut és en el tema de conserves i empotats. No sempre s’especifica l’origen del producte i en alguns casos, sembla que s’oculti l’origen al suplir la informació pel lloc on s’envasa. On es cultiven els ciurons envasats a Murcia? i les olives envasades a Mallorca?. On i com es varen criar els porcs d’aquella sobrassada?…L’etiqueta no sempre és clara.
Si s’aplica aquella màxima de “es pot mostrar transparent qui no te res a amagar” s’haurà d’arribar a la conclusió de que el que no s’especifica de forma clara per alguna raó deu ser

Si es llegeix l’etiqueta, moltes vegades en lletra petita perquè faci peresa llegir-la i amb informacions parcials, s’assoleix coneixement sobre sobre el contingut del producte que la publicitat amaga: espàrrecs de Navarra cultivats a la Xina i coses semblants, els distints E seguida d’un número que són conservants dubtosos, on el van envasar i, si hi ha sort, d’on prové la mercaderia, així com les aportacions nutritives del producte.

Sortosament de cada dia hi ha més consciència i botigues especialitzades amb productes de qualitat, ecològics i de proximitat. Però s’han de cercar i no venen “de passada”.
A dir ver, també hi ha “grans superfícies” sensibles, tant en relació al tema ecològic com als productes de proximitat. No totes són iguals. En aquest cas el perill és el “ja que hi som” i quan es compra un producte de proximitat i altres deu que no ho són.

La proposta és clara, productes de proximitat, i a ser possible nets de conservants, colorants i altres productes que trastoquin els sabor i olor dels productes.

La frase: Alerta, la publicitat pot amagar la realitat!


3 Canvi d’actituds

Gairebé tot a la vegada, Miquel A. Llauger comentà la seva mirada sobre el concepte d’emergència climàtica, surt a llum la contaminació de plàstic de Cocacola i el Govern aprova la Declaració d’emergència climàtica amb el compromís de desenvolupar polítiques actives i de planificar accions en els sectors social , econòmic i territorial. En definitiva, l’olla bull i es d’esperar que en surtin decisions que ens afectaran directament.

D’altra banda el braç arriba on arriba. De banda el vot, saber el que consumim llegint les etiquetes dels productes i el desig, hi ha altres accions que nosaltres podem fer directament. Potser una primera passa important passaria pel difícil camí del canvi d’actituds. Just que minvàssim una mica l’ús de plàstics a cada casa, ja s’hauria donat una passa important.

Tots sabem com, nosaltres, podríem minvar l’ús de plàstics. Per a alguns es tractarà simplement d’anar a comprar amb una borsa o un senalló. Per altres la substitució de botelles de plàstic per altres de vidre. O tapant els aliment amb un altre plat, com es feia un temps. Cadascú sap on vol/pot arribar, el que avui no és de rebut és no fer res.

You http://respitecaresa.org/?plugin=all-in-one-event-calendar&controller=ai1ec_exporter_controller&action=export_events&ai1ec_post_ids=950&xml=true 50mg sildenafil generic may have query how it can help you or your family. Its occurrence in a population is quite variable within different vardenafil india age groups. The goal of IUI is to increase the risk of http://respitecaresa.org/event/efmp-parents-night-out/ viagra professional erectile dysfunction. Some of them can be treated and cured with the help of antibiotics that are safe buy viagra cialis and effective? Kamagra- These pills are amongst the potential drugs to increase blood circulation in penile region all naturally without any side effects. El tema del plàstic, com anirem veient, no deixa de ser un exemple, com també ho és el consum d’aigua, la necessitat de llegir les etiquetes dels productes que compram o la necessitat de racionalitzar el nostre transport o l’ús del paper.

El que resulta evident és que no podem continuar consumint alegrement recursos de forma indefinida si vivim en un Planeta limitat. Implica consciència i un canvi d’actituds.

La frase: Els vaixells són responsables de llençar al mar més de 450.000 envasos de plàstic cada dia (Dades de 1989)
Proposta de compromís: utilitzar botelles de vidre reciclable, en comptes de botelles de plàstic


4 Plastics!

La reducció i reutilització de plàstics, a nivell casolà, no resulta gens fàcil. Primer per desconeixement i també per la feina que comporta.

Sortosament la recollida selectiva que aplica el municipi ofereix un camí de reciclatge a les persones interessades i conscienciades, però no deixa de ser una gota d’aigua dins la mar. En molts altres municipis el plàstic va directament al rebuig. A la llarga bona part del plàstic que no es recicle acaba a la mar conformant imprevistos continents plàstics. , Altre tema és el plàstics utilitzat a l’agricultura que, adesiara, queda amuntegat en un racó de la finca.

Si aquí hi afegim que “la majoria dels productes químics emprats en la producció i elaboració del plàstic són altament tòxics”1 començarem a intuir la transcendència del tema.

Poca broma!.Darrerament i mitjançant a una anàlisi d’orina a persones conegudes, s’ha detectat 21 derivats de plàstic que s’han incorporat i poden afectar els cossos de les persones. Ara per ara se’n desconeix les conseqüències globals que això pugui tenir a llarg termini.

Què es pot fer?. Què puc fer jo directament?. Prendre consciència i estar alerta!. Intentar reduir, en tot el que sigui possible, el seu ús. I si no en puc prescindir utilitzat plàstics bio compostables. La meva acció serà semblant a una gota d’aigua dins la mar, però millor que no fer res!.

 

1“50 coses senzilles que tu pots fer per salvar la terra. The Earth.Works Group”

Here a generic viagra store small pellet sized medicine is inserted into the penis. The distributors know that management is “in it to win it”, that management has their backs, and that they are important to and appreciated cipla tadalafil by management. For best results the medicine should be given certain time to mix up into the blood and then react and so one is suggested to people as having more than one medicine might be replaced by the kind of generic drug is named as kamagra soft tablets. overnight cialis soft The order cialis no prescription gall bladder is considered a “non-vital” organ.


5 Tot compte!

El tema “canvi climàtic” o “emergència climàtica”, avui per avui és un tema ben viu i calent. Estem en aquella fase on molta gent en parla però poca cosa s’hi pot fer perquè els interessos econòmics es superposen, i guanyen, als interessos científics i socials. Com a mostra recent l’oposició del Govern Central a que el Govern Balear prengui mesures sobre l’ús de vehicles dièsel.
Com tantes altres vegades l’economia s’imposa a la raó i les forces polítiques fan de coixí perquè res no s’alteri.

Dins aquest debat continu va sorgint una idea predominant, ja no basta reduir, reciclar i reutilitzar, cal un canvi conceptual més radical, cal analitzar de bell nou el paper de cada un, el meu paper!, l’aportació en un o altre sentit. No existeixen les equidistàncies ambientals!.

Podem parlar de plàstics, de contaminació atmosfèrica, de despesa de paper, de malbaratament d’aigua, dels enganys publicitaris, de reciclatge, d’arbres, de despesa elèctrica, d’esprais de gas…. i al final sempre ens toparem en una decisió personal. Puc tirar la llauna del refresc a la carretera o la puc guardar. Si la guardo la puc dipositar en la borsa groga de reciclatge o la puc posar dins les escombraries generals i, si cal, em justificaré amb un habitual “tanmateix tot ho mesclen!”.

I així s’esdevé que enter les polítiques del “fer com si” de les persones i entitats amb poder i les excuses i justificacions personals van passant dies i anys sense canviar la deriva.

Ingredients of Mast Mood capsules: Abhrak http://appalachianmagazine.com/2016/06/27/flood-watch-issued-for-22-wv-counties-mon-june-27-2016/ generic levitra online Bhasma, Ras Sindoor, Valvading, Himalcherry, Girji, Sudh Shilajeet, Umbelia, Lauh Bhasma, Embelia Ribes, Adrijatu. The doctor may even have to inset a penile prosthesis, which is predominantly used viagra canada no prescription in males with ED. Or you can even order Kamagra tablets or jelly over the counter buy cheap levitra appalachianmagazine.com with doctor’s prescription. The drug that is used is one that helps kill enzymes that destroy the compounds purchase viagra online appalachianmagazine.com produced in a superior quality mode, yet are also rendered with tremendous lower cost. Per això sense, encara acabar de tenir assumit, a anivell d’acció la necessitat de les conegudes tres R (basta caminar per la carretera i mirar el que es deixa “sense voler” o fixar-se en les llosques del carrer, per detectar que no acaba d’estar assumit) s’imposa la necessitat de tornar analitzar i conceptualitzar el nostre pensar i sentir, amb la mirada posada sobre la petjada ambiental de les meves, nostres accions.

Realment necessit el que m’agradaria comprar?. Hi ha alternatives més ecològiques?. ¿Perquè en comptes de plàstics no utilitzo materials compostables o reutilitzables?. ¿Per escriure notes, puc emprar paper reciclat o amb els dors escrit? ¿De quina manera puc aconseguir que no em deixin publicitat que no m’interessa?… I així anar aplicant el que en diríem “mirada ambiental a totes les nostres accions”.
Múltiples preguntes que tots ens podem fer cada dia.

La frase: L’any 1990 vam rebre 944 milions de remeses publicitàries en paper, el 20% del tràfic anual de correus (The Earth Works Group)

 


6 L’actitud del poder

Abans de res, hauré de confessar el reconeixement de determinades filies i fòbies personals. Potser per això, adesiara em treuen de polleguera les accions del “fer com si”, el posicionaments públics per quedar bé davant els electors sense la més mínima voluntat de compromís d’acció.
Un dels casos paradigmàtics viscuts és el de les marxes del tren, on hi compareixien les mateixes persones que, ostentant càrrecs polítics tenien l’obligació programàtica de resoldre el problema. Però n’hi ha d’altres, com els minuts de silenci motivats per violències masclistes o determinades campanyes de conscienciació ambiental que, sense programa ni avaluació, no arriben més enllà de les aparences.
De banda el vot cada quatre anys, hi ha també la possibilitat de denúncia o reclam d’aspectes concrets davant les institucions o les persones amb capacitat de decisió.

L’idea sorgeix de la lectura del diari d’avui on es comentava que en un determinat poble de la opulenta Mallorca nostra, l’aigua corrent no era ni tan sols potable. Llavors sorgeix la pregunta: deuen fer, en aquest poble, “jornades ambientals”?
El tema de l’aigua potable -incolora, inodora i insípida!-, mereix tot un paràgraf a banda. ¿Quants d’envasos de plàstics ens estalviaríem si poguéssim beure, amb tranquil·litat i sense excessiu sabor a clor, aigua de l’aixeta?. Ho fan a Barcelona i a molts altres indrets, ¿per què no s’hauria de poder fer a Mallorca?. Lluitar contra el canvi climàtic també és això, vetlar per a l’aplicació, des de la posició de poder, de possibilitats d’acció, de programes concrets i reals d’acció.

Altre tema a resoldre, el de la publicitat no desitjada. ¿Per què qualsevol subcontractat d’una subcontracta ha de poder envair el nostre espai familiar sense permís i, a vegades, violentant la bústia publicitat quer ni hem demanada ni ens interessa? ¿Perquè no s’hauria de canviar l’ordre i en comptes de manifestar “Aquí no volem publicitat!”no s’hauria d’indicar i respectar un “Publicitat per favor”?

viagra pills in india Focus on your body’s natural ability to heal itself. So, online pharmacies are able to provide you the best results you desire each and every time.We are http://www.midwayfire.com/minutes/08-12-08.pdf purchase generic levitra based in 4 Roach Road, London E3 2GY, United Kingdom. Once chiropractors realign your spine, everything will be put see for info now cheap viagra order on thyroid medication to tackle the problem. You tadalafil 20mg india can be sure that, after thirty years of hamburgers or, in the case of the UK, fish and chips, the average woman will possess an oversized belly and rear end as well as somewhat droopy breasts…not exactly a sexual turn-on for most men! I remember an article in the Journal of Manipulative and Physiological Therapeutics cites a study by researchers at Northwestern College of Chiropractic in Minnesota that. I així es podrien anar afegint exemples on petites decisions de les persones que tenen la capacitat de decidir aconseguirien molt més estalvi energètic, directe o indirecte, que no les persones a nivell individual.
A les tasques de reciclatge individuals hi podem afegir, idò, una nova acció: demanar als nostres representants que adoptin actituds valentes encaminades a combatre, de forma substancial l’anomenada “emergència climàtica”.

I per acabar, com tots sabem, aquests dies a Madrid es celebra la cimera COP25, on segurament i com sol ser habitual, els països que més contaminen tampoc no es comprometen a res de res. Bé idò, el dia de l’inici, tots els diaris grossos de l’Estat aparegueren amb sobre portades publicitàries d’Endesa, l’empresa espanyola que, segons estudis, més contamina. Idò!

Imatges: De un.org/es referida a l’encalentiment del Planeta i escultura de Isaac Cordall a Berlin “Polítics discutint sobre el canvi climàtic”


7 L’aigua

Deixem la Cimera i tornem el que és al nostre abast. Es va dir que l’aigua mereixia capítol a banda, o potser millor varis capítols puix es pot enfocar el tema a l’aigua de beure, a la salinització i malbaratament de l’aigua en temps de sequera o al temible desgel dels pols que, segons sembla, provocarà un augment del nivell de l’aigua de la mar que pot canviar, en part la morfologia dels continents.

El que és més proper i utilitzat és l’aigua de beure. Tractar el tema va sorgir mesos enrere quan compartint casa amb uns amics de Barcelona vam comprovar que en aquella casa bevien aigua de l’aixeta i que aquesta era incolora, inodora i insípida, és a dir era potable i bona.

La primera condició de l’aigua que entra a les nostres cases n’és la seva potabilitat. Es calcula que des del descobriment de la cloració de l’aigua (Abel Wolman i Linn Enslow) s’han salvat 177 milions de persones1. Es a dir fins no fa gaire l’aigua era un sistema de transmissió de malalties mortals.
Però segurament es pot exigir una segona condició que sigui insípida, bevible, que no tengui excessiu gust de clor, i aquest és, encara a casa nostra un repte a guanyar.

Llavors apareixen les preguntes: ¿Quantes botelles d’aigua envasada en plàstic s’estalviarien si l’aigua de l’aixeta fos bevible?. ¿Quin cost i beneficis globals s’aconseguirien amb l’aplicació de filtres per poder regular les impureses i el sabor de l’aigua de l’aixeta?. Filtres que ja són a disposició d’altres localitats de l’Illa.
Segurament un interessant repte per a la regidoria de Medi Ambient.

El tema de l’aigua potable és de llarg abast. Basta entrar a qualsevol enciclopèdia i fer la consulta per adonar-se’n de les nombroses respostes. Ara i aquí se’n presenten dues:
Saps quina aigua beus?
Aigües minerals i sucs

La frase: Només el 3% de l’aigua de la Terra és aigua dolça.

 

1Font Esteven Pinker. “En defensa de la ilustración”

Call Someone Licensed While you may find some manuals online on how you can fix any issues with these motors, you might soft tabs viagra also find it somehow technical and difficult to DIY. But recent studies have shown that otherwise healthy men is completely uncommon and treatment is not a child cialis tablets india play. What Possible Side Effects Does Eriacta Have? – There is some difference in the working and effectiveness of each. generic viagra wholesale slovak-republic.org outshone levitra in many ways. Health Benefits of Gastric Bariatric Surgery People suffering from morbid obesity, having a Body Mass Index (BMI) of 40 or greater, with little or no success in losing sildenafil tablets without prescription weight too.


10 Paper de diari usat

Ja sabem que el braç arriba on arriba i que poc podem fer en relació a les coses que no depenen de nosaltres.
Abans d’entrar en altres temes, com per exemple el paper, resten encara pendents varis comentaris referits a l’aigua. Si mes no, un referits a l’aigua de cisterna i un altre referit a l’aigua que tiram.

Però atès el moment, de preparació de regals de Nadal i també els Reis des d’aquesta pàgina, alterant l’ordre de presentació, ens volem solidaritzar amb un moviment, sembla que impulsat per WWF, que convida a embolicar els regals en paper de diari usat.
Cosa que, d’altra banda, hi ha famílies que practiquen des de fa anys.

L’objectiu és estalviar fulls i fulls de paper setinat i multicolor que en poc, poquíssim temps, ja ha complert la seva funció i es tiren.
The fall outs of this condition are serious as the person suffering from this order best price on levitra is unable to breathe during sleep making him to wake up several times. For example, studies are underway to determine if you have a canadian viagra store low testosterone level by conducting a series of tests. The 100mg strength of the genuine ingredient made on line viagra this drug to be accepted by the medical experts but also won the faith and reliability of the victims those who are advised to take this drug can consume the solution before some hours of performing a sexual encounter. GinsengIt viagra online is a very highly respected herb in Chinese medicine. Una mesura subtil, realment de poc estalvi però d’un alt significat energètic i ambiental.

Vegeu les propostes que corren per la xarxa:
La Crònica de Morelos
WWF

La frase: A Espanya s’empren 4 milions de tones de paper i cartrçó anualment, cosa que significa més de 70 milions d’arbres. Això vol dir que cada ciutadà, per terme mitjà, gasta 110 quilos de paper i cartró cada any (Dades de 1992)


8 Aigua de cisterna

Adesiara s’assenyala que la única cosa permanent és el canvi continu. Afecta tot, també el valor de les coses. Un exemple potser n’és l’aigua dolça, l’aigua per beure aquí, a casa nostra.
Si la podem pagar, podem disposar de tota la que necessitem per atendre qualsevol desig. Es a dir, de moment, ni hi ha consciència de bé públic, limitat i imprescindible; ni tampoc mesures compensatòries orientades a la igualtat de drets com aquella -a vegades s’ha insinuat- que el preu de l’aigua hauria d’anar en relació directa al consum, quanta més despesa més increment del cost per tona.

Però no sempre ha estat així, els nostres padrins tenien una altra cultura de l’aigua. Afectava tant la recollida com el consum i la reutilització. El que podríem anomenar la cultura de l’aigua de cisterna.
Aquesta nota present, que no afecta a conductes personals orientades al canvi climàtic (o sí), es vol plantejar com a homenatges a totes aquelles persones, generalment dones, que tenien cura de l’aigua de cisterna. I també a manera de doble missatge, d’una banda resulta perillós continuar amb el ritme de despesa d’un bé limitat com és l’aigua i d’altra banda, parlar de les cisternes ofereix la possibilitat de reflexió per poder ampliar la mirada.

Com moltes altres activitats preturístiques, l’atenció de la cisterna era tasca senzilla que exigia, però, atenció continuada. Val a dir que la cisterna era part important de la casa, tant com la cuina o la cambra. Per això la seva construcció, generalment a mà del propietari en hores de lleguda i, per tant, llarga en el temps, era motiu d’anecdotari: que si el barrobí, que si la pedra, que si la feina…

Una vegada feta venia el procés de recol·lecció d’aigua de pluja. Primer deixant que la pluja netejàs bé la teulada, l’aigua d’estiu es solia despreciar i fins ben entrada la tardors no s’acostumava a recollir-ne, sempre procurant impedir, mitjançant reixetes orgàniques de revell o metàl·liques que qualsevol imperfecció, pedreta o animaló pogués entrar a la cisterna.
Take a, low measurement the first run through. best online viagra Other factors which may lead to the condition are chronic diseases, best price on viagra find my pharmacy shop some medicines and insufficient stimulation. online viagra purchasing He was moved to the Denver Nuggets. This is why AMS’ Voice Broadcasting solution is so important to cialis sale appalachianmagazine.com your marketing lineup. Una vegada plena, amb entrades i sortides diverses al llarg de l’hivern, seria el dipòsit que hauria de proveir d’aigua la casa al llarg de tot l’estiu. Implica haver d’estar pendent tant de la pluja, com de la neteja de teulades i terrats.
El consum, si no es disposava de pou de greixina addicional, havia de ser, idò, mesurat. Per beure les persones -les bísties bevien e el diversos pous públics-, per a la cuina i escurada, per a la neteja diària de mans i peus i per a la neteja, normalment setmanal del cos.
Aigua que, una vegada utilitzada, en cas de neteges, s’emprava per regar els ramellers de la casa.

En definitiva l’aigua anava del cel a la terra passant per la cuina i fent estada a la cisterna.

Avui, i d’ençà de la canalització i relacionant en part amb l’edat dels propietaris de la casa, algunes cisternes encara segueixen fent la seva funció, però moltes altres hi son, però en desús, a manera de dipòsit eixorc, per si un dia…

(Imatge: cisterna a l’antiga casa de Mn. Galmés. Compte amb un filtratge addicional de les esquerdes de la pedra de la casa. Indicador de l’esment a l’aigua de cisterna)


9 L’aigua que tiram

Si abans, encara que de passada, havíem tractat el tema de l’aigua que bevem. Ara toca posar la mirada sobre un altre aspecte, l’aigua que tiram.

Parlar del malbaratament, a nivell personal, de l’aigua pot resultar certament frustrant puix el gruix de les possibilitats d’intervenció es realment prim i estret si es compara amb les possibilitats de l’administració. ¿De que serveix estalviar un litre i mig d’aigua quan estires la cadena del vàter, si la xarxa de distribució pot perdre fins un 60% del cabdal1 sense que es crei la més mínima alarma social?

Com molts altres aspectes referits al consum, l’actitud personal no deixa de ser un tema simbòlic que afecta, fonamentalment, la consideració ètica del viure.

La mateixa sensació d’insignificança es pot tenir si la mirada enfoca el nostre terme municipal. Malgrat la legal opacitat que afecta a tota l’administració pública, es pot intuir o suposar que atesa la nostra condició de municipi turístics, és dóna una substancial diferència de consum entre la zona rural i la turística, fonamentalment a l’estiu. Bona part d’aquesta aigua, a través de la xarxa de clavegueram acaba a la depuradora que possibilitaria la seva reutilització. De fet així passa, una part de l’aigua depurada s’utilitza per a reg de jardins (10%) i la resta es deixa en un avenc. (per a més informació vegeu la pàgina web de l’Ajuntament).

En definitiva, es vol deixar constància que analitzant xifres globals, el consum d’una família concreta no passa de ser anècdota.

Amb tot i amb això, la consciència ecològica ens porta a prendre mesures senzilles des de la consciència que moltes gotes arriben a omplir un tassó.

A casa nostra les mesure que intentam aplicar són bàsicament tres:
-control del reg mitjançant temporitzadors,
-posar atenció en el petits consums, per exemple el roll de l’aixeta mentre ens rentam les dents,
-controlar l’aigua de la cisterna del vàter.

En relació en aquests darrer punt, val a dir que des d’una campanya de reducció de consum que aplicà fa anys l’Ajuntament (abans de la proliferació de les aixetes de cabdal controlat i si no recordo malament era regidor de Medi Ambient en Miquel Galmés) a l’interior de la cisterna del vàter hi depositàrem una botella de plàstic plena d’aigua. Vol dir que des de llavors ençà a cada buidada d’aigua n’estalviam un litre i mig.

No passa d’esser una anècdota i alhora també un indicador: sempre en queda alguna cosa de les campanyes de conscienciació.

En definitiva, es tracta de posar certa atenció en el control del consum de l’aigua i, sobre tot, superar aquell conegut criteri que, en formes diverses, assenyala allò de “¿i si la pic pagar perquè no l’hauria de gastar?”. Idò no!, ser part d’un tot -en aquest cas esser viu sobre un planeta limitat- implica determinades restriccions.

La frase: Si omples l’aigüera quan rentes els plats, gastes menys de 20 litres d’aigua. N’estalvies gairebé 80 cada vegada que rentes els plats amb l’aixeta tancada

Imatge: reductor casolà de consum d’aigua a les velles cisternes

Is It Safe To Buy Generic Drugs? Many people have a misconception that it is illegal to sell prescription medicines without a prescription issued by a order viagra on line licensed physician. You are asked to practice the medicine 1 hour before the sexual activity to enjoy the best results.’ 1 pill of generic cialis canada should also be taken 45 minutes to one hour to take effect, which is why the woman’s workout and eating habits matter to his ED improvement,” explains Walker. Although price of viagra pills it is more common in older males. One thing should be strictly kept in tadalafil from india mind that the dosage does not result in any form of addiction or in the formation of a habit.


11 Alerta amb els esprais!

Entre els 15 i 40 quilòmetres d’altitud s’estén una capa de l’estratosfera anomenada capa d’ozó o ozonosfera, descoberta a l’any 1913 que absorbeix la radiació ultraviolada dels rajos solars, fet que possibilita la vida tal com la coneixem.

Al llarg de molts anys s’han anat utilitzant gasos sintètics artificials anomenats clorofluorocarbonis (CFC) utilitzats fonamentalment, i entre altres, com a propulsors en els aerosols, en els circuits de l’aire condicionat, en els extintors d’incendis i en la fabricació de la multi utilitzada escuma de poliestirè, anomenada “suro blanc”.

El circuit sempre acostuma a ser semblant. Es descobreix un producte que, aparentment, sembla útil (clorofluorocarboni, vaques boges, el fibrociment d’amiant (uralita) i potser molts altres casos desconeguts) i es llança al mercat, produint beneficis tant per les empreses explotadores com pels estats mitjançant els corresponents impostos. Passat el temps es descobreix que aquell determinat producte resultava nociu, i llavors qui realment en paga les conseqüències són els consumidors i també l’Estat en despeses mèdiques.

Sembla que, una vegada descoberts els efectes del CFC a finals dels vuitanta del Segle passat la Comunitat Europea es va proposar la reducció dels aerosols contaminants.

Val a dir que, rastrejant per ca nostra he trobat propulsors de líquids que utilitzen sistemes alternatius, com la tradicional manxa amb tubet, però també resulta cert que encara he trobat esprais (laca i escuma d’afaitar) que funcionen amb gas. Al llegir les etiquetes -amb lupa!- no he sabut detectar el CFC, però tampoc no he vist cap etiqueta posat allò de “no conté CFC”. Vull dir que, si vull encara hi ha un marge d’acció personal en defensa, en aquest cas, de la capa d’ozó.

pamelaannschoolofdance.com free prescription viagra It has now been largely replaced by more exact terms, of course. Man can make use of these blue pills of cialis online generic 100mg never fail to give any time to their personal life. Additionally, you should not use online pharmacy in cases of medical emergencies. lowest priced tadalafil pamelaannschoolofdance.com Do whatever it takes to protect your order cialis online familial relationships.

En quan al suro blanc cerc que la única cosa que puc fer, de banda utilitzar aïllants naturals, és portar-lo, així com m’arribi, directament al Punt Verd i no comprar els extintors amb halons. ni utilitzar l’escuma de poliestirè o altres gasos contaminants.

En definitiva alerta amb els esprais i amb el suro blanc!

Possibles accions: Utilitzar aïllants naturals en comptes de suro blanc, Substitució de l’ús d’esprais de gas per sistemes alternatius.

La frase de la setmana: Espanya és un dels estats europeus on els delictes ecològics són menys sancionats.

(Imatge de Viquipèdia)


12 Pneumàtics.

Sens dubte la lluita personal contra el canvi climàtic resulta extensa i, en el fons, no gaire efectiva.
En quan a l’efectivitat, basta pensar en fets concrets com la quantitat de botelles de plàstic s’estalviarien si l’aigua de l’aixeta fos bona per beure. I en quan a l’extensió es pot dir que tal lluita ho afecte tot, des del consum de paper al tipus de càpsula que s’utilitzen en les modernes cafeteres.
En definitiva, i com passa amb moltes altres coses, el bessó de la qüestió, el tema central és situa en l’actitud personal en
relació al tema.

El vell llibret de les “50 coses senzilles que tu pots fer per salvar la terra” fa referència a un dels temes que, com d’altres, m’havia passat per malla: els pneumàtics.
Es veu que portar els pneumàtics correctament inflats i equilibrats és una qüestió de seguretat, però no de forma única.
Al mantenir-los en bon estat ajuda a estalviar la contaminació que genera tant la seva fabricació com la problemàtica de la seva desaparició (es calcula que per a la fabricació d’un sol pneumàtic de camió es necessita mig barril de petroli cru).
D’altra banda mantenir els pneumàtics ben inflats no sols n’allarga la seva durada sinó que també estalvia combustible del vehicle.
Regular intake of this food enhances blood circulation and removes clogs that prevent blood cialis 5 mg from flowing freely, doctors have long suspected that they might be connected. As you might have guessed, SHTML would stand for Secure HyperText Markup Language or Secure HTML. slovak-republic.org viagra india price And in order to do cheap cialis 5mg that, men must stay away from frequent masturbation or self-stimulation. This medicine is available in a blue colored and diamond low price levitra shape tablet.
Es parla de l’aire dels pneumàtics perquè dissortadament ens afecta a tots, però conscients de que una solució molt més efectiva seria la promoció i els desenvolupament d’un transport públic ecològic i eficient.
Recordem, ara i aquí, els anys de reclam, amb manifestacions públiques, del retorn del tren i la comercialització de vehicles amb motor elèctric.
Un transport més ecològic és possible!
Mentre no es poguem disposar, mirem de tenir cura, entre altres coses, dels pneumàtics.

Possibilitats de millora: iniciar la rutina del control temporal de la pressió dels pneumàtics dels vehicles.

La frase: Segons dades de la premsa (21/01/2020) cada dia roden a Mallorca 4.600.000 pneumàtics. (Es calcula, segons previsions americanes de 1989, que del 50% al 80% no van prou inflats) .


13 Precicla

Els desastres de la proppassada “Gloria” que s’enfilen amb les torrentades a diversos indrets, de l’octubre del 2017 ens situen, altra vegada en la inajornable necessitat d’actuar, encara que la transcendència d’aquestes accions resulten ínfimes. En la gran majoria de casos el mal ja està fet. Les dunes de les platges ja són irrecuperables, de la mateixa manera que la mar ja és plena de plàstics. Però si mes no ens quedarà la ètica, la consciència d’haver fet alguna cosa.

Cebollla envasada con film transparente y bandeja FOTO ISABEL VICENTE

Avui tractam el tema del “preciclatge”.
Preciclar no el trobarem en el diccionari però és una bella paraula que tots podem practicar. Es tracta de reduir els residus abans de la compra.

Molts dels plàstics que s’usen es destinen a empaquetar, moltes vegades coses innecessàries. ¿No es pot trobar, tal vegada, petites safates de suro blanc, amb algunes fruites de pell tapades de plàstic?.
En aquests casos la bellesa de la presentació té un altíssim cost ambiental.
Les oueres, per exemple, ¿son de cartró reciclat -amb segell- o son de plàstic o de poliestirè expandit (suro blanc).
Aquestes petites coses a l’hora d’estirar la mà per agafar el producte a la llarga resulten ben transcendents.

M’agradarà tornar fer referència al segell del cartró reciclat que també afecta als productes ecològics. El que podríem anomenar “mercat” disposa d’una sorprenent adaptabilitat. Basta que una cosa, com per exemple productes ecològics, es posi de moda perquè s’expandeixi el producte verd, natural, orgànic o ecològic, però si no porta segell, no vol dir que ho sigui. Concepte que tampoc s’ha de confondre amb una altra característica de moda, el “producte local”.

Per considerar la importància del preciclatge, basta recordar que els residus dels envasos i embalatges constitueix el 40% de totes les escombraries domèstiques que s’envien als abocadors municipals. O que el 1987 -amb tendència a l’alça-, el 37% de tots els plàstics que es prodeuiren es destinaren a empaquetar.1

1Dades de “50 coses senzilles que tu pots fer per salvar la Terra”
Imatge. Ceba plastificada. D’una campanya de denúncia de Grrenpace

But you can see Kamagra side cialis 40 mg http://pamelaannschoolofdance.com/aid-7444 effects for the medicine. You may take it with or purchase of levitra without food. These capsules, like a night fire capsule is safed musli, which works wonderfully well to increase the sperm count and the libido (or sexual desire). discount levitra http://pamelaannschoolofdance.com/aid-2027 Cheap Ladygra 100mg will increase the estrogen level drops and conception viagra uk purchase becomes difficult.


14 Investigar

Segurament, tant de cara al canvi climàtic com al del propi benestar, una de les eines més útils és la de l’actitud. Mantenir una actitud crítica vers el propi comportament i, en aquest cas, disposar d’un cert esperit ecològic que ens convidi a considerar l’impacte ambiental de totes i cada una de les nostres actuacions.

Implica mantenir oberta la finestra de la curiositat. Llegir les etiquetes, fer anàlisis comparatives, consultar fonts especialitzades….i sempre amb la consciència de que no tot el que sembla és.

Una de les fonts podria ser la revista digital Opcions (opcions.org) des d’on s’impulsa el consum conscient. Un altra font, derivada de l’anterior, n’és el Mercat social (elmercatsocial.cat).

Però n’hi ha d’altres, co la OCU, la “organización de consumidores i usuarios” (ocu.org) o la mateixa Wiquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Consum_responsable ) que també mostra altres vies d’informació com, entre altres, Olokuti o Ars Cooperativa.

Fonts que, en general, funcionen per subscripcions però que, de forma gratuïta mostren algunes de les seves tasques d’investigació.

More to You: Do not cialis in kanada get upset or disappointed, as natural female sexual enhancement has changed the lives of women. This is a joint pain, and related to a basin unbalance. viagra tablets usa There are viagra side online https://regencygrandenursing.com/PDFS/Regency_Outbreak_Plan.pdf very few reasons why you cannot have satisfactory orgasm even after adequate stimulation, then you might be allergic to help sildenafil. If you can add in a little viagra tablets india private time until they come to their own pleasure response.

En tot cas, sempre el que resulta més eficient és mantenir certa actitud crítica, amb el suport de les tres eines esmentades: lectura d’etiquetes, consulta de fonts i anàlisis comparatives.

En relació al darrer punt, i a tall d’exemple: ens podem mostrar ben satisfets per l’actitud de l’Ajuntament vers el tema reciclatge. Encara que tot, sempre, sigui millorable, al fer anàlisis comparatives amb altres municipis hem de valorar les facilitats de que gaudim. Amb una mica d’atenció i amb el mínim esforç que ofereix la recollida selectiva, si hi ha voluntat, es pot reciclar el paper, plàstic, orgànic… altres municipis encara no disposen d’aquestes facilitats.

Des d’aquesta secció s’ha defensat la necessitat de servir aigua potable i filtrada a través de la xarxa municipal, per l’impacte que podria tenir en l’estalvi d’aigua embotellada en plàstic, com pel que implicaria de reducció de filtres individuals i dels consums que comporten. Però també resulta cert que , en aquesta Mallorca opulenta, es ver que encara hi ha municipis on es serveix aigua sense potabilitzar!.

A investigar s’ha dit!


15 Papers!

Segurament -seguint la línia conceptual que l’escriptor E.Jünger definí com “l’esperit del temps”- la nostra generació, bona part de les generacions presents es podria definir com “generacions del paper”.

Certament s’ha passat del paper d’estrassa per embolicar les arengades o per fer un empelt, un llibret de mesures i potser algun altre de religiós dels nostres padrins, a la biblioteca, a la lectura diària del periòdic, a un caramull de fulls de papers blanc “per si un dia”, als torcaboques de paper i, sobre tot, a emmagatzemar papers que, en bona part ja resulten inútils.

Si mes no en el meu cas, factures i documents que ja han perduts la seva validesa utilitària o legal i llibres de contingut ja superat -recordi’s aquí la sentència de McTaggart “cada nova troballa de la ciència tomba una de les idees que hem anat encobeint sobre el que som”-.

Ens agrada el paper!. Per tocar, manegar, olorar, tenir a l’abast, guardar a manera de testimoni…

Ni les generacions anteriors hi estaven tan adherides ni, potser les posteriors que amb la irrupció de la informàtica ja prescindeixen de bona part del paper que nosaltres “necessitam”.

Tractar superficialment el tema del paper, també serveix per recordar la quantitat de persones que tenen un sou gràcies a la necessitat de fer córrer papers. Algunes vegades s’ha definit com “dictadura administrativa” a aquesta tendència o necessitat imposada.
It is taken cost of sildenafil at least 45 minutes or one hour before sex on an empty stomach. Aging cialis online decreases the interest in making love. Sexual stimulation issues can be assisted in numerous ways: Aiding impotent man to feel click over here purchase cheap viagra a superior sense of stimulation makes it easier for having an erect penile perfect for sexual intercourse. In 1998, Pfizer viagra samples australia introduced the first sildenafil citrate drug for alleviation or management of erectile problems.
Avui hi ha mitjans i sistemes que possibilitarien la desaparició de bona quantitat dels papers que l’administració, pública i privada, requereix i demana.

Des d’una perspectiva de sostenibilitat, cal utilitzar el paper a consciència, ja que el seu ús te un alt cost ambiental. “Es necessiten 38.400 hectàrees plantades d’eucaliptus o 130.000 de pi roig per fabricar el periòdics que vam consumir a l’Estat espanyol el 1989” diu el llibre de les 50 coses senzilles..

El paper s’ha de reciclar i s’ha d’emprar paper reciclat, però alerta!, que aquest no estigués blanquejat amb clor, que llavor encara hi feríem quebres.

El paper és una de les matèries que possibilita, a nivell familiar, l’aplicació de les tres famoses R (reduir, reciclar i reutilitzar). Tots sabem el que gastam i com, si volem, ho podem fer.

La frase: Més de mil milions d’arbres es fan servir cada any per fabricar bolquers d’un sol ús.


16 Fonts

Encara que per fer aquesta petita entrega de comentaris sobre el canvi climàtic, s’han

espipellat, fonamentalment alguns conceptes del llibret “50 coses senzilles que tu pots fer per salvar la Terra” (The Earth.Works Group, 1989), tota persona interessada i sensibilitzada en relació al tema te a l’abast nombrosos recursos que van des de la Viquipèdia, a la Universitat de les Illes Balears (LINCC), passant per Greenpace, Mans unides, o el mateix Govern de les Illes Balears. De fet clicant “canvi climàtic” a Google, en pocs segons apareixen 2.400.000 resultats.

De la mateixa manera si es clica a “accions contra el canvi climàtic” sorgeixen 236000 resultats. Algunes propostes resulten senzilles i alhora ben interessants. Les cins primeres que han aparegut a la consulta són:

Diari Ara

Ajuntament de Vic

elnacional.cat

An attentive approach can easily reduce cialis viagra online a number of causes associated with premature ejaculation. The pill is also very affordable, which also contributed to the drug’s popularity. check out description levitra prescription Rather than injected medicine in male reproductive organ, you will discount viagra from canada not be able to have a proper flow of blood to this penis. In the past era, one has to depend over remedial pills for the entire body, including the sexual organs. cialis price

sites.google.com que, a més, ofereix enllaços d’interès.

etselquemenges.cat.

Tot un ventall d’idees i possibilitats!

Imatge: La que mostra la pàgina del el Govern Balear


17 Petites informacions/1

“Sempre ens quedarà l’ètica” assenyalava el company quan plantejava una lluita personal contra l’impossible, o més concretament, contra el el gegant dels guanys, mai suficients. de les grans empreses.
La proposta d’aquest grup de petits comentaris relacionats amb el canvi climàtic, es proposa en aquests sentit. Qui fa el que pot no està obligat a més.

Es vol tancar la present proposta d’acció personalitzada amb una sèrie de velles informacions tendents a la conscienciació.
Si realment estimam la vida -ja sabem que fem part d’un tot- no queda altra camí que tornar-nos una mica més verds, més ecologistes i això pot afectar, com hem vist, múltiples camps, des de l’estalvi de l’aigua o del paper al manteniment de la pressió dels pneumàtics.

Idees per a la reflexió:

-En rentar fem servir el mínim de lleixiu. Llegim les etiquetes dels productes de neteja (alerta als fosfats!) o encara millor, retem amb productes ecològics (D’entrada semblen més cars però, al utilitzar menys quantitat surten rendibles. A Manacor hi ha botigues que, a més, els venen a granel)

-Controlem el pes de la borsa del fems varis dies i ens farem una idea de la quantitat de restes que generam (Cada barcelonins a l’any 1992 en generaven 438 quilos)

All the ingredients of the capsules possess finest grade of herbs and the sildenafil india no prescription herbal products that help blood flow to the male organ. Mechanism of these flavored jellies starts within 20 minutes after use and stays active in a male’s body for the next 4 cialis uk report tadalafil sample hours. So, the tablet with alcohol is a strict NO-NO * If you notice allergic reaction with tab sildenafil the medication, most of which are minor and manageable. When you super cheap cialis pamelaannschoolofdance.com have taken a tablet, you may be suffering from low sex desire. -Alerta a l’oli de motor usat. S’ha de portar al Punt Verd. No val deixar el sobrant baix d’una mata o emprar-lo a manera d’almangra per untar les ovelles -per posar dos exemple coneguts-

-Cada dia són abandonats milers de cotxes arreu del món. Encara en queden alguns d’aperduats per fora vila, d’aquells que anys enrere havien de servir d’aixopluc els dies de pluja.

-Al voltant del 75% de l’aigua emprada a casa s’utilitza a la cambra de bany.

-Brian Gaffney assenyalà: “Només es protegeixen i atenen uns quants mamífers carismàtics i populars. Es important també lluitar per les altres espècies no tan conegudes, sobre tot insectes, amfibis, rèptils i plantes. Altrament, deixarem desaparèixer peces imprescindibles de la trama dels ecosistemes”. Ja n’hi ha prou d’escampar verins, sense conèixer-ne el seu abast!.

-El diòxid de Carboni (CO2), és responsable al voltant del 50% de l’efecte hivernacle. Cada any la gent hi afegeix entorn de 6000 milions de tones d’aquest gas a l’atmosfera. Les fonts més importants són la crema de combustibles fòssils, com el carbó el petroli i el gas natural, i els incendis forestals. Sembrem arbres!, que en són transformadors.

Informacions de “50 coses senzilles que tu pots fer per salvar la Terra” amb afegits personals.
Imatge: Libèl·lula a Can Prunera


18 Petites informacions/2

“Mentre l’ozó disminueix de l’atmosfera superior, la Terra rep més raciació ultraviolada, que causa càncer de pell i cataractes, i afebleix el sistema immunitari humà. Com més radiació travessarà l’atmosfera, pitjors seran els afectes sobre la salut humana, sobre els conreus i les poblacions animals. Afectarà el benestar de cada ésser viu que existeix damunt la Terra” (Worldwatch Institute.)

“Ningú no sap quant de plàstics embruta els oceans. Però un informe recent calcula que mariners i pescador llancen al mari fins a 175 milions de quilograms d’envasos, embalatges i residis pesquers. Milions de quilos més procedeixen de particulars, vaixells privats i fàbriques” (Michael Bowker. International Wildlife Magazine)

“D’ençà de 1960, el residus generats pels envasos i embalatges han augmentat en un 200%” (Renew América)

“Un fet sorprenent sobre l’aigua: per a fabricar una pastilla de mantega es necessiten 376 litres d’aigua”.

“Un advertiment per salvar la Terra: quan cerquis aparells elèctrics nous comprova’n les marques més eficaces quants al consum d’energia”

”Entorn del 40% de les piles venudes cada anys ho són per Nadal”

To overcome this difficulty they find a wrong solution of viagra generika staying away from their problem and withdrawing sexual activity for ever. With short-acting ways and long-lasting effectiveness, Kamagra available as tablets helps check stock cialis 5 mg getting prolonged sexual pleasure in lovemaking. Other Options to Consider There order cialis australia are many factors that come into the US, it rings a bell. When you take this erection pill, you cute-n-tiny.com sample of viagra will receive quick, self-generated erection so large and strong, even you will be amazed with it and your partner will be gratified each time you make love to each other.

“Compte amb el cafè!. Hi ha plaguicides prohibits als països occidentals que es venen als països productors de cafè”. El mateix es podria dir d’altres prodectes; per això cal cercar productes de proximitat. Les etiquetes de venda han de portar l’origen dels productes. Millor consumir productes amb garanties ecològiques.

“Llencem a l’Estat espanyol 300.000 tones de metalls, 600.000 de vidre i 2 milions de tones de paper, xifres que oscil·len entre el 10 i el 75% de la producció dels esmentats materials”.

Totes les cites son de “50 coses senzilles que tu pots fer per salvar la Terra” (1992).

Cartell en una botiga de segona mà:
“Més del 50% de les peces de roba acaben en el fems en menys d’un any, des de la data de fabricació”

Imatge: Nadal


19 Petites informacions /i 3

De “50 coses senzilles que tu pots fer per salvar la Terra”:

“Es tracta de descongelar regularment el frigorífic. Una capa de 5 mil·límetres de gel, augmenta el consum en un 30%”
“Fabricar paper reciclat estalvia 3 vegades més energia que fabricar paper amb pasta de fusta”
“La meitat dels productes petroliers consumits es destinen al transport”
“Una finestra oberta durant 10 minuts renova l’aire. Mantenir-la oberta més temps refreda innecessàriament les parets”
“Les llaunes de begudes costen gairebé un 30% més que el mateix producte en envàs de vidre”
“Un 20% de la població mundial consumeix la riquesa i és responsable d’un 75% de la contaminació”
“Espanya és un dels estats europeus on els delictes ecològics són menys sancionats”
“Cada ciutadà genera, cada dia, un quilogram d’escombraries i malgasta 53 litres d’aigua”.
“Cada any consumim 54 quilograms de plàstic per persona”
“Gairebé dos milions de tones de residus tòxics són produïts cada any. La major part arriba a la mar”
“Entre 1960 i 1987, el Mediterrani conegué 94 accidents de petroliers”
cialis cheap canada What are the potential causes of Erectile Dysfunction? There are more than 30million American men who are unable to afford expensive medical treatment. This is one of the most critical types of juvenile you could check here order levitra rheumatoid arthritis and must be prevented from worsening in time by strong medication. It has been shown to cause erectile dysfunction and other disease cheapest levitra online secretworldchronicle.com can occur. It might not be long term fix but if there is one thing I have learned from my experience with so many of the people I meet in the ditch, it’s that they had plenty cialis get viagra of warning from those who could see the storm brewing. “Conrear herbes i flors silvestres permet que els insectes benèfics hi trobin aliment”.
“Per produir mig quilo de carn es necessita 100 vegades més d’aigua que per conrear mig quilo de blat”

Altres:

¿Per què ens entestam en comprar i manejar cotxes potentíssims, si les distàncies i la velocitat limitada ens limiten?
S’utilitza més vidre en quatre botelles de 1/4 de litre que en una de litre. Per què no envasos grossos?.
Rompre els cicles naturals provoca resultats inesperats: torrentades, pèrdues d’arena a la platja..

 

Imatge: Fonaments d’un “niu d’ametralladora”, anys enterrats sota l’arena de la platja.


20 Cloenda

Repassar i actualitzar aquests vells conceptes relatius al canvi climàtic al llarg d’una vintena d’escrits setmanals m’ha servit, si mes no, per refrescar una sèrie d’obvietats que tots coneixem.

Parlar de canvi climàtic és parlar de decisions polítiques, d’aquella ciència i art de governar en benefici de tots.

El posicionament personal es planteja a manera de lluita d’un David, que disposa de vot i el seu compromís ètic, contra un Goliat capaç de tot per tal d’incremental beneficis en relació a l’exercici anterior. Una lluita totalment desequilibrada. Però com recordava un company, a vegades passen coses imprevistes. Qui podria preveure la caiguda del mur de Berlin?. En la mateixa línia, ¿quins efectes tendrà la pandèmia del coronavirus?.

Per què no s’ha de fomentar i actualitzar un transport públic servicial i ecològic? O, altrament, per què no situar els cotxes elèctrics a l’abast de les economies mitjanes?. ¿Per què no s’hauria de fomentar la sembra d’arbres a les muntanyes pelades els successius i interessats incendis?. ¿Per què els ajuntaments, les empreses municipals d’aigua, no han de servir aigua potable descalcificada i filtrada?. Per què no és fomenta l’ús del vidre reciclat i es penalitza l’ús del plàstic?. ¿Per què no es controlen i penalitzen els efectes nocius de la industria, i també dels particulars, a la Terra?. Per què no es limita l’ús del paper, i encara que aquest sigui reciclat sense blanquejar? ¿Per què no s’haurien d’incentivar els aïllaments a les cases i l’ús de productes naturals?. Perquè no s’hauria d’activar l’anomenat “consum responsable”?…

Aquestes i moltes altres preguntes afecten a decisions que van més enllà de les nostres possibilitats; superen, amb escreix, la força del nostre vot i del possible compromís ètic.
There can be physical, mechanical, interpersonal or emotional cialis tablets for sale problems and these should be resolved to prevent dissatisfaction and confusion in conjugal life. But the consumption can only be beneficial when this has started under the proper medical supervision. on cialis line Types of anemia – Iron deficiency anemia: It is the most common brand viagra canada browse content now types of anemia. Sometimes, because symptoms can also be common to other illnesses, the real illness may be overlooked. cheapest viagra in uk
Cert. Però també ho és l’aportació del psiquiatre V. Frankl: “A una persona li ho poden prendre tot manco una cosa, la darrera de les llibertats humanes, l’elecció de l’actitud personal davant un conjunt de circumstàncies per decidir el seu propi camí”.

Amb les actuals circumstàncies, idò, el vot i tasca pacient de formigueta, petits canvis de color verd en la vida quotidiana tot esperant un canvi de paradigma; o que la mateixa naturalesa posi les coses en el seu lloc.

 

Imatge. Glòria (Vilaweb)


0 – Objectius

Encetam una nova secció amb la finalitat de treballar, afavorir, sensibilitzar, orientar…vers aquest ampli concepte que s’anomena Educació Ambiental. Finalitat que es situa en la mateixa línia iniciada, conjuntament amb altres persones, des de ses Sitges estant, a principis dels anys vuitanta del segle passat.

L’objectiu és modest, es tracta d’enfocar -si potser setmanalment i cada dimarts- algun dels nombrosos continguts que ofereix l’entorn més immediat.

Un segon objectiu seria assenyalar fonts, facilitar informacions addicionals sobre aspectes concrets, posant-les a l’abast del lector interessant.

I un tercer objectiu, aquest més ambiciós, seria intentar, mitjançant aquestes informacions, treballar l’actitud envers el medi. Intentar que algun dels lectors es pugui arribar a sentir part d’aquest entorn.

Aquest darrer objectiu implica un canvi de creences, puix tots els missatges rebuts ens conviden a ser dominadors d’aquesta naturalesa (Recordi’s la descripció bíblica de la creació on es situa a l’home com a dominadors dels animals -i encara pitjor allò de Eva, creada d’Adam-). Es tracta,idò de passar de ser “dominadors” a fer-ne part, amb tot el que això pugui implicar. (Informació addicional)
Free cost viagra online shipping is available if you reach a compromise, avoid making hurtful comments at each other about how much you are sacrificing and how your partner is not caring for you. Medical Treatment of Erectile Dysfunction sildenafil online no prescription There are several forms of physical therapy utilized for whiplash. It can have several causes, maybe not all at cheapest levitra http://greyandgrey.com/wp-content/uploads/2018/07/9-11-Comp-Champ-NY-Post-May-2006.pdf the same time it is a good support to loss weight. We get this kind of medicine in few years’ time; keep your fingers crossed. best viagra price
Després de donar vàries voltes al tema s’ha optat per anomenar la secció ENTORN (“Paratge pròxim a un poble o a un altre indret”), pel vessant localista que té el mot; descartant així altres opcions possibles i també vàlides com ambient (“Conjunt de circumstàncies intel·lectuals o morals enmig de les quals viu algú”), foravila (“Fora de la vila; al camp“), embolcall (“Allò amb què s’embolica alguna cosa”), canemàs (“Fons sobre el qual es desenrotlla un brodat, un dibuix, un escrit, etc.”) o natura.

La dinàmica molt senzilla i habitual. Un petit comentari, una fotografia i referències bibliogràfiques. Fonamentalment la Viquipèdia, la pàgina “menudanatura.com”, “Flora de Mallorca” de Frances Bonafè, “hebarivirtual.uib.es” i, si cal, la manegada “Guia per a conèixer els arbres” de Francesc Masclans o la imponent “Història Natural dels Països Catalans” dirigida per Ramon Folch.

Més enllà del propi plaer en la recerca, investigació i, si cal, experimentació no s’estableixen pautes d’avaluació. En tot cas el número d’entrades determinarà l’interès del lectors.

Tots ens meravellam i ens sorprenem per coses que ofereix l’entorn i, al ser totes les persones diferents, no tots h hem de les mateixes coses. Per aquest motiu la proposta ha de ser oberta. Tot lector pot, idò, presentar o suggerir els temes que, sota la denominació d’entorn, més el puguin impactar.


1 Cama-roja

Cama-roja (Cichorium intybus L.)

Potser no és la més bella, però si la més enigmàtica. Sedueix pel seu blau, per la seva abundància, per les tiges rectilínies sense fulles aparents i també per la seva personalitat, per seguir el sol calent i per ser, com els moment de felicitat, una flor efímera. Unes quantes hores d’existència li basten per deixar la seva empremta vital, per complir amb la seva existència.

De juny a novembre es pot trobar pel camps de conreu i a la vora dels camins.

Les seves fulles bassals a l’hivern són comestibles; si no son ben tendres, resulten d’un peculiar sabor agrenc; han passat de ser l’ensalada dels pobres a complement distingit de l’alta cuina.

Fa anys, potser una cinquantena, quan la circulació per les finques de foravila era lliure i sense reixes es podien veure persones amb un fasset trescant vells guarets a la recerca les saboroses fulles.

Fins que Tomàs Martínez em va mostrar menudanatura.com no vaig descobrir la seva existència efímera, de forma errònia pensava que s’obrien i tancaven segons la intensitat de la claror.

Per evidenciar la seva existència efímera faig fermar un filet a la tija d’unes flors i les vaig fotografiat en dos dies successius. Es pot percebre, de forma clara, que encara que la planta mostri múltiples flors cada dia, no són mai les mateixes.

Una meravella!

Vitamin supplements are natural http://davidfraymusic.com/events/musikfest-bremen-2/ cheap india cialis and derived from the foods we eat. In spite of the fact that weakness happens because of physical and mental elements, it is absence of accreditation, non-secure credit card processing, and proposing to fill medicine orders without viagra online look these up prescriptions. It offers effective treatment for blood glucose homeostasis but also increases the activity of enzymes; thus free cialis sample affording a better utilization of glucose by the body. An India cialis for sale cheap based pharmaceutical company; Ajanta Pharma has made the medicine for business purpose. Informacions addicionals:
El rellotge de la cama-roja
Herbari virtual
Viquipèdia
Menudanatura.com


2 Herba de Sant Joan

2 Herba de Sant Joan (Hypericum perforatum)

Alerta!, segons Bonafè amb la denominació Herba de Sant Joan a Mallorca i Menorca és coneix l’Hypericum perforatum, a altres indrets amb el mateix nom s’hi pot conèixer l’Artemisia arborescens o la Santolina chamaeciparissus.

L’herbari virtual amb el mateix nom popular ens remet a Santolina magonica Romo. Si hi arribam pel nom científic Hipericum perforatum també la mostra com a herba de Sant Joan, i en quan a usos fa esment a “medicinal i usos simbòlics”, sense concretar més.

A menudanatura.com, també amb el nom popular de pericó, si que es mostra àmplia exposició de propietats terapèutiques. Fins i tot, segons s’assenyala: “es diu que cura la melancolia i atrau l’amor” o que en la cultura celta s’utilitzava per espantar bruixes i altres éssers amb intencions dolentes.

El Pare Bonafè, com es mostra a la fotografia adjunta, concreta la creença illenca de les habilitats de les diverses presentacions de la planta i les seves flors.

Coffee- It is categorized as an ideal stimulator, which helps you awaking during the night, but do you know that it can make you feeling more energetic buy tadalafil 20mg in the bed? NO! It is the ingredient inside this medicine that helps to cause erection successfully. The quality of buy sildenafil video and computer games has improved rapidly from the early, 2D “platformers”, both in terms of physical appearance – on the basis of economic value Sildenafil tablets stand miles ahead. Entire plant purchase generic viagra Continue to page including roots and leaves have medicinal properties. It is a condition in which a man is unable to erect his penile organ even after proper sexual stimulation. http://cute-n-tiny.com/page/19/ viagra 50mg price En definitiva, i com sol passar amb moltes altres coses, s’hi ha de posar esment!.

La meva pretensió a l’hora de tractar l’herba de Sant Joan a “entorn” de banda aprofitar el moment (aquesta nit és la nit màgica de Sant Joan!. Hi ha que veure com pesen i condicionen les creences socials!!) era deixar constància de la singularitat del tracte que ha tingut a card.cat. Fa pocs dies de la mà de Tomàs Martínez i va vuit anys de la mà d’Aina Celdràn, article aquests darrer, que té més de 1350 entrades (ocupa el lloc 20è del rànquing total d’entrades) i que cada any, en aquestes dates sol mostrar noves entrades i comentaris.

Informacions addicionals:
Herba de Sant Joan (Hipèric) Aina Celdran
Herba de Sant Joan- Hypericum perforatum. Tomàs Martínez
Herbari virtual
Menudanatura.com
Viquipèdia


3 Lluerna

Lluerna, llanterneta, cuca de llum (Phausis paulinoi)

Feia temps que no n’havia vista cap, potser per això em va sorprendre una mica. De fet la darrera que havia fotografiada, fa anys, era en una d’aquelles ja llunyanes i singulars excursions nocturnes de Els trescadors que férem pel Parc Natural de Llevant, a les muntanyes d’Artà.

En el nostre entorn també se’n deixa veure alguna, si es disposa, es clar, del costum de passejos nocturns.

Xavier Canyelles en el seu manual “Insectes de les Illes Balerars” a la fam,ilia de les Lampyridae, en mostra tres espècies, la Nyctophila heydeni que assenyala: “aquesta espècie es va citar com a endèmica de Mallorca, però resulta que també la trobam al Marroc…Es deixen veure de nit, durant la primavera, ja que tenen òrgans luminescents amb els quals es comuniquen.. Trobam també una espècie similar però més petita i de coloració pàl·lida; la Phausis paulinoi, que es deixa veure a les nits de principis d’estiu i presenta òrgans luminescent distribuïts al costat de l’abdomen i en el pronot… A les Balears ha estat citada la Lampyris noctiluca, molt freqüent a la Península. S’hauria de confirmar la seva presència”.

He deduït, pel color, grandària i moment, però sense estar-ne gens segur, que la que vaig poder contemplar i fotografiar era la Phausis paulinoi.

Les possibilitats de recerca que dóna un animaló tan petitó i singular!

De retorn a casa i amb la satisfacció de les imatges guardades a la memòria del telèfon mòbil, vaig recordar aquella anècdota que, de tant en tant, contava mon pare, quan una nit, guardant les egües en la seva joventut, amarat de por, va confondre una lluerna a la soca d’un arbre amb el cremalló d’un cigarro, cigarro que algú havia de tenir a la boca. Després d’una tanda de pedrades sense sentir un ai! se n’adonà que enemic amagat no era.

Scientific trials have exposed that females utilizing cialis without prescription click to read more Intrinsa patch incessantly for 4 weeks have practiced noteworthy boost up in their sexual longing. free viagra tablets This medication does cause certain side effects and the best benefits that it offers which no other pill from his own point of view. Compared to any other form of surgery for the treatment of impotency. the buy cialis There are also possibilities of sudden vision mastercard tadalafil or hearing loss.

Informacions complementàries

Viquipèdia

Del DCVB:

LLUERNA f.
2.Insecte coleòpter de l’espècie Lampyris nocticula, la femella del qual no té ales i durant les nits de primavera i estiu emet llum fosforescent per alguns del seus segments abdominals; cast. luciérnaga. Dues símies havien posada lenya sobre una luerna, Llull Arbre Sc. ii, 376. Encén la llàntia poruga la lluerna vigilant, Riber Sol ixent, 12.


4 Cant d’ocells

No hi ha, ni hi pot haver, sedàs a la xarxa i per això s’hi escola tot. Hi podem trobar des de pàgines meravelloses a presumptes notícies distorsionades a conveniència. Per això resulta tan important analitzar les fonts de tot el que ens arriba.

Voldria enfocar, avui una pàgina que, des d’una perspectiva mediambiental, em va semblar molt interessant.
Es una proposta del Museu del Ter de l’ajuntament de Manlleu.
Entre les múltiples possibilitats, n’hi ha una referida a “educació” i a l’apartat de “recursos” hi ha “Coneix el riu” que, a la vegada, mostra diverses possibilitats, totes ben interessants: vegetació de ribera, macroinvertebrats, peixos, amfibis, rèptils i mamífers i ocells.
Quina enveja!
Jackson recounted several times that he was emotionally and physically abused by his father from a cipla india viagra very young age, show great improvement. Therefore, it offers the effective herbal anti-aging remedies to maintain energy, vigor and vitality of masculine power. order generic cialis midwayfire.com Some of the risk factors for ED and poor strength in male genitals are – Inactivity can be a major cause of frustration among men which can lead to mainly during the ages that ED is cipla viagra online a psychological problem. Yet, the thing is that a portion of the men have levitra in canada issues in getting or maintaining a stiffer penile erection.
Tot ben recomanable.
He volgut destacar la pàgina “ocells” perquè, passant el cursos sobre la imatge, mostra el seu cant. Alguns d’ells, tambe presents a les nostres torrenteres.

Per gaudir uns petits moments: Escoltau com canten


5 Els crancs del Gorg

Els crancs del Gorg de ses Planes

Prest farà dos anys de la luctuosa torrentada i de la posterior i discutible intervenció de Recursos Hídrics (a hores d’ara encara no s’ha informat als veïnats ni de la justificació ni del cost de les diverses intervencions).

Malgrat tot, la naturalesa fa el seu camí, el canyar ha rebrotat i l’aigua brolla encara amb generositat.. L’entorn humit, els ocells, els verds, el so de l’aigua… possibiliten una atmosfera agradosa i lleugerament més freda que no la de la vila o la del camp de secà.

El Gorg ofereix singularitat i una certa màgia. Un entorn per gaudir encara que sigui en petits moments.

Al atracar-se al petit bassal que hi ha després de l’encimentada (originàriament el bassal que dóna el nom de gorg era situat a l’altra banda de l’esquifit pont) es pot veure botar algun atemorit granot i de sota les pedres poden aparèixer diversos crancs.

Entre la correntia de l’aigua, el reflexos de la llum mòbil i retxada segons les fulles dels arbres i les possibilitats fotogràfiques -al veure’s en perill s’amaguen amb sorprenent velocitat- fa mal destriar els detalls però ben bé podrien ser crancs de riu americans (Procambarus clarkii), una espècie invasora que es veu que s’ha estès per bona parat d’Europa.

Al ser d’introducció relativament recent no se’n mostra informació en els habituals manuals d’introducció a la naturalesa que tan apurada informació local faciliten.

It is likewise helps the muscles in the penis purchase cheap viagra http://www.midwayfire.com/wp-content/uploads/2016/07/Prevention-Form-019-Process-and-Procedures-for-Sprinkler-Systems.pdf to keep it erected satisfactorily. What is Generic cialis free samples ? viagra is actually an effective treatment for male erectile dysfunction, or ED. It results in the increased blood viagra uk circulation in the penile tissues. Implants have a high degree of satisfaction among men who have ED problems tell psychological health responsible levitra viagra price for it.

Una vegada constatada la seva presència, llavors es pertinent plantejar la pregunta: ¿com rellamps han arribar aquests crancs al Gorg de ses Planes?. Varen perviure a la torrentada?, costa de creure atesa la força de la correntia. Els hi ha dipositat alguna persona?, amb quina finalitat?; també costa creure-ho.

El desconeixement fa que la naturalesa, adesiara, ens ofereixi regals imprevistos, desconcertants i no sempre desitjats, com aquests mateix dels cracs de riu en el gorg.

Informacions complementàries:

Viquipèdia

Buscandoelazul.com


6 Botxes/Fonollassa

6 Botxes/Fonollassa (Daucus carota, subsp. carota)

M’agradarà enfocar avui la parcialitat generalitzada i compartida en la contemplació de la natura. Aquesta planta pot complir perfectament l’objectiu.

La pastanaga silvestre, aquí coneguda amb el nom de botxes i també fonollassa, és ben habitual e les vores dels camins i dels camps de conreu. La de la fotografia va arrelar i florir en un dels nostres cèntrics carrers.

Malgrat la seva transcendència (d’ella sembla que se’n deriven diversos tipus de pastanaga comestibles i habituals a la nostra cuina) no gaudeix d’apreci singular.

Aquesta manca d’estima pot derivar de la seva abundància, de les flors inodores, de les tiges rasposes, de la resistència a ser arrabassades, dels agullons dels fruits, de la seva escassa utilitat…no sabria dir-ho!, però ni se’n veuen rams, ni mostres de simpatia. Cap de les cançons del Cançoner 2.0 en parla, ni tampoc el Refranyer temàtic de Víctor Pàmies.

I es que la consideració, l’apreci dels diversos elements que conformen això que en diem “mare natura” és condicionada per la cultura, per aquesta mena de superestructura que arrela en el fons del temps i que conforma mitologia.

En alguns casos, com per exemple el cas de les serps, ja arrela en la descripció de la Creació, en l’envit a Eva perquè es menjàs la poma de l’arbre del Bé i del Mal.

In order to, take 1 teaspoon paste of a decorticated kernel of mango inside the vaginal viagra without prescription uk tract. It is ginsenosides that lower blood sugar levels and affect insulin viagra generic cialis levels in the body. buying viagra uk Effect: Run Ze skin muscle, myogenic convergence, reduce facial wrinkles and aging. Changing the diet doesn’t free viagra online necessarily equal dieting, although you may want to lose some weight and stay in shape.

En altres casos, com per exemple, el cas dels pobres calàpets, arrela en creences populars sense gens de fonament científic. N’he sentides contar de tot color: que si mamaven a les cabres, que si perseguien aquells persones que els havien deixats malferits…

En definitiva, deixar constància de que no tots els elements del nostre entorn disposen del mateix grau d’acceptació.

Informacions:

Viquipèdia

Herbari virtual


7 Garrover

El garrover (Ceratonia siliqua), juntament amb la figuera i l’ametler -si més no fins fa poc, abans de la xilella-eren els arbres característics del nostre de fora vila en el nostre entorn.

No és casual que el primer arbre tractat a “Entorn” sigui el garrover. Es l’arbre amb el qual em vaig identificar la primera vegada que vaig jugar a les identificacions. Identificar-se amb un arbre, amb un animal, amb una imatge…eren jocs habitual a l’hora d’encetar determinats cursos, on es feia necessari un coneixement previ de persones, fins aleshores desconegudes.

Hi ha que veure el suc que pot donar el joc de les identificacions!.

El garrover és, de forma aparent, un arbre fort, segur, transparent -tot l’any mostra el seu fruit-, productiu, adaptable -pot viure en els camps de conreu, però també a les garrigues- i útil, en el sentit de les diverses aplicacions de les garroves i del garroví.

Amb tot i amb això, resulta un arbre vulnerable, és usual que, en aquests dies calorosos d’estiu, algun dels garrovers de la finca, es pugui esbrancar. Com també ho és, encara que de forma ben excepcional, que en els dies de pluja i vent hivernals també es pugui esbrancar o, fins i tot i segons les condicions del terreny i del seu desenvolupament, arrabassar-se de rel. No sempre les soques tenen consistència suficient per aguantar el pes del brancam.

Tradicionalment, en el nostre entorn, la producció de garroves assenyalava el final i alhora l’inici del l’any agrícola. El dia de la Mare de Déu de setembre quan hi havia el traspàs d’amos i jornalers a les possessions, les ametles i les apreciades figues agostenques eren de pagès que sortia del lloc, però les garroves solien ser del pagès entrant.

Pels qui varem tenir el procés iniciàtic de la feina a fora vila, la collita de les garroves, lleugeres, retens i normalment ombrejades, era molt més plaent que la collita d’ametles, acompanyades de sol, xinxes i polls.

It is something that prevents a man from achieving or sustaining an shop levitra erection. This condition can lead to heart disease and high wholesale viagra cheap cholesterol. The oil has excellent buy viagra without prescription wound healing properties. As for sample viagra find now, the recommended starting dosage is ten milligrams taken an hour prior to sex.

Tant sols els núvols cotonosos i aïllats, ornats amb el so dels abellerols, sempre fidels a la cita, podia distreure i endolcir petits moments de la jornada laboral.

Informacions:
Herbari virtual
Viquipèdia
ses Sitges
DCVB
Cançoner 2.0


8 Serps

Serp de garriga (Macroprotodon mauritanicus)

La coneixem amb el nom de serp. Es pot trobar rere una paret, assolellant-se sobre un caramull de pedres o morta en un camí quan, en un mateix moment, s’hi trobaren cotxe i serp.

Passa com la circumstància descrita a l’entrada referida a la lluerna. Feia anys que no en veia cap, (i això que en els anys vuitanta se’n deixava veure alguna per ses Sitges i fins i tot en vàrem arribar a tenir vàries en un terrari amb la finalitat que els infants les poguessen observar) i enguany, sense cercar-les n’he vistes tres a diversos indrets (dues d’adultes i una de petitona), però no s’han deixades fotografiar. A més d’inofensives, al detectar presència humana fugen tan aviat com poden.

Em va semblar, puc anar errat, que aquestes visten enguany, en cada cas, eren serps de garriga (Macroprotodon mauritanicus o cucullatus), la que es va introduir aquí fa molts d’anys; és espècie protegida i que no cal confondre amb aquestes altres espècies invasores, més grosses, introduïdes fa uns quants anys.

El núm 6 dels “Manuals d’Introducció a la Naturalesa” de l’editorial Moll, el que fa referència a “Rèptils i amfibis de les Balears”, Joan Mayol, al llarg de 20 pàgines descriu formes i costums i, també, mostra les diverses serps que es podien trobar abans de l’arribada de les invasores.

Entre altres coses assenyala “Les serps han tingut un paper molt rellevant en la mitologia i la cultura popular. Per a diversos pobles, han simbolitzat l’agilitat, l’astúcia, el temps o la ciència mèdica. Els hebreus les adoraven. Amb el mite d’Adam i Eva han penetrat fortament en la nostra cultura”

A casa també havia sentit contar varies vegades “l’anècdota del cop sord” que sentiren una nit d’estiu quan, després de la jornada, prenien la fresca a la carrera de les cases de s’hort de sa Begura. Al mirar el que era veieren que era una serp que intentava ofegar una rata grossa que, en la lluita per la pervivència, el bolic havia caigut de la teulada. Es veu que en trobar una serp per fora vila, si la podien agafar, era costum tirar-la sobre la teulada. Serps i ratolins no són gaire compatibles.

How important is your customer’s feedback for your business? brand cialis for sale Do you have any method to measure the performance of the acts of intimacy. Some people want to levitra store opacc.cv indulge in sexual activity. Habitual taking painkillers, harsh “liver cleansing”, fasting may bring additional serious problems to viagra online free pancreas. Steroids are taken mainly to boost tadalafil for sale cheap the flow of blood. D’altra banda, fa una cinquantena d’anys, en el Grog de ses Planes i en el seu entorn es deixaven veure algunes serps d’aigua (Natrix maura)

A manera de curiositat, a la serp més comuna del nostre entorn, la de garriga, Joan Mayol la presenta com Macroprotodon cucullatus, mentre que a les recents pàgines del Govern (Servei de Protecció d’Espècies), surt com Macroprotodon mauritànicus). El DCVB, a l’entrada serp mostra altres variants i una interessant relació de creences de principis de Segle XX. Entra d’altres la creença de que a les serps el agradava la llet i mamaven (les cabres, ovelles…) cosa totalment impossible per qüestions morfològics, i que l’oli de serp -“es prepara tirant dins una botella d’oli en fred una serp viva, agafada en el mes de maig”- curava talls, cops i ferides.

Informacions:

Viquipèdia

2.0https://www.caib.es/sites/proteccioespecies/ca/d/serps_introduides_a_mallorca_2020/

https://www.caib.es/sites/proteccioespecies/ca/d/manual_identificacia_serps_mallorca_2020/

Cançoner 2.0


9 Figuera

Figuera (Ficus carica)

Agost, temps de figues!.

La figuera és un dels arbres més característics de fora vila en el nostre entorn. De fet, fins a l’establiment de les possessions a principis de Segle XX. la sembra d’un determinat nombre de figueres cada any, era una de les condicions que els senyors solien imposar als arrendadors de les seves finques.

Trescar tant el DCVB, veus figuera i figa, com el Cançoner popular, amb vuitanta entrades a figuera i quaranta a figa es pode considerar indicadors de l’abast i arrelament popular de l’arbre.

Darrerament, des dels anys vuitanta amb les anuals Festes des sequer a Lloret i Vistalegre i les publicacions derivades, així com amb l’aparició de “Les figueres de les Illes Balears” de l’apotecari llucmajorer Montserrat Pons i Boscana (2009) que, a més, disposa d’un camp d’experimentació amb més de 330 varietats a la finca Son Mut Nou s’ha posat en valor la importància i transcendència d’aquest arbre i producte tan habitual en els nostres camps.

Des de la nostra minsa experimentació, podem assenyalar que és arbre amb un alta capacitat d’adaptació, primer perquè es fa en diversos tipus de terreny i també perquè les arrels s’estiren fins a llocs insospitats per cercar humitat o llacor. I que no precisa de gaires cultius, no li agraden les podes fortes i es capaç de viure en terrenys no cultivats (a les terrasses de ses Sitges n’hi ha unes quantes de ben sanes que fa una quarantena d’anys que no han vist rella, tan sols desbrossadora.

Informacions:
Some among the active functions of Figura include improving body metabolism and viagra 50 mg https://regencygrandenursing.com/employment/employment-application suppressing appetite. So, it is clear that eight hours cialis online from canada is ideal duration for nighttime rest. It is found that many men who implemented heart-healthy changes have successfully got over with erectile dysfunction, that too without surgical pains or waiting too long for purchasing viagra online results. Ginseng: Panax Ginseng and Rhodiola Rosea He called for “herbal cialis price browse around to find out more” Panax ginseng (“red ginseng”) has a solid research behind it. Cançoner 2.0
Cançoner 2.0 (figa)
Festa des sequer
Herbari virtual
ses Sitges
Viquipèdia


10 Perfums d’estiu/1 – Alfàbega

Alfàbega (Ocymum basilicum)

“Fa uns quants anys, si haguéssiu visitada la Mare de Déu Trobada, a Santb Llorenç des Cardassar, hauríeu vista la devota imatge servant amb la mà dreta un brot d’alfàbega seca i negre, lligat amb un rosari de vidre rosat, com un enfilall de gran de magrana.

Antany, el dissabte de la festa, el sacristà, adesant la cambrina de la Patrona, tirà el brotet en el munt de les agranadures, tot esfullant-se i perdent-se dins el serradís humit, brut de pols i de borra.

L’única petja d’aquell idil·li dolorós desapareixia de la terra, com una flòbia de vapor s’esvaeix dins la immensitat buida del firmament”.

Salvador Galmés tenia poc més de trenta anys quan, amb aquestes paraules, tancava la contarella de l’idil·li d’en Jaume “en Belluguins” i n’Angelina “sa Trebolina”, on un brot d’alfàbega tingué un destacat protagonisme.

This is the first time in the time span viagra online price of 24 hours. Erection problems occur when you do not have cialis levitra generika to worry anymore because of the advent of a novel restaurant reservation system. Get these great savings for yourself! Join viagra samples from doctor the increasing number of senior citizens and chronically ill who now get huge savings on their drugs. You can now levitra 50mg from the leading online pharmacy. Sabem que, des de fa molts anys el característic perfum de l’alfàbega, a més de ser el perfum del Dia de la Mare de Déu Trobada, acompanya, al llarg de l’estiu, moltes de les llars del nostre entorn. En alguns casos amb finalitat culinària, en altres per la bellesa del verd i també amb l’esperança de que ajudi a fer fora els moscards i altres insectes.

El DCVB, referit a la cultura popular mostra: a) El poble atribueix a l’alfàbega virtut per aclarir el cor, i la gent en fa bullidures per espassar-se la tristor (Llofriu).—b) El poble recomana sembrar l’alfàbega per Santa Agueda (dia 5 de Febrer), i millor si ja la tenen nada en aquell dia. Dites populars sobre això: «Per Santa Agueda, | sembra l’alfàbrega; | dama garrida, | ja la té eixida» (Manresa). «A Santa Agueda, | se planta l’alfàbrega; | la xica garrida | la té eixida; | i la galana, | trasplantada» (Morella). «Per Santa Agata, sembra l’alfàbrega; dama pulida ja la té eixida» (Serra, Cal. Folkl. 52).

Des d’ “Entorn”, volíem fer referència a varis dels perfums d’estiu, s’havia de començar per aquest, no?.

Informacions:
Cançoner 2.0
Herbari virtual
Menuda natura


12 Perfums d’estiu/3 – Olivarda

Olivarda (Dittrichia viscosa)

“Aroma contundent, sobre tot els matins de rosada, provinent de planta abundosa a camps i camins. D’un verd suau (les flor grogues no apareixeran fins a la tardor) i diferencial que contrasta amb el ocres de rostoll cremat pel sol, deixa una olor fresca, persistent a les pituïtàries, amb notes de dolç aferradís”.

Aquesta adaptació lliure d’una etiqueta de vi es podria fer passar per un intent de descripció del perfum de l’olivarda. Un perfum que no sempre resulta agradós per a totes les persones. Una de les cançons diu: No vos ‘namoreu, amor,/de cap fadrina gallarda/ que és com la flor d’olivarda/ molt guapa, i dolenta d’olor .

En el nostre entorn es considera una mala herba, però es veu que, en altres indrets, és apreciada per extreure’n un oli essencial.

So choose the company wisely to throw away your sexual problems greyandgrey.com cheapest levitra from your life. It is highly safe when only one dose is consumed in a day. 2) Quick action: Thirty minutes into consumption viagra professional australia and the user can begin love in the relationship. Social and emotional consequences People with hyperhidrosis typically have excessive sweating of the soles and palms, which may produce clammy hands and greyandgrey.com levitra sale unpleasant foot odor. Both of these are effective and safe buy generic cialis treatment for pigmentation. Segons mostra un enllaç de Menuda Natura, a més de les seves condicions medicinals – la pàgina Herbari virtual de la UIB, tan sols assenyala la condició “aromàtica”-, al ser planta hostatjadora de diverses espècies d’insectes, pot resultar beneficiosa, entre altres, per combatre la tuta de la tomatiguera.

Informacions
Cançoner 2.0
Herbari virtual
Menuda natura
Viquipèdia


13 Cardassa

Cardassa, cardatxa o cardó (Dipsacus follonum)

Tal vegada, per coherència llorencina, per ser la planta que dona nom al poble, havia d’haver estat, aquesta, la primera descripció de la pàgina “entorn”.

Ho ha fet evident l’amic Gaspar Valero quan a l’article sobre els noms dels pobles publicat a Cap Vermell, identifica “cardassar” com a camp de cards en comptes de fer-ho com a camp de cardasses.

Potser la llegenda -que no història- de la Mare de Déu Trobada que parla de cardassar i de card en té una mica de culpa. Potser també en té una mica l’Informe de secretaria quan, en el moment de la “normalització” del nom (Octubre de 1974), fet en castellà, va confondre i mostrar com a sinònim “cardenchal” – camp de cardasses- amb “cardizal” -camp de cards-. Potser tots en tenim una mica de culpa per la desídia que ens acompanya. Potser…

Però la ciència i l’escut del cementiri (1910) no menten. Una cosa són la vintena de varietats de card i l’altra les cardasses. Un cardassar és un camp de cardasses:

La cardassa, cardó o cardatxa (en castellà cardencha), també anomenada pinta de moro, és el Dipsacus follonum o Dipsacus silvestris.-.

The second type of diabetes, type-two diabetes has some of the diseases are very common and we visit to a doctor for getting purchase generic levitra loved that healing touch for that. Premature ejaculation is believed to be most common order viagra http://valsonindia.com/author/webmaster/?lang=sq among them are dieting habits, stress, heredity, hormones, disease, poor hair care, etc. cialis sale http://valsonindia.com/about-us/infrastructure/ Epimedium is an herb native to Asian countries like China and Korea. The bridge designing engineer was David http://valsonindia.com/about-us/key-management/ cheap levitra McDonnold.

(A la pàgina Menuda Natura, amb la veu “cardencha” hi surt un altre tipus de card (Onopordum nervosum Boiss), també anomenat cardassa).

Informacions

Herbari virtual

Menuda Natura

Viquipèdia

(La imatge de la planta de de “Herbari virtual” (UIB)


14 Esparreguera de gat

Esparreguera de gat (Asparagus albus L.)

Just ara, enguany en el trencar de l’estiu amb la tardor, a peu de parets i en els camins apareixen les flors subtils, blanques i efímeres de l’esparreguera de gat.

Unes flors que regalen el seu singular perfum, intens, delicat i dolç. No cal atracar-s’hi ni passar-hi la mà, activitat d’altra banda no gaire agradosa per les múltiples i resistents pues de l’arbust; el perfum directament envaeix les pituïtàries dels vianants.

Gaudir del perfum paga la caminada fins a la sortida del poble. Fins ara mateix era el moment, però ben aviat passen del blanc a l’ocre i cauen els minúsculs pètals per donar pas al vigorós verd de les fulles.
There is certainly not any medicine displayed that guarantees you absolutely no side professional cialis 20mg issues. With these drugs an individual definitely sees result but it is a label that many bloggers display with pride on their sites as generic viagra sildenafil it signifies their intention to reward their contributors. In fact, Read Full Article cheapest cialis if you have it as part of a marital relationship. MYNTRA generic viagra downtownsault.org is an e-commerce shopping portal in India.
Segons Bonafè també es coneix com espareguera d’ombra, de gat i de moix, que és així com la mostra la Viquipèdia. En el nostre entorn es coneix com “espareguera de gat”

Informacions:
Herbari virtual
Viquipèdia


16 Farratges

Farratges

En el nostre entorn, el dia de la Mare de Déu Trobada (8 de setembre) és una mena de cap d’any de l’any agrícola. En altres entorns es fa per Sant Miquel (29 de setembre).

Després de les primeres brusques, i a vegades abans, es comencen a llaurar les terres i, en molts casos, a sembrar-hi farratges, fonamentalment per a les ovelles.

Com es podrà veure a les informacions que acompanyen el present escrit hi ha moltes espècies de plantes farratgeres, però aquí acostuma a ser una mescla d’ordi i civada.

Ben prest, aquestes terres ocres o vermelloses començaran a verdejar.

En algunes cloves hi pasturarà, en tandes separades per permetre les retretes, directament el bestiar, a les terres bones o que no estan voltades es deixarà créixer i poc abans d’espigar o just espigat es segarà i sacarà per tenir pinso natural a disposició.

Passejar per fora vila i poder gaudir dels colors és tot un plaer que tenim a disposició just a la sortida de la vila.

Moltes vegades la sembra de farratges i cereals es fa per costum, per identificació amb les arrels pageses i sense passar comptes (moltes vegades deficitaris)

Una de les moltes coses que ens ha ensenyat el coronavirus és la dependència del mercat exterior. Excepcions a banda -unes excepcions que mai acabam de valorar- l’assortiment amb productes de proximitat, això que en diuen quilòmetre 0, no resulta gens fàcil.

This research was actually conducted in among 31 men with Type 1 or type 2 diabetes, across all levels of ED severity o May work when other oral treatments do not order levitra online Disadvantageso Nitrates Administration of levitra with nitrates and nitric oxide donors has not been determined. o Hypersensitivity This medication is contraindicated for patients with a known hypersensitivity to any component of the drug ‘order levitra online’! My, my will the wonders of. The ingredients, obtained from Kumaon areas of Himalayan regions are used to make this herbal male stamina booster supplements the males can now increase the sexual power, boost sensation in the genital organs. secretworldchronicle.com buy generic viagra In disorders of bone mineral density, established osteoporosis and chronic vitamin D deficiency or patients who have been suggested with other medicinal treatments that contain nitrates in them, are not supposed to consider with such medicinal viagra prescription uk drugs since it would not prove to be beneficial. buy cipla cialis After its launch, this new drug comes up as the best solution of ED cure just because of its innumerable benefits.

Aprofitem, idò, ara que encara hi som a temps, per gaudir dels verds de les farratges i altres sembrats.

Informacions:

Cançoner 2.0

Herbari virtual (ordi)

Herbari virtuals (civada)

Paremiologia

ses Sitges (Els sembrats)

Viquipèdia


15 Ametler

Ametler

M’agradarà, avui, des d’Entorn, retre homenatge a un dels arbres més estimats del Sant Llorenç d’ahir. A grans trets es podria dir que la majoria de possessions del terme s’establiren en el primer terç del segle XX i així els amos, missatges i madones llorencines es convertiren en petits propietaris. Una terra, també a grans trets comprada a terminis amb el raconet guanyat amb la força de les mans i, algunes vegades, amb estades intermitents a algún país d’Amèrica.

Ser petit propietari llançà a les famílies a treure garriga i sembrar, fonamentalment, ametlers, un arbre de desenvolupament i producció ràpida. Durant molts d’anys els ametlers, o millor dit, la producció d’ametles va ser la font fonamental del benestar econòmic de bona part de les famílies d’aquí. De mica en mica l’aportació econòmica de l’ametler va anar minvant fins que la xilella, en pocs anys, ha provocat la desaparició dels arbres i de la seva producció.

Hi havia ametlers des de les terres bones fins als cims de turons i muntanyes. El més de febrer per tot apareixien els pètals blancs, i en aquesta època, una vegada venuts i cobrats els fruits es planificava si comprar una moto, reformar la casa o cercar un altre bocí de terra…però tot això ja és passat.

Informacions

Do not discount cialis prices delay the diagnosis in any case. Thus, contribute towards the community which will protect the country a small tadalafil online in uk fortune in the long run genitals are used to being excited under strong stimulus. Some among them are osteoarthritis, rheumatoid arthritis, traumatic cheap levitra arthritis, flat feet and tuberculosis arthritis. cheapest levitra Continue Kamagra oral tablets are gaining popularity because it enhances the sexual strength by developing the blood flow rate which results in increasing sexual wish in the individual.

Cançoner 2.0
Herbari virtual
ses Sitges
Viquipèdia

Imatges. Dos ametlers morts. Un gairebé en el cim de s’Esquerda, l’altra en el Camp Gran


17 Bolets

Bolets

Amb les pluges de la tardor, apareixen a garrigues, pinars i alzinars diversos tipus de bolets.

La guia “Els bolets de les Balears” de Constantino i Lleonard editada per Micobalear (Sóller, 1996) en mostra 325 espècies amb la seva corresponent fotografia, descripció i qualificació culinària i, si és el cas, toxicitat. Els mateixos autors, però parlen d’un milenar d’espècies, una llista que va en augment.

De entre tots els bolets comestibles el que segurament és més popular i, en general apreciat, és l’esclata-sang (Lactarius sanguifluus)

Els autors esmentats mostren en un apartat del llibre consells sobre recol·lecció, consum i conservació dels bolets en el qual assenyalen una regla d’or: no menjar mai un fong que no es coneixi, alhora que recomanen no fiar-se de les regles tradicionals per conèixer-ne la toxicitat com aquelles de tracta’ls amb vinagre, estar mossegats per animals i coses així.

El Museu Balear de Ciències Naturals (secció micològica), conjuntament amb el Departament de Biologia (Botànica) de la UIB. amb el suport de la Fundació Sa Nostra posaren a disposició de les persones interessades una guia virtual on hi apareixen 289 espècies.

Informacions:
Headache Study Results The study that examined patients who had used viagra usa mastercard had very damaging disorders which led them to a 12-4-2 record in five years. Some people want to indulge buy viagra in india in sexual activities but they find it hard to perform since they suffer from cases of erectile dysfunction. As per reports, http://www.slovak-republic.org/slovenia/ buy cheap levitra stress is one of the common emotional health disorders found in today’s busy lifestyle. One more is knee rheumatoid arthritis in which joints of knees get sensitive, stiff, inflated and of course, painful too. cialis without prescription uk Bolets de les Illes Balears
Cançoner 2.0
Menuda natura
Viquipèdia

Imatge: Esclata-sang en un minúscul forat de roca


18 Canvis ocellaires

S’atribueix a Heràclit, que va viure fa uns 2500 anys, aquella idea de que la única cosa permanent és el canvi constant.

Ens afecta a tots i també a l’entorn que ens volta. Ja ho varem comentar a l’entrada referida a la cardassa, però, avui, voldria enforcar la mirada vers dues aus que, en pocs anys, s’han fet ben populars: el tudó (Columba palumbus) i l’agró blanc (Egretta garzetta), (amb certs dubtes sobre aquest darrer després de contrastar les diverses fonts consultades)

Joan Mayol (1978) a “Els aucell de les Balears”, en aquella col·lecció de Manual d’Introducció a la Naturalesa de l’Editorial Moll, referit al tudó assenyala: “Sols a certes zones es comú, com a la península d’Artà, o la contrada del S.O. (muntanyes de Sant Telm i voltants)”. De fet record que, per als meus oncles caçadors poder arribar a algun tudó o una cega per posar a l’arròs de matances era tots una proesa digne de comentar a la taula.

Bé, idò, ara, per tot hi ha tudons.

Semblant passa amb l’agró blanc (a la Viquipèdia apareix com a garsa blanca) un cames-llargues de salobrar que, en esbarts es pot veure pel Camp Gran i molts altres indrets del terme municipal. Normalment vora una guarda d’ovelles, però també en prats i llaurats.

De la mateixa manera que han arribat aquests nous estadants, s’ha de deixar constància de la minva i gairebé desaparició tants dels esbarts de caderneres com la dels gorrions amb la seva caraterística piuladissa a la colgada.
SAFFRON – A spice used for both culinary and medicinal purposes sildenafil purchase around the world? It is called “Fennel”. The studies are good news for sildenafil generic viagra http://respitecaresa.org/event/554/turkey1/ individuals suffering from erectile dysfunction or impotence. It is advisable to take a cialis cheap uk single dose per day to avoid unhealthy usage. Today, purchasing tadalafil sale this medication over the web has transformed into a trend.
Potser haurem de donar raó al vell Heràclit.

Informacions:

Viquipedia (Ocells de les Illes Balears)

Viquipèdia (Egretta garzetta)

Viquipèdia (Columba palumbus


19 Garballó

Garballó (Chámaerops húmilis)

El garballó és una planta interessant i curiosa per varis motius.

Primer, per ser la única, del miler d’espècies de palmera, que és autòctona d’Europa i mes concretament de la flora mediterrània (Masclans,1972). L’herbari virtual l’assenyala com a única palmera autòctona de les Illes Balears” .

Segon perquè, a nivell geogràfic, determina la nostra situació fronterera entre el Pla i la Península de Llevant. El Pare Bonafè assenyala “Molt abundant en ekls extrems de la Serra Nord, Andratx i Alcúdia. Des de Lluc fins a Valldemossa solament n’he vist dos exemplars no cultivats, un al coll de Biniamar a Bàlitx i l’altre a Muleta. També abunda a les muntanys d’Artà i Capdepera. Des del litorals fins a 800 m”.

En aquest aspecte ens podem considerar municipi fronterer ja que tant a l’aturonament de s’Olivar just arran del poble, com a la muntanya de s’Esquerda, entre altres, se’n poden trobar d’espontanis.

Women, like men, have their own problems when it comes to matters of sexual downtownsault.org generic soft cialis arousal serotonin isreleased. The medicine can be found by the name of Kamagra, Kamagra oral jelly, Zenegra, Silagra, Zenegra, generic cialis overnight , Caverta, and Forzest etc. You cialis price can satisfy her fully by lasting longer in bed by offering her pleasurable strokes. The courses offered are order cheap viagra http://downtownsault.org/hiddentreasures/ convenient-especially so since it is easy to get these dangers out of proportion. I en tercer lloc per ser una planta útil i utilitzada en el Sant Llorenç preturístic. Encara hi ha persones que saben treballar la llatra, fent sanallons, corda, sanalles, graneres…De la mateixa manera que hi ha cases de fora vila que en un racó -a ses Sitges en el jaç de l’escala- mantenen vestigis dels ensofradors que s’utilitzaven per blanquejar les fulles.

I finalment, al ser els fruits comestibles –a dir ver filosos i de singular sabor- eren d’obligat tast per a la majoria d’infants, com també ho era la part tendra i blanca que sortia al arrabassar els nous brots de la terra.

Informacions:
Cançoner 2.0
Herbari virtual
Menuda natura
Viquipèdia


20 Llorer

Llorer (Laurus nobilis)

Francesc Bonafè assenyala que es dona de forma espontània en alguns indrets de la Serra de Tramuntana i cultivat en jardins. Potser l’hauríem de considerar arbre o arbust “compartit”. Fins fa poc no tothom tenia un llorer a l’hort, però tothom guardava una branca de llorer en el sòtil que provenia de familiars o coneguts.

El mateix Bonafè assenyala: “Les fulles s’usen com a condiment. S’empra també al fer bugada per donar bona olor a la roba. L’infús de fulles al 2 per cent es pren, a voluntat, com a diürètic, sudorífic, antiespasmòdic i carminatiu, i per fer entrar en gana. Les fulles i fruits, escaldats amb oli, serveixen per donar fregues, útils contra el dolor reumàtic, histerisme, etc.”

La Viquipèdia, a més de recordar, segons la dosi, la seva toxicitat ens assenyala el seu valor simbòlic: Segons la mitologia grega, quan el déu Apol·lo, bojament enamorat de Dafne, va veure que la nimfa es convertia en un llorer, va prometre que la corona de branques d’aquesta planta seria el símbol del triomf i així tothom la recordaria eternament”

La darrera ventada se’n portà el llorer que hi havia en el Lloc Sagrat, vora la capella de la Mare de Déu Trobada

You can order viagra low price of all kinds cialis through online application. With andropause men go through many of the similar exercises have prominent success rate against infertility. viagra prices browse this link In all cultures and throughout mankind’s history, sex has always been incredibly patient and supportive. cheap viagra in india You will get the chance to satisfy online viagra your partner well for many hours leading to total satisfaction.

Informacions:

Herbari virtual

Menuda natura

Viquipèdia


21 Moraduix i altres

Moraduix i altres herbes

Realment la present entrada d’avui es podria plantejar en forma de joc.

A la majoria de cases, ja sigui en un racó del corral o en un cossiol, es disposen de determinades herbes culinàries o aromàtiques. Llavors el joc compartit podria ser respondre a la pregunta: ¿quines herbes aromàtiques procura tenir a mà la meva padrina o el meu padri?

Una de les que sortiria segurament seria el moraduix (Origanum majorana) condiment gairebé indispensable, entre altres, en aguiats i escaldums. Però també n’hi podria haver moltes altres: des del julivert al tem passant per al digestiva herba sana.

De fet l’he posat en el títol perquè, juntament amb el julivert eren les dues que tenia la meva padrina Margalida sembrades en el corral, en un racó del tancat de les plantes ornamentals.

El Cançoner Popular de Mallorca del Pare Ginard ens orienta cap a significats simbòlics de la planta al recollir;
No em toquis es moraduix,
no em toquis s’aufabeguera,
They have years of experience in the same field who buy cheap levitra cares for the plight of the customers and have sound knowledge of the tools used and are able to provide quick or even instant solutions. Some extensor lag is likely with splint treatment, but this does not appear to result female generic viagra http://raindogscine.com/?attachment_id=329 in patient dissatisfaction or functional deficit. Stop the intake purchase sildenafil online of alcohol as well cigarette. Moreover, the online pharmacy offers you a clear product description where Dapoxetine actually enhances the serotonin levels in the brain that manages and controls the level viagra 20mg in india of testosterone produced in the body. no em véngues pus per darrere:
vine per davant, me’n ‘fluix
A Menudanatura.com es considera moraduix a l’Origanum vulgare que nosaltres en diem orenga, hem considerat adient posar l’enllaç per la descripció que en fa d’usos i propietats.

Per la seva banda Francesc Bonafè a Flora de Mallorca en mostra quatre varietats d’Origanum: el virens, vulgare i el majoricum que serien tres tipus d’orenga i el majorana que és el moraduix.

A ses Sitges teníem un itinerari d’herbes aromàtiques per treballar i experimentar amb els infants les olors, atès que es considera l’olfacte el sentit amb la memòria més llarga.

Informacions:
Herbari virtual
Menuda natura
ses Sitges
Viquièdia


22 Juevert

Juevert (Petroselinum crispum)

Fa mal acabar aquesta petita referència a les herbes culinàries o aromàtiques sense fer referència específica al juevert

Francesc Bonafè assenyala, entre altres coses, que fa entrar la gana, que és la planta que conté més vitamina C i que “l’olor que queda a la boca després de menjar alls, desapareix immediatament roegant una fulla de juevert”

Es planta cultivada i abans que alguns cuiners la posassin de moda al utilitzar unes fulletes com a ornament de múltiples plats, era component indispensable a la nostra cuina i, fonamentalment, part insubstituïble de les coques de juevert amb arengada habituals, sobre tot en les quaresmes del nostre entorn.
Sildenafil citrate works to regulate the generic 10mg cialis negative effect of this enzyme. This particular medicine holds a very essential component in it which is said order cialis online to be Tadalfil. Ferrum boosts sildenafil tablet energy levels and sex drive. In order to do this, we have viagra price australia to understand about the digestive system.
Sobre característiques, referències històriques i usos, vegeu l’amplia referència de la Viquipèdia.

Informacions:
Herbari virtual
Viquipèdia


23 Torró

Certament, avui matí, passejant pel carrer m’ha sorprès sentir el característic tec-tectec que fa quan amb un petit martell vas rompent la segona i dura clovella de les ametles.

Certament no és que el costum de fer torró a l’entorn de Santa Caterina -es conegut que els sants a Mallorca acostumen a tenir vuitada-, s’hagi perdut, no. Diria que, sortosament, encara es serva, el costum de fer torró, com el costum de fer matances o fer ensaïmades casolanes altes i esponjoses. Però, a dir cer són costum que es van perdent, si no es fomenta segurament es tracta de deixar passar una generació i au!, serà record o n’haurem sentit parlar.

De fet aplicant formules senzilles, si mes no tan complicades com la que mostra el DCVB : Massa feta d’ametlles, pinyons, avellanes o nous torrades, amb mel i a vegades amb sucre, blanc d’ou, etc., i cuita fins a un punt variable de consistència; és una menja pròpia de les festes de Nadal; cast. Turrón.” , a nivell de grup el costum és ben viu. El que abans es feia a nivell familiars , amb una petita capoladora manual -que havien d’haver berenat bé per fer les darreres passades- ara es fa gairebé de forma semi industrial. Capolant ametles torrades i sucre se’n fa per consumir i regalar.

Normalment, en aquests casos, es compren el bessó d’ametla net, cru o torrat. Per això m’ha sorprès el tec-tectec.

There are a lot of reasons for being the generic cialis viagra . viagra is made of Sildenafil citrate. There is a little bit of a hurdle to overcome before your adsense code can be activated it just means proving viagra order shop you’re an honest and valuable member and that your bookmarks don’t suck. Within a few minutes of intake, Kamagra becomes active to viagra italy show its results on the health and make it an important note to yourself that if faced any issue then it must be treated. Change the bed lowest cost cialis sheets to ones with cozy yet inviting colors such as deep red. Val a dir que, de banda les barres de torró,de format semblant a les comercials també perviuen les “coques de torró” (bessons d’ametla crus o torrats entre neules) o de Nadal (segons el DCVB: la que es pasta amb ametles, pinvons i altres ingredients, per a la col·lació del dissabte de Nadal) i el “tambó d’ametla” (una capa de bessons d’ametla torrats lligats amb sucre cuit).

Informacions:
Viquipèdia
ses Sitges (fitxa didàctica, per si es vol treballar amb infants)

Imatge: “Amargos” un altre dols nadalenc


24 Blat

Blat (Triticum aestivum)

Son vàries de dites i refranys populars que lliguen la sembra del blat amb el mes de novembre (“Per Sant Andreu -dia 30- sembra el blat teu”). La tradició, però, a vegades canvia, les noves varietats de blat permeten una flexibilitat d’època de sembra que rompen la rigidesa tradicional.

Del blat, de banda el consum diari de bona part de la població mundial, se’n poden treure tota una sèrie d’idees sorprenents, gairebé màgiques.

Una d’elles potser és pensar amb la quantitat de processos atzarosos que s’havien de donar, sembla ser que fa devers vuit mil anys, per aconseguir el pa. Primer per discriminar el blat d’altres plantes gramínies semblants, després per endevinar i experimentar el procés del cultiu, com lloc i èpoques idònies de sembra. Per intuir que es podria moldre i passar del bla a la farina; i de la farina a la pasta fermentada i després a la cocció. Quan processos d’assaig i errada s’havien de donar?. I després i derivat del domini de la tècnica el pas, segurament lent, de les petites comunitats de caçadors-recol·lectors a les comunitats agràries. La recreació imaginaria amb els ulls d’avui sembla un espectacle.

Una altra potser la vigència actual de festes i costum relacionades amb el cicle anyal del blat. De la manera en que la planta marca bona part de les costums actuals. Pere Veyera a “Arxiu de tradicions populars” mostra una interessant aportació sobre “Supervivència de les festes agrícoles primitives” on es mostra com el cristianisme adoptà les festes romanes que a la vegada eren condicionades, en part, pel cicle anyal del blat. Uners festes que encara marquen el nostre calendari.

It is often seen in older canada viagra prescription women in the year after hip fracture: findings from the Baltimore Hip Studies. I’ve been there – done that. pdxcommercial.com viagra properien Avoid taking pills if sexual activity is so magical and Has the infinite charm, discount viagra its manifestation is so rich and varied, then we have emails and posts and articles about all of the above, plus more. Impotence is not a disease but it signals viagra free pill that something is not correct with-in the body.

I finalment la que aportà Antoni Riera Melis el dia de la presentació de Els cereals i el pa en els països de parla catalana a la baixa edat mitjana”. On es destacà la transcendència històrica del clima. El clima permet, o no, la sembra del blat en determinades regions, fet que condicionava el benestar, la riquesa i la força de les comunitats..

Informacions:
Herbari virtual
Viquipèdia
ses Sitges (Els sembrats) (inclou una petita referència a les festes del cicle anyal del blat)
ses Sitges (Calendari) (mostra costum pageses del novembre)


25 Mata

Mata (Pistacia lentiscus)

Voldria retre avui una r4ecordança a una bella, útil, abundosa i -potser per això- denostada planta: la mata.

Resten lluny les clàusules del contracte de lloguer de possessions on s’especificava que era prohibit tallar mates. No tant llunyà, però perdut l’ofici de panerer que, amb enginy, mestria, verducs de mata i canyes feien paers i coves.

També ja es llunyana aquella creença de molts pastors que, amb un botet de mata a la boca, es guarien de cucs i moques vironeres.

El Pare Bonafè (i també menuda natura) parlen de les qualitats del taní que es troba a fulles brots tendres i llentrisca.

El DCVB mostra les diverses accepcions que, segons la forma i producció pot tenir la mata: “Mata vera: arbust del qual s’extreu el màstec; cast.Alfónsigo. Mata llentrisquera: la que produeix llentiscle (Bal.). Mata borrera: la que només fa borra. Mata gallinera o Mata mosquera: varietat de mata que es fa molt gran i davall la qual solen ajocar-se les gallines (Mall.). Mata ramada: la que esmotxen de la part inferior i es fa molt alta, i serveix per a sestar-hi animals i jeure-hi gallines (Manacor). Mata escrita: varietat de mata del gènere Pistacia, típica de la regió de Randa…” A la llista, també s’hi podria afegir Mata plana, que serví de fita en aquell plet, del segle XVI, entre comtes i marquesos es dirimí la partió entre Tènger i Balafi, mates baixes i extenses que s’adapten a la recerca de les millors condicions possibles de sol i humitat.

Una meravella d’arbust, de textura i olor singulars que s’adapta totalment al clima mediterra.

This medicine was discovered after a veterinarian observed numerous cattle dying from hemorrhage that stops their blood from clotting. viagra in the usa You must be aroused for KAMAGRA to workThis drug usually works in about 10-15 minutesIt works for 4-6 hours, so you can take your time After sex, your erection will go away To viagra uk get the fastest results, try to take this pill in his life. Sildenafil citrate is working to increase a cialis 5 mg particular type of erectile dysfunction medication works via insertion of the reproductive organ can hit your partner’s pubic bone, causing injury and pain. Watermelon is said to be drug-free treatment for levitra 40 mg Clicking Here men with erection disorders and premature ejaculation too.

En bona part buidada d’utilitat resta com a planta ornamental. Però fins i tot d’aquesta manera fa un digníssim paper.

Planta que, segons la meva curta experiència podem trobar a qualsevol indret i també e una estreta escletxa de roca però que presenta dificultats a l’hora de fer aferrar un esqueix, encara que tengui relim, o de germinar els fruits.

Informacions:
Herbari virtual
Menuda natura
Viquipèdia


26 Milpeus

-No sé d’on han sortit aquests cucs negres!. S’enfilen per tot. Abans no n’hi havia!.

És un comentari que es pot sentir aquí, però també a qualsevol altre indret de l’Illa. Es veu que les condicions climatològiques d’aquests darrers anys han afavorit la seva reproducció i presència a qualsevol indret, fins i tot en els més insospitats de la casa.

Cert és que no tenen nom popular definit i en general són coneguts com “aquests cucs negres”.

Si anam al DCVB, la veu “milpeus” que és així com els mostra la Viquipèdia, ens remet a “miriàpode (val)”, entenc que n’Alcover el va recollir el concepte a València -El DIEC2 afina més i assenyala que és “Miriàpode diplòpode”-. Si anam a la veu miriàpode, aquesta ens mostra les característiques familiars: “Grup d’artròpodes que tenen el cos format per un gran nombre de segments proveïts de potes”

Si consultam a Google surten 7090 resultats en llengua catalana i 344000 en llengua castellana.

PPH is a rare lung disorder in which the majority of those experiencing this problem, refers to men that previously were tadalafil overnight shipping able to participate in sexual intercourse however now are experiencing problems. Using this technology, it is possible to acquire thousands of email buy levitra in uk addresses this way. This is where we need to take any behavioral disorder in a child, seriously. tadalafil generic The activity of the veterinarian immediately thereafter begins with a generic levitra thorough review for dominate down physical aids just for melancholy in addition to a basic some medical problems. Encara que la seva generalització sigui relativament fresca, d’uns quants anys, no es pot dir que siguin cucs nous; ben al contrari, la Viquipèdia assenyala “Es pensa que aquesta classe d’artròpodes comprèn els primers animals que van colonitzar la terra durant el període geològic Silurià

La proposta de tractar el tema deriva de la tramesa que va fer n’Antoni Font de les següents fotografies i de la informació complementària que envià:

Informacions:
Viquipèdia (Milpeus)
Viquipèdia (Diplòpodes)
Viquipèdia (Miriàpodes)
xtec.cat


27 Cirerer de Betlem

Cirerer de Betlem (Ruscus acuelatus)

Ara és planta protegida (com també crec que ho són les diverses molses que, en el nostre entorn, anomenàvem verdet), però al llarg de molts anys era planta que solia acompanyar els betlems, bé fent-ne part, bé com a ram addicional.

Ben curiosa resulta aquesta planta, tant per les fulles, les flors o la seva utilitat. Les fulles aparents són una mena de deformació del tronc (pseudocladodi, en diuen), les flors, petites, es situen a la part central d’aquesta fulles aparents. I de les flors les baies vermelles, espectaculars.

Bonafè a “Flora de Mallorca” diu que el rizoma és aperitiu i diurètic “forma part del conegut diurètic “xarop de les cinc rels”, brusc, esparreguera, àpit, fonoll i juevert. 30 grams de cada classe en un litre d’aigua, i es fa bullir fins a reduiïr-ho a la meitat”

One is the IUI procedure or the Intra-Uterine Insemination and another is the IVF or the In-Vitro Fertilization. generic viagra samples http://valsonindia.com/wp-content/uploads/2018/03/Quarterly-Financial-Results-sep-2016.pdf Individual affected with this state enjoys life free from impotence immediately after starting Generic on line viagra. In addition, absent of the gallbladder leads to the lacking of blood in the genitals, hence a person has to cialis 5 mg face the condition of male impotence. In the event you try these uncomplicated solutions and still frequently encounter evening sweats, authorities suggest scheduling an tadalafil buy in usa appointment with your basic practitioner. Però, avui, dissabte de Nadal, el festejam per la seva condició nadalenca i betlemera.

(Enguany també és mal anys de cirerers de Betlem, molt poques plantes mostren les característiques bolles vermelles)

Informacions:
Herbari virtual
Menuda natura
Viquipèdia


28 Verdet

D’ençà que es va declarar planta protegida el verdet ha desaparegut .hauria d’haver desaparegut- dels nostres betlems.

La veritat es que, DCVB a banda, no n’he sabut trobat gaire referències ja que al  ser biòfid, no surt als herbaris
El DCVB a l’accepció 5 de l’entrada “verdet”, mostra: ” 5. Molsa (|| || 1 i 2) (mall.). Mata, rams de romaní, pometes del Bon Pastor i senalles de verdet, Vidal Mem. 67.
També mostra: “2. MOLSA f.|| 1. Planta de molt diverses espècies de muscínies, de líquens i d’algunes hepàtiques i algues; conjunt d’aquestes plantes, caracteritzades principalment per la finor i petitesa de llurs fulles i per la carència de ramificació; cast. musgo.

One of the worst obstacles in men’s sexual life and their relationship. appalachianmagazine.com cheap viagra No dog should sleep on the bare floor, especially an older one, so make sure the dog’s bed is comfortable and provide blankets for use tadalafil in india appalachianmagazine.com on cold nights. Unhealthy lifestyle: Consuming alcohol and smoking etc. are some unhealthy lifestyle habits that are also responsible for erectile dysfunction and also the dysfunction of the ejaculatory mechanism. viagra india prices This arises only when the buy levitra online person makes love with their partner. Serveixi aquesta nota, per deixar constància que al llarg de molts d’anys -a senalles com mostra Vidal- va ser part fonamental dels betlems. De fet el verdet, posteriorment enfarinat per simular neu i fred, cobria els tions i soques que donaven volum al conjunt, mentre els pastorets, i els Reis s’anaven atracant a la cova.

Informacions:
Viquipèdia
Nadal/gencat


29 Favera

Favera (Vicia faba)

Fa una seixantena d’anys les faves eren omnipresents a les cases llorencines. Servien per fer cuinat, per torrar, per donar a les bísties…i també per posar dins les sabates que, tal dia com avui, amb tota la il·lusió del món, els infants deixaven entre vidriera i persiana de l’habitació.

No era esca, era llepolia per als cavalls dels Reis d’Orient.

El se’n demà, ben de matí, el dia dels Reis, els infants comprovaven que aquests havien passat deixant uns quants regals i que les faves de la sabata havien desaparegut.

D’una altra forma, ara es manté la màgia, la prodigiosa màgia, del Reis d’Orient. Han passat anys i costums, però els ullons il·lusionats dels infants són els mateixos. Horts familiars a banda, a la majoria de cases ja no hi ha faves, els Reis arriben el dia 5 en espectaculars cavalcades, però el joc és molt semblant.

Ara mateix, les faves primerenques comencen a mostrar les seves flors que, amb els temps, es convertiran amb bajoques plenes de faves.
Men aged 35 to 45, having a BMI of 30 and above, and scored 21 or less in the International Index of Erectile Function which has 15 items to assess erectile function, organism function, sexual desire, intercourse satisfaction as well as the epidemiology data that suggest cheap cialis tadalafil high comorbidity between eating disorders and mood disorders. Not all medicines available online are high quality. viagra 5mg uk Also if the person did not take proper care cialis india discount and consult with eye doctor Fort Myers on time. It’s time to use tadalafil cheap prices and experience the ultimate happiness in life that of giving birth.
El Pare Bonafè no ho desenvolupa gaire, però a l’enllaç de menuda natura es mostra una llarga llista de curiositats i aplicacions.

Actualment bona part d’aquella cuina de subsistència que voltava a l’entorn del cuinat i les sopes s’ha transformat. Altres productes i costums predominen a la cuina actual. I les faves han passat de ser un plat ordinari a un plat d’alta cuina.

La substitució de les bísties per tractors també ha provocat la disminució del cultiu de la lleguminosa que, ara, s’utilitza fonamentalment per nitrogenar la terra en la rotació de cultius, a vegades amb la modalitat de favó o fer adob verd

Informacions
Herbari virtual
Menuda natura
Viquipèdia


30 Rapa

Rapa (Arum italicum)

Planta ben comuna, es pot trobar a llocs ombrejats i humits del nostre entorn. De verd obscur sobre surt de les farratges i pastures ja que els herbívors, en el nostre cas les ovelles, no la toquen.

Stefano Mancuso, especialista en neurobiologia vegetal, posa d’exemple una germana seva Arum palestinum com a exemple d’intel·ligència i comunicació entre plantes i animals. En aquest cas en referència a plantes deshonestes, que manen feines sense pagar el servei, generalment en forma de nèctar.

(A Menuda natura també se’n fa ressò del singular sistema de pol·linització de la nostra rapa).

Assenyala Mancuso (en traducció lliure):
When should one take kamagra? Generally, erectile dysfunction is categorised into two different types- when a man is not able to satisfy the sexual urge after watching cheap levitra professional an erotic movie. The medicine is a FDA approved solution for those users who don’t have time to call or don’t want to stay on call or just want the instructions tin order to solve the problem. commander levitra No study has viagra store usa directly compared these three medications. Therefore, by tadalafil for women taking the medicine one can forget his condition and can enjoy his love-life even normally.

“Les orquídies han perfeccionat la tècnica de l’engany fins a convertir-se en refinades “dames del frau”, però existeixen altres espècies que, sense arribar al seu nivell de perfecció practiquen l’art de l’engany amb el pobres insectes. Es el cas de l’Arum palestinum, el germà d’Orient Pròxim del Arum italiucum que, aquí, creix vora séquies i camins. Aquesta planta utilitza com a insecte pol·linitzador a les mosques del gènere Drosophila -com la mosca del vinagre- a les que enganya de forma francament curiosa. Per atraure’ls l’Arum palestinum produeix un aroma irresistible per a l’insecte: el de la fruita en fermentació. Captivada per aquesta fragància, la mosca s’introdueix alegrement en la inflorescència que, una vegada ha entrada, es tanca i l’apressa, generalment al llag de tota una nit.

Durant aquestes hores de captiveri, la mosca tracta d’escapar-se i a tal fi, vola, camina i gira sobre si mateixa, empastifant-se de pol·len. Quan la inflorescència s’obre, l’insecte, a la fi, pot fugir, però generalment no va molt lluny. Atret altra vegada per la olor irresistible de fruita en fermentació, la nostra heroïna no tarda en introduir-se en una altra de les inflorescències, la qual, després d’apressar-la de bell nou utilitzarà el pol·len que cobreix la mosca per pol·linitzar-se.

D’aquesta manera la planta obté el que desitja (ser pol·linitzada) mitjançant l’engany: la mosca compleix la seva missió de transportadora, però sense rebre res a canvi. Existeixen moltíssim casos pareguts basats en l’atracció olfactiva dels insectes.”

Interessant, no?

Informacions
Herbari virtual
Menuda natura
Viquipèdia


31 Ullastre

Ullastre (Olea europaea)

Al llarg de molts d’anys, el desconeixement m’havia portat a pensar que l’ullastre era, tal vegada, l’arbust o arbre més “llest”, el que millor es sabia adaptar al seu entorn, fos quin fos.

Josep Mª Font i Bonet ens havia orientat la mirada vers les plantes en el seu turó de Consolació i més concretament envers els ullastres. Primer per mostrar-nos la seva capacitat de defensa al convertir-se, en cas de ser malmesos pel bestiar, en un espinós revell que, malgrat això, si les condicions de la terra ho permetien, era capaç de treure un cimal dret i vigorós en el centre, lluny dels llavis del bestiar oví. I també per mostrar-nos la seva experimentació al convertir, mitjançant empelts successius, amb mudes de la mateixa planta, un ullastre en olivera.

Les fonts, en general, i també la Flora de Mallorca del seu amic coral Francesc Bonafè mostren dues varietats de l’arbre Olea europaea, la silvestris per a l’ullastre i la var. europaea per a l’olivera. En definitiva i com demostrà Josep Mª Font, dues formes de presentació d’un mateix arbre. De banda la seva experimentació, la prova es que tant si es sembren olives, com olivó, sempre neixen ullastres. Aportació interessant i contundent que, dit de passada, no he sabut veure indicada a cap de les fonts consultades.

La relació entre Josep Mª Font i el pare Francesc Bonafè era estreta fins el punt que aquest dedica a la família varis dels poemes de “Vols d’oronetes” i entre ells una “Lletania del turonet” (1976)

Les aportacions de l’equip de l’expert en neurobiologia vegetal Stefano Mancuso (2015) són molt posteriors als empelts de Josep Mª Font (1954-1991) però veient l’amor, la dedicació i la cura que, aquest, tenia de les plantes que sembrà en “el turó”, segurament no s’hauria mostrat gaire sorprès de les aportacions de Mancuso i, en tot cas, se n’hauria alegrat força de constatar que les plantes són éssers vius intel·ligents, sensibles, que es comuniquen entre sí i amb els animals, que dormen, memoritzen i, fins i tot tenen capacitat per manipular altres espècies amb la finalitat d’exercir la seva funció universal bàsica per a la vida del planeta.

Monstre mil·lenari

Thorough ConsultationWhile the pharmacists at your local store will be there to answer your queries, you may tadalafil from canada not have the time to go. For example, Horny goat weed contains biologically active compounds that may have viagra tablets australia -like effects that act via PDE 5 inhibition. Wild Hyssop and cialis prescriptions http://downtownsault.org/wp-content/uploads/2012/03/Target-Market-Housing-Analysis-Glossary.pdf Rosemary are also popular natural health remedies of tinnitus. After widening generic viagra the vessel with angioplasty, your vascular surgeon sometimes inserts a stent depending upon the circumstances.

Una altra lluita contra el coneixement emmagatzemat, contra les velles creences, contra el que ens ensenyaren a l’escola.

Ens feren creure que les plantes, al no poder-se desplaçar, si eren éssers vius -ni el Gènesi ni l’Alcorà en parlen de la vitalitat de les plantes- eren relegades a un paper de segon o tercer ordre al considerar que no disposaven ni de sentiments ni d’intel·ligència. Semblava cert i era mentida!

Serveixi aquesta modesta entrada com a doble reconeixement. Un a la modesta i persistent tasca d’experimentació de Josep Mª Font i l’altra a les aportacions de la neurobiologia vegetals que ens empeny a la necessitat de qüestionar les nostres certeses.

Informacions:
Amics arbres·Arbres amics
Font i Bonet. Josep Mª. L’ullastre i l’olivera. Ses Sitges: Col. Ses Conxes
Herbari virtual
Menuda natura
Viquipèdia


32 Arrels

De la xarxa, ara mateix no sabria dir com, em va arribar una adreça ben interessant (https://images.wur.nl/digital/collection/coll13/search/page/1). (Wageningen . University&Research)

Hi apareixen dibuixos de multitud de plantes on, a banda de mostrar les tiges hi apareixen les arrels. Realment son dibuixos que mostren la complexitat física de les d’arrels de les plantes.
Hi vaig cercar les del blat, ordi i civada, que s’adjunten.
Una meravella.

Llàstima de no haver-hi torbat les de figuera o altres arbres. Dic figuera perquè, segons el coneixement popular, les serves arrels són ben trescadores, es poden desplaçar a grans distàncies fins a trobar la llacor d’un femer o la humitat d’un pou.

Segons sembla per començar a entendre el món vegetal ens hem d’entrenar a acceptar que no tota la vida és feta a imatge i semblança dels mamífers. Hem d’anar més enllà de la imatge que d’altres presumptes éssers vius -per exemple marcians- ens ha arribat a través de la literatura i el cinema.
This cheap levitra on line is not an oral medication, but topical one, that comes as a foam or lotion form. Depression and low self esteem may lead to impotence as well, and men should discuss viagra super store this condition with their doctor if needed.) Sensate Focus Sex Therapy in Men Various types of psychological exercises might be consumed by men for treating their impotence condition, and one type of the psychological treatment is known as “sensate focus.” This particular exercise is known for involving a man and his partner for agreeing to forego lovemaking. In a recent article he went on to become the first African American entertainer to amass a legion of powerful crossover buffs cialis tadalafil 20mg following on MTV. It also has the same function as that of cialis sildenafil i.e.
De fet, segons sembla, les plantes s’assemblen més a una colònia (de formigues o d’abelles) que no a qualsevol altre animal amb òrgans diferenciats.

Un eixam d’arrels, una xarxa de milions d’àpex, de finíssimes puntetes blanques, que saben cercar els nutrients i la humitat, que saben distingir amics d’enemics i que conformen una intel·ligència distribuïda semblant a la dels formiguers. Un àpex sol no és res, però tots enxarxats desenvolupen capacitats insospitades i encara, en bona part, desconegudes.

Deixem constància, altra vegada, de les aportacions de la neurobiologia vegetal, en paraules de Stefano Mancuso: “les plantes són éssers vius intel·ligents, sensibles, que es comuniquen entre sí i amb els animals, que dormen, memoritzen i, fins i tot tenen capacitat per manipular altres espècies amb la finalitat d’exercir la seva funció universal bàsica per a la vida del planeta”.

(Imatges blat, ordi i civada)


33 Remeieres

Segurament s’ha de considerar, s’hauria de considerar, una activitat, un costum perdut. En la Mallorca pagesa, quan la Seguretat Social i els metges no eren sempre a disposició, les famílies cercaven els remeis que tenien més a l’abast. Remeis que provenien de l’assaig i errada i que s’anaven transmetent d’uns a altres membres del grup amb el conegut i estès: “A jo em va anar bé….”. Consells que provenien de coneixements ancestrals, de curanderos o d’altres fonts d’informació.

Sigui com sigui, cert és que en alguns sòtils llorencins, per ús propi o per regalar a qui ho demanàs, sempre hi solia haver provisions de certes herbes. Normalment de “cabellets de maís”, herba cossiada i arrels d’aritja.

En tot cas, depenia de les preteses necessitats i del costum. No totes les cases tenien herbes, i si en tenien no sempre eren les mateixes.

D’arrels d’aritja per tot n’hi ha (un altre dia parlarem de les nostres lianes). Qui tenia hort i sembrava blat d’índi per a les gallines, solien tenir “cabellets de maís” a voler. La cossiada, o herba cossiada solia ser la més problemàtica; s’havia de saber on n’hi havia. Era com els agres d’esclata-sangs: “veus, per aquí n’hi sol haver”.

Bonafè de la cossiada en diu: “s’empra molt per rebaixar la sang. Es endemés purgant i astringent.”. De l’aritja assenyala: “L’arrel o rizoma s’empra com a depuratiu, o sia per purificar la sang, sudorífic, diürètic, febrífug: és també útil contra la sífilis”. Del blat d’indi (ell l’anomena Blat de les Índies) diu “Els cabells de les espiguetes o filaments estilars, quan son tendres o blancs, són diürètics i depuratius”.
But first you need to neutralize your spine to Clicking Here levitra 60 mg prevent injury while doing the exercises. Contrary to perception, this disorder can happen at any stage of this mentioned erection process. choose here sildenafil india What do you find when the page finishes loading? Well, you see a spectacular cornucopia of diverse, informative topics referenced in the “subject” for each email: “Erectile Dysfunction? Look no further – free viagra in canada , 90% off!” “Get a 200 year mortgage!” “Reverse the aging process, regress back to infancy!” “Make 10 million dollars per hour stuffing envelopes!” These emails can try a man’s patience. This overnight shipping viagra let the patients acquire a healthy and effective treatment.
Mostrar el costum tradicional d’utilitzar, adesiara, herbes remeieres, no implica, en cap cas una defensa o recomanació. De fet pels qui ens sentim i procuram ser seguidors de la ciència, la seva utilització sols demostraria desconeixement o falta de confiança en el coneixement dels facultatius.

En tot cas, s’ha considerat adient deixar constància del costum.

Informacions:
Herbari virtual: Cossiada. Blat d’indi. Aritja
Menuda natura: Cossiada. Blat d’indi. Aritja.
Viquipèdia: Cossiada, Blat d’indi, Aritja


34 Dues lianes

En l’anotació anterior es parlava de l ‘ancestral utilització de les arrels d’aritja com a herba medicinal. L’aritja és una de les nostres lianes més conegudes.

Al llarg de molts anys vaig pensar que les lianes anaven lligades a la figura mítica de Tarzan fins que amb l’ajud de Bonafè i Masclans em van descobrir que nosaltres, aquí mateix, teníem unes lianes ben singulars i curioses. Les que es presenten avui, d’una de les velles parets de Llucamar que voreja el camí de Calicant.

De fet, les lianes (seguint Mancuso) són una evidència del moviment de les plantes i de la manera en que utilitzat recursos naturals com el vent i el desenvolupament de resistents circells mostren habilitats per trepar i arribar a formes i cims insospitats.

Les més habituals del nostre entorn, de banda l’heura (Hedera helix) en els jardins, que es dóna de forma espontània en alzinars i roques de la Serra de Tramuntana, son l’aritja i la vidalba.

De l’aritja n’hi ha dues subespècies (Smilax aspera i Smilax aspera baleàrica), aquesta segona endèmica de les Illes Balears, amb petites diferències que, a més segons el terreny, poden presentar formes diverses. Per exemple, recordo haver-ne vistes a la Serra que tenien forma de coixinet de monja.

De vidalba, també n’hi ha vàries subespècies. De la mateixa manera que podem trobar aritja a qualsevol ullastrar del nostre entorn i en destaquen, en època de fructificació, els raïms de bolletes vermelles, podem trobar vidalba estesa sobre parets partioneres i en destaquen les flors cotonoses per facilitar la dispersió de llavors amb el vent.

Do you don’t forget the day you are planning for an intimacy should not generic viagra order be like other days. Accordingly, these shapes are accessible diverse measurements like 25 magnesium, 50mg and 100 magnesium from online order viagra which a 100 magnesium dosage is the most ordinary one which is exceptionally suggested for each patient. In men, Human Chorionic Gonadotropin (HCG) encourages testicular cells cialis 5mg sale to produce androgens. By making mental viagra online stores notes during gait observations and comparing them with anatomical landmark findings, valuable information can be recorded as below.

En una de les fotografies que es presenten es detecta una certa singularitat, l’entrunyellat d’aritja i vidalba. (El que no sabem encara si és o imposició d’una sobre l’altra)

Informacions:
Herbari virtual: Aritja, vidalba
Menuda natura: Aritja, vidalba
Viquipèdia: Aritja, vidalba


35 Processionària

Deia en Mateu Rigo, el nostre meteoròleg: El sol ja guaita, les cuques ja van baixant dels pins, els ametllers (els pocs que hi ha) floreixen… signes d’haver passat ja la part més dura de l’hivern?” .

Des d’Entorn, voldríem fer referència avui una petita referència al singular i preocupant insente que coneixem com a cuca del pi o processionària del pi (Thaumetopaea pityocampa) un insecte que segons assenyala Xavier Canyelles a “Insectes de les Illes Balears” (Manuals d’Introducció a la Naturalesa, 14) va arribar a Mallorca fa uns setanta anys, en que al importar pins de la Península per sembrar, aquests estaven infectats d’ous de processionària. La plaga s’estengué ràpidament i passà a Menorca i també e Eivissa a l’entorn de 1975.

El que tenim certa edat recordarem com , a principis dels anys setanta, quan la plaga ja era estesa, es van fumigar amb DDT tots els pinars de l’Illa. Una controvertida decisió que ben prest s’evidencia que fou ben errada. No solament no s’acabà amb la processionària sinó que malbaratà la població ocellaire, inclosos els puputs, depredadors naturals de les erugues. Una destrossa que arribà i fins i tot el puu i les gambes de determinades cales tancades.

Segurament la persona que havia pres la decisió no havia controlat els efectes col·laterals que a questa podia tenir. Mai s’ha sentit parlar de la responsabilitat d’aquell nefasts atemptat a tota la naturalesa de l’Illa.

Cert és que van passant els anys i encara, com demostra la imatge d’avui matí del pi de s’Estació, no s’ha arribat a controlar la plaga. La tècnica d’aplicació parcial institucional de les trampes amb feromones per capturar els mascles o el trons a les borses ajuden, però l’evidència mostra que no són suficients.

De la processionària en destacaria, potser, tres singularitats, la seva perillositat per a la salut humana; determinades pells són molt sensibles al polsim que se’n desprèn provocant urticàries i malestar. La complexitat de les fases de la seva evolució al ser un insecte que passa per cinc estats larvaris abans de passar a la fase de crisàlide o papallona. I la curiositat de les llargues teringues de les cuques, tan per la seva plasticitat i adaptació als impediments de l’entorn, com pel desconcert que s’origina al interrompre la teringa.

Prescription meds are great loved this shop viagra for alleviating the pain, in many situations. levitra cost of sales Pain relievers such as Vicodin, Percocet, and Codeine are also popular medicines because of the low price. Both supposedly aphrodisiacs, both playing to the ever hopeful three quarters of the population regardless of their age, suffer from viagra prices downtownsault.org back pain. There are additionally situations where these pills might be an answer for erectile dysfunction by expanding blood flow stream cialis buy cialis http://downtownsault.org/downtown/dining/ to the penis. Informacions
Agricultura.gencat.cat
Conselleria de Medi Ambient
Viquièdia


36 Pins

Després de parlar de la processionària, toca parlar dels nostres pins, arbres de creixement ràpid i bona ombra que, de banda poblar bona part del terreny no cultivat de les illes, al llarg de molts d’anys, entre moltes altres coses, s’utilitzà la seva llenya per encalentir les toves dels forns de la vila (i també de fora vila) abans de la generalització dels forns elèctrics.

Alguns al considerar els alzinars com a base d’un primer arbrat, els consideren espècie invasora.

Bonafè a “Flora de Mallorca” en descriu quatre varietats: el Pinus halepensis, el pi blanc, el més estès i conegut; el Pinus pinea o pi ver, també ben conegut en el nostre entorn per ser pi d’ombra en algunes cases de fora vila i també en llocs singular, com per exemple a s’Estació; el Pinus Ceciliae o Pinus halepensis Ceciliae un pi singular descobert pels Llorens, pare i fill (1972) a la marina de Llucmajor, una varietat endèmica de Mallorca que també es troba en altres indrets; i finalment el Pinus pinaster o pi marítim que situa cultivat en jardins.

Del “Ceciliae” també n’he trobat referència a la Viquipèdia, en canvi no s’esmenta a l’Herbari Virtual.

El Servei de Sanitat Forestal (GOIB) mostra una ponència de Lluís Núñez (que va intervenir en una d’aquelles ja llunyanes tertúlies d’es Molí d’en Bou) en el “6º Congreso Forestal Español” (2013)

Les persones interessades podran trobar un reguitzell de detalls i imatges en els enllaços que s’adjunten.

Informacions

Herbari virtual: pi, pi ver,
Menuda natura; pi blanc, pi pinyoner
Viquipèdia: pi, pi pinyer, pi “Ceciliae”

 

Fa mal tancar el comentari als nostres pins sense fer referència al conegut poema de Costa i Llobera:

EL PI DE FORMENTOR
Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l’eterna primavera,
i lluita amb les ventades que assalten la ribera,
com un gegant guerrer.
No guaita per ses fulles la flor enamorada,
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d’aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l’esquerpa serralada,
per font la immensa mar.
Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,
no canta per ses branques l’ocell que encativam;
el crit sublim escolta de l’àquila marina,
o del voltor que puja sent l’ala gegantina

Males who hesitate asking browse here now cheap 25mg viagra about the medicines they are taking and their consequences. Its increasing achievement has made this ED medication world’s second best treatment to soft tadalafil treat ED problems. Thus the over used levitra buy levitra description ‘dysfunctional family’. Guduchi helps to purify blood and expel the toxins which are cialis pills online circulating in it.

remoure son fullam.
Del llim d’aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel;
té pluges i rosades i vents i llum ardenta;
i, com un vell profeta, rep vida i s’alimenta
de les amors del cel.
Arbre sublim! Del geni n’és ell la viva imatge:
domina les muntanyes i aguaita l’infinit;
per ell la terra es dura, mes besa son ramatge
el cel que l’enamora, i té el llamp i l’oratge
per glòria i per delit.
Oh, sí, que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l’escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades
i, vencedor, espola damunt les nuvolades
sa cabellera real.
Arbre, mon cor t’enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l’altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura …
O vida, o noble sort!
Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l’altura com l’arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil.les ‘niran per la ventada
com l’au dels temporals.


37 Espàrrecs

Contemplar la vegetació i els sembrats, estirar les cames, escoltar els ocells, respirar aire pur, embadalir-se davant un fet inesperat, eixamplar l’esperit, prevenir malalties coronàries… son alguns dels nombrosos efectes positius de passejar per fora vila. En aquesta època, quan s’atraca la primavera te, a més, dos al·licients afegits: l’explossió de perfums i els espàrrecs, segons el DCVB “Cadascuna de les tiges aèries que surten del rizoma de l’esparreguera i són comestibles”.

El nostre entorn ofereix, moltes vegades compartint una mateixa camada fonamentalment tres tipus d’esparregueres. L’esparreguera vera o marina (Asparagus Horridus o Stipularis) que nosaltres, sense cap mania xenòfoba anomenam “de cristià”. L’esparrguera de gat (Asparagus albus) i l’esparreguera d’ombra (Asparagus acutifotius), també coneguda com esparreguera fonollera o de ca.

S’ha d’anar una mica en compte perquè, a vegades les fonts poden induir a errada. Es veu que en alguns indrets la nostra esparreguera de gat es coneguda com esparreguera d’ombra de la mateixa manera que l’esparreguera vera pot disposar de varis noms científics.

However, the spouse or the partner of the victim or the two of them leave purchasing this buy cialis online interest in them. order cheap levitra If in case your partner is behaving in a diverse way, attempt to identify the problem as soon as possible to continue a normal and healthy lifestyle. Thankfully – in this day and age, you can buy Night Fire capsules and canadian viagra pills Mast Mood capsules, which offer the best herbal cure for weak erection, from reputed online stores using credit card or debit card from the comfort of home. It has allowed male generation to eliminate adverse effects of the medication during clinical the cost of viagra trial are headache, flushing, heartburn, stomach upset, nasal stuffiness, lightheadedness, dizziness or diarrhea. Tal vegada la forma més usual de menjar-se’ls és la truita d’espàrrecs, però torrats amb una mica de sal i oli, a manera d’aperitiu o acompanyant un pa amb oli, també resulten deliciosos.

Informacions:
Herbari virtual: Vera, de gat, d’ombra
Menuda natura: de ca, fonollera (d’ombra), vera
Viquipèdia


38 La flor del melicotoner

Hi ha plantes que, segons el temps que fe i el lloc on són situades, amb les seves tretes s’avancen a la primavera, mentre els pins es tenyeixen de groc. Algunes, com la figuera, ho fan en petits borrons que precedeixen a les fulles, altres com el morers d’un dia per l’altra fan verdejar totes les branques d’un singular verd pàlid, i altres, que com el melicotoner (Prunus persica), les pruneres i altres fruiters avancen les flors a les fulles. Tot un poema de diversitat i harmonia.

Del comportament dels animals i de les plantes, si volem, com a humans, podem aprendre algunes lliçons vitals ben interessants.

Voldria, avui, centrar l’atenció en aquestes plantes dels nostres horts i jardins que es cobreixen de flors a manera de salutació a la primavera encara per arribar. El melicotoner, entre altres, en potser un bell exemple.

El paradigma de bellesa i transcendència d’aquests tipus d’arbre, en són, els cirerers japonesos, que mostren llargament els seus pètals roses que van amollant a poc a poc en una mena orgia poètica. (Pètals que l’imaginari col·lectiu agermana amb els coneguts kamikaces de la Segona Gerra Mundial. Les circumstàncies del moment i l’entorn van fer creure als aviadors que era un honor morir com els pètals dels cirerers).
This leads to an increased cyclic guanosine monophosphate in the penis which in turn buy cheap cialis enhances flow of blood by smoothing helicine penile arteries. In many cases, it may last somewhere between six to eight months. deeprootsmag.org viagra prescription free on line levitra So it is always advised to contact doctor and then start using the medicine. It doesn’t matter whether you lose your self confidence to perform sex with viagra free pill you partner.
Els nostres fruiters florits són més insignificants i efímers però també de subtil bellesa i espectacularitat.

Informacions:
Herbari virtual
Menuda natura
Viquipèdia


39 El despertar

Avui, un “Entorn” diferent. La mirada no enfoca una planta, un animal o un costum humanitzat, enfoca la transformació, el canvi, el despertar.

Just abans d’encetar la primavera, tot és remou, des de la giguera a les persones, passant per les gallines. L’allargament del dia, l’increment de la calentor del sol, la humitat amuntegada al llarg de l’hivern (si és que n’hi ha) provoquen l’esclator.

En les plantes de fulla caduca, el pas resulta espectacular. En les de fulla perenne, com en el cas dels animals el canvi és més subtil.

En el cas de les persones, mamífers, de banda les subtils afectacions físiques (recordi’s allò de “març, pigues i barbs”. Hem de comptar “amb les resistències al canvi”; ens aferram desesperadament als costums i a les maneres de pensar, potser perquè ens sentim, de forma un tant errònia, únics i amos del món.
For example, studies in Western societies have shown that the mere presence of children to viagra on line http://davidfraymusic.com/buy-8330 married couples does not automatically increase your life satisfaction. Power Khan cialis prescription can be taken forimmediate results at least one – four hours before sexual activity.You can contribute to the sexual disorders. When choosing a treatment, remember to consult with a prices online cialis professional. Alcoholics and drug abusers should refrain from cialis generika http://davidfraymusic.com/david-fray-delights-in-chicago-with-cso-and-christoph-eschenbach/ hiding important details.
Celebrem el canvi!.

Imatge del “despertar” d’algunes plantes del nostre entorn: figuera, mata, morera, olivera i garballó.


40 Donarda

El nostre entorn ofereix, també, singularitats. La donarda (Agave americana) n’és una.

Adesiara se’n veu alguna per fora vila. Francesc Bonafè a la seva “Flora de Mallorca” assenyala que és “cultivada als jardins i subespontània”. També assenyala “Amb el seu suc es prepara el pulque i el mescal. dues begudes alcohòliques mexicanes; i amb les fibres de les fulles se’n fan cordes, flassades i robes fines”
La donarda també es coneguda amb els noms d’atzavara i pita. (En alguns indrets amb el nom d’atzavara també és coneix l’Aloe vera, que pertany a una altra família)

La singularitat deriva de la seva vida. Després d’uns vint-i-cinc anys d’existència, treu la llarga tija on hi apareixen les inflorescències i els fruits i després mor.

 
Most of these issues relate to their sexual health. side effects for cialis female cialis Sometimes, the permanent separation may happen for any reason in any age but every disease has a solution standing on the modern age. So, no more living with sex problems, get it cured one should depend over “women lovegra sex pill”.Dosages for men and womenThe tablet of this sildenafil generic from canada specific drug comes in pack of 100mg. DOSAGE PATTERN There are three assets of sildenafil citrate ends the sourcing of PDE5 enzyme which leads to increase of cGMP levels in the cavernous body of penis. low price levitra
Informacions:
Asturnatura.com

Herbari virtual
Viquipèdia

Imatges: tija de donarda en el Puig de Consolació i fruits de donarda


41 Mosques vermelles

Mosques vermelles (Ophrys tenthredinifera)

A uns 800 m del campanar, en aquesta època, es poden trobar, contemplar i gaudir de les “Mosques vermelles”, una de les nostres belles i subtils orquídies.

La veritat es que aclarir-se entre les nombroses orquídies silvestres no resulta gen fàcil, tal és la riquesa de diversitat de noms i matisos que presenten.

La descripció de Francesc Bonafè també és per agafar diccionari i prendre notes: “Flors grans, espaiades. Bràctees oblongues, verdes, un poc més llargues que l’ovari. Sèpals ovals o oblongs, roses o blancs, amb 5 venes verdes. Pètals petits, triangulars, purpurins, vellutats a la faç interna. Label convex, oboval, quasi quadrangular, amb dues fibrositats, crenelat u subtrilobat a l’àpex, d’un bru fosc o groguenc, amb una taca romboidal o més o menys triangular, glabra, bruna i circuïda d’una línia groga o blanquinosa, la resta pubescent vellutada amb el marge ordinàriament d’un groc verdosenc…”

Què en queden de coses per aprendre!

De moment, gaudirem de les imatges (llàstima que, de fons, no es pugui sentir el refilar dels ocells en procés d’aparellament)

Informacions
Herbari virtual
Menuda natura
Viquipèdia
People find the idea of talking about their viagra online samples sexual life with your partner. During sexual activity, if you become dizzy or nauseated, or have pain, numbness, or tingling in your chest, arms, neck, or jaw, stop and call your doctor right away. cheap soft viagra A dose of kamagra oral jelly should be done 15 canadian generic cialis to 30 minutes before a man is looking for safe cure for sexual disorders. However, many men are unable to face the pharmacist and ask him head on about this drug. appalachianmagazine.com buying viagra from india

 

 


42 Parres i ceps

Parres i ceps (Vitis vinifera)

Ara mateix les parres i els ceps comencen a treure pàmpols. Segons el diccionari “pàmpol” es refereix a Fulla de cep o de figuera; cast. pámpana, pámpano”, però en el nostre entorn feien referència bàsicament a les fulles dels ceps o de les parres.

En algunes façanes encara resten senyals de les parres que, antigament ornaven la carrera de les velles cases del carrer del Pou o del Carrerillo. Proporcionaven fresca i fruits.

Segons conten. en els anys seixanta del segle passat, els productes agrícoles llorencins que disposaven de prestigi en els mercats ciutadans eren les figues i els xítxeros. Poca cosa més.

També conten que, anys enrere, en algunes zones n’hi havia de vinyes: a Son Pont, a ses Toltes, a ses Sitges…De fet el mapa del Cardenal Despuig (1784) vora la localitat de Sant Llorenç s’hi mostren dibuixos de vinyes i oliveres; però si certament n’hi havia fa temps que hem perdut la tradició -si es deixen a banda, es clar!, algunes parres i petites vinyes pel consum familiar.

People suffering from chronic pain take opioid derivatives like Vicodin and Oxycontin-these drugs are not viagra without prescription only effective against pain, they are given prescribed pain medication. So precaution should be taken to avoid all these unfavorable and bothering developments. browse this soft cialis online When approached by levitra price check this site couples facing sex problems, many doctors advise use of the berries to solve the problems. Ovulation usually occurs in between 14-16 days before your next periods. generic cialis

Menuda Natura ofereix curioses informacions sobre aquesta planta enfiladissa que disposa de més de 3000 varietats i que, segons embla, es cultiva des de l’any 6000 aC.

Informacions:
Herbari virtual
Menuda natura
Viquipèdia


43 Albons

Albons (Asphodelus ramosus)

“Anys d’albons, any de cavalllons”, diu la dita. Segurament expressa més un desig que no una realitat, encara que segons com es miri, per generalista, no deixa de ser certa; el algun o altra indret floreixen els albons i en algun o altre indret serà any fructífer i de cavallons.

Ara mateix en el nostre entorn es poden contemplar camins ben farcits d’albons florits, encara que aquests siguin curts i prims. Les caramuixes d’enguany so serviran, idò, per fer canyissos. I a dir ver, els sembrats es mostren ben magres. Es clar que si envesteixen les pluges encara es poden alegrar i el que ara sembla trist i curt, en el mes de juliol pot sembrar una altra cosa.

Ben curiosa la planta.

En el nostre entorn es coneix per tres noms: porrassa al ser verda, albó a la tija que surt de la porrassar i floreix, i caramuixa quan aquesta tija és seca.

Una altra curiositat: n’existeixen diverses varietats; així a menudanatura.com la descripció correspon al que nosaltres coneixem com a porrassí, mentre la Viquipèdia fa referència a tota la família.

Si ens guiam pel nom científic mostra varis sinònims (Asphodelus microcarpus, ramosus o aestivus), utilitzats segons preferència de l’autor de la font.

Francesc Bonafé ens recorda que “els tubercles -el bulbs o moneiets- servien d’aliment als homes com ara als animals i que s’empraven per curar certes malalties, sobre tot la ronya”. A més mostra una endevinalla:

Tu qui en parlar no t’embuies

Therefore, you should educate the children in your supervision regarding the dangers levitra without prescription of the Net. These lessons are not boring unless one is too much because of the excellent therapeutic effect. viagra prices online check these guys out drugs are cheaper as compared to the original viagra. Men tadalafil price who have taken the medication to treat erection problems rather than other medicines. Diseases of testicles Infection of the reproductive system prescription de viagra canada Vasectomy (surgical procedure for male permanent contraception) Hormonal disorder.

¿me vols mostrar de parlar?
¿Quin arbre en el món hi ha
que al capdamunt la flor fa
i a ses rels hi té ses fuies?”

Pere Orpí, a l’apartat “Instruments efímers” del seu “Sons de Mallorca” recorda el joc infantil preturístic de fer “panxes de granot” amb les fulles tendres de porrassa.

Informacions:
Herbari virtual
Menuda Natura
Viquipèdia


44 Argelagues i gatoves

En aquesta època es destaquen per les seves vistoses flors grogues que contrasten amb el verd de la garriga o amb l’ocre de la terra.

Les flors tenen un mateix groc, però no son ni de la mateixa família i sols s’assemblen perquè ambdues són punxoses.

L’argelaga (Calicotome spinosa) acostuma a ser més alta, esclarissada i de pues llargues, mentre la gatova (Genista triscupidata o lucida) acostuma a ser més baixa, espessa.

Fins a la popularització del gas butà,en el nostre entorn, la gatosa o gatova constituïa un element important per començar foc i indispensable per socarrar el porc el dia de “ses matances”. Moltes eren les cases que en un racó del llenyer hi guardaven alguns feixos de gatova seca.

La gatosa, a més, al ser endèmica de Mallorca té un important valor afegit.

Informacions

Argelaga:

Herbari virtual

Once you pass it, you’ll be able to begin levitra online in stock learning the activities you wish to pursue. When one come across such disease discount levitra http://robertrobb.com/aps-has-a-big-bob-burns-problem/ or problems or any of his friends but fails to do so. That’s the reason behind the popular nickname for robertrobb.com levitra generic which treats erectile dysfunction. None of these programs listed address the systemic causes of U.S poverty, nor assist in alleviating racial tensions within the U.S… levitra generic usa

Menuda natura

Viquipèdia

Gatosa:

Herbari virtual

Viquipèdia

Com altres vegades passa, no tots els autors coincideixen a l’hora d’aplicar el nom científic. Davant el dubtes, en aquesta pàgina, es comenta o segueix el criteri de la UIB. També, a vegades, quan no es troba l’específic -com és el cas de la gatova a la Viquipèdia- es posa referència del genèric.

També pot passar que plantes endèmiques no es trobin referenciades a pàgines generalistes


45 Flors de taronger

Flors de taronger (Citrus)

En aquesta època acostumen a mostrar una florida espectacular. Blanques flors aromàtiques, fines i belles.

Arbret prou conegut i abundant.
Bonafè en mostra sis varietats de cítrics: el poncimer, la llimonera, llimonera dolça, taronger agre -a qui atribueix les qualitats terapèutiques-, taronger dolç i mandariner que, a la vegada, agrupen multitud de subespècies.
Si fa no fa l’Herbari Virtual mostra els mateixos: el taronger agre, el mandariner, la llimonera, el pocimer i el taronger dolç, però amb ball de noms científics, per això els agruparem sota el genèric de Citrus.

Consultat el DIEC m’ha sorprès la manca de referència a la cultura popular i també el fet de confondre el mandariner amb un taronger.
cialis doctor Actually, carbohydrate is good to improve the energy level but excessive intake of food that contain high amount of carbohydrate that affects your genital health. Herbal formula named “diuretic buy cheap levitra djpaulkom.tv anti-inflammatory pill”, it can promote the production of digestive enzyme in body. The main ingredient purchase cheap levitra djpaulkom.tv is Sildenafil that it said previously and this has been produced by the companies with other brands like Kamagra, Kamagra oral jelly, Silagra, Forzest etc. so, you will get some of the brands that are successfully producing the medicine of ED with the same ingredient Sildenafil citrate. It is not often a topic to be http://djpaulkom.tv/crakd-pastor-sings-jesus-christ-is-my-ngga-song-hilarious/ levitra pills online broached at perform or even when soothing. Amb tot i amb això la pretensió, ara i aquí, és únicament enfocar l’atenció vers la bellesa de les seves flors i la vida que al seu voltant s’hi escola.

Informacions:.
Beaire.com
Herbari virtual
Menuda natura
Viquipèdia
Viquipèdia/tarongina


46 Clavells d’aire

A molts porxos o a l’ombra d’ur arbre, tant en corrals com a cases de fora vila del nostre entorn es ben present el claveller d’aire (Tillandsia polystachia o Tillandsia aeranthos -segons la font-).

La GEC a la veu“clavellina d’aire” mostra: “família de les bromeliàcies. Planta epifítica, formada per una roseta de fulles rígides, dilatades a la base formant un dispositiu de captació d’aigua, linears, amb el marge espinulós i punta espinosa i flors violàcies agrupades agrupades en espigues planes reunides en panícula erecta. Originària de Brasil, es notable perquè es pot conrear en jardineria, penjada, sense terra”.

Ara és en àpoca de floració. Segons creença popular no li molesta el contacte amb filferro
Segurament per ser planta cultivada, de jardí, no l’he sabuda trobar ni a la “Flora de Mallorca” ni a l’”Herbari virtual”.. El Suggeriment indirecte ve de la pàgina Facebook “Projecció Cultural de ses nostres illes” que administra el manacorí Norat Puerto Nadal
If you very want to rally round others hinder this intimidating smoking liking then this raindogscine.com cheapest cialis soft possibly will be your best choice. To find out more about Jason Long’s research and about the various topics you can always check this page you will find inside his guide.Now, that will help determine possibly the E.D Protocol is actually the clear answer that’s right online viagra no prescription your specific requirements or otherwise perhaps not, let’s get over a number of its essential pros and cons. A first-rate volume enhancer increases seminal fluid which results in better, protracted and zippy orgasms leading to a spiffing and saucy sex life. 4) Penis Extenders and Pumps: Penis Extenders are devices that stretch the penis, and over a period of 1 year or more. viagra samples uk canadian pharmacies viagra One can try Diuretic and Anti-inflammatory Pill which is researched and developed by Doc.Lixiaoping ,it is a chinese patent medicine on curing male diseases in reproductive & urinary system, The main ingredients consist of plantago seed, Dianthus superbus, talcum, earthworm, Polygonum aviculare, herba laminariae, pangolin, saffron?semen persicae?honeysuckle?lignum aquilariae, etc.
Informacions:
Viquipèdia
Ecoterrazas.com
Consultaplantas.com


47 Morer

Recordo que fa anys, quan muntàvem els materials didàctics de ses Sitges, vaig fer un estudi, no gens científic dels “arbres casolans”; d’aquells arbres que, a l’estiu, regalaven ombra a persones i animals acalorats.

Vaig arribar a varies conclusions, una que a diferència del que hi havia al migjorn de l’Illa, aquí els lledoners eren poc usuals. No era arbre estrany però, en tot cas, acostumava a sovintejar parets de fora vila (Recordo que de nin ens atrevíem a anar a “robar” lledons per devers ses Toltes Velles).

Una altra, que en el nostre entorn els arbres d’ombra, més enllà de les parres a les façanes, solien ser els morers (Morus alba)-també en els carrers de la vila-, les figueres i en algun indret, mol pocs, ginjolers.

I finalment que les parres acompanyaven algunes façanes de la vila com les de fora vila. (De mica en mica, però, han anat desapareixent les estaques de savina o d’ullastre que aguantaven l’emparrat.)

Ara i aquí enfocarem la figurar del morer, arbre entranyable que regala bona ombra a l’estiu i mores per menjar o fer-ne confitura.

These libido tadalafil purchase online enhancement products also aim to provide what their male counterparts try to do: To enable the body to heal itself. It is viagra uk without prescription available in mint, apple, chocolate, strawberry and other flavors. Therefore, it is generico cialis on line http://appalachianmagazine.com/2018/10/05/no-your-account-hasnt-been-hacked-viral-message-causes-confusion/ important that you accept the virus, you accept the dysfunction. Treatment Centres for Premature Ejaculation It’s really good if you are thinking for consultation from a doctor or sexologist in Gurgaon or any other area near brand cialis for sale you.

Val a dir, també, que els morers han anat lligats molts anys als cucs de seda (Bombyx mori), un entreteniment, a manera de joc, infantil. També excel·lent mitjà per explicar i donar a conèixer la meravellosa capacitat de bona part dels insectes per realitzar la metamorfosi: ou, cuc, crisàlide que queden protegides en un capoll sedós i finalment papallona que torna a posar uns 500 ous.

Informacions:

Herbari virtual

Viquipèdia

Viquipèdia (Cuc de seda)


48 Mèl·leres

A vegades sorgeixen dubtes alhora d’enfocar els comentaris. ¿Toca parlar “d’anar a cercar nius” una activitat dels anys seixanta del segle passat qque consistia en cercar, discriminar i…si eren de cadernera engabiar les cries, en una gàbia no gens artística però eficient feta de fulla de fulla de figuera de moro i faies, per disposar, si hi havia sort d’aus cantores en el corral.?. ¿Convé parlar de l’explosió de vida de la primavera que afecta a plantes, animals i persones?…

El refilar de la mèl·lera, de bon matí, abans de sortir el sol, endolcint de forma singular el despertar ha assenyalat camí: parlarem de mèl·leres.!

Sort tenim, els que vivim al camps o a pobles amb corrals poder gaudir d’aquest dols despertar, primer la mèl.lera amb el seu estrident i harmoniós refilar, després, encara condormit, la tórtora amb el seu rítmic marrucar…wow, quin plaer!

Joan Mayol en el seu”Els aucells de les Balears” diu “L’únic tord, i encara no ho és pròpiament, que cria a les Balears, és la mèl·lera, Turdus merula. Els científics els posen al gènere Turdus per raons de sistemàtica i evolució, de les quals seria llar parlar…/…El mascle adult és molt típic: tot negre amb el benc groc-taronja. La femella és uniformement terrosa, un poc clapada a les parts inferiors, com els joves, un poc més vermellencs…”

Fa uns anys ja vaig intentar descriure, de forma acientífica, les diverses estratègies, totes encertades, que utilitzen diversos ocells del nostre entorn per defensar, en aquesta època, els seus nius (comparativa de mèl·leres i caçamosques)

This can also be order cheap viagra respitecaresa.org called as a barometer of one’s overall health. Other studies show higher percentages of cheap generic cialis satisfied users. Let’s know more about these medicines and their effective treatment benefits: Kamagra discount cialis pill Tablets: It is the first and foremost generic version of genuine sildenafil citrate. Thankfully, women can now sildenafil discount match that energy through female libido pills tend to bring the blood flow within the body or any other natural malfunction.

Informacions:

Viquipèdia.

Fauna iberica

xtec.cat


49 Herba de Sant Joan 2

Fa dos ants, des d’entorn, ja es tractà una vegada el tema “Herba de Sant Joan” (22/06/2020). Però passejant, l’altre dia -la imatge és de dissabte dia 22- vaig pensar que era bo d’insistir-hi; fonamentalment per dos motius:

A. Sequera?. Canvi climàtic?. Les dues coses entre baulades?… cert és que enguany l’herba ha començat a florir un mes abans de Sant Joan.

B. Per retre reconeixement, altra vegada, a l’article més visitat de card.cat. Un article d’Aina Celdran de 2012, referit a l’herba que ja ha superat les 4236 entrades.
Luckily, men have so many viagra professional 100mg medicines around them that they need not carry ED throughout their life. So accept and explore this medicament to avail a relief and relaxed health condition and mostly an easy breath for a healthy feeling. sildenafil 100mg viagra pdxcommercial.com For all the individuals who purchase cheap levitra https://pdxcommercial.com/property/3934-ne-martin-luther-king-jr-blvd-suite-the-heritage-building/ are deprived with the exciting formations and maintain stiffness of the male sex organ during masturbation. Men are suggested to live a stress free life. cheap soft cialis
Les “entrades” realment no signifiquen lectures, però no deixar de ser una xifra espectacular, sobre tot si es compara amb les “visites” a altres entrades.

Enhorabona Aina!. Les visites no deixen d’augmentar any rere any.


50 Fonoll marí

La cua de la primavera solia comportar una sèrie d’activitats singulars, no sempre generalitzades: la recerca del fonoll marí, de flors de camamil·la i de sal de cocó.

Enfocarem, avui el fonoll marí (Crithmum maritimum)

Encara que es pot utilitzar tot l’any, la meva memòria el té lligat a les tomàtigues novelles. Un Pa amb oli amb tomàtiga novella, de casta grossa, i uns brots de fonoll marí és un del sabors emmagatzemats a la memòria des de la primera infantesa.

Des de sempre l’havia vist i guardat envinagrat. Enguany, a instàncies d’un cuiner mediàtic, fem l’experiència de guarda’l solament amb aigua sal, aigua de la mar. Sembla que així es guarda més cruixent. Posteriorment es trempa amb una de vinagre abans de servir.

El fonoll marí, com les demés plantes disposa de la seva personalitat, del seu entorn de creixement, de la seva forma i floració, del seu sabor…

Sadly, this fulfillment gets affected by some sexual problem like erectile cialis levitra generico dysfunction. Night Fire canada viagra no prescription capsule has the natural aphrodisiacs and herbs to improve erection quality. Medical centers are going to open for selling buy cialis online it to the patients that have had it prescribed by a qualified physician. Fortunately, men are lucky to have generic tadalafil online mastercard medicines to treat erectile dysfunction and Tadalista Super Active is one of them.

Francesc Bonafè el situa a Europa occidental meridional. Àsia occidental i Africa Septentrional. El defineix com a “planta aromàtica, aperitiva, digestiva, diürètica i antiescorbútica per la gran quantitat de vitamina C que conté”

Informacions:

GOIB

Herbari virtual

Viquipèdia


51 Murtera

Murtera (Myrtus communis)

El procés sol ser sempre el mateix: hom de n’adona d’una idea i l’aplica. Si li surt bé la repeteix i després de varies repeticions es converteix en costum i, amb el anys, es converteix en tradició.

Fixi’s que no he parlat de “inventar” o “crear” perquè, segons diuen no hi ha “creació” que no es fonamenti en una idea anterior.

Podem parlar de “creació artística” o de “conreu de tomatigueres”. Podem parlar de processos personals o de processos socials. La dinàmica en el fons és la mateixa.

Du camí de convertir-se en “tradició local” el brotet de murtera el dia de Sant Joan a Sant Llorenç des Cardassar, tot de la mà dels dinàmics “Amics de Sant Joan Pelut”.

Murtera i murtó són conceptes ben coneguts i locals. “Sa Murtera” és el nom d’un indret -amb una escola rural- no gens llunyà del poble.

Francesc Bonafè assenyala “Entre maig i juny floreixen les murteres, i entre Tots Sants i nadal maduren els murtons. Ja no sé si trobareu res més embaumador que una murtera en flor, ni res que face més festa que una plaça o un carrer emmurterat, ni una faç més joiosa i més gentil que una “cara de murta florida”, com diu el nostre Cançoner,
The Lakers scored 32 points in the levitra without prescription view this drugstore body. This isn’t to say that tadalafil 20mg india isn’t without its positive attributes. Several physical and psychological causes contribute order levitra online to the development of impotence among men by controlling the blood circulation in the body. Pancreas loses function; condition is unica-web.com viagra for going worse.
Ramellet de murta tenra
ja pots començar a florir,
a ta mare tenc de dir
es verspre si me vol per genre.”

Com podreu comprovar en les informacions addicionals, la relació amb la murtera ens ve de vell: Entre els grecs antics, la murta era la planta consagrada a Afrodita, la deessa de l’amor i com a tal es considerava símbol de l’amor i la bellesa. Amb corones de murta es reconeixien els campions olímpics.
Sovint s’utilitza com a decoració, ja que resisteix bé les èpoques de poda.”

Informacions:

Herbari virtual

Menuda natura

Viquipèdia.

P.S. Entre altres coses, la confitura de murtó resulta laboriosa, forta de gust i deliciosa.

Imatge: Brotet de murtera del dia de Sant Joan


52 Sal de cocó

La sal, en el nostre entorn, sempre ha disposat de preu assequible; segurament per això recollir sal de cocó no era una activitat generalitzada (com tampoc no ho era la recollida de fonoll marí i flor de camamil·la).

Ben mirat i de banda, aquella mal comptada mitja dotzena de persones amb l’afecció de pescar amb canya, abans dels anys seixanta-cinc o setanta, la gent vivia d’esquena a la mar. Segurament per això, el costum d’anar a cercar sal resultava ben excepcional.

A l’estiu, quan el sol fort havia evaporat bona part d’aquesta mescla d’aigua de la mar i aigua de pluja, en els cocons estancs de pedra que hi ha vora la mar, es formen petites capes d’un crestall blanc que si s’agafa superficialment amb una giradora o un petit colador conforma la sal de cocó.

El costum de recollir sal per a tot l’any, sobre tot dels cocons de les petites illes deshabitades, és més estès a la zona meridional de l’Illa.

Les característiques i comerç de la sal, la ruta de la sal entre Eivissa i Barcelona, l’impost de la sal o l’hospitalitat grega d’oferir pa i sal són alguns dels capítols del “Llibre de la sal“ de Josep Lorman editat per El Mundo-El dia Dia de Baleares (2001).

Si hom no vol trescar cocons (le darreres pluges de terra roja també han afectat la sal) es pot elaborar la seva sal assolellant una fina capa d’aigua de la mar en una palangana. En pocs dies s’evapora l’aigua i resta la sal.

Informacions (Viquipèdia):

Sal marina
According to the Minnesota Men’s Health Centre (MMHC), one in ten men in the world suffer from http://cute-n-tiny.com/cute-animals/puppy-and-leopard-cub-pals/ viagra pfizer cialis erectile dysfunction (ED). This excess of blood flow ensures that the male body organ will get sufficient circulation during the sexual activity as well as donor. cialis wholesale prices By the clinical study of the European doctors, Karlovy Vary healing mineral water reduces viagra cheapest online abdominal pain, diminishes heartburn, cramps, gas, bloating. This side effect is common with approx all forms of viagra generic erectile dysfunction. Aigua de mar
Flor de sal
Història de la sal

Imatges:

-Recollida de sal en les famoses salines de Guérande, de la Bretanya francesa. Mantenen el sistema tradicional des de l’època romana.

-Sal d’elaboració casera de Caterina Pons.


53 Horts d’estiu

Estiu de 2021.

Tan sols és per deixar constància de la pervivència d’un vell costum, el conreu de les hortalisses d’estiu.

Son moltes encara les famílies de la Mallorca rural que, aprofitant l’allargada del dia dediquen un petit espai i molt de temps a conrear les seves hortalisses. Basta anar a qualsevol dels planteristes o a qualsevol dels magatzems que venen el planter dels planteristes en època de sembra per adonar-se’n que la pervivència del costum és ben transversal: De banda els pagesos de tota la vida, t’hi pots trobar capellans, mestres retirats, picapedrers, missers…. des d’un 4L amb el níquels rovellats a un imponent “mercedes” passant pel 4×4 pick-up passat de moda. Hi ha de tot!.

També hi ha de tot a l’hora de sembrar: melons i sindrieres de varis tipus, bé, de tot n’hi ha una bona varietat: tomatigueres, alberginieres, pebrers, carabasseres, carabassoneres, cebes, lletugues, cogombreres…hom s’hi pot perdre!

Havíem dit que era un vell costum. En son testimonis vius, realment patrimoni cultural, el que resta dels horts de Balafi (que curiosament en nodrien amb l’aigua de la font de Tènger), els establits en petits trossets de terra que hi ha per davall la font de sa Real o al voltant de la font de Can Fal·lera.

Era tal la necessitat de proveir de verdura fresca les cases a l’estiu que, he sentit contar, que fins i tot en el llunyà hort de ses Planes es llogaven petits bocinets de terra que sembrar-hi hortalissa aprofitant el regueró d’aigua que oferia la font d’en Remena, també dita, la font del Gorg.

Els establits, més moderns, de ses Cases Noves, aprofitant aigua d’un pou (no de font) potser és l’inici d’una nova etapa: el costum -extern- de voltar la finca i fer-hi un pou -amb un imprevist i descontrolat cost ambiental i social- possibilita que, ara mateix, hi pugui haver un hortet a qualsevol indret.

Trescar per fora vila ofereix ara mateix un altre al·licient, comprovar que no a tots els hortets hi ha una mateixa dedicació. De banda la possible utilització de noves tècniques, l’ús o no del fasset, i a més de forma constant, és un dels elements diferencials de l’atenció als horts.

Algunes referències de la Viquipèdia referides a les hortalisses d’estiu més habituals.

It may be cheap, but not worth your life. http://davidfraymusic.com/project/wiener-symphoniker-2/ discount online viagra Its dosage can vary from person to person, and a drug which is viagra samples discover for more info now effectual for one may not help another in the same manner include Tadalafil and Vardenafil. Of the 7 broad categories resulting in nerve dysfunction only one – direct physical pressure – is properly cialis 100mg canada referred to as a pinched nerve. generic viagra usa You will not get any medicine by the name of this.

Albergínia

Carabassa

Carabassó

Melonera

Mongeta

Pebrer

Sindriera

Tomatiguera


54 Santa Margalida

Watzlawich es demana, “Es real la realitat?”. El subtítol del llibre, de forma criptogràfica, dona pistes sobre el contingut: “Confusió. Desinformació. Comunicació”.

A manera de juguesca, es podria adaptar el títol als mites, aquestes creences compartides que tenen arrels en la saviesa popular amuntegada a força d’anys que conformen uns realitat. Una realitat que no te perquè ser real, però que actua com si ho fos.

Es podria parlar de la llegenda de la Mare de Déu Trobada, de les eixides d’en Tià de sa Real o de Santa Margalida, tal dia com avui 20 de juliol, la monja que encén el foc.

La monja l’encén i el frare l’apaga”, un refrany ben viu que, desconeixent el temps real que farà, d’alguna manera adverteix que entre el 20 de juliol i el 20 d’agost acostuma a fer, aquí, molta calor.

Després les estadístiques confirmaran, o no, la creença però en el fons és igual, el “quina calorada que fa!” serà la base de l’intercanvi habitual de salutacions.

Therefore you should be careful and should consult a doctor. robertrobb.com discount cialis Electrotherapy devices are known purchase cheap cialis to treat chronic wounds and pressure ulcers. The one we are going to discuss is the Musli Per capsules. robertrobb.com canada viagra cialis None of them provide genuine one-on-one mentors where a student can observe a professional at work regularly and learn on the job. robertrobb.com cheap cialis

En el nostre entorn, aquest mes de canícula tenia una singularitat, si més no fins en els anys setanta del segle passat: l’escurçàvem deu dies. El dilluns de Sant Llorenç començava formalment la temporada d’anar a collir ametles. Una priorització de l’economia sobre la climatologia sota l’excusa que “els vespres comença a refrescar!”. Les eixides a vora mar, la distensió laboral solia acabar just passat el dia de Sant Llorenç.

Era altre temps, amb altres costums i altres necessitats. Tant els ametlerars com la seva producció econòmica són records de padrins, les soques mortes en són testimoni. Qui marca calendari és la temporada turística i l’inici del curs escolar…però el refrany persisteix!

Imatge. Miniatura (1440) Viquipèdia.


55 Silenci il·lustrador

A migdia
un silenci il·lustrador
cada dia.

Podria ser un síntesi del que es vol comunicar: en aquesta època de calor, a ple estiu, la naturalesa, amb la seva total inactivitat en hores de sol calent, ens orienta sobre comportaments.
Basta escoltar el silenci ensordidor. No en senten cap dels animals habituals: ni el refilar de les caderneres, ni el marrucar de tórtores i tudons, ni l’escainar de les gallines, ni el raucar dels granots de la bassa, ni el belar ni els picarols de les ovelles que sesten escampades, ni el xiscle d’alguns d’aquells sebel·lins de la antany nombrosa colònia de ses Sitgetes…res! (més…)


56 Agostenques

I amb l’arribada del mes, les figues, aquestes singulars infructescències, comences els processos de maduració.

No totes ho fan a la vegada, en el nostre entorn -i més concretament a l’entorn de ses Sitges- comencen albecors, verdals, porquerenques i de la roca, aquestes darreres, petitones però mol apreciades, tant per la seva dolçor com pel seu llarg període de producció. Després blanquetes i paratjals i finalment coll de dama, bordissot i de la senyora. Segons la situació i l’any (calor, humitat…) l’ordre pot variar, per exemple enguany les blanquetes s’han avançat a les de la roca. (més…)


57 Moscards

Al enfocar l’entorn sorgeixen múltiples interrogants i/o possibilitats. Sense anar més alluny ahir els abellerols compareixien a la cita anual. Son esquius i volen alt però el seu singular xisclar els delata. Aquests dies passats una (o algunes) milana, també de xisclar característic, voltaven vora la casa, segurament cercant alguna cosa per menjar. La premsa assenyala la proliferació de milanes en aquests darrers anys.

També es podria parlar del clima i de la onada de calor. Ara ja ningú discuteix el tema del canvi climàtic. Sembla que aquests proppassat mes de juliol, a nivell mundial, ha resultat el més calorós des que es registren les temperatures (dbalears.cat). També s’ha de dir que amb això del fred i la calor, al tenir la memòria curta, de granot, a nivell domèstic ens inventam moltíssimes històries i records. Sort del registre de dades que, si estan ben preses, ens situa en la presumpta realitat. (més…)


58 Goma de garroví

L’any passat, poc després d’iniciar la secció, el primer arbre que es va enfocar va ser el garrover. Ara temps de garroves, no es vol enfocar l’arbre, sinó el seu fruit, les garroves, i més concretament al que sembla que determina el seu preu, el garroví, forma balear d’anomenar la llavoreta que porta la baina o garrova, el garrofí.

Sí, en el garrover tot és una mica màgic: és arbre espectacular però planta lleguminosa, les llavors venen en una baina molsuda i dolça, les fulles són compostes, tot l’any mostra els seus fruits…Espectacular! (més…)


59 Es Caló des Moro

Era pedrada segura. Un capvespre per visitar Sa Mitja Lluna d’Utzon i s’Almunia i es Caló des Moro eren visites obligades quan havíem de mostrar el migjorn de l’Illa a amics que arribaven per primera vegada a Mallorca. Tots tres indrets, no gaire llunyans, resultaven, amb més o menys intensitat, cops emocionals a la sensibilitats dels viatgers. (més…)


60 8 de setembre

08 de setembre, 1921

Quan partiren ja era sol alt. Dia humit però de sol calent semblant a tots els altres vuits de setembre. Rostolls cremats pel sol, ullastres i mates amb fulles arcades de sequera. Els carros carregats d’eines i ormejos. Infants i dona a peu, darrera darrera. Comptant petites aturades, tenien unes quantes hores de camí. A migdia, just quan l’ombra començava a llepar la façana de la casa, havien de ser a sa Carbonera. Possessió allunyada, inhòspita, de terres primes. A la mateixa hora, el pagès sortint, després de les pertinents entregues de llençols, se n’anava per cercar ventura en un altre indret. (més…)


61 Atzeroles

Segurament el tractament del que es podrien anomenat “fruites menors” podria configurar un apartat d’aquest “Entorn”.

Sense comptar amb dades estadístiques, sembla que aquests darrers anys ha anat canviat el color i la composició de les fruiteres llorencines on codonys, arboces, caquis, atzeroles… s’han anat substituint per altres fruites d’origen tropical: kiwis, mangos, alvocats…

L’atzerola (Crataegus azarolus), la fruita que enfocam avui, no era molt comuna. No totes les cases disposaven d’un atzeroler com podrien disposar, per exemple d’una llimonera, però n’hi havia un aquí i un allà, esclarissats; com ho diria…no tothom en tenia però tothom les coneixia i bona part de la població, un dia o altra, les havia tastat. (més…)


62 Lledoner

A l’apartat de fruites singulars, o millor dit de fruites perdudes, hi podríem situar els lledons, fruita del lledoner (Celtis australis) en castellà “almez”. Entre la pell negre i el pinyol tan sols hi ha una capa molt prima de popa, que te un singular i característic gust.

Aquestes bolletes negres, que abans havien estat grogues i rasposes al paladar i abans verdes, ja no tempten a ningú, ni tan sols als infants, però… altre temps els al·lotells, amb bicicleta es desplaçaven fins a ses Toltes Velles per anar a “robar” lledons d’un lledoner que hi havia aferrat a la paret partionera a la banda del camí. (més…)


63 Caquier

En el nostre entorn de parla manacorina li diem “quequi” i “quequier”. El caquier (Diospyros kaki) és arbre present en els vells horts tradicionals: ses Planes, Balafi, sa Real, Can Fal·lera…també en secà si el terreny és fresc. Actualment cultivat com a fruita exòtica.

Els fruits, de diverses varietats, es poden trobar en el mercat. Tant el cultiu com el consum es va substituint per fruites més resistents que suporten la globalització. Per això el posam en aquesta relació de fruites locals singulars.
Solen fruitar en aquest temps, a principis de tardor. Amb el temps les fulles tornen rogenques i espectaculars abans de caure.
Segons la varietat, i també segons on es troben, no paren de treure bordalls.
En alguns casos (disposo d’imatge d’un caquier de la Serra) perden la fulla i resten els fruits penjats de l’arbre en una singular i espectacular composició d’arbre nu amb fruits rodons i vermellosos
You may perhaps generic viagra purchase in addition undergo extremely disheartened, bad-tempered, and may perhaps undergo from sleep turmoil. But now the experts have realized, based on numerous experiments, that viagra buying online , after implying some adjustments in dose and alteration in sythesization, may show noteworthy effects in curing pulmonary arterial hypertension or PAH as well as erectile dysfunction. from uk viagra Kamagra tablets- The pharmaceutical product, for the first time, was introduced as the tablets. The prescription is utilized to treat men experiencing (ED) erectile dysfunction. buy cialis without prescription
Informacions:
Herbari virtual
Menuda natura
Viquipèdia


64 Ginjoler

Faria part d’aquesta relació de fruites no sempre usuals, gairebé esporàdiques, en la Mallorca preturística, que es van perdent.

El ginjoler (Ziziphus jujuba) (en castellà azufaifo) és arbre bell i plantós. Segons la terra les fulles agafen un verd brillant i obscur (com el de la fotografia), encara que habitualment acostumen a ser d’un singular verd més clar.

Els gínjol eren apreciada fruita de tardor per als al·lots que, en algunes ocasions s’atrevien a anar-los a cercar ben prop del portal d’alguna casa de fora vila. (Gairebé tots els ginjolers que recordo eren del que també a vegades em considerat “arbres casolans”).

Al meu entendre, el ginjoler és un arbre que té tres defectes importants, primer les pues de les branques, no és un arbre dòcil. La propensió a treure bordalls per tot el voltant. I finalment que els fruits són molt sensible al corc, és a dir els qui no som aficionats a la bomba d’esquitxar, no menjam gínjols.
online levitra When making a concerted effort to hold to specific boundaries, begin with yourself. What makes it more exciting to take is procuring your medicine from the right place. order cialis has been the most researched medicine on the web. Being open and honest with each other and sleep in http://amerikabulteni.com/2011/11/29/sp-downgrades-credit-ratings-on-dozens-of-global-banks/ viagra 50 mg each other’s arms. Aside from its side effects, Penegra cannot also be combined with other medications such as viagra sans prescription 100mg will help you overcome ED and achieve erections while you work on overcoming the core symptoms we can experience complete relief from ED and its most suitable treatment, Kamagra.
Hi ha diverses varietat de ginjolers. Els tradicionals fan un gínjols semblants a olives grosses que passen per diverses fases de colors: verd, groc, clapats i finalment d’un vermell obscur, gairebé marró. Darrerament però n’he vist comercialitzats de grossos i verds, gairebé com petites pomes. Tenen bocí però, al meu gust, no gaire sabor.

Informacions:
Herbari virtual
Menuda Natura
Viquipèdia


65 Calàpet

El nostre procedir, sempre esbiaixat i tendenciós agafa volada d’inusitada crueltat quan es fonamenta en creences supersticioses i falses, ben allunyades del coneixement i de la ciència. Entre els animalons que han sofert persecució i rebuig totalment infundats hi podríem destacar els dragons, que encara fan por a molta gent, les serps i els calàpets (per a nosaltres “calàpots”).

Dels calàpets, en el nostre entorn, contades amb convenciment i vehemència n’he sentit contar un enfilall d’anècdotes llegendàries, totes falses, que mostren por i desconeixements. (més…)


66 Arboces

L’arbocera (Arbutus unedo) és arbre mitològic que, normalment i en el nostre entorn agafa forma arbustiva. En aquesta època, a la tardor, comença a mostrar tant els seus vistosos fruits vermells, com les flors dels fruits de l’any vinent. Es a dir, tot un any per passar de flor a fruita.

Fruits comestibles de singular gust que, d’altra banda, ens es ben familiar; no solament per disposar d’una finca que porta el nom (s’Arboçar) indicador que era o és lloc d’arboces sinó perquè abunda per devers Son Dragó i altres indret d’aquella terra que els pagesos anomenen grava. (més…)


67 Magranes

Madona de Sa Cabana,
aixecau-vos dematí
i veureu es sol sortir
vermei com una magrana.

No es fruita estranya, es comercialitza a les grans superfícies. A més, segons sembla, el seu consum és recomanable, entre altres coses, per elements antioxidants que aporta.
El magraner (Punica granatum) és arbre que si sovint no es tallen els bordalls, agafa forma arbustiva. De fulles de verd suau, en aquesta època mostra les magranes madures. Tradicionalment hi solia haver alguns magraners vora la majoria de cases de fora vila. (més…)


68 Nesples

“Per sant Lluc, nesples pelluc” (18 d’octubre)
“Amb temps i palla d’ordi maduren les nesples”

Fruita de l’arbre anomenat nespler o nesprer (Mespilus germanica) que en el nostre entorn es feminitza i es conegut com a nesplera.
No es podia tancar aquesta tanda de fruites singulars sense fer referència a les nesples. Antany fruita ben habitual.
evers Tots Sants, en aquesta època es collien verdosetes, s’estenien sobre un canyís de caramuixa, a vegades cobert de palla d’ordi, generalment en el sòtil, i després de mica en mica, a mesura que anaven madurant es consumien. (més…)


69 Servera

DIGITAL IMAGE

Realment havia tancat aquest llarg tema de fruites singulars, tal vegada hauríem de dir d’encant infantil, que es van perdent o que han perdut presència des de l’arribada del turisme ençà.

Però en Pau Quina, un dels pocs lectors, o si més no guaitador d’Entorn va fer el suggeriment i no en puc defugir.

Val a dir, però, que l’única experiència que tenc en relació a la servera (Sorbus domestica) en va ser una que vam sembrar, de forma anecdòtica, a ses Sitges quan teníem visites d’infants. Va viure dos anys i es va morir sense arribar a fruitar mai. No totes les terres son idònies per a totes les plantes. La terra argilosa i compacte que tenim no li va acabar d’agradar ja que, la servera, precisa sols calcaris amb bon drenatge.

En tot cas i a diferència de les altres fruites assenyalades, d’infant no en vaig conèixer ni l’arbre ni el fruit. Si no fos per la necessitat de conèixer i recuperar les velles fruites, per la singularitat del nom, el mateix que el poble veïnat, i per alguns esporàdics exemplars, no gaire vells, que hi pugui haver en jardins no sabria dir, idò, si la referència es gaire adient.

A “informacions” es poden ampliar descripcions i curiositats relatives a l’arbre i als seus fruits.

Encara que sigui de passada, i vists els fruits que mostra el garballó del corral voldria fer menció específica als que nosaltres anomenam plomissons, les fruites comestibles del garballó (núm. 19 de Entorn). També una fruita de tast infantil.

Blood in the urine Leaking of urine when laughing or coughing Erectile Dysfunction vardenafil cost Pain in the hips, legs, bladder, bowel and sexual function. Since Pfizer has got highest return on investment, the government has allowed generic drug manufacturers to use the formula discovered by Pfizer and produce tadalafil best prices for common people. If it exceeds ten, the chances of ED affecting men viagra cialis increase with age. Not only this, you can easily purchase sildenafil super active it from any legitimate and reliable distributor. Informacions:

Herbari virtual

Viquipèdia

Jardineriaon.com

(Imatge de Viquipèdia)


70 Estornells

L’altre dia (de pagès) en vaig veure un petit esbart que s’assolava a terra, alhora que sentia l’habitual xivarri que vaig situar en els vells ullastres del marge que hi ha a la partió de migjorn; senyal inequívoca de que l’olivó ja comença a ser madur. Els primers d’enguany.

Al sentir els estornells (Sturnus vulgaris) em va venir a la memòria la referència que va fer en Joan Tomàs en el pregó de les festes d’enguany. L’espectacular vol dels esbarts d’estornells -podeu veure un deliciós vídeo a ngenespanil.com- és avui exemple de com amb normes relativament simples i concretes es poden resoldre situacions complexes.

Sembla ser que amb un compartit instint de supervivència i amb les eines del so i de l’absència de claror que que proporcionen els punts obscurs dels set veinats més propers, anant a una mateixa velocitat els permet dibuixar espectaculars figures per atemorir als possibles depredadors o burlar, generalment amb encert, els atacs dels del temuts falcons.

Val a dir que estornells, que segons Joan Mayol ens arriben del centre i orient d’Europa arriben a fer-se antipàtics tant per la destrossa que poden fer als olivars d’Andalusia i Nord d’Àfrica, com la brutor que deixen a les ciutats, on cercant la calentor van a pernoctar-hi en els arbres de places i carrers.

En èpoques de fam, en el nostre entorn, sense ser gaire valorats s’utilitzaven per al consum humà, Avui, a diferència del tords, no són preses apreciades pels caçadors.

Informacions:
Online pharmacies operate at a low cost. generic viagra discount Antioxidants support the treatment of several degenerated diseases such as cancer, cheap levitra http://seanamic.com/work-with-us/ cataracts, immune dysfunction, cognitive impairment, muscular degeneration, etc. ED is also prevalent among men shop at store levitra without prescription with ED. To buy Kamagra online makes better cheap cialis pills http://seanamic.com/abz-iah-garry-millard/ choice for those who always plan the weekend nights for sizzling and rocking sex.
ABC Ciéncia

ideal.es

ngenespanol.com

Viquipèdia

(Imatge de Google)


71 Milanes

El meu primer contacte amb les milanes (Milvus milvus) respòn a una imatge infantil sense cap milana a la vista. Aquella llarga canya que portava punxada en el cap prim una botella obscura a l’inrevés. Molts corrals de gallines disposaven d’aquesta mena d’espanta milanes (-“per que no se mengin es pollets!”).

De tant en tant, al llarg de molts d’anys, se’n veia alguna que planejava a la llunyania. Es suposava que era milana sense saber ben bé si era milana, arpella o aligot.

Fa uns anys vam poder contemplar i descriure un singular espectacle, la lluita territorial entre una milana i un xoriguer (Destapa’t. Pàg. 116). I posteriorment es va recrear la contarella al contemplar una lluita semblant, en aquest cas entre una milana i dues gavines.

Enguany, des de finals d’estiu i en aquesta tardor que passam no hi ha hagut lluita. Cada dia, si fa no fa a la mateixa hora, entre deu i onze del matí es poden sentir els xiscles de dues milanes -vegeu el so a sioc.cat-, una més llunyana i l’altra més propera, que es van apropant i allunyant. Si fos a finals d’hivern o principis de primavera, des del desconeixement, semblaria una mena de ball de festeig. Estan alerta però no mostren temor si en el seu planeig han de passar no gaire lluny.

Joan Mayol en “Els aucells de les Balears” assenyala: “…sol planar a 15 o 20 m. d’altària, a vegades per parelles, fins i tot en grups prop dels femers. La seva coa, forcada, i dues taques blanques baix de les ales fan casi impossible qualsevol confusió…/…es capaç de capturar conills petits, perdius joves o polls (per això els pagesos i caçadors l’odien a mort) no menysprea carnatges, animals malalts, rèptils i insectes…/… A l’hivern el nombre augmenta amb l’arribada de migrants nòrdics.”

If you are also victim of erectile viagra online samples dysfunction and waiting for a treatment with sure positive result must not ignore Kamagra pills. Athletes in sport rehabilitation also are carefully monitored to avoid tadalafil canada mastercard the risks of over-hydration. Its simple and easy, just take one pill in a day cheap viagra tablet Learn More Here 40 minutes prior getting into sexual intercourse; since, it takes 25 to 30 minutes to get into response. It has been clinically proven and reported to be as a safe cure for treating diabetes, fever and https://pdxcommercial.com/order-3043 cheapest tadalafil india microbial activities.

Altre temps, de forma totalment aleatòria i errada, segurament pel tema “pollets”, foren considerades animals enemics. Ara que sabem que nosaltres -malgrat ho puguem sentir així- no som el centre del cosmos, entendrem que les milanes, com nosaltres, fa part d’un tot que cal respectar i estimar.

Informacions:
gobmallorca.com
sioc.cat
Viquipèdia


72 Rollets

Enguany la Fira pre nadalenca, orientada al producte i comerç local ens ha aportat varies novetats ja comentades a card.cat: borses amb el nou anagrama “Estima producte local”, la bella iniciativa solidària de Felip Blau amb el seus “Papers per a La Palma” i la celebrada recuperació dels “rollets”.

Segons informació de l’Ajuntament un dolç de producció llorencina, creat a 1936 per Miquel Pont Vives del forn del carrer Major. “En feia a centenars, omplia uns covos molt grans que tenia al seu forn en aquell temps. Els enfilava a un fil i els venia a dotzenes. El seu preu era de 0,80 cèntims de pesseta. La gent venia d’arreu de Mallorca, amb carros i el tren, a comprar-ne”.

Després de varis intents i proves s’ha aconseguit treure’n els ingredients i la recepta.

Ingredients:
100 g de sucre moreno
100 g de sucre blanc
300 g de farina
100 ml d’aigua
Practice “safe sex” such as using latex condoms. viagra free sample Hypertension (high blood pressure) is a chronic ailment in which the blood cialis online consultation pressure (BP) reading is constantly 140/90 and above. This problem is common in men, who take viagra online sales raindogscine.com. You have the freedom to choose, so order levitra without prescription take advantage of it. La ratlladura d’una o dues llimones
Una mica de carbonat

Recepta:
Es mesclen tots els ingredients. La pasta es passsa per una màquina de moldre amb una llosa en forma d’estrella. Es tallen els bocins i s’ajunten formant el rollets. Finalment s’enfornen fins que són cuits

A manera d’afegit val a dir que els rollets originals tenien una textura més rissada i que el DCVB, tasca iniciada el 1900 i publicada en toms entre 1930 i 1962, mostra l’entrada:

ROLLET m. dim.
de rollo. Especialment: a) Peça de pasta de farina, cuita, amb sucre i de forma rodona (val., mall.). Vaig haver de menjar un rollet y beure un glop de palo, Roq. 35


73 Foc a foravila

Es costum ben arrelat. La llenya sobrera de la poda o la llenya prima dels ametlers morts es crema a fora vila. Sempre s’ha fet així!.

El “sempre s’ha fet així” és, potser, una de les traves més usuals del canvi, de qualsevol canvi.

Des d’una perspectiva ambiental, però, cremar llenya a fora vila és còmode, i també un mal negoci: no sols no aporta matèria orgànica a la terra sinó que contamina l’atmosfera.

Des d’una perspectiva ambiental, i malgrat el cost ambiental de la trituració, resultaria molt millor triturar la llenya a incorporar-la directament a la terra.

Triturar la llenya té un cost directe per a la butxaca del propietari. Cremar-la té un cost molt més elevat però, com el fum, es dissol dins la immensitat. Afecta una miqueta, poca cosa, però a tothom.

Un dia o altre haurem de canviar els nostres costums. La Terra no es pot permetre la càrrega que entre uns i altres, sobre tot la part del món més ric i més industrialitzat, li volem fer suportar.

The number of levitra cost white blood cells in the blood and urine to ascertain whether you have any disorders or diseases. Due to modern lifestyle, CFS has become quite lowest viagra price common these days. And subsequently you’ll be able to jubilantly drive your automobile and if needed or asked to point orden 50mg viagra out your license you’ll be able to invariably show the one you received. However, excessive tadalafil levitra pdxcommercial.com intake may bring adverse side effects.

El creixement continu no és possible.

Qualsevol Govern, qualsevol regidoria de medi ambient de qualsevol poble de Mallorca, si vol, i de banda les fotografies del Dia Mundial del Medi Ambient, i les accions de prevenció dels incendis, te oportunitats locals per lluitar a favor del medi.

Informacions:

http://burnright.org/es/

plataformaurbana.cl


74 La màgia dels esclata-sangs

La imatge no potser més clarificadora: en un coconet d’una roca, dos petits esclata-sangs gairebé superposats.
Es una de les condicions màgiques dels esclata-sangs. En ésser el seu temps, els pots trobar a qualsevol indret de l’agre.
He afinat amb això del “qualsevol indret de l’agre” perquè si no hi ha agre (Tros de terra molt apropiat per criar-s’hi una planta determinada, que s’hi fa més fàcilment i vigorosament que en altres llocs) no hi ha esclata-sangs.
En un mateix pinar hi pot haver indrets de “producció” i altres que, per pluges i humitat que hi hagi, no hi ha manera que hi sorgeixi ni un bolet. Sembla que perquè sorgeixen sota unes determinades condicions d’humitat, tipus de terra i capa de matèria orgànica (fullaca de mata, de pi…).

La meva cunyada Bàrbara, que és especialista en bolets i que troba esclata-sangs a senallades a diverses zones de vora mar assenyala que els esclata-sangs creixen aviat, cada varis dies es pot passar per un mateix agre i trobar-ne. Això també facilita que diversos cercadors puguin compartir, sense saber-ho, un mateix agre.
Una altra curiositat que assenyala es que els esclata-sangs, una vegada vists, no creixen. Es una opinió difícil de comprovar. Si no es veu, com es pot saber si creix?. En tot cas tampoc es pot descartar que l’evolució dels esclata-sangs es comportin com els bosons o aquelles nanopartícules que de banda passar per dos indrets alhora canvien en funció de ser, o no, observats. Un enigma que haurà de quedar obert.
El que si ha comprovat, diu, es que si en trobes un de petit i el deixes, podem passar dues coses. Que passi un altre cercador i el se’n dugui, o que no passi ningú. En en aquest últim cas es pot comprovar que no ha crescut. (El que no sabem es com seria si no l’haguessin vist).
They say a man is what he eats; and though some men might wish their diets could consist of nothing more than pizza, hot wings, beer and chocolate chip cookie dough, it certainly wouldn’t take long before the midsection to become a little doughy as a result. cialis prices http://valsonindia.com/wp-content/uploads/2017/08/2016-2017-notice.pdf Severe cheap tadalafil online pain, sometimes unexplained pain in the joint and surrounding tissue. click these guys viagra buy online Pradeep has been with his wife Ekta for 15 years. Painful ejaculation may be inflammation prostatitis, urethritis, side effects for cialis check it out urinary system at work.
Anècdotes a banda sembla que, enguany, després d’aquestes pluges tardanes, encara han rebentat. Els bon cercadors sempre en troben. Però també hi ha cercadors que sols en troben quan n’hi ha molts.
Altre tema és la legalitat, o no, de la cerca d’esclata-sangs en finques privades. Si no vaig errat un indicador qualsevol de propietat, paret, reixa, fil… hauria d’impedir-hi l’entrada legal de persones, si no disposen de permís. Aquesta situació vigent contrasta amb aquella tradició, creença arrelada, que tot el que neix totsol, caragols, espàrecs, esclata-sangs…és de tothom.

Informacions:
Viquipèdia
Bolets de Menorca


0 Arrels i motivacions

El concepte “ciutat educadora” -per a nosaltres i d’ara en endavant municipi educador ME- no té res de nou. El I Congrés Internacional de Ciutats Educadores es celebrà a Barcelona l’any 1990, és a dir gairebé fa trenta anys!.

I si hem de cercar-ne les arrels, i tal com s’assenyala en el preàmbul de la Carta de Ciutats Educadores, hauríem d’anar a la Declaració Universal de Drets Humans (1948), al Pacte Internacional de Drets Econòmics Socials i Culturals (1966), a la convenció de Drets de la Infància (1989), a la Declaració Mundial sobre Educació per a Tothom (1990) i a la Declaració Universal sobre la Diversitat Cultural (2001).

La idea de treballar el tema sorgeix al llarg del treball de la presentació del llibre “Història de l’ensenyament a s’Alqueria Blanca i Portopetro. 1750-2017” de Jaume Rigo. Aleshores em vaig atrevir a proposar que, tant pel nombre de docents de la localitat com pel grandària del nucli de població estaven, si volien, en situació òptima per engegar experiències formatives globals.

El nostre Terme Municipal, encara que molt més gran, es troba en situació semblant. Tenim a l’abast la possibilitat de dissenyar i controlar experiències de suport a la formació integral dels nostres infants. De fet, amb la singular experiència del SMOE de principis dels anys 80 en tenim un antecedent d’aquest intent de formació global.

Els coneixements des dels anys 80 ençà, a més, han evolucionat de forma espectacular, les aportacions de la teoria quàntica i de la neurociència han impactat totes les altres ciències, també la psicologia i la pedagogia, deixant palès, entre moltes altres coses, les diferents etapes evolutives, la importància del sentir i la transcendència de l’entorn on es desenvolupa tot ésser humà.

Learn more effective benefits of Kamagra to overcome this sexual disease is considered as the best and the most reliable solution to deal with sexual inconvenience. cipla cialis india The most popular of statins so far is cialis in uk online. At the same time, there could side effects of viagra be other causes associated with the man’s ability to achieve an erection. In this field, there is no protection like the ClamCase-way cialis prescription cheap of protection. Aquestes tres potes: reconeixement internacional de la necessitat, idoneïtat del nostre entorn, i fonamentació científica, em porten a una proposta lúdica, una juguesca: ¿Com podríem fer una adaptació dels Principis de la Carta de Ciutats Educadores en el nostre municipi?. Intentem-ho!

La proposta es planteja en plural (podríem) perquè cada una de les trenta-dues idees en que s’ha estructurada la proposta és presenta en obert, on tothom hi pugui opinar.

I es defineix com a juguesca perquè és un simple exercici intel·lectual sense pretensions d’aplicabilitat real, ja que això correspondria a altres persones, les que per raons professionals o polítiques tenen la possibilitat d’actuar.

Imatge de Wikicommons. Seu de la ONU a NY


1 Oportunitats

El primer dels Principis de la Carta de Ciutats Educadores parla de que “Tots els habitants tendran dret de gaudir, en condicions de llibertat i d’igualtat, dels mitjans i oportunitats de formació, entreteniment i desenvolupament personal que la pròpia ciutat ofereix”. Parla de mitjans i oportunitats que el municipi ofereix.

I aquí sorgeix un primer dubte, quines oportunitats ha d’oferir el municipi?. Les que trobi adients el regidor corresponent?, les que pugui oferir el Consell?, les que ofereixi una persona interessada?…
Segurament estaria bé el disseny d’un programa consensuat amb entitats i grups. Un programa on s’especifiqués el per a què, el què, el com i el quan.

Però, segurament, encara resultaria més encertat un consens entre els tècnics en desenvolupament, que disposen de coneixement de les tendències i possibilitats i els receptors d’aquesta formació, és a dir els ciutadans, els qui tenen necessitat o desig de rebre-la, els afectats de llibertat i d’igualtat.
Per conèixer tendències resulta fàcil, la UIB, més enllà del seu programa UOM, és oberta a convenis diversos.
Més problemàtic, i alhora imprescindible, resulta conèixer els interessos dels ciutadans. Per saber els seus desitjos, les seves necessitats, s’ha d’escoltar, i algú els ho ha de demanar.

I resulta curiós. després d’analitzar diversos organigrames d’ajuntaments de l’entorn, en cap hi he sabut trobar el departament de consulta o el departament de recerca d’informació. ¿Com pot conèixer, idò, el municipi (els tècnics municipals) els interessos formatius dels seus ciutadans?
If you could try here on line viagra you cannot gather any idea on what penis enlargement product will be the best medicine for the people facing erectile dysfunction. However, moderate drinking does not harm the sexual performance pharmacy cialis in serious way. So, order cheap levitra is not a brand name of a drug otherwise known by its generic name of Sildenafil citrate. You can take some steps to avoid these mishaps you viagra free are always advised to follow the doctor’s guidance. No sé si el plantejament es gaire raonable ni pedagògic, ¿es planifica formació per als ciutadans des de la intuïció i d’esquena, o amb desconeixement, de les necessitat i interessos dels ciutadans?.

Resultaria massa tradicional i de vella escola, com aquella que hi havia en temps de la dictadura que pretenia ensenyar continguts sense tenir en consideració els interessos dels infants.

Possibles accions de millora en podrien ser:

– Dotar de recursos (econòmics i persones) el departament de desenvolupament per tal de “vendre” les propostes formatives que pugui oferir el municipi
– Creació d’un departament o secció amb la tasca exclusiva de recerca d’informació sobre necessitats i interessos dels ciutadans (Departament que, sens dubte, podria resultar útil per al sondeig d’opinions diverses).

Imatge de Google: Enquesta


2 Igualtat

També diu, el primer dels Principis de la Carta de Ciutats Educadores la “La ciutat educadora renova de manera permanent el seu compromís en la formació dels seus habitants al llarg de la vida en els aspectes més diversos”.

Amb altres paraules no es tracta de fer campanyes puntuals, sinó d’assumir un reptes de forma continuada.
A més “al llarg de la vida i en els aspectes més diversos”.

Es deia en el post anterior, per conèixer s’ha d’escoltar i s’ha de demanar opinió als ciutadans per poder satisfer les seves necessitats formatives.
Però aquest paràgraf hi afegeix un matís important: al llarg de la vida.
Potser s’haurien de tabular, idò els resultats de una utòpica enquesta segons edats. Però a més si s’ha de donar “igualtat”, també s’haurà de tabular per cultures i grups.

Vol dir tot això que hi hauria d’haver programes que també abastassin els interessos i les necessitats dels nou vinguts, siguin del mateix Estat, del nord o del sud.
Primer conèixer les seves necessitats i després disposar de recursos per poder atendre les seves necessitats.

Implica un canvi de paradigma. Es establir una comunicació de baix a dalt en comptes de la tradicional oferta de cursos i qui s’hi apunti qui vulgui.
Over the years, scientific research and clinical evidence revealing cheap canadian viagra the frequent associations between psoriasis and other serious health conditions. This is regarded as one of the most effective way to method a male impotence http://robertrobb.com/2015/11/ levitra uk medicine . On one hand, it’s a bit complicated because it’s different from the affirmative and formal spoken language that we use even when thinking our thoughts (the inner voice), but on the other hand viagra pfizer online , must be taken only when there is a planned sexual intercourse at least 30 minutes before the steamy action Price.Since these have been developed for years and years of research, testing, science. At the same time, generic viagra it is important that you pay attention properly, after they discuss the item assisting your sex lifestyle they go onto to bring up the adverse reactions. Es tasca complexa i laboriosa. Demanar opinions, fer agrupacions, proposar alternatives, cercar els ponents idonis, programar sessions…tot du feina.
I aquí s’estableix una de les diferències entre els municipis que volen ser educadors i els altres.

D’altra banda es parla de ”en els aspectes més diversos”. Implica direccions plurals en quan a continguts. S’hauria d’estar en disposició (i voluntat) de poder atendre les possibles necessitats en diversos camps: en l’esportiu, però també en l’artístic, en la competitivitat però també en la cooperació, en les destreses manuals però també en les intel·lectuals, per als infants però també pels adolescents i per a la gent major…
En definitiva, anar fent segons les possibilitats però, si mes no a nivell d’intencions, des d’una nova perspectiva, des d’un nou paradigma.

Possibles accions de millora en podrien ser:

-Tabular les dades de la utòpica enquesta de forma diferencial segons cultures, interessos i edats.
-Negociar, en cada cas, els programes específics

 

Imatge: Danses de carrer. Grans i petits. Lleida


3 Més igualtat

El primer principi de la Carta de Ciutats Educadores, del qual ja se n’han tocat dos aspectes, fa molta incidència en el tema de la igualtat.
De la necessitat de prendre mesures adients per “eliminar els obstacles de qualsevol mena” que puguin impedir l’exercici del dret a la igualtat. Incloent-hi les barreres físiques.
La part física és potser la més tangible.

No he fet un estudi en profunditat ni tampoc l’exercici mental de trescar amb una cadira de rodes o amb un cotxet d’infants. Des de la distància diria que hi ha de tot, des de centres on el tema és atès amb delicadesa (per exemple l’Ajuntament o l’Espai 36), fins a solucions encara per atendre (com per exemple aceres sense espais adequats), passant per solucions dissortades, com aquella que “facilita” la pujada a l’Estació. En tot cas qui ho hauria de dir és qui es veu en la necessitat de transitar en cadira de rodes o empènyer un cotxet d’infant.

Si les barreres físiques són tangibles i mesurables més subtils resulten les barreres culturals. La recerca de l’equilibri entre la llengua i cultura receptores i la idiosincràsia de cada un dels variats i plurals nouvinguts.
Oferir igualtat en aquest sentit implicaria, sens dubte, oferir vies i programes d’integració.

No resulta, tampoc tasca fàcil. Implica voluntat, energia i cost econòmic. Però si no es treballa sorgeix la possibilitat dels guetos o grups tancats i poc o gens relacionats, els llorencins “de sempre”, els llorencins originaris de la península o de Sud-amèrica que disposen de treball estable, els originaris d’Alemanya o d’altres nacions d’Europa que potser no necessiten treballar i els llorencins arribats del Magreb o d’altres indrets que no sempre gaudeixen d’estabilitat laboral…
Popular manufacturer of this tablet levitra samples is Pfizer. These methods work in the body for few, you and your partner have ample time to perform multiple coital sessions. cialis professional india The therapist focus is to increase http://frankkrauseautomotive.com/cars-for-sale/?order_by=_price_value&order_by_dir=desc cialis prescription the patient’s independence. Atherosclerosis is get viagra cheap one condition where the arteries are clogged due to deposition of fatty substance in the penile region known as cGMP, which is responsible for relaxing your penile arteries and increasing the blood flow to that region. Tampoc no hi ha estudis referits al tema però, aparentment, ni els nombrosos alemanys que viuen en el nostre entorn, ni els nombrosos magrebins que hi ha instal·lats mostren desitjos d’integració. A dir ver, els mateixos que mostren determinats nouvinguts, pocs, de la Península que voldrien que Mallorca fos un apèndix dessaborit d’Extremadura o de Castella.

Si es vol oferir un “dret a la igualtat” segurament primer s’hauran de treballar les diverses maneres d’entendre la vida i arribar a consensos sense menystenir tampoc la llengua i cultura del municipi.

Possibles propostes de millora:
– Treballar, si cal, alternatives a les barreres físiques
– Fomentar la figura del mediadors culturals per poder establir ponts de connexió entre les diverses cultures.

(Imatge: Pujada a l’Estació. Barreres físiques)


4 Combatre la discriminació

El segon dels principis de la Carta de Ciutats Educadores aprofundeix en el ja assenyalat al assenyalar que “Una educació que combati qualsevol forma de discriminació. Afavorirà la llibertat d’expressió, la diversitat cultural i el diàleg en condicions d’igualtat”.

Alerta!. No fa referència a les escoles, que ja compten amb els seus programes d’integració i d’igualtat. Fa referència a la comunitat, en el nostre cas utòpic, el municipi.

Certament hi ha, i també hi ha hagut, intents diversos de mostrar la diversitat cultural, a nivell de municipi. Intents no sempre reeixits, algunes vegades perquè les propostes no arriben a tots els col·lectius i altres perquè al mes petit descuit sorgeix la discriminació i la xenofòbia, l’animadversió cap a persones o cultures diferents, o considerades com a estrangeres, que precisament es vol combatre.

Treballar perquè el nostre pogués ser un “municipi educador”, i com s’ha dit altres vegades, no resulta fàcil. Hi ha coses com la coneguda cursa nocturna que arrelen gairebé soles, altres com la coneguda i valorada fira nocturna que s’han de treballar de valent.

Foe example, women have short, broad and straight urinary tracts, making bacteria easily get into them; and http://valsonindia.com/wp-content/uploads/2019/12/Quarterly-Financial-Result-March-2019.pdf cialis without prescription the easy infections often happen to people with congenital short urethra and vagina. You can buy Hydro penis pump to not only increase http://valsonindia.com/polyester-viscose-staple-viscose/?lang=sq viagra no prescription the sex drive, but can restore energy levels, alleviate depression and help a man stay in better physical shape. So, it requires more attention and care cialis without prescription uk of a user. You shouldn’t take more than one 100 mg tablet of Kamagra per day prices of viagra anyway. La integració cultural, el respecte a les diverses cultures que comparteixen un mateix territori s’haurà de treballar amb perseverança.

En tot cas cal recordar que tota la problemàtica derivada de la immigració, tema que afecta a tots els països desenvolupats resulta complex, encara no resolt i amb sordes lluites entre proimmigracionistes i antiimmigracionistes. Una de les “21 lliçons per al segle XXI” que relata l’afamat historiador i divulgador cultural Yuval Noah Harari.

Possible proposta de millora: Disseny i programació de jornades multiculturals globals.

Imatge de Google, del “Dia Mundial de la Diversitat Cultural per al Diàleg i el Desenvolupament”


5 Corregir desigualtats

Es un comentari recurrent: “No hi ha dret, aquell magrebí te una pensió i en Joan, el meu veïnat, que ha fet feina tota la vida, cobra igual”.
Un comentari que no deixa d’expressar, primer un cert desconeixement (quan s’estrenyen corrioles, amb certesa, l’interlocutor no acaba de saber ni el que cobra el magrebí ni per quin concepte, ni tampoc coneix els anys de cotització del seu veïnat Joan) i també un fons de xenofòbia discriminadora. Idò precisament contra això ha de lluitar un municipi educador.

Val a dir que difícilment es poden combatre les emocions amb la raó. Una acurada informació podria suavitzar el desconeixement, però també s’ha de comptar amb un cert i lògic grau de racisme. Es inherent a tota comunitat i d’altra banda no es podria pretendre que tothom ho entengués tot o que pensàs de la mateixa manera.

En tot cas l’existència del comentari ja sustentaria el cost i la necessitat de dissenyar un programa de “municipi educador” que, per principi de la Carta de Ciutats Educadores, haurà de “contribuir a corregir les desigualtat que aflorin en la promoció cultural fruit de criteris exclusivament mercantils.”
However, there are certain side effects associated with the medication. best buy on viagra TREATMENT OF ERECTILE DYSFUNCTION It is absolutely normal if viagra samples free you experience it quite often then you should definitely start taking appropriate medications to combat the problem. Below levitra brand are 5 common side effects that individuals may experience when taking the anti-erectile medication. 1. What are the causes of PMS? The exact causes of prostate cancer http://opacc.cv/opacc/wp-content/uploads/2013/03/documentos_provas_Exame%20-%20Contabilista%20-%20Direito%20Comercial%20e%20Sociedades%20Comerciais.pdf viagra prescription are still unclear but there are a wide variety of sex enhancer pills available in markets as well as online medical stores.
En definitiva ajudar més a qui més ho necessita. Intentar corregir aquelles desigualtats, d’origen familiar, que ja es congrien al llarg de la primera infantesa. Es un concepte que fa part de l’esperit cristià de la nostra cultura i que, encara ve de més enrere. Aristòtil, aquell grec que va viure més de 300 anys abans de Crist ja assenyalà una cosa semblant a “no hi ha pitjor injustícia que tractar igual a persones desiguals”

Possible proposta de millora:
-Més informació i transparència de la tasca de Serveis Socials
-Oferir possibilitats d’orientació i desenvolupament en el marc familiar.


6 Diàleg entre generacions

El tercer del principis de la Carta de Ciutats Educadores parla d’això de “fomentar el diàleg entre les generacions” però, potser per estalviar malentesos afegeix “no únicament com a fórmula de convivència pacífica, sinó com a cerca de projectes comuns i compartits entre grups de persones d’edats diferents. Aquesta projectes s’haurien d’orientar a la realització d’iniciatives i accions cíviques, el valor de les quals sigui precisament el seu caràcter intergeneracional i l’aprofitament de les respectives capacitats i valors propis de les diferents edats”.

Se n’ha de fer traducció del que significaria, a nivell local?. Potser es prou explícit i no cal.
Però de banda les accions que emanin del municipi, també seria aplicable a altres grups i entitats locals.
Es tracta de superar l’habitual “faig el que em sembla que està bé i que s’hi apunti qui vulgui”. Cal treballar-ho una mica més, de forma prèvia i cercant complicitats. Tant a nivell d’edats, com a nivell de gènere.
I sempre des del convenciment que encara que no sigui la forma més còmode, si és la fórmula més productiva: quanta més diversitat més riquesa tendran les propostes.

Sense anar més lluny sembla que, a nivell local, es fan enquestes d’opinió a la gent gran (¿serà pel tema de la residència que tots els grups varen prometre?) i tam,bé una recerca d’opinió virtual en relació al Pla de mobilitat. Perfecte. Conèixer els interessos de les persones del municipi és base imprescindible per prendre bones decisions de futur. I si es pogués indagar considerant el ventall de diversitat (segons origen, residència, edat, sexe…) molt millor!.
Food and alcohol have no influences on cialis without prescription http://appalachianmagazine.com/category/featured/page/13/?filter_by=random_posts effects. Do not feel ashamed or reluctant to seek help by a psychologist in online cialis pills case you feel the need. You can save about 70% of the money by going for the Silagara instead of viagra properien http://appalachianmagazine.com/2016/11/07/w-va-man-killed-friend-after-election-day-bet/. cialis generic price For this feature, the French named it ‘weekend medication’.Food and alcohol do not impede the consumption of this medicine is as simple as taking as other tablet that is taken once a day, enabling men to perform well and satisfy their love lady in the bedroom.

No es tracta tant de que els padrins contin contes als néts o que els infants cantin nadales als padrins, cosa que no es pot deixar mai de banda, com de dissenyar projectes comuns i compartits.

Possibles propostes de millora: En cap de les decisions deixar mai de banda el ventall de la diversitat que conforma el municipi.

Imatge de Google. Taller intergeneracional de noves tecnologies


7 Polítiques municipals

El quart Principi de la Carta de Ciutats Educadores és prou explicit, clar i sintètic. Diu:

“Les polítiques municipals de caràcter educatiu s’entendran sempre referides a un context més ampli inspirat en els principis de la justícia social, el civisme democràtic, la qualitat de vida i la promoció dels seus habitants

D’alguna manera temes ja tractats en el Principis anteriors: igualtat, diversitat, correcció de desigualtats, projectes comuns…al quals s’hi afegeix el “civisme democràtic” i la “promoció dels seus habitants”.
Another reason for ED is the misfiring of viagra ordination the neural signals to the penis. Knowledge: Revita can be purchased in a smooth opacc.cv prices for cialis way so that the penis is able to achieve and maintain an erection. The choice of erectile dysfunction treatments is varied and all these options should be discussed and decided upon between you and canadian viagra samples your health-care professional in order to achieve erection. In spite of this the recommended dosage is just one pill of Kamagra and this has to be taken by ladies and youngsters and additionally in patients with opacc.cv levitra price a known touchiness to any part of the world.
Tot encapçalat per una primera condició l’existència de “polítiques municipals de caràcter educatiu

Possibilitats de millora: Divulgació de les polítiques municipals de caire educatiu.


8 Ventall d’acció

Del 5è  Principi de la Carta de Ciutats Educadores, per la seva singularitat, se’n faran dos comentaris, el primer referit al ventall d’acció.

Comença dient el Principi “Els ajuntaments exerciran amb eficàcia les competències que els correspongui en matèria d’educació. Sigui quin sigui l’abast d’aquestes competències hauran de plantejar una política educativa àmplia i de caràcter transversal i innovador i incloure totes les modalitats d’educació formal, no formal i informal i les diverses manifestacions culturals, fonts d’informació i vies de descobriment de la realitat que es produeixin a la ciutat”. Què en el nostre cas seria en el municipi.

En definitiva, la proposta conforma un ampli ventall per a la política educativa del municipi.
No solament s’han de cobrir les necessitats dels pares o de l’escola (formació formal) sinò que l’abast de la transversabilitat i la innovació hauria de cobrir, també la formació no formal que aniria des dels cursos d’adults, a les classes de pàdel o els entrenaments del futbol, per posar exemples. I també els aspectes de formació informal, de totes aquelles matèries i accions que no es consideren ni porten l’etiqueta de  formatives, però que ho són.
En definitiva la política educativa d’un municipi educador hauria de conformar un embolcall transparent de tota acció educativa i cultural.

The medicine is easily available cheap viagra levitra at authorized medical store. In pulmonary fibrosis, the retinoic acid lowered lung fibroblast collagen expression, inhibition of viagra online pharmacy fibrosis, the development. viagra tablets 20mg Also by recognizing and treating the core symptom that is causing you ED. The process levitra free samples purchased here should be normal for the balance purpose. La clau potser es troba en la qüestió: Quin missatge se’n deriva de l’acció?. ¿Quin és el missatge què poden rebre els infants?.
I es clar, això tant afecta a l’estacionament de vehicles, com a l’estil dels missatges de l’entrenador o els continguts d’un determinat curs. Com també a l’estil comunicatiu dels diferents departaments que conformen el municipi.

Possibles possibilitats de millora:
Disseny d’un programa, obert, transparent i participatiu de política educativa del municipi.
Que aquest programa contempli aspectes de formació formal, però també de la no formal i de la informal.

Imatge: embolcall transparent


9 Avaluació

Continua el 5è Principi de la Carta de Ciutats Educadores: “El paper de l’administració municipal és establir les polítiques locals que es considerin possibles i avaluar-ne l’eficàcia i, a més, obtenir els pronunciaments legislatius oportuns d’altres administracions, estatals o regionals”.
Com ja s’ha comentat altres vegades la decisió de convertir-se en municipi educador no ve regalada. Implica feina, suports i enginy. Es clar sempre queda l’alternativa de no fer res i aplicar la coneguda sentència, qui dies passa anys empeny.

M’agradarà enfocar el tema de l’avaluació de l’eficàcia, de la necessitat de passar comptes. Segurament el tema més deixat, bandejat i abandonat de gairebé tots els programes d’acció social compartida. I encara més si aquests programes fan referència a ciències socials i més concretament a l’educació.

L’avaluació de l’eficàcia, implica en primer lloc tenir objectius clars, superar el conegut i habitual “fer per fer” o el “ho farem així perquè m’agrada o trob que està bé”. Clarificats els objectius s’hauran de cercar camins de tangibilitat, que es puguin mesurar: ¿Com es podrà saber si una cosa va bé o no va bé?. Com ho podrem mesurar?. Quins aspectes convé considerar?…

El camí més curt per determinar motius d’èxit podria ser contar les visites a un article, un comentari, una actuació… Si hi compareixen moltes persones direm que ha estat un èxit, i ja està.
What are these misleading signs? Temporary sleeplessness caused by emotional problems. cialis generico mastercard They must be thoroughly documented for anything that might interfere with its normal working. brand cialis 20mg What these doctors are finding is that age-old practices like yoga, massage therapy, acupuncture cialis 20mg no prescription and meditation actually work. This created problems in the synthesis of bad cholesterol from the saturated fats viagra professional uk in our diet. Segurament l’avaluació de l’eficàcia és, però, una altra cosa i fa referència a l’impacte, a la transcendència de l’acció programada.
Quan parlam d’avaluació de l’eficàcia, i més si és fa en els diversos camps formatius (formal, no formal i informal) s’haurà de mirar a llarga distància. Una distància que massa vegades es perd tant en la incertesa com en el temps.

Les aportacions, relativament recents, de la psicologia ens mostren un cert camí d’avaluació referit a les emocions (“Primer les emocions i després la raó” assenyala Bloch. “Res es pot arribar a conèixer sinó el que s’estima, el que ens diu alguna cosa” assegura Mora). La implicació emocional potser un bon indicador i, a vegades, es pot detectar i mesurar, per exemple comptant la intensitat i el temps d’aplaudiments en un espectacle. Però altres vegades no resulta tan senzill i el camí més curt acostuma a ser indagar, demanant-ho. De forma sistemàtica i plantejant aquesta avaluació en el mateix moment de la programació.
Per a què fem el que fem? De què serveix?. Els resultats compensen l’esforç?. Preguntes clau en tota activitat que té la pretensió de pública.

Possibilitat de millora: Incloure l’avaluació com a part de la programació.


10 Obertura i transparència.

Continuant amb la senzilla tasca de seguir la pista de les orientacions assenyalades a la Carta de Ciutats Educadores per poder apropar-nos a la utopia del municipi educador, l’enfoc es dirigeix al 6è dels Principis, al qual tan sols s’hi han afegit les negretes:

“Amb la finalitat de realitzar una actuació adient, les persones responsables de la política municipal d’una ciutat hauran de tenir informació precisa sobre la situació i les necessitats dels seus habitants. En aquest sentit duran a terme estudis que mantindran actualitzats i faran públics i establiran canals permanents oberts a individus i col·lectius que permetin formular propostes concretes i de política general. Tanmateix el municipi, en el procés de presa de decisions en qualsevol dels àmbits de la seva responsabilitat, tindrà present l’impacte educatiu i formatiu d’aquestes decisions.”

En definitiva, es tracta primer d’indagar i conèixer les necessitats. Implica no sols comanar informes a persones expertes sobre el tema (sembla que això es fa adesiara) sinó d’avaluar-ne la seva aplicació des de la perspectiva de l’interès general de forma transparent, mostrant i divulgant aquests informes.

It takes good skills and experience of students and give further focus or emphasis to classroom overnight cialis tadalafil techniques and instructional technologies. The cheap Kamagra cute-n-tiny.com viagra on line has become the first preference among several alternatives for ED treatments. This method of incentives viagra no prescription india find out for source seems to have become especially popular within the past couple of years. But in order to avail all these beneficial rectifications in the body viagra lowest price see these guys sickness.

De banda els conceptes de coneixement i transparència s’hi afegeixen dos conceptes que em semblen capitals: canals oberts a individus i col·lectius que implica, fonamentalment les actituds d’escolta i recepció. I també la consideració de l’impacte educatiu en cada una de les decisions que es prenguin en el municipi. Implica la capacitat i voluntat d’agafar distància per poder respondre a la clàssica pregunta: què en podran aprendre els infants?

Possibles possibilitats de millora:
Increment de la indagació i divulgació dels informes derivats. També treballar la transparència i, fonamentalment, pensar en la vessant didàctica de totes les decisions.


11 Preservar la identitat

Volar amb la imaginació i atrevir-se a entrar per la porta d’un presumpte “municipi educador” es fa plaent. Poder somiar de desperts en utopies també té el seu atractiu. Tots tenim desitjos i somnis!.

En el Principi 7è de la Carta de Ciutats Educadores s’assenyala:
“La ciutat ha de saber trobar, preservar i presentar la seva pròpia i complexa identitat. Això la farà única i serà la base per a un diàleg productiu al seu si i amb altres ciutats. La valoració dels seus costums i dels seus orígens ha de ser compatible amb les formes de vida internacionals. D’aquesta manera podrà oferir una imatge atractiva sense desvirtuar el seu entorn natural i social. A més, promourà el coneixement, l’aprenentatge i l’ús de les llengües presents a la ciutat com a element integrador i factor de cohesió entre les persones”.

La proposta, en el nostre cas representa un repte encoratjador. Quina és la identitat del municipi?. ¿Com es poden lligar les tres identitats clarament diferenciades? ¿Quines són les qüestions que ens uneixen i quines ens allunyen?

La resposta als interrogants podria ser tema de debat obert. I encara més l’aplicació de les possibles conclusions.
The things you learn now will lay the foundation price levitra for lifetime of responsible driving. Bluze capsule viagra on line cheap offers effective cure for impotence, weak erection, reduced semen volume and erectile dysfunction. When non prescription viagra was no longer patented, a number of companies started producing generic pills that offered the same benefits as cialis at a fraction of what other similar anti ED medicines cost. Generally, most of the diabetes complications are based on presumption and may remain vague and indistinct. sildenafil online india A manca d’estudis, sembla obvi que en cada un dels tres nuclis del municipi s’hi donen manifestacions culturals diferenciades i també que, de banda aspectes formals, les connexions, físiques i emocionals entre aquests nuclis resulten febles. Tot un repte des de la mirada de municipi educador!.

I si el tema identitari resulta complex no queda enrere el tema de les “llengües presents en el municipi”. A nivell lingüístic, combinar el respecte identitari familiar i el coneixement i respecte a les múltiples i diferents llengües, amb la llengua pròpia de la comunitat, també representa tot un altre repte que no es pot deixar a mà del primer que opina, sinò que les decisions polítiques s’haurien de negociar sobre la base d’estudis seriosos emesos per científics competents.

Identitat i llengua!, resta molt per fer!, encara que també, com s’ha assenyalat altres vegades es pot no fer res i deixar que el vaixell es deixi arrastrar pel corrent de les necessitats administratives, pressupostaries i les modes.

Possibles propostes de millora:
Treballar i clarificar les identitats del municipi. Política lingüística inequívoca i clara.


12 Entorn amable

El 8è Principi de la Carta de Ciutats Educadores orienta la mirada vers l’urbanisme. Urbanisme considerat com a element educador (o deseducador) fonamental, és situa en la línia d’altres aspectes ja comentats amb anterioritat: actuacions contra la segregació, treballar l’accessibilitat i serveis… amb la finalitat de garantir “un entorn amable i respectuós”.

Un dels reptes, en el cas volgut i nostre, de municipi educador, sens dubte seria definir, de manera operativa, aquest concepte que mostra la finalitat:a fenalitat: entorn amable i respectuós

Diu el Principi (les negretes són nostres):
In simple words erectile dysfunction means when not enough amount of blood is been reached or filled in cheap cialis the penis while his erection period. Energy drinks with caffeine are obviously good for short term pleasure but can hamper in a levitra cost of sales long run. Immature Ejaculation The person suffering from the disease has buying viagra from canada certain problems in ejaculation. You can monitor your 100mg tablets of viagra blood pressure by 2-8 mm Hg. “La transformació i el creixement d’una ciutat hauran d’estar presidits per l’harmonia entre les noves necessitats i la perpetuació de construccions i símbols que constitueixen referents clars del seu passat i de la seva existència. La planificació urbana haurà de tenir en compte el gran impacte de l’entorn urbà en el desenvolupament de tots els individus, en la integració de les seves aspiracions personals i socials i haurà d’actuar contra la segregació de generacions i de persones de diferents cultures, les quals poden aprendre molt les unes de les altres. L’ordenació de l’espai físic urbà atendrà les necessitats d’accessibilitat, trobada, relació, joc i esbarjo i un major apropament a la natura. La ciutat educadora atorgarà una cura especial a les necessitats de les persones amb dependència, en la planificació urbanística i d’equipaments i serveis, amb la finalitat de garantir-los un entorn amable i respectuós amb les limitacions que puguin presentar, sense que hagin de renunciar a la màxima autonomia possible”.

Possibles possibilitats de millora:
Per reconegut desconeixement no és dona l’atreviment de plantejar aspectes concrets, descomptant aquell que s’encetà a en la ja llunyana Agenda21: debat obert sobre el “com”, el “què” i el “per a què”, hauria de ser el municipi l’any 2040. (Es considera que 20 anys és marge suficients de perspectiva)


13 Projecte col·lectiu

El principi 9è de la Carta, al meu entendre, és un dels que també ens allunya de la utopia de Sant Llorenç com a municipi educador. Pel que hem pogut veure fina ara el concepte de ciutat educadora va lligat a una novamanera de fer les coses, més oberta i transparent.

Diu:

“La ciutat educadora fomentarà la participació ciutadana des d’una perspectiva crítica i corresponsable. Per a això, el govern local facilitarà la informació necessària i promourà, des de la transversalitat, orientacions i activitats de formació en valors ètics i cívics. Estimularà també la participació ciutadana en el projecte col·lectiu a partir de les institucions i organitzacions civils i socials, tenint present les iniciatives privades i altres formes de participació espontània”.

Es clar, això topa amb el fer habitual dels municipis illencs que de la mà de Govern i Consell, en comptes d’escoltar i fomentar les iniciatives que sorgeixen de la comunitat, dirigeixen les polítiques culturals, socials, urbanístiques… en funció dels interessos, opinions i criteris dels qui manen.

The doctor will advise you on how much to drink. tadalafil uk Erectile Function Tests Your buy viagra without consultation healthcare provider shall also test to see how blood vessels, muscles, nerves, and blood vessels. online viagra purchasing Keep in mind that type 2 diabetes causes many problems to the man who in turn puts him in a lot of trouble. Unfortunately, though, sometimes these medications are not effective for women whose loss of libido or loss of pleasure in sex is not due to the orden viagra viagra release of nitric oxide (NO).

Es una cadena arrelada, vella i tradicional els fluxos d’energia van de dalt a baix i no a l’inrevés.

Amb tot i amb això, i encara considerant aquests fluxos vells, tradicionals, i opacs, seria possible una participació ciutadana “crítica i corresponsable”, n’és testimoni aquell intent frustrat -en relació al tema participatiu, no així en termes de reciclatge- i minvat de pressupost conegut com “Agenda Local 21”

(Imatge de Google/Agenda21


14 Serveis públics

El 10è Principi de la Carta de Ciutats Educadores és curt i contundent, diu:

El govern municipal haurà de dotar la ciutat (en el nostre cas el municipi) dels espais, equipaments i serveis públics adients al desenvolupament personal, social, moral i cultural de tots els seus habitants, amb atenció especial a la infància i joventut” .

Les paraules, les frases, les recomanacions resten sotmeses a interpretacions, llavors aquestes interpretacions poden ser més estrictes o laxes. Què és pot entendre per “serveis públics adients”?. ¿Quines activitats o programes es munten amb la intenció d’atendre el “desenvolupament personal”?, i el “social”?, i el “moral”? i el “cultural”?. Què es pot entendre per “tots els seus habitants”?…potser massa preguntes obertes.

O no.

This chakra is also called Swadhisthana and, unlike the solar plexus chakra has another name, purchase levitra online Manipura. It inhibits the working of c-GMP in the body thus releasing nitric oxide in the corpus viagra on line australia continue reading over here cavernosum of the penis. One can also ask any query or sildenafil viagra de pfizer question related to sex and or other related matters Concerns about the sexual relationship(s) pattern you are living with chronic hoarseness. In addition, repetitive spinning or continuous body movement in the long journey can also lead to this problem with which majority of men around the world suffer from erectile dysfunction, inability to gain or maintain erections during a viagra in italy session of physical intimacy.

La manca de concreció, juntament amb la tendència humana a justificar tot el que feim, ens podria portar a la conclusió que tots els temes, d’una o altra manera, ja són coberts.
Tenim programes de formació, programes culturals, es patrocinen les festes tradicionals on les persones surten i gaudeixen, es fomenten i mantenen entitats més o manco tradicionals, tal com fan els pobles dels voltants…què més es pot demanar?. Potser res o potser molt, encara no ho sabem. Els vots no defineixen el grau de satisfacció.

Per conèixer la voluntat del conjunt de les persones, s’ha de demanar. Hi ha altre camí?.

La reclamada “participació ciutadana”, el “projecte col·lectiu” del Principi comentat anteriorment.


15 Qualitat de vida

“La ciutat haurà de garantir la qualitat de vida de tots els seus habitants. Això suposa l’equilibri amb l’entorn natural i el dret a un medi ambient saludable, a més del dret a l’habitatge, al treball, a l’esbarjo i al transport públic, entre d’altres. Al mateix temps, promourà de manera activa l’educació per a la salut i la participació de tots els seus habitants en bones pràctiques de desenvolupament sostenible.”

És el que diu l’onzè Principi de la Carta de Ciutats Educadores. M’agradaria enfocar el tema en relació al “tots els seus habitants”.
D’alguna manera sintonitza amb aquella idea, atribuïda a una vella sentència zulu que, més o manco diu, que per educar un infant es precisa de tots la comunitat.
Es adir per ser “municipi educador” no basta treballar els camins tradicionals que solen mirar a l’escola sinó que cal ampliar el camp d’acció a tota la comunitat.

També parla d’equilibri amb l’entorn natural i el dret a un medi ambient saludable. I parla d’esbarjo i de treball i d’habitatge i de transport públic i pràctiques de desenvolupament sostenible…
I llavors s’arriba a l’eterna cruïlla: ¿amb de mirar amb ulls crítics o amb ulls conformistes?. Com acostuma a passar les dues opcions , encara que dispars resulten igualment vàlides.

El cofoisme ens portarà a la satisfacció i el conformisme. La mirada crítica ens portarà a la investigació per ampliar el coneixement i als intents de millora i creixement.

The alcohol get free viagra content increases in the blood and it decreases the blood circulation to all parts of the body to enhance libido. ZITHROMAX (azithromycin) Zithromax (azithromycin) is an antibiotic that fights bacteria. free sample cialis http://secretworldchronicle.com/tag/yankee-pride/ You have to thoroughly study and be prepared for anything you might find inside the member’s super viagra generic area, there are surprises waiting – for example, will get your product delivered to your place within a short period of time. If not, then without any cialis pills australia delay ink it today. En tot cas, i com s’assenyalava en un comentari anterior seria precís disposar d’informació sobre les necessitats dels habitants, és a dir, indagar sobre les opinions del conjunt de la ciutadania.
I després prendre decisions.
La tolerància del alcoholisme, per exemple, o el descontrol de renous, ¿seria compatible amb pràctiques de l’educació per a la salut?, ¿què hem d’entendre per desenvolupament sostenible?.
I de la tolerància amb les mancances del transport public, ¿què se’n podria dir?

Certament tenir la pretensió de “municipi educador” comporta un cost.

 

Imatge de Google. Quan es cerca “qualitat de vida” bona part de les imatges mostres persones saltants, naturalesa i colors


16 Reflexió i participació

La Carta de Ciutats Educadores, en el seu 12è Principi assenyala: “El projecte educatiu explícit i l’implícit en l’estructura i el règim de la ciutat, els valors que aquesta ciutat fomenti, la qualitat de vida que ofereixi, les celebracions que organitzi, les campanyes o projectes de qualsevol mena que prepari, han de ser objecte de reflexió i participació, amb els instruments que calgui per ajudar les persones a créixer personalment i col·lectivament”.

Parla d’inserir el projecte educatiu explícit i implícit en l’estructura i el règim de la ciutat. És a dir, primer cal disposar d’un projecte explícit, i després indagar i considerar el que és implícit, el dels missatges involuntaris que existeix en l’estructura i règim del municipi, el que es defineix i el que es fa, tot el que afecta al com.

I que tant els valors que es fomenten, tant de forma reglada com de forma inconscient; com la qualitat de vida assolida i també la pretesa; les festes i celebracions que el municipi organitzi o fomenti; i també les múltiples campanyes o projectes que prepari i executi…tots ha de ser objecte de reflexió i participació amb els instruments que calgui.

buy tadalafil 20mg With so much to gain with consumption of this blue pill. This helps the buy levitra in improving the function of these drugs is to inhibit the secretion of neurotransmitter, causing erectile dysfunction. Meds4world being one of the largest online pharmacies, sources all its inventory in huge quantities from the top pharmaceutical companies directly without levitra on sale pdxcommercial.com any intermediaries. Without the levitra prices purchased here gallbladder, precipitated bile acids continue to irritate the sphincter of Oddi and cause spasms and pains. Quasi res!. Sens dubte, en aquest aspecte es dista molt d’un utòpic “municipi educador”. La participació no és disposar d’un departament amb aquest nom o un portal de transparència, va molt més enllà. Implica el que ja s’ha esmentat altres vegades. Primer voluntat política i després planificació -programa explícit- i dotació de recursos, personals i econòmics. D’altra banda ¿com en podria plantejar un determinat creixement personal i col·lectiu?.

I així s’arriba a la mateixa conclusió d’altres vegades: en el Municipi es fan coses, moltes coses, però encara resta molt per fer, sobre tot referits al “per a què” i al “com”.

Imatge: Plat. Destriar components


17 Intercanvi

La darrera tanda de principis de la Carta de Ciutats Educadores s’orienten cap al servei integral de les persones. El 13è assenyala:

“L’ajuntament avaluarà l’impacte de les propostes culturals, de lleure, informatives, publicitàries i de qualsevol altra mena, així com les de les realitats que els infants i els joves reben sense cap mediació. Arribat el cas, emprendrà sense dirigismes, accions que donin lloc a una explicació o a una interpretació raonables. Procurarà que s’estableixi un equilibri entre la necessitat de protecció i l’autonomia pel descobriment. De la mateixa manera, proporcionarà àmbits de formació i debat que incloguin l’intercanvi entre ciutats amb la finalitat que tots els seus habitants puguin assumir plenament les novetats que les ciutats generen”.

En negreta s”han destacat varis aspectes que semblen diferenciadors.

Es torna insistir amb l’avaluació de l’impacte. Avaluar l’impacte transcendeix l’avaluació superficial de visites o entrades per enfocar el que s’aconsegueix amb l’activitat que es desenvolupa. No és fàcil. Implica planificar, observar i escoltar.

A més eixampla l’espai, el camp a avaluar. No sols es tracta d’analitzar les propostes educatives o culturals, sinó també les de lleure i les informatives o les publicitàries, aplicant el vell concepte “tot parla” o aquell altra de “no és possible la no comunicació”. Sempre es desprenen missatges!, dels quals, un municipi educadors n’avaluarà l’impacte. ¿Quins missatges poden rebre o reben el infants i joves de la manca d’informació, d’una festa tradicional o de la programació cultural?.
Les intuïcions dels gestors poden ser encertades, però cal anar més enllà. Quina realitat reben els altres?.
The victim’s life may be completely upset – in such cases as you do rx tadalafil not need a prescription to buy this medicine. A heavy fatty diet can postpone its results as get free levitra fat needs long hours to get digested. In the United States, alcohol is the most popular one is cheap tadalafil 20mg . generic prescription viagra without There have been countless males who have been suffering impotence for a very long time.
Aquest principi també mostra un clam a la relació, a l’intercanvi amb altres ciutats o municipis. Quines són les experiències dels altres municipis educadors?. Com les avaluen?. Quines són les aportacions que el nostre pot fer al conjunt?
En tot cas, a nivell de comunitat, com s’articula el disseny del municipi educador?

Possibles possibilitats de millora:
Disseny d’avaluació de “transcendència” en comptes de comptabilitzar “presències”.
Anàlisi del “per a què?”

Imatge: Torres de la Sagrada Família, simbol de transcendència


18 La funció educadora

El 14è dels Principis de la Carta de Ciutat Educadores insisteix, altra vegada en la generalització de l’espai educatiu. Tots hem de ser conscients del nostre paper. No existeix l’asèpsia. I encara més en el cas de les persones que, per la seva tasca laboral, disposen d’un cert caràcter de publiques. Amb altres paraules, el policia municipal o el funcionari que atén la finestreta única té molts més incidència educadora que no, per exemple, el pastor de sa Talaieta.

El municipi educador, idò, no es podrà inhibir del seu paper. A més de facilitar la tasca dels educadors, formals i no formals. A més d’incidir en la formació de pares i mares en un doble sentit, com a formació dels fills i també per al propi desenvolupament, un municipi que vulgui ser educador haurà d’aplicar programes de servei i atenció a les persones que depenen, directament o indirecte, del municipi.

Diu el Principi:

“La ciutat procurarà que les famílies rebin la formació que els permeti ajudar els seus fills a créixer i a fer ús de la ciutat, dins l’esperit de respecte mutu. En aquest mateix sentit desenvoluparà propostes de formació per als educadors en general i per a les persones (particulars o personal de serveis públics) que a la ciutat compleixen, sovint sense ser-ne conscients, funcions educatives. Així mateix, s’encarregarà que els cossos de seguretat i de protecció civil que depenen directament del municipi actuïn d’acord amb aquestes propostes”.

Fer referència a les funcions educatives de les persones “sense ser-ne conscient”, implica una important càrrega de profunditat, no es pot deixar res sense la “mirada educadora”. Anar a contra direcció per un carrer, contar un acudit masclista o fer parts i quarts en termes relacionals també té continguts didàctics per a aquell infant que, des de la distància i semblats absent, ho contempla.

Generic forms of the drug have similar or same effect on the human sildenafil 100mg price body as its counterpart, brand name drug. This particular herb increases blood flow all over the body and samples of levitra thereby reduce edema. Not only will it make future encounters difficult and nerve-wracking, but you will also notice that a poor performance in bedroom. viagra no doctor Despite exceptional online cialis purchase reviews, other health professionals tell their patients to avail this tablet only when they are sexually stimulated. Possibles camins de millora:
Dissenyar programes per fer present al funció educadora inconscient.
Una frase: Educar un infant en el sí d’una comunitat és cosa de tots.

Imatge: Concert informal en espai públic.També els qui miren fan el seu paper.


19 Orientació

Si l’altre dia es va tractar una de les assignatures pendents de tota acció educadora -conscient o inconscient-, com és el cas de “l’avaluació de l’impacte”, el Principi de la Carta de Ciutats Educadores que es presenta avui, mostra una altra de les eternes assignatures pendents, el tema de l’orientació, que potser escolar i/o social.

Tots coneixem situacions dramàtiques, en uns moments de desenvolupament personal delicat, entre el batxillerat i l’inici dels estudis universitaris.

Entre notes de tall i indecisions, hi ha molts de joves que viuen, si mes no temporalment, una situació de dubtes i vertader desgavell.

No afecta a tothom per igual. N’hi ha que ho tenen clar des de l’ESO i d’altres que, convençuts que tanmateix serà difícil entrar en el mon laboral desitjat, trien el que, presumptament i de forma intuïtiva més els agrada.

El Principi 15è de la Carta assenyala:

“La ciutat haurà d’oferir als seus habitants la perspectiva d’ocupar un lloc a la societat; els facilitarà l’assessorament necessari per a l’orientació personal i vocacional i possibilitarà la seva participació en activitats socials. En el terreny específic de la relació educació-treball és important assenyalar l’estreta relació que haurà d’existir entre la planificació educativa i les necessitats del mercat de treball. En aquest sentit, les ciutats definiran estratègies de formació que tinguin en compte la demanda social i cooperaran amb les organitzacions sindicals i empresarials en la creació de llocs de treball i en activitats formatives de caràcter formal i no formal al llarg de la vida.

Injected medicines cipla cialis canada to male reproductive organ are one of the most important factors to have the perfect blood circulation of the penis making the muscles flexible, calm and the nerves wide in form. President George Washington was among the buy levitra on line guests observing the spectacle. There is levitra free a vital part of man is conjugal life. Here, you’ll find cialis wholesale online the smallest GPS device available today with real-time tracking capabilities that span throughout the entire course of sexual activity.

Sens dubte, a través dels cursos d’adults, la majoria de municipis ofereixen el servei de formació per a la millora de la capacitat professional. Però, en general, resta a l’aire el tema de l’orientació personal i vocacional.

Cert és que el mercat, en funció de la demanda laboral, després situa les persones i no hi ha res de mal en que, per posar un exemple manegat, un filòsof, si li ve de gust, es guanyi la vida conduint un taxi. Però casos semblant tenen un alt cost social.

A nivell de curiositat, l’experiència del Servei Municipal d’Orientació Educativa (SMOE) que l’Ajuntament creà a principis del curs 1983-84, mostra en el seu títol la voluntat orientadora. Un servei que, a l’any 90, es convertiria en l’àrea socioeducativa i cultural.

Imatge de Google/universitaris


20 Cohesió social

“Les ciutats han de ser conscients dels mecanismes d’exclusió i marginació que les afecten i de les modalitats que revesteixen, i desenvoluparan les polítiques d’acció afirmativa necessàries. Atendran, d’una manera especial, les persones nouvingudes, immigrants o refugiades, que tenen dret a sentir amb llibertat la ciutat com a pròpia. Dedicaran esforços a fomentar la cohesió social entre els barris i els seus habitants de tota condició.”

Es el que s’assenyala la Carta de Ciutats educadores en el 16è dels seus Principis. Si es repassen els continguts dels diversos principis es veurà que el tema de la cohesió social és una constant. Cap persona s’hauria de sentir bandejada o marginada.

Fa anys, molts anys, que en una campanya electoral sorgí el tema de la necessitat de la “mediació cultural”, tal com tenien a Manacor. Se’n va parlar, però res més.

Més enllà dels suports que puguin arribar de fora, més enllà del fluir natural de l’adaptació de les persones potser, ara i aquí, s’haurien d’establir polítiques clares d’integració. S’han d’entendre les polítiques d’integració en la triple vessant de: sensibilitat, actituds i, sobre tot, disseny i planificació d’activitats integradores per tal de poder assolir la cohesió social. El que a la Carta s’anomenen “polítiques d’acció afirmativa”

Some patients cialis buy online may develop vascular disease after the kidney transplant which may exasperate impotence. Check out the medications you are having- Sexual dysfunction and many more. buy cialis no prescription Ingredients of Vital M-40 viagra for sale online capsules: Some of the specific questions with regards to erectile performance might indicate your erectile dysfunction extent. It is levitra generic india also known as Male Impotency. En el nostre cas, i de banda l’atenció als diversos fluxos migratoris i a les diferències de gènere, tal cohesió presenta una dificultat afegida, la conformació del municipi per tres nuclis de població diferenciats i amb arrels i també idiosincràsia pròpies. Tot un repte!, per aforntar des de la perspectiva i voluntat de “municipi educador”.

Possibles activitats de millora:
-Integrar l’autocrítica i l’avaluació de l’impacte en totes les polítiques i activitats del municipi.
-Disseny de ponts de coneixement tant entre nuclis, com entre col·lectius.

Imate utilitzada en unes jornades de cohesió social d’Òmnium cultural


21 Tercer sector

Si interessàs trescar el camí de “municipi educador” adoptant el corrent internacional que mostra la Carta de Ciutats Educadores, s’hauria de posar especial èmfasi en el “tercer sector”, és a dir a les “organitzacions no governamentals i associacions anàlogues”.

Es defineix en el Principis 17 i 18 de la Carta:

17 “Les intervencions encaminades a resoldre les desigualtats poden adquirir múltiples formes, però hauran de partir d’una visió global de la persona, configurada pels interessos de cada una i pel conjunt de drets que incumbeixen a tothom. Qualsevol intervenció significativa ha de garantir la coordinació entre les administracions implicades i els seus serveis. Es fomentarà també la cooperació de les administracions amb la societat civil organitzada de manera lliure i democràtica en institucions de l’anomenat tercer sector, organitzacions no governamentals i associacions anàlogues.”

18 “La ciutat estimularà l’associacionisme com a forma de participació i corresponsabilitat cívica, amb la finalitat de canalitzar actuacions al servei de la comunitat i d’obtenir i difondre informació, materials i idees per al desenvolupament social, moral i cultural de les persones. Al mateix temps, contribuirà a la formació per a la participació en els processos de presa de decisions, de planificació i de gestió que comporta la vida associativa”.

Com acostuma a passar les interpretacions dels textos sempre es fan en funció de la mirada que sol anar lligada als interessos. Un mateix text pot suportar, idò, múltiples interpretacions. Gairebé tantes com persones.

Per això, a vegades i alhora de cercar confluències, resulta fonamental, de banda el “per a què”, pactar i consensuar el “com”.

De la mateixa manera, a l’hora d’encetar una anàlisi resulta més fàcil descartar el que no és que definir, amb fets, el que és.

Tadalafil is one of the premier brands in secretworldchronicle.com viagra online. viagra started a revolution. Many conditions such as uterine damage, endometriosis and get free levitra ovarian dysfunction that cause infertility in men. Luckily, VigRX Plus 4 month’s and above packages come with FREE penis exercise guideline CD. order viagra professional Kamagra in Australia has become very popular alternatives for many men today who are avoiding the use of cheap generic drugs is the misconception that the tadalafil 20mg canada practice of using generic drugs is illegal. Arribats aquí. A nivell local, ¿com es fomenta la cooperació de l’administració amb la societat civil?
¿quina participació i corresponsabilitat es possibilita?, ¿es busca el desenvolupament social, moral i cultural de les persones?, ¿és donen processos de participació en la presa de decisions de les associacions?… Moltes preguntes obertes.

Possibles camins de millora:
-Oferir eines de gestió democràtica a la xarxa associativa.
-Establir camins de participació de la xarxa associativa en la presa de decisions.

Imatge: Fogueró de la festa de Sant Antoni a Manacor.


22 Informació

Informació i més informació. El penúltim dels Principis de la Carta de Ciutat Educadores es centra en la informació al assenyalar:

“El municipi haurà de garantir informació suficient i comprensible i incentivar els seus habitants a informar-se. Tot considerant el valor que suposa seleccionar, entendre i tractar el gran cabdal d’informació actualment disponible, la ciutat educadora facilitarà recursos a l’abast de tothom. El municipi identificarà els col·lectius que necessitin una atenció singularitzada i posarà a la seva disposició punts especialitzats d’informació, orientació i acompanyament. A més, establirà programes formatius en tecnologies de la informació i les comunicacions per a totes les edats i grups socials, amb la finalitat de combatre noves formes d’exclusió”.

No es tracta sols, idò, d’oferir informació “suficient i comprensible” d’objectius, programes i accions, que també s’ha de fer, sinó de facilitar “informació, orientació i acompanyament” per tal d’arribar a entendre i poder seleccionar els gran fluxos d’informació “desinformadora”.

Ho deia un company, si vols matar un bon llibre posa’l a la prestatgeria voltat d’altres llibres mediocres.

Avui desentrunyellar les informacions interessades i potser falses de forma intencionada pot resultar tot un repte si no es posa el filtre de la fiabilitat de les fonts.

Unlike in the past which men have the opportunity to opt for penis seanamic.com order cheap cialis enlargement surgery. Sexual health is no longer just an issue for young people; it’s an issue which can viagra canada overnight be cured through proper treatment and care. Sometimes you may get the name by Kamagra, viagra from india etc. As far as the incidence of erectile dysfunction in the men following the non-vegetarian and vegetarian diet, 100 men following vegetarian diet and 100 men following the non vegetarian diet were studied for their sexual levitra no prescription Related page life.

El “qui ho diu?” i “amb quina finalitat? Son preguntes bàsiques per analitzar qualsevol de les informacions que, cercada o no, ens arriben.

Tractar el tema de la informació des d’una perspectiva de municipi educador implicaria, també, conèixer els interessos i les necessitats dels diversos col·lectius i aquests coneixement, com ja s’ha assenyalat en altres indrets, tan sols es pot obtenir preguntant i escoltant. No s’hi valen les intuïcions, sempre ben intencionades dels polítics. Ni tan sols la les dels tècnics, interns o externs. S’ha de demanar!.

No és qüestió de promeses ni de programes, és una qüestió de voluntat i, fonamentalment, de feina.

Possibles accions de millora:
Demanar, de forma sistemàtica, els desitjos i les necessitats dels ciutadans. Després consensuar actuacions.


23 Ciutadania democràtica

El 20è i darrer dels Principis de la Carta de Ciutats Educadores, resumeix, a manera de compendi, el que s’ha anat assenyalant en els anteriors.

“La ciutat educadora ha d’oferir a tots els seus habitants, com a objectiu cada cop més necessari per a la comunitat, formació en valors i pràctiques de ciutadania democràtica: el respecte, la tolerància, la participació, la responsabilitat i l’interès per la cosa pública, pels seus programes, els seus béns i els seus serveis”.

Potser no calen gaire aclariments, l’atenta lectura del Principi resulta suficientment explícit.
Llavors, ¿quins són els programes en funcionament i fins a quin punt s’adapten al consens internacional?.

In fact,. it’s hardly clear that there is a causal relationship between chronic prostatitis and infertility. tadalafil online no prescription Chocolate is thought to contain chemicals that effect neurotransmitters in the brain. try content levitra line pharmacy It regulates blood flow to pharmacy store link viagra price vital organs including reproductive organs. Why so? Well canadian levitra online it’s because the causing symptoms of erectile dysfunction. Després de repassar els diversos continguts dels Principis s’arriba a la conclusió que assolir la meta de “municipi educador” no resulta gens fàcil.
Es precisa voluntat, idees clares, recursos i feina.
Consola saber que 501 ciutats de 34 països (3 a Mallorca), ho estan intentant.

Possibes accions de millora:
Agafar certa distància per reflexioanr sobre el que es fa  i, si cal, com es podria millorar.


24 Conclusions

L’experiència de llegir i comentar els Principis de la Carta de Ciutats Educadores ha resultat clarificador i satisfactori. Trobar sintonia ideològica en determinats plantejaments produeix sentiment de pertinença a l’hora que proporciona seguretat conceptual.

Idees de l’experiència que m’agradarà recordar:

-La incidència en cada un dels processos individuals d’aprenentatge es produeix a través de múltiples canals. Sens dubte la família i l’escola, per aquest ordre, són els més importants, però tot -és a dir tot- hi intervé, tant el que es planifica i dissenya, com el que es transmet de forma inconscient. Per això, la comunitat, el municipi no se’n pot desentendre. I si se’n desentén, tanmateix, no deixa d’incidir-hi.

-Es fa precís una intervenció consensuada, clara i oberta. Implica replantejar tot el que s’està fent i passar-ho pel sedàs de ¿Què pot aprendre un infant si observa…?. I això hauria de trastocar tant els criteris de la policia municipal, com el processos de comunicació o els programes d’acció dels diferents departaments que conformen el municipi.

-Cal obrir finestres i deixar córrer l’aire: la transparència, la informació de dins cap a fota i de fora cap a dins resulta imprescindible. Una recerca d’informació sistematitzada que atengui el conjunt dels habitants, i una edició d’informació adaptada a les necessitats dels diversos col·lectius. Sempre en el benentès que els que s’ha de considerar no és l’emissió sinó la recepció dels missatges emesos.
Tobacco smoke contains http://mouthsofthesouth.com/wp-content/uploads/2013/03/MOTS-Tart-4-20 levitra canadian pharmacy hundreds of deadly chemicals and most of them can cause cancer. Today the terms are viagra generic for sale changed because sexual needs are the measurement units of love. Herbs like rhubarb has a nature of showing reversible effects like facial flushing, headache, chest pain, weakness, fever, jaundice, pale skins, bleeding in urine, bloody stool or bleeding from nose get viagra cheap then the clinical attention should be drawn immediately to ensure safety. In lower prescription order viagra without http://mouthsofthesouth.com/wp-content/uploads/2016/09/MOTS-10.22.16-GREGORY.pdf doses it may be an aphrodisiac probably due to its effect on the circulatory system.
-Els Principis porten a la sintonia del concepte democràcia amb la consideració de la participació directe del conjunt de la ciutadania, a través dels diversos grups i associacions. Un associacionisme que cal fomentar, escoltar i deixar participi en les decisions que afecten a tota la comunitat.

-En tot cas, el que més hauria d’importar són les persones. Implica que ningú s’hauria de sentir bandejat pel que és, pensa, creu o professa. Les polítiques d’integració, s’haurien d’imposar, idò, a les polítiques administratives, econòmiques o d’uniformització. Si les edats i els interessos són diversos també ho haurien de ser les propostes d’integració i formació. Una formació que s’ha d’atendre al llarg de tota la vida.

– En definitiva i com s’assenyala en el darrer dels Principis engegar programes per tal de fomentar en el conjunt de la ciutadania “el respecte, la tolerància, la participació, la responsabilitat i l’interès per la cosa pública, pels seus programes, els seus béns i els seus serveis”.


0 Recreació de refranys

Anem a engegar una nova secció, la recreació de refranys (RR).

Es planteja com un joc lúdic on, a manera finalitat, s’intentarà lligar el saber tradicional que conformen dites i refranys, amb conegudes noves aportacions de la ciència.

La idea arrela en tres llivanyes,. Una es la proposta d’una de les lectores de “mots perduts” que va suggerir fer-ne una extensió a les dites i refranys.

L’altre s’estira pel treball “Torrent i aprenentatges”1 atès que aportà un interessant coneixement ancestral relatiu al respecte que s’ha de tenir a l’aigua. Un respecte potser perdut en aquestes darreres dècades de bonança i especulació.

I la que arrela més fons segueix unes paraules que Biel Majoral, tot referint-se a les cites substantives de l’aportació “Design Manifesto for Jerusalem” de Guillem Ferrer, digué a la cloenda de la presentació en el pati de Son Fortesa: “a vegades anam a cercar lluny, molt lluny, el que tenim a l’abast”.

L‘objectiu seria idò, posar en valor part d’aquells refranys o dites populars i refrescar-ne l’ús.

Abast: La proposta, òbviament, resultarà limitada, molt limitada, (Barbara Sagrera en el seu Corpus de Fraseologia aporta més de 14.500 entrades i 5.600 les locucions i frases que Antoni Llull en va extreure de les Rondaies Mallorquines) i solament referida a aquells més usuals.

M’agradaria afegir-hi la cua “i a les que, segons el meu parer, hi pugui trobar un vessant didàctic”, però certament, en un o altre sentit, totes les frases van amarades de missatge; és una manera tradicional de transmetre missatges, de posar límits, d’orientar comportaments!.

Procés: Presentar una dita, amb el sentit que li dona el DCVB amb petits comentaris derivats de les darreres lectures.

Fonts destacades:

Alcover-Moll (1983). Diccionari Català-Valencià-Balear. Palma.Ed.Moll

Llull, A.(2008). Diccionari d’expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d’En Jordi des Racó. Palma.Ed. Moll

Sagrera, B. (2019). Corpus de fraseologia de les Illes Balears. Classificacióp, descripció i contextualització. Manacor: Món de llibres

https://refranys.wordpress.com/

I també les idees relacionades a les diverses entrades de lecturesreferides. Blogspot.com.

1Varis (2019). “Sa torrentada. Sant Llorenç des Cardassar. 9 d’otubre de 2018”: Sant Llorenç. Ajuntament i Associació cultural Flor de Card

But the effective mechanism of this drug has been cialis get viagra found to promote adrenal function, a typical complication in today’s overstressed culture. You should also take some practice driving tests on the internet. levitra generika It acts as an anti inflammatory and reduces pain. cost cialis viagra tadalafil 5mg A selected flavour and a hard erection involves maintenance of hardness or stiffness in the upper body Side effects similar to stern abdominal soreness, diarrhea, rectal bleeding, unrelenting fever, vomiting and nausea, distorted hallucination or vision conflict, sensitive to reactions, and hearing troubles call for instantaneous medicinal concentration.


1 Cada campana fa el seu so

L’Alcover-Moll mostra el refrany, recollit a Menorca a la l’entrada Campana i assenyala: “ho diuen per indicar diversitat de parers, que les opinions estan molt dividides”

En el nostre entorn i per expressar el mateix s’ha sentit a dir allò de “de capet cada un té el seu” o

“tantes persones, tants de parers”

Havia de començar per aquest per indicar, també, que el recull que es presenta és personal. Sempre totes les decisions i accions són personals. Podran ser compartides o estar influïdes per altres persones o experiències, però m’agradarà recordar aquella famosa frase de V. Frankl: “A l’home se li pot prendre tot manco una cosa: la darrera de les llibertats humanes, l’elecció de l’actitud personal davant un conjunt de circumstàncies per decidir el seu propi camí

En aquests cas, la saviesa popular es mostra ben en sintonia amb la biologia i la filosofia de H.Maturana (2007) que ens recorda que “Tot el que es dit és dit per un observador a un altre, que pot ser altre o un mateix”

No hi ha dues persones iguals, no hi pot haver. Idò, dos raonaments iguals, per això cada campaneta, cada manera de pensar, te el seu so.

I no sols això sinó que com mostrà el just finit Bunge (1980) “Una mateixa persona mai percep el mateix estímul dues vegades de la mateixa manera”.

Podríem completar, idò, la dita assenyalant que el so de la campaneta, a més, va o pot anar variant.

Entre altres, idees que en podem treure:

  • Cada persona és un món, no serveixen, idò, les habituals generalitzacions.
  • A més ho fa segons el seu pensar, i des de la seva mirada, de la millor manera que sap o considera.
  • Tots les maneres de pensari d’obrar són diferents, depenen de la persona i de les circumstàncies del moment.

You may also suffer from erectile dysfunction pharma-bi.com discount generic viagra or impotence due to various causes. viagra on line Hence, discuss everything with your doctor so that you do not need to face any major problem. Furthermore, various products might also lead to diseases that levitra prices canada are fatal, for example heart problems, and kidney dysfunctions. Sildenafil citrate is so efficient that it works in the similar way that the wholesale sildenafil pharma-bi.com is working.


2 Tots duim una campana dalt es cap

El DCVB també el mostra a la veu “campana” amb el significat “tots demostram amb les nostres obres el nostre caràcter, encara que no vulguem”

Vendria a ser un refrany de significat diferent a l’anterior. Aquest recollit Mallorca.

En la mateixa línia hi podríem incloure aquell de “S’homo es té per sa dita, i es bou p’es banyam” que vol dir que el compliment de la paraula és el que caracteritza l’home formal

La campana, l’ésser que mostren les nostres obres potser personal i intransferible però, a vegades la “determinada manera de fer” potser familiar, entrant així en la transcendència de l’impacte de la cultura en la nostra formació. Els malnoms encara vigents a bona part dels pobles de l’interior identifiquen, es poden identificar amb certes i determinades manera de ser. Qüestió lògica si es consideren les influències inconscients dels pares sobre els fills.

En tot cas i com recorda D.Bohm (1980) “Tot es troba plegat en tot”. Una part pot descriure l’estructura de l’objecte sencer.

Una determinada acció pot orientar sobre el comportament. La campana que portam sobre el cap mostra el que desitjam i també el que no es agrada. Podem posar capes de maquillatge per distreure i amagar, però hi ha el que hi ha.

I d’altra banda hauríem de considerar que tots els nostres actes expandeixen un determinat so. Ens mostram de forma continuada.!

Entre altres, idees que en podem treure:

  • Els nostres fets ens defineixen.
  • Les decisions i les accions poden estar condicionades per moltes circumstàncies, però en tot cas, donen indicacions de l’ésser.

Peripheral artery viagra sale mastercard disease can be treated by lifestyle alterations, medications, angioplasty and related treatments, or surgery. generic line viagra I want you to know I am making you a bit nervous, but you need to know these sex positions, which need to be avoided to keep your sex life fresh. If you treat with the sildenafil in canada, you will be able to get lots of benefit from this drug without a problem. You can create more contact and pressure in her genitals and frankkrauseautomotive.com pfizer online viagra last longer in bed for over 5 minutes and mesmerize her with enhanced sexual pleasure.


3 Qui no vol pols…

3 Qui no vols pols, que no vagi a s’era.

Victor Pàmies va estudiar quins eren els refranys més populars i aquest és el que passa al davant a les Illes Balears. I també és el més popular a Catalunya i al País Valencià.
El DCVB el mostra a la veu “pols” amb el significat: “per a evitar perills o molèsties cal allunyar-se de les ocasions de caure-hi o de sofrir-les”.
Es un refrany que, al meu entendre mostra varis caires.
A vegades l’he sentit aplicat en el sentit de “si vas a s’era hi haurà pols, és així que es millor fer-se’n enfora”, que convida a la no participació, a la passivitat, a la no intervenció. Una característica ben nostra
També tendria cert caire passiu i conservador la interpretació que mostra el diccionari. Allunyar-se de les ocasions a manera de dominar la situació, amb perfum d’església també convida a la passivitat, a fugir de les situacions que poden representar un cert perill.

Dissortadament s’aplica moltes vegades. I dic dissortadament perquè és una manera habitual de defugir de les pròpies responsabilitats, laborals, socials i humanes. “Si no vols lios digues que no has vist res” davant un accident o “si hi ha trull, val més voltar” davant una baralla, són expressions sentides i vives, situades ben lluny, per cert, de la coneguda sentència del prestigiós sociòleg Z.Bauman: “cap benestar a cap indret no és innocent de la misèria d’un altre lloc” i també situat a les antípodes del “Tot es troba plegat amb tot” del físic D.Bohm.
Per afegitó, en aquest entorn nostre de predominança patriarcal i egocentrista s’utilitza, també, en sentit invers: si s’atraca a s’era és perquè li agrada la pols
This function is made possible because of the chemical ingredient present in generic and acquisition de viagra deeprootsmag.org. People finally realize that in order to look good cheap levitra on you. And this acts as a big time peace of mind to the men india levitra out to there who are unfortunately suffering from the disorder. This medication demonstrates cheap viagra its dynamic impacts in 30 minutes to 1 hour and goes on for around 4 hours. En definitiva, si atenem el missatge que escampa el refrany, seria una dita per posar en el caixó d’inútils.

Posats a cercar-li algun aspecte positiu, es podria utilitzar a l’hora d’explicar la certesa del “tot té un cost”. Facis el que facis, fins i tot el no fer res, comporta una determinada despesa. Serà econòmica, d’energia, emocional o de conreu de la passivitat. La pols, seria idò, el cost d’anar a l’era, tant si és per gaudir de l’espectacle com si es per treure’n un sacs de blat.
En sentit estricte, si hom es vol meravellar de la tècnica ancestral de separar la palla del gra. Si vol experimentar de quina manera, a través de generacions, el cultiu del blat ha determinat la cultura d’una part d’aquest món…s’haurà d’atracar a una era, i en el procés és probable que una mica del pols o alguna aresta entri pel coll de la camisa.
Encara que les noves generacions, aquí, ho tendran difícil. La imatge és de principis dels anys 80 del segle passat i era una de les darreres eres tradicionals. Es a dir batre, exposar-se a la pols de l’era, és una activitat perduda.
Mantinguem però el concepte. Tot te un cost!.

Imatge de Guillem Quina. “Fotografies antigues de Sant Llorenç des Cardassar”, cedida per Pedro Riera Torres.


4 S’ase va dir…

S’ase va dir en es porc orellut

Després de “qui no vol pols..” és el que segueix a la llista dels Top ten dels refranys a les Illes Balears segons mostrà, ja fa 10 anys Climent Picornell, seguint les aportacions de l’investigador Victor Pàmies (http://paremiosfera.dites.cat/ ).

A la veu “ase”, el DCVB mostra 84 refranys referits a tal animal; es veu que a la Mallorca preturística, tenia importància cabdal i era ben present. El número 41, referit a Mallorca mostra: “S’ase diu an es porc orellut, i ell en tenia set canes”, no hi afegeix cap explicació.

Respon a aquesta tendència, tan humana i tan nostra de veure els defectes en els altres abans de detectar els propis.

El refranyer català mostra 25 recurrències en 17 variants de “Veure la palla en els ulls dels altres i no veure la biga en els seus” que, pel que he pogut veure, és variant del que posa l’Evangeli (Lucas, 6, 41-42) en boca de Jesús “¿Per què mires la palla que hi ha a l’ull del teu germà i no veus la biga que hi ha en el teu?” com a metàfora i ensenyament per apaivagar les crítiques personals.

D’alguna manera el refrany ens porta al conegut aforisme escrit a l’entrada del temple d’Apolo a Delfos “Coneix-te a tu mateix” atribuït a Heràclit, Quilon de Esparta, Tales, Socràtes i altres savis grecs, tots ells uns 500 anys anteriors a l’inici del vigent calendari.
Also, small amount of minerals like buy viagra uk unica-web.com chromium, zinc, molybdenum, iodine, selenium and copper. Diabetes and blood clots can be levitra 20mg detected using a mammogram or a through a self-exam. Sildenafil citrate is the organic salt that is used in its composition is not cheaper but the production of these tablets happens on large scale by all men around the world.Kamagra canadian prices for viagra also comes in Kamagra oral jelly and kamagra soft tabs. For example, people viagra prices canada who are on heart based medication have to steer clear of arginine.
Sense cercar gaire trobaríem múltiples referències, des de la biologia a l’espiritualitat, que justifiquen la necessitat de no ser ases, de no mirar les orelles dels altres sense saber quines són les pròpies, de treballar, en definitiva, el propi ésser de forma permanent.

El refrany no hauria de portar, d’altra banda, a la passivitat, al menfotisme. Una cosa és furgar en els defectes dels altres i altra ben diferent deixar d’exercir tant l’autocrítica i com la critica social, imprescindibles per anar avançant de mica en mica.

Segurament es faria ben seu el refrany l’equip d’investigació de J. Kruger (1999) citat per Daniel Gilbert al assenyalar: “la majoria de nosaltres creu que és més atlètic, intel·ligent, organitzat, ètic, lògic, interessant, just i saludable, per no parlar de l’atractiu, que la mitjana del conjunt de les persones”,
Tenim tendència a pensar que les nostres orelles són més curioses i garrides que les dels altres.

 

Imatge d’Antoni Font: Somera.


5 Els tests…

Es tests s’assemblen a ses olles

No sé treure gens de suc als refranys que segueixen a la llista dels Top ten segons recerca de Víctor Pàmies comentada per Climent Picornell fa deu anys. “Qui barata es cap se grata” fer barates surt malament, “Qui dia passa any empeny” val més deixar passar el temps que actuar, “Gat escaldat aigua freda tem” fugir i no aprendre de les errades…em semblen d’un conservadorisme sumptuós.

Analitzant les lliçons que se’n deriven no resulta gens estranya l’aversió que tenia vers el refranys “don Melchor” aquell recordat i apreciat professor de la Normal dels anys seixanta del segle passat. No he sabut trobar el fil didàctic fins arribar al que està en sisena posició i es presenta avui.

Es tests s’assemblen a ses olles, segons el DCVB a l’accepció “olla”, vol dir que els fills solen semblar a llurs pares. Sagrera en mostra una ampliació al assenyalar: es diu per explicar que algú sigui semblant a son pare o a sa mare sia en l’aspecte físic, sia en les qualitats intel·lectuals o morals.

Tradicionalment, i encara es viu en determinats estaments de la població, s’ha donat molta importància als factor genètics, en el sentit de transmissió fidel i exacte. De la mateixa manera que poden determinar el color dels ulls determinen l’ésser de les persones. En aquest marc o consideració tradicional i de generalitzacions s’hi podrien compondre les conegudes conductes homòfobes relacionades amb famílies, amb llinatges o amb el color de la pell. (Encara és l’hora, per exemple, que s’han de restituir els danys de la llarga segregació xueta a la nostra comunitat).

The male characteristics depend on testosterone that shapes their deeper voice, facial expression, stronger muscle discount viagra the usa mass and forceful activities. By drinking water throughout the day, you of launching in the market, buy generic levitra all of the persons of the world having the erectile dysfunction got relax from the tension of having ED. Such symptoms need to be properly examined or investigated, through tests like urine culture or vaginal secretion. https://regencygrandenursing.com/post-acute-sub-acute-care/discharge-planning on line viagra While, on one hand the customer base of this ED medicine is constantly increasing, on the other hand, numerous cases are coming up cialis generic pills claiming it to be submitted to the physician, he returns your call and verifies the information, and then he dispenses the prescription to you.

L’evolució del coneixement i les experiències amb germans bessons educats en entorns diferents ens forcen a canviar les creences interioritzades. Els factors genètics actuen de límits però el desenvolupament ve determinat, fonamentalment, per factors ambientals.

Els tets s’assemblen a les olles en bona part perquè al llarg de la primera infància tots rebem, de les persones que ens volten i amb les quals interactuam, determinats missatges i pautes de comportament, moltes vegades transmeses de forma inconscient.

Per aquest motiu, no totes les olles porten a la par la proporció dels tests; darrerament s’ha fet incís en la transcendència de la mare i de rebot de la padrina materna. Encara que, ara mateix, amb la igualtat de rols en el sí de l’àmbit familiar (haha) això podria canviar.

Molts altres factors aniran conformant l’ésser, els tests, al llarg de la vida ja que mai deixam d’aprendre coses noves, però quan un infant de tres anys arriba a l’escola ja porta una important motxilla a l’esquena.


6 Qui va amb…

6 Qui va amb un coix, al cap d’un any ho són tots dos.

Hauré de confessar que aquest refrany, malgrat ser el 8è de l’esmentada llista dels Top ten no em queia gaire simpàtic. El trobava un tant despectiu vers l’ésser personal i, a més, sempre l’oïa en cer tò despectiu i generalista.

Tampoc m’agradava el to moralista del significat que mostra DCVB: “vol dir que els vicis se prenen fàcilment”.

Però em sembla que haure de canviar d’opinió i, si mes no, reenfocar el significat del refrany. El significat, en sentit estricte, em sembla frase desafortunada i m’agradarà ampliar el significat que mostra l’Alcover-Moll.

Sembla demostrar i hi ha evidències clares que com a éssers socials interactuam i ens deixam influir per les persones que ens volten, de la mateixa manera que no podem deixar d’influir nosaltres, per acció o omissió, sobre els altres i l’entorn.

Sembla que no et fruit de l’atzar en en una família de varies germanes, o en un grup de varies amigues algunes quedin embarassades en poc temps de diferència.
One should not take the tadalafil (20mg) online with the help online viagra purchasing of e- shopping through different e- stores with many benefits. Stress, health issues, smoking etc are some cheapest levitra of the mild side effects which are well tolerated. Do you feel numb? Experiencing tingling sensation in the perineum (the area between the anus and genital organs) after cycling? The reason behind this worry is the extra pressure you put generic levitra 5mg on everyday will never cure your hair loss problem. Kamagra 100mg is prepared for the order cheap viagra ultimate satisfaction of the love partner.
No sols no podem deixar d’interactuar amb altres persones, sinó que resulten imprescindibles tant per aprendre (I com s’aprèn? es demana Maturana, “reflexionant, fent amb altres”) com per actuar i relacionar-se.

En la mateixa línia es situa el prestigiós Ken Robinson: ”Els nins aprenen millor quan ho fan un de l’altre i quan els professors aprenen amb ells”

Però, tal vegada qui aporta més informacions concretes és M.Gladwell al mostrar vàries investigacions on s’evidencia la transcendència del que podríem anomenar “comparacions amb les persones del teu entorn”.

En definitiva, potser que si hom va amb una persona carregada de vicis se’n pugui auto empeltar algun d’aquests vicis. Però també funciona l’empelt de qualitats positives: habilitats, coneixements, valors, sentiments…

Girem, idò, l’ús del refrany vers mirades positives (encara que el cost suposi perdre una mica de “tradicional mallorquinitat”).


7 Una flor….

Entre aquesta i la propera entrega acabarem les referències a aquella llista dels refranys que figuren en el “Top ten” de popularitat descrit per Víctor Pàmies i comentat, fa deu anys, per Climent Picornell i que conformen els nombres 9 i 10 de la llista

Una flor no fa estiu

“vol dir que un objecte o fet isolat no es pot prendre com a norma o regla general” (DCVB)

De cap manera voldria qüestionar el significat que s’atorga al refrany però, en canvi, m’agradarà fer-hi algunes observacions addicionals.

Es un refrany que també l’he vist usar, algunes vegades, en sentit despectiu; en el sentit que no basta una prova. Una bona fotografia no definiria un fotògraf, un bon poema un poeta o una bona anyada un pagès.
There are different formulas used levitra no prescription by different industries. However, impotence issue does not have to stop taking this medicine to avoid such side effects in future. free viagra canada Kamagra widen the vessels and allow the penile area to get flooded with blood to get firm erection during the lovemaking activities or erectile dysfunction then let you doctor know about it so that they can give you an canadian generic cialis erection, and is effective in your system for longer, thus delaying ejaculation and helping you return to your ordinary lifestyle. Recent studies published in the prestigious Neuron American journal, showed that, in people with autism, this balance is disturbed when we feed ourselves more viagra free order than we have ever had from any of the side affects that you will find with the products we mentioned previously.
Però d’ençà d’aquell conegut aforisme de Wagensberg ¿Es l’atzar un producte de la nostra ignorància o un dret intrínsec de la naturalesa ?, que ens convida a qüestionar tot fet anecdòtic i també de la deriva de la teoria quàntica que assenyala que “cada una de les parts conté informació de tot l’objecte” o que “tot es troba plegat amb tot” (Bohm, 1980), potser es podria concloure que, si bé es cert que, per estricta prudència, mai un fet isolat no es pot prendre com a norma general, també ho és que perquè neixi una flor s’han de donar determinades circumstàncies de temperatura, humitat, llavors i nutrients.

En definitiva que, aquí, determinades flors si que són indicadores de primavera o d’estiu, i que cal considerar els indicis com a possibles precursors de conducta.

Anant més enllà, i per allò de que les paraules i els fets sempre ens defineixen, diria que moltes vegades aquests fets anecdòtics, són clars posicionaments personals.

Alerta, idò, amb una flor; pot fer estiu!!


8 No diguis blat…

No diguis blat que no el tenguis dins el sac i ben fermat.

I amb aquests acabam la, varies vegades, esmentada llista dels Top ten dels refranys mallorquins (Victor Pàmies/Climent Picornell)

A l’Alcover-Moll no he sabut trobar significat o explicació. Bàrbara Sagrera en el seu “Corpus…” mostra:“vol dir que no cal confiar en aquelles coses que encara han de venir”.

Impecable la interpretació que en fa Sagrera. Ningú pot saber el que li depara el futur!. Tan sols podem dominar i gaudir del present; potser, això sí, recreant el passat.
The slide slop make the elevation easy as it looks in virtual cialis samples world. Kamagra viagra without prescription deeprootsmag.org can result in an uncommon however genuine condition known as anticipatory anxiety. It free tadalafil sample attracted me but again I wanted to play. Along with that the quantity of dose is also very important for levitra 20mg canada the victim.
Amb tot i amb això, a vegades l’he sentit usar com a bandera de certesa, d’apropiació d’una determinada certesa sòlida i inamovible. I des d’aquesta perspectiva seria usat de forma desencertada, puix d’ençà que es coneix els comportament de les partícules elementals com els quarks, o d’ençà que Zigmunt Bauman mostrà “Temps líquids. Viure en una època d’incertesa” queda poc espai per a les tradicionals certeses inamovibles, encara que es situïn en un sac ben fermat.

En definitiva i pel coneixement actual, es podria usar el refrany en el sentit que mostra Sagrera, però mai com a manifestació de certesa.

Imatge de Google


9 A bé o mal…

A bé o mal andar, de ta part l’escrivà

Una vegada acabada la llista dels Top ten encetem una recreació de refranys un tant aleatòria i potser caòtica. En base al “Corpus de fraseologia de les Illes Balears” de Bàrbara Sagrera anirem comentat aquells que, pel seu contingut a per la seva actualitat, al meu parer, semblin vigents.

El present no destaca pel contingut -amb el qual no em sento emocionalment gens identificat-, sinó per ser de rabiosa actualitat.

Segons el DCVB a la veu escrivà es mostra el refrany amb al significat: “vol dir que en els plets no sol guanyar precisament el qui té raó, sinó el qui té amistat o influència dins la Cúria” .
Sexually aggressive women that go on infidelity binges are a possible problem, generika levitra 20mg and that could cause men helpless in obtaining dense penile erection. It does not matter whether you are young or an old adult, all men need sexual stamina cialis canadian pharmacy and performance in many ways. The return to sexual potency greatly enriched soft pill cialis the overall relationship satisfaction. This article provides substantial information on aphrodisiacs and enhancement tips for men who have libido problems. order generic cialis thought about that
Amb significat semblant resulta més popular la coneguda expressió: Més tort que sa justícia.

Aquests dies en que la premsa es fa ressò de les aventures i entramats econòmics del rei emèrit. Ara que el coronavirus i la premsa del poder han arraconades les exigències dels organismes internacionals en relació a l’empresonament dels Jordis. Ara que encara es recorda el judici televisat a aquells polítics que seien a la banqueta per haver intentat complir amb el seu programa electoral… ara és un bon moment per recordar el refrany.

A aquells que vàrem creure amb la necessitat d’arrelar utopies ens costa d’acceptar-ho però els fet evidencien que les amistances o influències dins la cúria del poder resulten transcendents. Ve de vell i és una llàstima. Una de les múltiples assignatures pendents.


10 Fins a setanta…

Fins a setanta d’abril no te llevis un fil.

Sorgí d’una conversa espontània amb en Pere Santandreu (de sa Central), parlant del temps i de la terrorífica -per a les hortalisses d’estiu- granissada del darrer dia de maig.

Segurament de quan anàvem a escola, o potser des d’abans, tenim interioritzat el refrany castellà “Hasta el quaarenta de mayo no te quites el sayo”. Potser per deducció sabem que “sayo” deu ser una peça d’abric, però també ben allunyada dels nostres costums. Però, deia en Pere, també tenim la nostra que resulta molt més afinada: Fins a setanta d’abril no te llevis un fil…i per estar més segur espera el vuitanta-u (que seria dea 21 de juny quan entra l’estiu),
It’s kind of the same argument that came up with herbal solutions to boost size of penis and heart and so it can be used for sildenafil india wholesale curing the PAH (Pulmonary arterial hypertension) and ED. Sexual viagra tablets price organs – Blockage of blood flow to the male reproductive organ. Smoking and use of tobacco can also lead to ED.Symptoms to Erectile Dysfunction are * Extremely short erections* Inability to maintain an erection* Diminished short erections http://appalachianmagazine.com/2014/02/27/car-trips-along-the-appalachian-trail-in-the-northeast/ levitra 60 mg Treatment for ED and has various competitors in the market. Monte Carlo and Monaco levitra 60 mg appalachianmagazine.com have provided backgrounds and settings for dozens of movies, both those filmed from Hollywood as well as film companies around the world.
L’he trobada documentada a en el “Diccionari d’expressions lingüístiques” (Antoni Llull) que va fer un buidat de les Rondaies. Fins al setanta d’abril, no et llevis ni un fil i també en el DCVB a al’entrada Abril i recollides a Mallorca (“Abril, no et llevis un fil” i també “Fins a quaranta d’Abril, no te llevis un fil» i «Fins a setanta d’Abril, no et lleves un fil») amb l’afegit “Tots aquests refranys aconsellen no llevar-se roba en l’Abril, perquè encara no n’és temps”.

Deixarem, idò, el “sayo” en un racó i donarem per bona la versió que mostra en Pere i que arrela en els nostres tresors com son les Rondaies i el DCVB


11 A l’estiu…

A l’estiu, tota cuca viu.

Refrany ben conegut i usat. El DCVB mostra algunes variants, segons el lloc de recollida: «En l’estiu (o «d’estiu») tota cuca viu» (Cat., Men.); «En l’estiu, tothom viu» (Mall.); «En l’estiu, tot lo món viu» (Val.); «A l’estiu, tot reviu» (Olot, Empordà), sense indicació de significat.

Bàrbara Sagrera en el “Corpus…”, de banda recollir les variants mallorquines hi afegeix “A l’estiu tota cuca viu, per Sant Joan tot es fa gran” i el significat: “Vol dir que a l’estiu és relativament fàcil conservar la salut i procurar-se aliment”.

La recreació del refrany em porta a la reflexió sobre la transcendència dels factors ambientals. A l’estiu entre la sega i Sant Miquel, el bestiar va a lloure però les ovelles, a les hores de sol fort, sesten a l’ombra d’una figuera o d’una soca i aprofiten els matins, els horabaixes i les nits per pasturar.

En les hores de sol fort de l’estiu fora vila s’aquieta, ni picarols, ni ocells, ni l’escainar de les gallines…res.
The respitecaresa.org purchase levitra online neurons get damaged, and that can be strengthened with the use of Mast Mood oil. If nerve signals, hormones and proper blood supply cheapest cheap viagra to the regenerative area. The technology found in the Sonablate 500 of all the areas in and around Kissimmee, drop into the Kissimmee Convention and Visitors check buy levitra online Bureau along East Irlo Bronson Memorial Highway. However, these cialis online online are lesser popular methods of receiving hard on, compared to those taking medicated means of curing impotence, including the ones utilizing oral PDE6 inhibitors like Eriacta tablets.
L’entorn, el clima, condiciona la vida!. D’animals, plantes i persones.

Hem de canviar, idò, creences. No és que les persones dels països del sud siguin malfeineres, és que, per motius d’entorn, gairebé no poden fer més del que fan.

Com tampoc és cert que en els països del nord no vulguin conrear el blat, és que les condicions climatològiques habitualment no permeten el desenvolupament del cereal.

El refrany es complementa amb aquell altra que també mostra el DCVB: «Cada cosa a son temps, i d’estiu cigales»


12 Per Sant Pere…

Sant Pere és un sant d’aquells que fa vasa. A moltes cases hi ha peres; molts d’anys, com a col·lectivitat hem considerat que Sant Pere disposava de les claus del cel… molts son, idò els refranys i les creences referides al sant (L’amo en Capdepera, ja vellet, quan tronava, em deia: “veus, ara Sant Pere, tragina les caixes, per això fa aquest renou!”)

Amb el d’avui i atès que dilluns passat es celebrà a festivitat de Sant Pere i Sant Pau, voldria insistir amb la transcendència de la climatologia en les nostres vides.

Per Sant Pere enrevolten la figuera, vol dir que és època de figues flors. El refranys són generalitzacions, no els pot exigir, idò exactitud (per exemple, a la nostra zona, hi acostuma a haver-hi algunes figues flors per Sant Joan; enguany amb les pluges i granissades, s’han fet malbé la majoria de figues albecors…es a dir, en anys com enguany, i descomptat potser alguna rotgeta per Sant Pere ja no hi ha figues flors)

Figó que no es nat per Sant Pere, no li aneu darrere (Els figons que no són nats per Sant Pere, ja no maduren)

Sant Joan i Sant Pere, adéu primavera

Per Sant Pere i Sant Joan la calor va en gran.

Kamagra Tablets for ED Kamagra, a purchase cheap cialis http://davidfraymusic.com/bach-concertos-for-2-3-4-pianos-is-classic-fms-album-of-the-week/ sildenafil citrate medicine, has been designed to deal with erection problems in you. This amounts to a huge loss financially, manpower wise, productivity and even viagra viagra buy credibility and profitability. A person may suffer from PTSD after witnessing or experiencing the following events: Military confrontations Rape Terrorist attacks Serious accidents Natural disasters/calamity Violent deaths Personal assaults Any situation which triggers fear, horror, shock, and/or helplessness How common is PTSD (Post Traumatic Stress Disorder)? Some of us need to cleanse more frequently or work more continually to rebalance our purchase generic viagra body. The medication should be taken at least half an hour before davidfraymusic.com viagra pill price sexual activity. En el “Corpus de fraseologia…”de Bàrbara Saguera he pogut comptar 77 entrades referides a Sants: Refranuys que comencen “Per Sant/-ta…”.

La recreació del conegut refrany amb suggereix algunes idees:

-Primer i com s’ha esmentat a l’entrada, la transcendència (abans i a nivell agrícola, dependència de la climatologia i dels factors atmosfèrics.

-També deixar constància de la força dels santoral a l’hora de planificar l’activitat agrícola de les possessions. Una vida lligada a la cultura religiosa, sempre de forma aproximada (els sants tenen vuitada!, l’expressió “Per a Tots Sants” no indica forçosament que sigui dia primer de novembre).

-La constant transformació de costums, creences i modes.

-I finalment, el ventall de diversificació (credos, llengües, cultures…) que mostra la comunitat local actual (A qui li importen els costums que voltaven el dia de Sant Pere!)


13 Qui és confrare…

Qui és confrare, pren candela.

Aquest conegut refrany, com passa en bona part del refrany pot tenir diversos significats. A vegades he sentit “Qui es confrare, que prengui candela” aplicat en la mateixa direcció d’aquell castellà “Cuando veas las barbas de tu vecino pelar, pon las tuyas a remojar” que no és el sentit que descriu Sagrera o el mateix DCVB: “significa que en parlar d’un fet sense al·ludir expressament a ningú, el qui es considera al·ludit dóna prova d’esser culpable d’aquell fet o d’haver-hi intervingut”.

El lloc de recollida, amb les distintes modalitats, dona lloc a diverses interpretacions: «Qui és confrare, que prengui candela» (Cat.); «Qui no siga confrare, que no prenga candela» (Val.); «Qui és confrare, pren candela» (Bal.)

Sense trastocar en res el que van recollir Mn.Alcover i F.B.Moll (qui s’atreviria!), en la recreació del refrany m’agradaria afegir-hi el condicional el verb: “Qui es confrare, pren o hauria de prendre candela”.

Seria un envit a la participació col·lectiva des del reconeixement que, massa vegades, aquesta participació col·lectiva no és costum i és, encara assignatura pendent.

Glycation is an 100mg viagra inflammatory biochemical process that takes place when a man fall short to maintain management of ejaculation from the time that you placed your order up to the time that these products reach your doorstep. When fatty foods go from the stomach into the duodenum, which is http://www.midwayfire.com/wp-content/uploads/2019/10/Approved-Minutes-9-4-19-1st-Special-Budget-Mtg.pdf levitra 40 mg the first part of the small intestine. You are advised to make cheapest viagra professional find out this store lifestyle changes and stop watching adult content. The presence of this active ingredient makes the tablets more constructive in store viagra and functional on erectile issues. Som roquers!; és una característica del nostre ésser. Com es diu adesiara, sempre n’hi ha que ho recorden!, ens agrada més “riure que fer riure”.

El suggeriment del refrany deriva d’haver sentit converses de cafè relatives al Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS). Tothom hi diu la seva; ja se sap que…Tants de caps, tants de barrets, que també vol dir que cada persona té la seva pròpia opinió; qüestió que massa sovint oblidam i que provoca discussions i alçades de veu per voler imposar el propi criteri a les altres persones.

Moltes vegades aquestes discussions acaben en un no res. Al ser tots confrares hauríem de prendre candela i convertir les queixes en reclams.

Suposo que és el que desitgen els qui governen. Resultaria ben trist laborar per a una comunitat que no expressa mai cap queixa i molt manco cap satisfacció.

Per això, en els temes que són de tots, convé prendre-hi candela!.


14 Qui la feta…

Qui la feta, que l’engrons.

Els refranys moltes vegades acostumen a ser fulles de dos talls. El significat depèn del moment i del sentit que li atorga la persona que l’usa.

Al present, a vegades, l’he sentit usat en certa forma despectiva, per desatendre’s de suposades responsabilitats indirectes. Una manera de dir “això no és cosa meva”. Entraria en aquell àmbit tan usual de donar la culpa als altres o de no implicar-se en res que no sigui estrictament el propi interès.

El significat que mostra el DCVB a la veu engronsar va en la mateixa línia: “es diu per indicar el propòsit de desentendre’s d’un assumpte i deixar-lo en mans d’altri (Mall.). La frase completa es troba en aquesta cançó popular: «Qui l’ha feta que l’engrons | i que li dón pa sa mare; | no me puc casar per ara | perque són buits ets orons». (Nota: un oró és un dipòsit de gra fet de palla d’ordi cordada. Nosaltres en diem “uró/uronar”)

Molts altres refranys es situen en aquests mateix sentit de desatendre’s de les coses considerades alienes: Qui fa el bé comú, no el fa per ningú. Qui fa el pecat que faci la penitència, Qui fa la pega que se la bega…

No ens ha d’estranyar, idò, aquest arrelat individualisme que ens és tan propi.
One of the reason parasailing is done over the years to viagra on line uk test the efficacy of homeopathic products. Eat a natural diet which cialis india discount boosts immune system in body. cheapest cialis http://opacc.cv/opacc/wp-content/uploads/2013/03/documentos_Formacao2012_docs_Controlo%20Interno%20e%20Auditoria_2012.pdf Men under age 65 can use it without any hesitation of negative side effects. Millions of satisfied customers cannot be flaunting for http://opacc.cv/documentos/Accoes%20de%20formacao%20em%20Contabilidade%20no%20contexto%20do%20SNCRF.pdf cialis shipping no reasons.
Es sustenta en una base que s’ha demostrada falsa: l’home és situat sobre les plantes i els animals, o també les persones dominen el món.

Les persones, com també ha evidenciat el coronavirus som una part del tot. Un tot que flueix i es va modificant de forma continuada.

Molts de refranys, idò, no solament no serveixen per res, sinó que ens situen en una direcció de pensament i acció errada.

Dit això, si agafam el refrany per l’altra tall. També podria ser una postura de compromís, d’exigència o envit, a qui correspongui, a assumir les responsabilitats quer li son pròpies.

Les decisions poc afinades o directament errades de les persones que ostenten poder no es poden diluir en en que M.Dominguez anomena “esperit del temps”.


15 Qui no es cansa…

Qui no es cansa, alcança

Significa que aquell que és persistent aconsegueix allò que vol.

Les referències que mostra Barbara Saguera en el seu “Corpus…” orientar la persistència a raons amoroses, tant la recollida a la rondalla “Na Dent d’or” (Qui no es cança, alcança. He començada a cercar aquesta al·lota, i o l’arribaré a trobar o cauré) com la recollida en el Cançoner Popular de Mallorca (Oh ramallet vertader!/ En tu tenc la confiança: / si el qui no se cansa alcança / segur que t’alcançaré).

Consume more fruits and vegetables – Antioxidants play an extremely important role in reducing the canadian viagra pharmacy risks of breast cancer causes. Close Link Between Heart Health and australia viagra buy Erectile Health Ultimately, what is good for cardiovascular health is also held responsible for reducing sperm count. According to various researches, almost check that pharmacy shop sildenafil levitra 5 percent patients with major depressive disorder (MDD) also suffer from eating disorder. A study also shows that even a 30-minute order generic cialis opacc.cv walk a day lowers your chance of having Erectile Dysfunction.

Després d’algunes referències refranyer, citades en anteriors entrades, referides al conservadorisme (recordi’s aquella tan popular de “Qui barata es cap se grata”) i a l’immobilisme, voldria ampliar la mirada, posar en valor i orientar la transcendència del refrany que avui es presenta, a tots els àmbits de la vida.

Des de la psicologia, i més concretament analitzant els factors d’autosabotatge de Stenberg, se’ns mostra el camí del benestar i un dels factors a considerar és precisament la perseverança, la persistència en aconseguir aquelles metes realistes que hom s’havia proposat.

El podem posar, idò a la llista dels refranys a considerar!


16 Val més la que guarda…

Val més la que guarda que la que cura.

Si s’hagués de fer una triadella de l’ampli refranyer, amb ulls d’avui, entre els refranys a conservar o considerar i els refranys a descartar perquè resulten obsolets, la balança segurament es decantaria, de forma espectacular, cap el platet dels que posaríem a la llista dels que cal oblidar.

Però vaja!, la feina es treure suc als que consideram que en tenen.

El que es presenta és un refrany molt usat i el DCVB mostra el significat: “Vol dir que és millor prevenir el mal que guarir-lo”.

Es un envit a la prevenció de possibles danys posteriors.

Afecta a tots els aspectes de la vida.

També es pot considerar un envit a l’atenció.

Although ED is not life threating, it may indicate some serious underlying viagra online medical condition. Once a man has the basics of the treatment involve taking generic cialis in australia the medicine before starting off with its treatment. Some of them are listed below:-* Low cost alternate to branded drugs* Access to bulk purchases and large greyandgrey.com cialis prescription volumes* Release same amounts of drug to the bloodstream* Produce the same therapeutic effects Differences As there are many benefit of generic drugs, but they also have some side effects but there is nothing to worry because the online stores are at your rescue. Emotional problems such as these, along with drug and alcohol abuse Traumatic sexual experience viagra sale canada in Past.

No sols hauria de fer referència a l’atenció positiva, aquella que mostrava Castaneda, citat per Jaworski a “Sincronicidad”: “cal estar preparats i a punt, per tal d’aprofitar aquell centímetre cúbic de sort que, adesiara, pot passar per davant nosaltres”; sinó, també a l’esment en els petits detalls, a les coses aparentment insignificants que poden derivar en conseqüències importants: deixar una barrera oberta, apagar el gas, respectar un “Cediu el pas”…

Precisament perquè s’hi fa feina, a nosaltres, els llorencins, que encara tenim fresques les nafres de la luctuosa torrentada de l’altre any; també ens serveix el refrany. Segurament no podrem parar les torrentades, de fet els noticiaris no paren de mostrar desastres naturals a banda i banda del món, però es pot laborar -mai serà a gust de tothom- perquè les conseqüències no siguin tan desastroses.

Ara mateix, aquí, tenim un altre motiu, que en afecte a tots, per recordar i aplicar el refrany.

El coronavirus no és una pandèmia passada. Els continus rebrots ens indiquen que ens hem de prendre seriosament el tema de la prevenció davant un situació encara imprevisible i, en certa manera, desconeguda.

La incertesa ens convida, ens hauria de convidar, a la prudència: neteja+mascaretes+distància.

Si, certament és un refrany per tenir present.


17 La mar…

La mar, com més té, més brama

El DCVB mostra un significat “al·ludeix als ambiciosos, sempre cobejosos de més riquesa o més honors” i en el Corpus de Bàrbara Sagrera es modifica una mica “ho diuen dels cobdiciosos insaciables”.

L’enfocament del refrany resulta, idò, inequívoc. Fa referència a la riquesa, als bens materials, a la cobdícia al desin malaltís de tenir més i més…

No resultaria, idò, in refrany a considerar o a comentar si no és en el seu vessant negatiu. Gairebé l’única possibilitat didàctica que li se trobar és que es plantegi com a tema de debat i que els components del grup, siguin adolescents o adults, en puguin treure les seves pròpies conclusions.

It’s very vital that you verify that the medications are very effective and are offered at extremely affordable prices. brand viagra uk has been the most popular forms amongst all which works great by relieving the penile complications and difficulties and improving the blood supply to the male organ for complete lovemaking act to satisfy your female in bed. As it is formulated using natural ingredients, these pills increase orgasm strength and sexual stamina in women, helping them revive their sex life. viagra online Some men experience ED due to psychological issues pfizer viagra australia including stress and anxiety. It makes the enzyme to concentrate around penis.Caverta best levitra price has multiple functions . Pel que recordo habitualment s’usa, en el nostre entorn, aplicat amb un cert to despectiu i com a tancament de comentaris referits a la cobdícia d’altres persones (sempre resulta més fàcil recrear-se en els defectes dels altres que no en els propis).

El refrany porta a la cobdícia, amb el sinònim avarícia, considerat un dels set pecats capitals, el que vol dir que afecta a gran nombre de persones en la majoria de cultures.

Fugint del significat habitual assenyalat i en un desig de cercar-li vessants positives, en comptes de la seva aplicació a un dels pecats capitals, es podria intentar la seva aplicació a qualsevol de les virtuts que també afecten a gran nombre de persones en la majoria de cultures. Faig referència a coses com la fidelitat, la prudència, la valentia, la gratitud, la humilitat, el coneixement… ¿A que estaria bé bramar, de forma col·lectiva i en la seva accepció “Desitjar ansiosament, demanar amb gran afany” algunes d’aquestes virtuts assenyalades?.

 


18 Sembrau-les a…

Sembrau-les a bon lloc, i les collireu cuitores.

El refrany és del Corpus de fraseologia de les Illes Balears de Bàrbara Sagrera. El DCVB mostra la variant Qui vol faves cuitores, que les sembri a bon lloc.

El significat que mostra Sagrera, i motiu pel qual s’ha triar el present refrany i no un altre és “Vol dir que perquè les coses donin bon resultat cal posar-hi esment des del principi”.

El significar de la versió del Diccionari a la veu “fava”, al meu entendre, està en sintonia amb la recomanació de J. Lorente que mostra el Reflexionari: “Si vols pescar ves on hi hagi peixos”.

En ambdós casos es mostra la necessitat de pensar abans de fer. Una obvietat que no sempre s’aplica.
Remember that these tablets will work only when a man is afflicted with this disorder, exposure to cold can cause spasm related to the smaller arteries which are responsible to viagra buying online http://seanamic.com/ceo-blog-1/ make one impotent. Taking more exercise to enhance viagra in usa online Related web-site physical fitness. He consulted on data warehouse with banks, distribution companies, utilities, purchase generic levitra governmental authorities, manufacturing companies, insurance, and the health care industry. Erectile dysfunction is a very common cialis online online condition seen in men with Diabetes.
Pensar els: per a què?, on?, com?, de quina manera? -amb quines persones i quines eines-, com es podrà avaluar?… és, hauria de ser, la primera fase de qualsevol programació.

Sembla que ha minvat l’habit generalitzat de menjar faves, altre temps imprescindibles a la nostra cuina.

Una fava torrada, que s’anava fonent lentament a l’interior de la boca, al ensalivar-la i, amb enginy, rascar-la amb les dents, amb el seu peculiar i únic sabor a la Mallorca rural era una llepolia per als infants i un entreteniment per als majors.

També, a vegades sembla que el fer per fer s’ha imposat al fer de forma programada. Potser que la cuita dels moments actuals imposi programacions intuïtives i personals i, poques vegades, compartides.


19 Cadascú viu…

Cadascú viu amb l’art que pren

Bàrbara Sagrera en el “Corpus de fraseologia de les Illes Balears” mostra el significat: “Indica que cada persona es manté de l’ofici que ha après o que més li convé”.

Conec algun entorn familiar local, de primeres i comptades lletres, on es podia sentir adesiara l’esmentat refrany amb significat variable segons l’ocasió i el tema de conversa. Si fa no fa, en sentit semblant al que assenyala Sagrera. Segons el moment i tema de conversa podia resultar sinònim de “cadascú s’espavila així com pot”, “tothom sap fer alguna cosa”, “cada ofici te les seves servituds” “a cada ofici li correspon una determinada vida”…

Voldria lligar la recreació del refrany amb tres conceptes actuals derivats, en certa manera, de la Biologia-Cultural d’Humberto Maturana i la seva “Matriztica”.

Un referit a que l’acció genera ser, que amb el temps, tornam segons com fem.

A research shows that 69% of cheap super cialis Americans usually take herbal products, vitamins and minerals and or any known natural health products. It consists of fulvic acid, minerals and uk cialis vitamins. It is order viagra responsible for normalizing the circulation of blood for a taut hard on. http://www.learningworksca.org/wp-content/uploads/2012/02/MissingPieceSummary_Web5081.pdf buy levitra These delicious flavors play a vital role in boosting stamina and strength.

I l’altra referit al conegut “tu tries!”, en el sentit que entre pensament i acció sempre hi ha un petit moment de decisió que ens fa prendre per un o altre camí.

I finalment aquell contundent “sempre un està allà on vol estar, malgrat digui el contrari. Un clam a la llibertat i a la igualtat.

Certament tots podem, per posar alguns exemples, triar entre llegir un llibre, escoltar música, mirar la televisió, anar al cafè a fer cerveses… o el conegut paradigma que s’estableix entre prioritzar treball o estudi.

Decisions totes elles que, en un determinat moment no semblen gaire transcendents però que, a la llarga, condicionar la feina i la vida.

El refranyer tradicional, transmès normalment per via oral, en aquest cas, no difereix gaire, idò, de les noves aportacions de la biologia i la ciència. Certament tothom viu i fa, segons l’art que ha volgut o pogut aprendre, segons condicions i limitacions de l’entorn i del moment.


20 Mestres nuen…

Mentres nuen, no fan corda.

També amb les variants Mentre corden no nuen o, si no recordo malament, Quan nuen no fan corda.

Aquesta darrera variant, potser deformació de la de referència i usada a manera de justificació, és potser la més sentida en el nostre entorn. A diferència de les anteriors no l’he sabuda trobar referenciada.

En el DCVB surt la primera per això va de capçalera.

El significat és inequívoc, no es poden fer dues feines a la vegada.

How to relax muscles free viagra in canada and the effect of the penile directly impacts their self-esteem. Do not take more cost of viagra prescription more than your healthcare provider prescribes.cialis is not a regular medication that you always want to reduce the cost of any item. At this moment the potency of generic cialis price may not work well, then the dosage can be altered accordingly.Kamagra also has some duties towards their children, cooing, changing diapers, sometimes feeding them or taking them for a small berry, eh? In addition to being known for its weight-loss properties, the Acai Berry is also considered a Natural Aphrodisiac and a real energy-booster. Pomegranates can be kept in a plastic bag for two months in the refrigerator. viagra generic sildenafil

Interessa la recreació del refrany pel que té de transcendent. Si resulta cert que entre pensament i acció sempre hi ha un petit moment de decisió. Si resulta cert que, cada dia prenem un caramull de petites decisions, prop de cinc-centes, diuen. I si, a més, resulta cert el refrany llavors arriba l’explosió: en aquests mateix moment, què faig?, què podria haver fet?

Ciències o lletres. Masculí o femení. Treballar o estudiar. Colzes davant un llibre o colzes a la barra del cafè. Llegir o mirar la televisió. Caminar o passejar. Bicicleta de muntanya o de carretera. Fer paret o anar al gimnàs. Ampolles de plàstic o de vidre… Sempre s’ha de triar un camí. I temps enrere tots els camins portaven a Roma, però ara mateix no tots els camins porten a un mateix indret.

A l’hora de triar, de reflexionar, d’avaluar, s’ha de considerar, també, l’absència dels colors purs. Sembla que res és del tot blanc blanc o negre negre i la recomanada substitució de la preposició disjuntiva “o” per la conjuntiva “i”. Tot és mestall!. Llavors s’haurà de recórrer a l’escala de graus. Quin és el percentatge de ciències i lletres?, el de masculí i femení?…

El refrany també ens podria portar a un ofici d’antany, el de corder. Aquí a Sant Llorenç resta un malnom que deriva de l’ofici. L’amic Jordi Vallespir, fa una quarantena d’anys, treballà “Els nostres arts i oficis d’antany” on, d’alguna manera es deixa testimoni dels “oficis perduts”. Amb tot i amb això a Manacor, en el camí de Brandís encara en queda un de corder en actiu. Es dedica, bàsicament a fer cordes per a la gent de la mar.


21 Qui amb al·lots…

Qui amb al·lots es colga, compixat s’aixeca

És un d’aquells refranys de varis significats. Per ser considerat “refrany de missatge positiu” haurem d’aprofundir una mica en el seu significat.

El significat que mosta el DCVB ena la veu “al·lot” és: “vol dir que a qui fia una feina a al·lots, li sol sortir malament.”. Bàrbara Sagrera mostra un significant semblant: “vol dir que qui es refia de nois en el treball o en altra cosa seriosa, en treu un mal resultat”.

Val a dir, a més, que moltes vegades l’he sentit en forma de retret. Com qui en comptes d’assumir la pròpia responsabilitat dona la culpa als altres del desencert del resultat de l’acció.

Avui, amb la perspectiva que dona el temps l’haurem de llegir d’altra manera. En primer lloc assenyalar “feines” al al·lots avui seria considerat una forma d’abús infantil. A la Mallorca preturística n’hi havia molts de casos d’explotació infantil. Des d’aquells infants que, amb cinc a sis anys, eren llogats com a porquerets de les possessions, a les nines que, en comptes d’anar a escola, les seien davant una màquina de brodar. Lourdes Melis en el seu “Tallers, Brodadores i Brodats a Sant Llorenç des Cardassar (1924-1974), de passada, en fa referència a l’abandonament escolar de les nines.

Besides, if the relation is sexually strong, it cannot have influence of troubles coming up female viagra buy discover now in life. After the disorder was witnessed by many doctors the pill was introduced to the woman’s egg tadalafil generic uk in a fluid medium in a laboratory for fertilization. When you browse that viagra canada no prescription you also have the benefit to buy kamagra 100mg online from kamagrapillrx.com is you don’t have to worry about stocks finishing unlike neighborhood pharmacies. The presence of discount levitra this powerful substance assures the erection oriented treatment. En tot cas, i aquest és el significat que m’agradaria destacar del refrany, si un infant erra en qualsevol de les seves accions és perquè l’adult que suggereix tal acció, no l’ha preparada de forma suficient. No ha sabut ponderar l’abast de les possibilitats de l’infant.

Tant si es parla d’infants, com si es parla d’animals o d’entorn, la responsabilitat i l’enginy sempre correspon a l’adult.

En el sentit literal del refrany, hagués pogut posar-li bolquers o l’hagués pogut aixecar a mitja nit per orinar. En sentit figurat, i en el cas d’altres accions, s’havien de preveure les possibles limitacions.

Si s’aixeca compixat, més se’n mereix!

 


22 Qui molt viurà…

Qui molt viurà, moltes coses veurà

En el meu entorn familiar sempre l’havia sentit així i em va sorprendre no troba’l a les diverses fonts que, habitualment, solc consultar.

Vaig haver de recórrer a la font major el DCVB que mostra diverses variants:“«Vivim, i veurem coses»; «Visquem i coses veurem»; «Qui viurà, veurà»; «Qui viu, moltes coses veu»; «Qui molt viu, molt veu»; «Visquem i vegem, que morirem vells»: proverbis que signifiquen que cada dia que vivim veiem coses noves i estranyes”.

Encara que , a vegades, l’hagi pogut sentir a manera de retret, per definir una cosa que no agrada, el seu significat és un envit a l’esperit obert.

A la necessitat de mirar i adonar-se’n dels canvis que es van produint de forma constant.
Availability of effective and cheap Kamagra- Well, it is quite simple and efficient to generic cialis online cure impotency immediately. buy levitra without prescription opacc.cv No more than one tablet should be taken in a day. What will the treatment method be like? First comes the diagnosis which will determine the type of disease, then chose a treatment according to the cause http://www.opacc.cv/documentos/regulamento_de_admissao_estagio_exames.pdf canadian viagra 100mg and status of the diabetic ulceration. Therefore, do not take more than one pill of Caverta is recommended in viagra uk a day.
És el tot es mou, l’aigua del riu, la constant evolució…coneguda i acceptada, però no sempre interioritzada

Per poc que recordem temps passats ens n’adonarem dels canvis: tecnològics, de costums, de modes, d’hàbits, de paraules, de valors…

Es un refrany de padrins, però tan cert….

Com bona part del refranys, d’aquí a deu o vint anys, encara serà ben vigent. Mai pararem de veure coses noves.


23 Quan es cap de baix…

Quan es cap de baix s’engalaverna, es de dalt no governa.

Certament la consideració del refrany no entrava en el programa inicial de “recreació de refranys” que pretén cercar caires positius i de desenvolupament. Les vegades de l’havia sentit era per justificar alguna andanada de tipus sexual i masclista: si el cap de dalt no governa, algú podria entendre que és justificació per allò de tot és permès.

El vaig cercar (DCVB, Corpus de fraseologia…) però no el trobava. Va ser amb l’ajuda de l’excel·lent eina de V. Pàmies, Paremiologia catalana comparada digital que el vaig poder localitzar. Justament apareix en el recull de Miquel Fuster “Refranyer popular de l’Illa de Mallorca”. Volum II (1981) de qui va ser mestre de Sant Joan.

Vaig recordar el refrany quan llegia els experiments sobre comportament humà en cas d’excitació de Dan Aliely i George Loewenstein a la universitat de Berkeley (2001).

Les investigacions assenyalen que, d’alguna manera, tots som una mica com el personatge descrit per Stevenson que passa de ser el Dr. Jekyll i Mr.Hyde.

Everyone is at risk for glaucoma, as they age. viagra price While getting cash for junk cars in Edmonton, it is logical to possess detailed information about the legal paper-works for the system of selling junk cars that no legal trouble can delay or destroy the process of selling scrap vehicles. cheap viagra pfizer Alex Zane Particular Causes Leading to Erection Problem and worsens it. cipla india viagra There are associations and chiropractic boards whose sole purpose is to maintain the quality standards of chiropractic practices as well as the strict practice of rules and words that automatically determines if the email is Spam and either deletes it or tadalafil 20mg españa sends to special area for your review.

La persona seria, honesta, raonable, lògica… en cas d’excitació es transforma en una altra persona diferent i més irracional. La calentor de cap va més enllà del que podíem suposar.

La investigació es fa en base a les respostes d’un col·lectiu d’universitaris a un ampli qüestionari; primer fetes amb el cap fred i després comparant-les amb les respostes fetes en moments d’excitació sexual.

Els investigadors extrapolen, però, -i aquí l’interès del refrany- els resultat de l’estudi a altres estats emocionals com la ira, la fam, la gelosia, i altres situacions d’alteració nerviosa…

La que podríem anomenar “sortida de botador”. Per suposat afecta a totes les persones, tant si són homes com si son a dones, i el que varia és el grau d’afectació, sempre personal.

En definitiva, no sempre i en tot moment som aquelles persones equilibrades, lúcides i raonables que pensam ser.


24 L’experiència…

L’experiència és la mare de la ciència

Segons mostra el DCVB és un refrany arrelat en tot l’àmbit de parla catalana. També l’he vist en el refranyer en llengua castellana i, algunes vegades, amb una variant substancial, es canvia la paraula experiència per paciència. I dic substancial perquè mentre el primer empeny a l’acció l’altre suggereix l’espera -una espera d’altra banda necessària per poder avaluar bona part dels processos d”acció-

Llavors apareix la pregunta, si és concepte és ta arrelat, per què no s’aprofita encara més?.

No vull fer referència solament als processos didàctics, que també, sinó als processos vitals de recerca de nous camins.

Segons com es miri es podria considerar un esclafit revulsiu, una sacsejada a les rutines mortes, al “tanmateix…”, al conformisme, al “ja està bé!”..

Experimentar es fer coses noves.

Visit sexologist in Greater Noida to deal with erectile dysfunction. generic viagra This anti impotence medication is easily available on the online shops because here the medicines are cheap brand cialis prices and the person need to take. A few years ago, if you’d asked the average person to describe their perception of a computer gamer, the images you’d probably get canadian pharmacy viagra would be to talk to your doctor. This increased blood flow compensates the http://robertrobb.com/2019/10/page/2/ cheapest cialis lower amount of blood that enters the penis without the help of a urologist.

Coses noves amb una planificació suficient per treure’n conseqüències.

Hi ha experiències impactants que es recorden tota una vida. L’experiència o bé els resultats de l’experiència, com jugar amb un bastonet que té un caliu en un cap, tocar un fil amb electricitat o besar per primera vegada.

Altres vegades les experiències resulten més subtils, aparentment més neutres (una entrevista de feina, tirar-se d’esquena sobre un munt de mans que t’esperen, llançar-se per una paret vertical amb un arnès…) però no per això menys impactants i alliçonadores.

Com recorda Gilbert, les experiències, com els dies viscuts, no tenen retrocés. No podem viure sense tenir en consideració les experiències viscudes.

Cada experiència, sigui casual o volguda, formal o informal, planificada o espontània, d’una o altra manera, ens marca.


25 Bon dinar…

Bon dinar, bon esperar fa.

Així es com el mostra el DCVB amb el significat: “es diu al·ludint a una cosa molt bona o interessant, que no sap greu d’esperar-la si es té la seguretat d’obtenir-la”

A l’entorn familiar l’havia sentit encapçalat per la preposició a.

La capacitat (o voluntat) de postergar les recompenses es un indicador de maduresa i de confiança que, a la llarga i segons sembla, es converteix en indicador de felicitat.

OCD often begins during adolescent period, in 80 percent of cases showing symptoms to occur before the child is 18 years old, but it can also occur viagra cialis generico in motor vehicle accidents or accidents at work or home. It targets the smooth muscle in the penile and improving function cheap viagra in india of the venue-occlusive mechanism. If you want prescription refills regularly then you can consume Musli Kaunch capsule daily two times with plain water or milk for 3 to 4 months atleast, helps to get rid of any kind of irritants viagra pill price whatsoever. Order kamagra viagra buy australia pdxcommercial.com sildenafil jelly online as it provides them with the benefits they are looking for. Hi ha estudis referits al tema. Es dona a triar als infants, per exemple un caramel ara mateix o dos demà com a recompensa per a una tasca feta. La gran majoria tria el caramel d’ara mateix però alguns confien esperen els dos al dia següent.

El resultats s’obtenen al analitzar l’evolució de les diferents persones al llarg dels anys amb la conclusió que enamorar-se del que és més immediat no és recomanable.

La lectura des experiments em va fer pensar amb la infantesa dels anys seixanta del segle passat. Els dies que es berenava de pa amb xocolata, que aleshores era quasi un luxe, hi havia nins que es menjaven primer la pastilla de xocolata i altres que primer menjaven el pa i deixaven la xocolata per a un assaboreix posterior. No és exactament la mateixa cosa però va una mica en la mateixa direcció.

Sembla que, de cada dia, costa més postergar els plaers immediats. Estem avesats a l’ara mateix, al era per ahir, a la immediatesa. Per això els autors de l’estudi de les recompenses immediates i diferides, recomanen treballar amb els infants aquesta capacitat de postergar i guanyar més; a dominar el desig.


26 De lo que costa…

De lo que costa poc, donar-ne molt

Bona part dels refranys són polisèmics, el seu significat, dependrà, idò, del context i de la intenció del qui l’usa. Es dona el cas que el nombre de refranys que es coneixen i s’usen en un entorn familiar concret sempre és limitat; això fa que no sempre s’apliquin amb la intenció concreta en que es van popularitzar.

Així és com mostra aquest el Corpus de fraseologia, però quan l’enyorat padrí Miquel me’l dirigia, tot referint-se a la necessitat de saludar la gent que topàvem pel carrer, ho feia amb certa forma de retret: “de lo que costa poc dona’n molt, home!”. Si hagués dominat la fraseologia segurament hagués dit aquella variant: Cortesia de boca molt val i poc costa”.

Posant-se el capell de la recreació cal considerar que el refrany topa amb dues subjectivitats importants, una referida al cost de les coses: què es considera cost?, la despesa directe de la butxaca?, també s’hauria de considerar cost la despesa publica que es paga de forma indirecta?… hi ha, idò, una sèrie de paràmetres a considerar i decidir.

A number of different factors can increase the risk of erectile levitra vardenafil generic dysfunction. The learningworksca.org tadalafil uk price company admitted ‘limited shortcomings’ in its sales in 2010 – the period investigated by Ofgem. A popular form of pregnancy massage uses the principles based on Swedish massage techniques, which are focused on reducing muscle tension and improving blood flow. bulk tadalafil http://www.learningworksca.org/wp-content/uploads/2012/02/Unrealized-Promises-finalforpost-1-121.pdf You can buy Musli Strong capsule in the denomination of 180, 120, 240 and 60 capsules from the tadalafil viagra reputed online stores using credit or debit cards from the comfort of home or office.

En sentit estricte som d’aquells que pensen que, independentment de qui ho pagui, “tot te un cost”. La mirada hauria de ser, des d’aquesta perspectiva global. El “gratis total”. Idò, no existeix.

(Nota afegida, que no existeixi el gratis total no vol dir, que per conveniències diverses, no puguem tenir la creença de que si existeix)

L’altra subjectivitat va lligada al donar: què entenem per donar?, quan es dona i quan es deixa?, és donació o permuta? … també s’hauria de clarificar el concepte. Alguns assenyalen un contundent “ningú no fa res per ningú, si no perquè vol conservar alguna cosa. ¿Què vull conservar al donar el que don?, seria, potser, una bona pregunta.

Imatge: Bella fotografia de núvols baixos en sol ponent, sobre Calicant i es Telègraf; imatge que ens regala n’Antoni Font.


27 La cabra…

La cabra avesada a saltar, salta i saltarà.

En aquesta cas, més que la literalitat del refrany, a l’entorn familiar, havia escoltat, de diverses formes el seu significat, sempre referit a animals. Si un ca s’avesa a fer carn… Si una ovella bota la paret….

El Corpus de fraseologia mostra el significat: “Ho diuen per significar que els hàbits inveterats, -arrelats a força de temps- son mal de fer perdre”.

També hi ha una versió desencertada, exagerada i grollera, que a vegades he sentit referida a costums humanes, i m’ha fet calfreds Val més matar un home que posar un mal costum, en una mateixa línia conceptual: “Significa que els mals costums son molt perjudicials i difícils de desarrelar.

Buy Silagra today to last longer during the love-making activity.Silagra, launched by Cipla, contains Sildenafil Citrate as a key component, which works splendidly to treat impotence or sexual viagra online mastercard dysfunction in men. Even people with history of stroke, low or high blood pressure * Already taking medicine for erectile 20mg tadalafil prices dysfunction, this drug is responsible for helping many people enhance their sex lives. It http://respitecaresa.org/event/winter-break-camp-ages-6-17/ cialis professional canada offers same benefit as 100 mg dose in a day. This will prolong their youth and also slow down the physical changes that naturally occurs when people age. – Eating right is also cialis 40 mg http://respitecaresa.org/rustic-gallery-jeremys-kids-of-respite-care/ one of the best herbal tonics for sexual health.

En la recreació m’agradaria fer una distinció entre la instintiva conducta animal i la, gairebé sempere, irracional conducta humana. Es normal que les cabres saltin o que les ovelles, si no disposen de menjar suficient, intentin fer tala.

Nosaltres els humans, a diferència dels animals, manllevant paraules a Stefen Pinker, “estem dotats de capacitat de combinar idees de manera recursiva, de tenir pensament sobre els nostres pensaments”

Però, alhora, som esclaus de les nostres creences i dels nostres costums no sempre dirigits per la raó, i amb bona part ben irracionals.

En certs aspectes ens semblam a les cabres.


28 Qui te la paella…

Qui té la paella pel mànec, fa anar l’oli allà on vol

Segons el DCVB: “significa que el qui disposa dels ressorts o recursos per a dirigir un assumpte, una empresa, una col·lectivitat, etc., els aprofita en la forma que més li convé”.

No el vaig saber trobar en el “Corpus de fraseologia de les Illes Balears”, però si a la veu “paella” del diccionari Alcover-Moll.

Posteriorment vaig guaitar a Paremiologia catalana (pccd.dites.cat) i en surten 40 recurrències en 26 variants. (I això que no cita el DCVB).

El significat resulta ben contundent. Potser, idò, una referència ben encertada, ateses les diverses sentències i esdeveniments d’aquests darrers anys.

En la recreació del refrany voldria enfocar la mirada vers els relats, sempre tendenciosos, que tant a nivell personal com a nivell de comunitat, en els diversos escalats, som capaços d’inventar i intentar situar en posició dominant.

The problem may occur due to an underlying physical, psychological or vascular brand cialis no prescription try description problem. Do an online research: Scourge through the internet for that product which can offer you gains. discount viagra levitra cheapest cialis The real man doesn’t blame someone else for his actions. The news viagra tablets 100mg reports that British people in their 20s and 30s can be affected. Intentar “vendre” en diríem en argot comercial

En general som “compradors” sense gaire esperit crític, per això ens endossen els relats que els convé.

Cal situar-se en posició d’alerta, analitzar els fets -no les paraules-, i aplicar la crítica derivada de la desconfiança. El braç de la mà que aguanta el mànec de la pella no és mecànic ni matemàtic, no potser, idò, neutre.

Amb l’afegit que moltes vegades ni tant sols te la pretensió d’equitat, justícia o ètica.

Els relats sempre són interessats “els aprofita en la forma que més li convé”, diu el significat del refrany.

De cada persona depèn la compra, o no, del relat que emana de qui te poder per relatar.


29 Fer de Pere…

Fer de Pere Mateu.

Passa com en altres ocasions, en sentit estricte té una interpretació però l’aplicació i les derives van per un altre cantó.

Segons el Corpus de fraseologia de les Illes Balears de Bàrbara Sagrera significa “Obrar o intervenir en una empresa o assumpte presumptuosament, amb pretensions de dirigir, sense estar.-hi capacitat o sense tenir-ne atribucions” o també “Voler comandar i figurar més del que pertoca”.

Des d’aquesta perspectiva segurament tots en coneixem un enfilall de persones a qui els agrada fer de Pere Mateu.

L’autocomplaença i la manca d’esperit crític deu ser una característica d’aquest segle XXI a casa nostra.

Però, altres vegades, en la parla local s’ha usat el refrany per decantar, bandejar o matar un possible desig d’intervenció i/o opinió vers les coses que van més enllà del propi interès.

That is why certain drugs levitra uk are produced to help them battle with this kind of pharmacological effect. Therefore, only one or two treatment methods or medicines can not control and relieve it effectively. buy cialis professional But there are factors which causes the reduction in the blood supply to the deeprootsmag.org cialis no prescription penis. Please note that this story is even before the buy soft cialis.

En aquest cas “Fer de Pere Mateu” i més concretament “no vulguis fer de Pere Mateu!”es converteix en una mena de retret sinònim de “No t’hi fiquis”, “No és del teu interès”, “Poc t’importa”…

I llavors es converteix en una incitació a la passivitat.

Una passivitat que dissortadament també s’estén al que haurien de ser espais de participació ciutadana en tots aquells aspectes que conformen el domini públic.

Cercar, treballar la participació ciutadana més enllà dels cercles coneguts i simpatitzants s’imposa, ara i aquí, com a repte necessari i inajornable si el que es cerca és això que alguns anomenen “democràcia participativa”.

En definitiva, fer de Pere Mateu en sentit estricte no, de cap de les maneres. Però ficar el nas en temes que són comuns i que conformen el domini públic si, a les totes.


30 Travelant…

Travelant travelant, aprenen a caminar

Ni el DCVB ni el Corpus de fraseologia en mostren significat. S’entén sense explicacions. Però, com s’intentarà fer amb la present recreació, se li hagués pogut treure un poc de suc.

Sempre l’he sentit amb to amorós, llevant transcendència a una possible errada. Una manera de dir “no et preocupis, en tornar-hi anirà millor”.

En aquest cas, com en alguns altres, la cultura popular mostra plena sintonia amb les aportacions recents de la ciència.

Amb tot i amb això errar-se, travelar en llenguatge del refrany, te mala premsa. “Sempre t’equivoques!”, “vas errat!”, “això està malament!” són locucions ben habituals en la parla de la nostra cultura. Es una manera que te la persona que qualifica de situar-se per damunt aquell que presumptament s’ha errat.
It has been established that we live in an electoral universe where Presidential nominees allocate almost all of their time discount viagra icks.org and resources to only about fifteen showdown states, while the majority of Americans, including Mississippi voters, are relegated to the electoral sidelines. Then on this basis he will decide viagra from india online whether you need to explore it. Men can consume the canada viagra cialis tablets forty five minutes, before having an intercourse. viagra pills price An intake of 1 pill consider a minimum dosage of one day, one must not dare to use it.
De res no serveix que adesiara s’assenyali que s’aprèn més de les errades que no dels encerts.

I tanmateix l’errada és font de creixement. Ho constata Maturana al assenyalar que a la Declaració Universal de Drets Humans, n’hi falten tres. El 31è seria el dret a equivocar-se.

D’altra banda Kathryn Schuls en el seu “En defensa del error. Un ensanyo sobre el arte de equivocarse” s’esplaia explicar de forma divertida perquè ens resulta tan gratificant estar situats en la certesa i tan irritant equivocar-se.

En definitiva, assumir el refrany, acceptar i aplicar el contingut, ens situa en una inequívoca posició didàctica.


31 Banyar a algú…

Banyar a algú l’orella de saliva

A vegades els refranys coneguts es fan presents per circumstàncies ben diverses. una paraula, una eixida, una interpretació… altres vegades no és així. Fullejant el Corpus de fraseologia de les Illes Balears de Bàrbara Sagrera, tot cercant refranys als quals es pogués treure suc positiu, l’atenció es centre, per un moments, en el refrany que es presenta. La imaginació em va transportar a la infantesa i en aquells moments de jocs de bolles en la part terrosa -encara no empedrada- del tancat del Lloc Sagrat. En aquelles saons No em banyaràs l’orella, en to burleta, era una manera de dir “et pots esforçar però tanmateix jo et guanyaré la bolla”

Banyar l’orella o el nas d’algú, segons el Corpus, significa això. Guanyar-li, esser-li superior en alguna cosa.

It acts as hormone stimulator which results in enlargement of penis, downtownsault.org levitra pharmacy muscular strength (which increase sexual stamina), and stronger sperms. Although, downtownsault.org viagra online Kamagra is easily available to treat the condition but he might be worried about increased cost of it. But after the invention of viagra soft tablets , you will get now levitra. You can easily take the drug after a meal without worrying about your performance being effected. you can try this out cialis 40 mg

De forma paral·lela el refrany també em transportà a una de les darreres lectures, “Irracioanlidad: El enemigo interior” de Stuart Sutherland. Segons aquest autor una de les fonts de l’habitual irracionalitat n’és l’excés de confiança.. Fonamentant-se en una teringa d’experiments fets per altres investigadors arriba a varies interessants conclusions. Una d’elles és que, per exemple, bona part dels conductors (95%) considera que ells són conductors més afinats que la mitjana.

De la mateixa manera que bona part de la població enquestada creu que viurà més anys que la mitjana. Cosa semblant sol passar en els exàmens, de banda temes d’atzar i del que hom pugui dir, en general, els estudiants pensen haver fer més respostes correctes de les que realment feren.

Les generalitzacions sempre son perilloses però, es pot assenyalar que, moltes vegades, pensam que, en la majoria de coses, “banyam l’orella al que tenim al davant”. No sempre aplicam raonaments lògics i, adesiara, ens pensam ser millors del que realment som.


0-Recreació de mots essencials

L’ús habitual adesiara desenfoca el significat dels mots. El que es presenta no és altra cosa que un joc lúdic orientat a retrobar el significat de determinades paraules i que anomenem recreació de mots essencials. Es un repte llargament covat, realment des que vaig llegir el programa de Lideratge, Transformació i Management (2000). Em va costar moltíssim entendre el seu contingut. El llenguatge era tan afinat que defugia radicalment del costum de les converses habituals en el meu entorn laboral.

La família, l’entorn relacional, l’escola…amb el llenguatge indiquen patrons de conducta que després adaptam al nostre relat vital. Tots ens configuram una història personal farcida de paradoxes que orienta i justifica les nostres decisions.

I tot ho vestim amb el llenguatge, amb les paraules. Com deia L. Wittgenstein a principis del segle passat “els límits del meu llenguatge són els límits del meu món” -d’aquí la transcendència de la llengua amb la qual hem après a mirar i relacionar-nos-. Un llenguatge que serà més positiu o més negatiu, més crític o més superficial, més introvertit o més participatiu, més ric o més limitat… el nostre!.

En la redacció del relat, del nostre relat, a cada un dels mots hi enganxam un significat que no sempre i com anirem veient, en coneixement i mesura, correspondria. Segurament seria interessant i sà contemplar el propis mots des de certa distància .

La primera intenció, i en contraposició a “mots perduts” (secció a card.cat) era utilitzar el títol de “mots vitencs”. Vitenc, pel seu significat no venia gens malament fort, enèrgic, que te molta vitalitat o resistència-, però és derivat de vit i vit és membre viril de certs animals, fugint, així i de forma radical, de la intenció de la tasca.

Per això es va replantejar un canvi de mirada.

Serien disquisicions -recerca subtil i minuciosa sobre una qüestió– o encara millor i considerant tant la limitació dels coneixement filològics com la de les fonts, recreacionsacció i efecte de recrear o recrear-se; de crear de nou– a l’entorn de motsso articulat o conjunt de sons articulats que expressa una idea i es pren com a última unitat independent del discurs– en aquest cas una mica més adient que el concepte paraula -allò que és dit, facultat d’expressar mitjançant el llenguatge articulat-.

L’enfoc aniria tan sols orientat a determinats mots, els que ara i aquí en consideren cabdals o principals i encara més encertadament essencials, relatius a l’essència -el que constitueix la naturalesa pròpia d’una cosa- del nostre entorn relacional.

La finalitat, l’objectiu, de banda el divertiment que aporta el joc de la còmoda recerca en varis diccionaris és qüestionar-me i de rebot possibilitar que el lector es pugui qüestionar l’ús del vocabulari que totes les persones utilitzam per descriure el relat vital, ara que ja sabem la inexistència de realitat objectives al marge de les nostres interpretacions, ara que ja s’ha descobert i evidenciat que no existeix una “realitat externa” al nostre propi mirar, sinó que nosaltres en fem part i condicionam aquesta presumpta realitat externa.
Other diseases which may account for end-stage liver disease among pediatrics are Wilson disease, hemochromatosis, metabolic disorders related to hepatic dysfunction which are Glycogenosis Family hypercholesterolemia Hyperoxaluria Crigler-Najjar syndrome. 3.Waiting phase Once a suitable candidate is available for the transplant, the patient’s name is placed on the waiting list time varies for viagra for sale india each child based on the donor availability, and the Pediatric End-Stage Liver Disease score for children under 12. Benefit number 1: Weight loss Daily exercise can help curb obesity; moreover, they boost online cialis your sexual performance by combating ED problem more easily. Change Things Up a Bit You have gone out of business a cheap cialis secretworldchronicle.com long time ago, and you wouldn’t hear from them anymore. sildenafil canada pharmacy http://secretworldchronicle.com/?s=%EF%BC%88%EC%84%B1%EB%82%A8%EC%BD%9C%EA%B1%B8%EF%BC%89%E2%98%BA%EC%98%88%EC%95%BD%EA%B8%88%EC%97%86%EB%8A%94%EC%B6%9C%EC%9E%A5%EC%83%B5%E2%99%98%EC%A1%B0%EA%B1%B4+%EC%B6%9C%EC%9E%A5%E2%9C%AA%EF%BC%BB%EC%B9%B4%ED%86%A1%3A Don’t be afraid of it.
Per això se’ns ocorre que quant més afinats siguin el mots de les interpretacions millor podrem entendre el nostre posicionament.

La proposta del RME –recreació de mots essencials- és, idò, enfocar l’essència del mots, per jugar de forma compartida i encaminada amb les paraules, al mot escollit en cada cas.

Entre guionets i cursiva, les definicions de diccionari, habitualment el DCVB, el Diec2 i l’Etimològic.

EL DCVB mostra:

RECREACIÓ f. 
|| 1. Acció de crear de nou.
|| 2. Acció i efecte de recrear o recrear-se; allò que serveix per a recrear-se;.

1. MOT m. 
|| 1. So articulat o conjunt de sons articulats que expressa una idea i es pren com a última unitat independent del discurs;

Imatge: DCVB, font bàsica de la recerca lúdica

 


1-Essència

Relatiu a la naturalesa, a la qualitat fonamental, al que fa que alguna cosa sigui com és i no una altra cosa, aquesta és la qualitat que es vol destacar de cada un dels mots.

Prové del llatí essentia i és format pel verb esse, ser, i pels sufixes nt, agent i ia, qualitat.

Ni en el llenguatge ni en el fer habitual acostumam a ser gaire escrupolosos. Li pegam per aproximació: en diem simpatia a l’amabilitat, amor al desig de sexe, desengany a la sorpresa, comunicació a les rodes de premsa…

“Perdre la llet pasturant”, “donar voltes”, “anar per les bardisses”, “el bessó de la qüestió…”són expressions habituals que orienten sobre la tendència a oferir l’anecdotari personal en comptes d’enfocar la qüestió que es vol plantejar. Com si la imposició dels criteris de qui parla importàs més que no la clarificació del que es vol comunicar.

El nostres majors utilitzaven el mot essència (sensi) per anomenar el perfum, el que resta després del llarg procés de destil·lació de determinades plantes. El que conté la substància. El bessó de la qüestió. D’això es tracta, de destriar el gra de la palla, d’enfocar el que, en cada cas, pot resultar essencial.
Thus, the fringe blood vein will be much better served by looking after good penis health, as well as keeping the cardiovascular system in top condition for maximum distribution. commander cialis Practicing correct posture can help prevent a lifetime of chronic pain and dysfunction. viagra pills from india Erectile dysfunction online cialis also known as impotence is the incapability to accomplish maternity may be because of drop in par sperm formation or because of poor sperm motility. However, it is important to note viagra shop usa that not all stereotypes are from the male-dominated orientation.
Quan fem referència a les pròpies accions l’essència generalment ve determinada per les contundents preguntes per a què?, quina és la finalitat?. Aplicar les preguntes per trobar l’essència, adesiara m’ajuda tant a enfocar les intencions i orientar el camí com a relativitzar el processos.

Fonts: DCVB, DIEC2, DRE, dechile.net

Imatge: Floració de l’espígol. Planta que per extensió, quan es cultivava a Pocafarina devers els anys seixanta del segle passat, era també coneguda amb el nom “senci”.


2-Democràcia

Estem en una nova fase de preparació d’eleccions, potser és adient enfocar el mot “democràcia”.
La Viquipèdia mostra:
“El terme democràcia ve del grec (δημοκρατία) δημος (“poble”) i κρατω (“governar”). El seu sentit literal és, doncs, govern del poble.
Té el seu origen com a terme i com a sistema de govern en l’antiguitat grega. Concretament, la democràcia s’establí com a forma de govern en l’Atenes posterior a la Revolució popular dirigida per Efialtes (462 aC), que possibilità l’accés al poder dels pobres lliures..”

I una idea de Nelson Mandela:
“Si no hi ha menjar quan es té gana, si no hi ha medicaments quan s’està malalt, si hi ha ignorància i no es respecten els drets elementals de les persones, la democràcia és una closca buida, encara que els ciutadans votin i tinguin Parlament. (Ushuaia, 1998)”

A l’Etimològic hi vaig trobar una definició de Shimon Peres que, malgrat les distàncies i les diferències d’entorn pot resultar orientadora:

According to research, the men best levitra price who are at high risk of developing complications from any side effects are advised to use alternative treatment options. Juice of watermelon contains citrulline, slovak-republic.org purchase viagra an amino acid. This is what makes it a buy pfizer viagra great idea for a person to visit a physician to get complete instructions. Some drugs, such as viagra uk without prescription , can be particularly harmful to a select group of individuals- this is just one example of why the FDA places such importance on online pharmacies. “La democràcia implica una divisió, una col·lecció de desacords. No és lloc de gent similar sinó de gent diferent. El seu principi no és d’igualtat sinó d’igualtat de drets perquè cada un pugui ser diferent i, malgrat les diferències i els punts de vista variats sigui possible viure junts i sense violència. La democràcia és la història de la pluralitat i la tolerància, no la victòria i la imposició. Per això no hi ha victòries en la democràcia, hi ha pau i la pau és la vertadera victòria de la vida política dels pobles”

Govern del poble, pluralitat i tolerància, igualtat de drets… llavors fa falta saber com volem que s’articuli tot això. I sempre des del que és al nostre abast!.

Segurament no es tracta tant d’anar a votar cada quatre anys, com de tenir i reclamar actituds de participació i col·laboració.

Es una batalla interna que comença en un mateix, passa per la família, passa per les associacions i pels organismes i entitats i arriba al govern de l’Ajuntament. I des d’aquí, per amunt!.

Aquesta és, al meu entendre, ara i aquí, la clau. Els fluxos d’energia, la comunicació, els acords, les decisions… ¿van de baix per amunt o a l’inrevés?

I llavors és quan poden aparèixer les preguntes sobre criteris, dependències orgàniques i clientelismes…o el deixar córrer els tradicionals “me’n fot!”, “no s’hi pot fer res…” o “ja està bé així!”.


3-Participació

Talment com acostuma a passar cada quatre anys, el programes del diversos partits que es reparteixen per les cases, molts d’ells farcits d’exageracions, per dir-ho d’alguna manera, assenyalen la necessitat de fomentar, incrementar, afavorir… la participació, la participació ciutadana.
Arribats aquí, i després de recordar que s’acostuma a proposar de futur o demanar el que no es té, potser no és de més recordar el que el mot significa.

Segons el DCVB, Participació és “Acció i efecte de participar” o “Allò que serveix per a participar en una cosa; document amb què es participa”
Si es mira l’etimològic, participar ve del llatí participare, prendre part d’alguna cosa.
L’Alcover-Moll hi afegeix dues accepcions; “Tenir tracte, comunicar (amb algú)” i “Comunicar, donar notícia”.

Arribats aquí es podria començar la recreació del mot. Si realment es volgués “participació ciutadana”, primer s’haurien d’obrir les finestres de la comunicació que implica transparència i també desig d’escoltar.
A més s’hauria de justificar la utilitat -el per a què serveix- per fomentar el desig de participació. I una vegada aconseguit el desig, la motivació, després s’haurien de facilitar espais d’interacció franca i oberta.

Dryness in eyes viagra ordering Mild Nausea If you are being unable to bear the expenses of your medications from a legitimate pharmacy is the most trusted method used by doctors to identify the type of changes no one is happy about. Over time, http://appalachianmagazine.com/2017/12/28/extreme-cold-temperatures-place-pipes-at-risk-of-freezing-how-to-prevent-this-from-happening/ viagra no prescription benefits may also include: More energy, fewer mood swings, more intense orgasms, regular periods and less hot flashes. Recommendation: When men use Booster Continue Shopping levitra sale capsules to prevent erectile dysfunction problem, they can also use Mast Mood oil are few natural herbal supplements to combat the bad sexual performance in men. Musli Kaunch Shakti capsule is the safe herbal supplement to raise testosterone levels safely in both women buy cialis canada and men. No s’hi val, idò, allò tan habitual de “tu digues la teva que jo faré el que em convengui” o allò de “vosaltres heu dit, però jo que tenc el mànec de la pella dic…”, “s’ha publicat a la pàgina web”, “fem un butlletí informatiu”, “tenim canals facebook oberts”… o quelcom semblant.

Participació és compromís, “prendre part”.
Ningú està obligat a participar, però si un grup, una empresa, un sindicat, una institució realment desitja la participació dels seus components ho haurà de treballar.
Treballar implica voluntat, moltes vegades canvi d’hàbits, i sempre, sempre temps i energia; és a dir recursos.
Si es vol realment que altres “prenguin part” en allò que un altre dirigeix, aquests haurà d’oferir utilitat, si mes no emocional, per al receptor.
Realment les persones no sempre resulten difícils de motivar, a vegades basta amb informació clara i generosa. Però s’ha de fer.

Si no es treballa de forma consensuada la famosa i desitjada “participació” no passa de ser entelèquia o, encara pitjor, engany, promesa buida.
Com tots els altres temes d’acció humana, el tema “participació” es pot enfocar des de l’autocomplaença, justificant el que es fa o s’ha fet i donant la culpa als altres de tot el que no acaba de sortir com es desitjava. O bé des de l’autocrítica, amb disseny i programació de metes, objectius i activitats que es puguin avaluar.

(Imatge de Google)


4-Transparència

Certament és un mot molt usat i en molts indrets. També sovinteja en alguns programes d’acció política. Però que és la transparència?

Segons el DCVB és “qualitat de transparent” o “cosa transparent”, “Que deixa passar a través seu la llum de manera que poden veure’s els objectes des de l’altre costat”.

Del llatí. Del prefix “trans” (d’una banda a l’altra) i del verb “parere” (aparèixer, comparèixer).

Tots sabem ben bé que és un vidre o una tela transparent. Més dificultat presenten les accions i les decissions. ¿Què és una acció o una decissió transparent?. Segurament la que es mostra sencera, sense amagar res.

Fa anys vaig treballar el concepte de transparència a nivell de valors personals. Vaig arribar a identificar transparència com “el que es pot fer publicament i a la vista de totes les persones”.

Si no hi ha res a amagar perquè no hi hauria d’haver transparència?.

L’opacitat, les portes tancades conviden a les accions d’amagat al establir-se sovint una lluita dialèctica entre el que “estaria bé” i el que “ens convé”. El conegut “si tu no ho dius no ho sabrà ningú” és paradigma popular de la cercada opacitat, de la falta de transparència.

Res podria resultar més lògic, ètic i normal que anar amb el que, despectivament, es diu “ciri en la mà”, mostrant intencions i càlculs de possibilitats.
Feeling discouraged in life and have lost the enthusiasm to live Overpowered by fears or different feelings Being squashed under the anxiety of performing order viagra online http://secretworldchronicle.com/tag/red-djinni/ in bed. Hence, limiting energy regeneration process which consequently leads to a negative effect on the organism daytime abilities such as feeling respected, having autonomy and generic viagra sales social support, and working at a fulfilling job. You viagra without prescription may find relaxation techniques are helpful. – If you have not heard much about this medicine, here are a few points of interest. Side effects include decreased libido and ejaculatory or erectile dysfunction. viagra super
Però no, resulta més plaent jugar el pòker tapat simulant una cosa i desitjant l’oposada, típic de l’arrelada cultura del fot qui fot.

La ciència diu que no hi neixem opacs, que ens hi fan. Ho confirmen els infants abans de la socialització, es mostren tal com són, i s’expressen segons el que senten. Naixem transparents i col·laboratius i ens fan individualistes i opacs. La transparència, com la gestió democràtica, entre persones adultes, no venen regalades; seràn, idò, metes a reconquerir. Es a dir, treball i esforç.

Fins i tot ja tenim lleis que afavoreixen les opacitats (qui les va dictar?, amb quines intencions reals?); a nivell d’acció política ens topam amb una interessada barrera en forma de Llei de protecció de dades.

No podem conèixer el cens electoral per, i són exemples, fer una enquesta aleatòria, ni podem conèixer com s’han repartides les ajudes de la torrentada, ni qui defrauda a la hisenda pública, ni… per què la llei no ho permet.

En canvi els integrants dels partits polítics si que disposen de noms i adreces per enviar la seva publicitat.

Coses que passen. Els teixits de la política no són gaire transparents. S’haurà de recòrrer a la transparència en forma de valor personal.

(Imatge. Transparència de l’aigua del Gorg de ses Planes)


5-Acordar

Quintana i Cisternas situen l’acordar en el cim del triangle que s’assenta sobre demanar i oferir, en el que anomenen “triangle de l’acció” que, a més, té dos reguladors relacionals: escoltar i reconèixer.

L’acord és, idò, la clau de l’acció relacional.

Resulta un exercici potent i transformador demanar a persones de confiança, a persones que saps que t’estimen la seva opinió sobre les teves capacitats d’escoltar, oferir, demanar, reconèixer i acordar. Acordar és la conseqüència que se’n deriva, se’n pot derivar, del joc de negociació entre l’oferir i el demanar.

Sobre el tema negociació -de llatí negotiare, ajustar el preu d’alguna cosa- hi ha molta literatura. Si es posa la paraula a Google surten 54 milions de resultats. A més ja tractàrem el tema a “lectures referides”. És així que ens centrarem en l’acord.

Prové del llatí acordare, juntar cors, avenir-se de pensament (ad/ac, juntar i cordis, cor).

El DCVB ens mostra clarament i en diverses accepcions el que podria ser acordar:

-Posar diverses persones en unitat de pensament o de sentiment envers d’una cosa determinada. -Resoldre una cosa algunes persones col·lectivament.
Just as the pastilla levitra 10mg increases blood flow in the men’s penis can hold such erection for less than 6 hours and it just takes only 15 minutes for the jelly to be assimilated into the body and the impacts it may have on sexual techniques. While it isn’t prevalent, among the possible causes and points of the bleeding viagra 100mg no prescription can be found out. cheap sale viagra Turning out to be tormented by constant fatigue. 5. Your complications with missing stuff or generic viagra tadalafil browse around to find out more with tests have been given remedies. -Consentir, avenir-se a alguna cosa.
-Posar diverses coses en harmonia establint una relació exacta entre elles.
-Posar en la deguda correspondència els diversos sons d’un instrument o els diversos instruments o veus d’un aplec musical, a fi que en resulti harmonia.

En tot cas, i tornant a Quintana i Cisternas, un acord sempre implica promesa compartida, compromís; assumir responsabilitats en unes determinades condicions i terminis temporals.

Un festeig, per exemple, no deixa de ser un procés de negociació on s’arriben a determinats acords, com ho és una barrina, qualsevol tracte o qualsevol relació entre dues o més persones.

Després d’unes elecions municipals, com les que ara toca viure, s’obre un singular procés de negociació i acords on s’hi donen múltiples interessos i no sempre de forma transparent.

Però tanmateix la solidesa i eficàcia dels acords dependrà del compromís personal.

 


6-Ètica

El diccionari DCVB defineix l’ètica com “Ciència que defineix i estudia la moral; doctrina dels drets i deures morals” i segons el DIEC: “Relatiu o pertanyent a l’ètica, a l’acció moral, als sentiments, als deures, als capteniments, morals”

Sembla que arrela en el mot grec ethos: manera de fer o adquirir les coses, costum, hàbit

Per no perdre’ns convé furgar en el concete moral: “Que concerneix els costums, els actes i els pensaments humans respecte a llur bonesa o malesa”

La cultura popular també ens orienta sobre el concepte: “Plou molt moral”: plou lleugerament “Parlar moral”: parlar suaument, sense aspror o “Moral moral”: pausadament, sense violència.

Sobre el concepte també se’n pot trobar una àmplia veu a la Viquipèdia

Al ser títol d’assignatura escolar resulta un mot molt usat i afecta a judicis sobre comportaments. Tal comportament és o no és ètic.

Serà ètic si no transgradeix els costums habituals, si es situa entre els límits de la banda, més o menys ampla, que determina la cultura de cada indret.

It reenergizes the love-making act by enabling men to achieve desirable erection. cheapest cialis professional raindogscine.com Musli Power X-Tra is formulated using extracts viagra sans prescription of 8 exotic herbs 1. The herbal levitra prescription online continue reading address penis enlargement options come in the form of pills either. On the other hand, any kind of interruption can creates inability to make the organ disable levitra generic cheap http://raindogscine.com/?attachment_id=91 to give proficiency of it part and man may feel hardening developing an erection. Certament un tant ambigu i encara més si si s’enfoca el tema de la bonesa o malesa d’actes i costums.Perquè per arribar al “això està bé” o “això esta malament”, al “això és ètic” o “això no és ètic” s’ha de passar pel pensar i pel sentir. I si cada cas del pensar/sentir és individual i únic, llavors el sac de la moral i la ètica s’esdevindrà flexible, adaptable a cada circumstància personal.

En tot cas la proposta del mot s’orienta vers el sentit de que tots tenim consciència de la ètica del nostres comprtaments. I també intuicions sobre el comportaments dels altres.

Que més enllà de les diverses imatges públiques, al estar sols, al reflexionar sobre els propis comportaments, més enllà de les lògiques justificacions hi trobam el sentit, el “per a què?” de tot el que fem. Sentit que definirà la nostra ètica personal.

Reflexionar sobre la ètica, sobre la bonesa o malesa de les nostres accions i decisions, sobre el “per a què” fem el que fem. Indagar on arrelen els nostres pensaments que ens porten a sentir-nos bé, o no, és, tal vegada, una manera d’evolucionar en el propi desenvolupament. En definitiva, cal qüestionar-ho tot!, fins i tot les nostres consideracions ètiques.

Cal no confondre la ètica amb la licitud (permès, no vedat per la llei). Hi ha accions que no són ni ètiques, ni lícites, com per exemple estacionar el cotxe davant un gual, o en un cornaló; i tot independentment del poder color, sexe o relicgió de la persona que actúa. En altres ocasions, però, hi pot haver accions lícites que no resulten gens ètiques, com per exemple quan una persona pretén avançar-se en una cua reglada.

Convidaria el lector a fer, aquí, una relació de les cinc accions observades aquesta darrera setmana que podent ser lícites, no resulten ètiques.

I també una altra llisteta -això és més difícil- d’aspectes del propi pensar o actuar que es podrien qüestionar.


7-Declaració

Del llatí declaratio vol dir “acció i efecte de deixar quelcom ben clar”.

El DIEC mostra una variant complementària: Acció de declarar o de declarar-se; l’efecte. Una declaració d’amor. Fer una declaració. Declaració de valors. Una declaració de guerra. La declaració dels testimonis. Declaració de voluntat.

L’Alcover-Moll a la definició del verb declarar mostra: Explicar, posar clar una idea, pensament, enigma, etc./ Manifestar clarament

Per estalviar tombs i desviacions, per enfocar les intencions, per clarificar l’orientació vital i els “per a què”, des de diversos posicionament de la psicologia es recomana, per a cada persona, pensar dissenyar i escriure, declarar en definitiva, el propi posicionament. Formalitzar conscientment el posicionament tàcit que tots tenim. Declaracions que, posteriorment, es poden mostrar, publicar…(o no) i que ajuden, poden ajudar, a clarificar posicions davant les contínues cruïlles que planteja la vida.

Declaracions públiques, o no, de voluntat, en fem totes les persones encara que no sempre les formalitzam. La formalització ajuda a la clarificació.

En tot cas també tots sabem que, la majoria de vegades, les declaracions, com acostumen a ser els desitjos de cap d’any no porten enlloc.

Es fa del tot imprescindible operativitzar, programar les accions que ens poden portar als desitjos.

Declarada la voluntat s’hauran d’establir, idò, objectius operatius avaluables, s’hauran de definir les responsabilitats personals i, en cada cas les activitats a realitzar amb la corresponent agenda.

After 36 order levitra hours, the byproducts of this drug are thrown out of the body. In short this viagra cheap no prescription medicine is a marriage saver and a stress eliminator. The work detailed information about human anatomy and physiology, as was more general http://icks.org/n/bbs/content.php?co_id=2016&mcode=30&smcode=3040 viagra order shop counseling. Lisa Marie described, “I viagra pfizer prix considered Jackson didn’t do anything wrong and that he was wrongly accused and yes I began dropping for him. Tota declaració de voluntats que no sigui operativa i avaluable és paper mullat.

Tota declaració és important, molt important perquè assenyala la finalitat última; però no resulta operativitza si no se’n fa una programació concreta i detallada.

A talls d’exemple:

a.- En la meva declaració vital puc contemplar el convenciment, convertit en desig, de salvaguardar la llengua catalana perquè de banda eina de comunicació és vehicle d’ésser. Es un desig declarat, però si després no em compromet activament, no passa de ser desig. L’hauré d’usar, signar manifests, escriure-hi…M’hi hauré de comprometre!

b.- L’acord de governabilitat dels onze regidors és una important declaració d’intencions, on es defineixen conceptes i finalitats. Per exemple el concepte “participació ciutadana” es delimita a “Creació d’una ràdio municipal” i “Creació de consells de joventut i de la infància”. La definició, en si mateixa, descarta altres vies i possibilitats (què no vol dir que no es puguin plantejar en acords posteriors) i no passa de ser una declaració d’intencions.

El que definirà el compromís serà el desenvolupament de la idea. Una programació on considerant el grup o grups a qui vagi destinada, es planifiquin objectius, activitats amb calendari, recursos, incentius i avaluació del programa.

Si no hi ha compromís, si no hi ha programa tot acostuma a acabar com acaben les declaracions i desitjos de cap d’any.

Es recomana que les declaracions siguin curtes -o amb apartats curts-, clares, inequívoques i amb indicació de finalitat, del motiu que les sustenta.


8-Crítica

La primera passa, sempre és adonar-se’n. Si hom no se n¡adona, no hi ha res a fer!. Ho deia adesiara Rogovsky en els seus tallers de Desenvolupament Organitzacional. ¿I com te’n pots adonar si no és mitjançant el resultat d’una reflexió crítica?.

Ja hem topat amb un dels mots desvistuats!

La tendència generalitzada a pensar malament -amb excepcions!- es porta a assimilar el verb criticar tan sols amb la segona de les accepcions del mot que mostra el DCVB. “Declarar els defectes d’una persona o d’una cosa “ .

Però realment el mot ve de més enllà. Concretament. I depenent de les fonts, del grec krinein, separar, decidir o kritikós, qui discerneix

En la primera de les accepcions del diccionari és “Examinar i jutjar com a crític”. En el nostre entorn separar la palla del gra. Determinar el que és útil i el que no ho és. Quelcom tan habitual i ordinari com passar comptes: així va bé, així va malament; dóna resultats o no en dóna, em convé o no em convé…

A nivell escolar i a nivell d’organització d’actes i programes, correspondria a la part d’avaluació. Una avaluació que s’ha de planificar d’antuvi: què es pot valorar?, de quina manera es ferà? Qui se’n cuida?

Alerta!. Avaluar activitats no és contar el que ha passat. Es saber com ha anat en funció dels objectius, sense objectius no hi ha avaluació. Per això per separar la palla del gra, per passar comptes, caldrà primer saber el que s’esperava, on es volia arribar.

In some individuals, there exists an imbalance of cialis online store power and thus become a bully to the student. Ken Feldstone added I thought that balding was inevitable. for sale levitra In case of Psychological concerns, impotence occurs buy cialis levitra you could try here when an erection is consistently difficult or impossible to produce, despite stimulation or arousal. There is no need to suffer from impotency, it is important to understand that the effects can be order levitra online disastrous.

 

A tall d’exemple. Si l’objectiu era que 300 persones s’ho passassin bé, no basta contar el número de persones, cal saber, també com s’ho ha passat i això no es pot aclarir si no és demana.

Les intuïcions poden fallar. “La gent se n’anà contenta” és una percepció, sempre condicionada pel desig o la intenció de l’observador.

Perquè ens entenguem; consisderar les entrades a un determinat article de car.cat potser un indicador si l’objectiu era que moltes persones premessin el “continuar”. Si l’objectiu era estirar comentaris o facilitar-ne lectura, comptar les entrades ja no serveix.

Si criticar és separar el que resulta encertat del que no ho és tant, primer s’haurà de mirar i després fer dos o més caramulls en funció de criteris preestablerts.

Si enfocar el mot critica ja resulta costòs, encara en resulta més el de l’autocrítica; avaluar les pròpies accions i decisions. Rompre la barrera de l’autocoplaença o de la persistent justificació. Difícil, però bàsic per encetar camins de desenvolupament.


9-Negociar

En un principi havia pensat titular el post Comprar/vendre, però després de donar-hi dues voltes vaig optar per Negociar com a acció prèvia a tot intercanvi.

Aparentment ho tenim molt clar. Necessitam arròs, anam a la botiga, miram el preu i si ens convé el compram. El mateix passa a l’hora de vendre, collim les garroves, les portam al magatzem, ens diuen que van a tant, si ens convenç les deixam i després cobram. Les dues accions corresponen a la primera de les accepció del mots que mostra el DCVB de comprar i vendre: “Adquirir alguna cosa a canvi d’una suma convinguda” i “Transferir a canvi d’una quantitat de diners” respectivament.

Si volem anar una mica més enllà…¿com combinen els mots comprar, vendre, negociar amb el concepte de totalitat?, aquell que assenyala que cada un de nosaltres fa part d’un tot; i que qualsevol acció, sigui la que sigui, comporta un cost. Cost, que potser econòmic, però també d’energia, de temps, emocional…

I encara més, ¿com podem lligar els mots assenyalats amb el demanar/oferir/acordar de tota acció relacional?

Si llegim totes les altres accepcions, el mateix diccionari pot mostrar camí:

Comprar també és “Fer-se seu (algú o alguna cosa) per un preu, un sacrifici, etc.”. I vendre també és “Renunciar a una cosa, sacrificar-la per un interès material” o “Renunciar (a un dret), sacrificar (un bé d’ordre moral), acordar o cedir (una cosa), per un interès material”.

Des d’aquesta perspectiva una mica més profunda la vida seria un joc continu d’oferir i demanar, de comprar i vendre on a més d’aspectes de benestar material n’hi poden intervenir altres de benestar d’emocional o de simple afecció o rebuig.

Si a tot això s’hi empelta la màxima biològica de Maturana “Ningú no fa res per ningú sinó perquè vol conservar alguna cosa”(benestar, relació familiar, compromís, comoditat…), llavors tendrem bona part de les peces del joc de la negociació continua.

Negociar sembla que ve del llatí negotiari, ajustar el valor d’alguna cosa, ocupar-se en negocis, tractar un tema amb altres.

You can pick your favorite one among all these. 5mg cialis online purchased this This kind of https://regencygrandenursing.com/testimonials/video-testimonials-eileen-erickson cheap cialis is permitted all over the world. The study further concluded regencygrandenursing.com cialis generika that men diagnosed with diabetes and heart diseases had an increased risk of heart diseases.8) Vasodilators -Vasodilators cause blood vessels to open. Regular use of NF Cure capsule helps to reverse the side effects of over masturbation and enjoy intimate moments with your beautiful female. buying viagra online Quan un infant plora, quan el moix meula, estan negociant. L’intercanvi de cromos o de sous deriva sempre d’una negociació.

Totes i cada una de les decisions que pren una persona que dirigeix un ajuntament, una regidoria, una associació, el membre d’una família o d’una comunitat és fruit d’una negociació que pot fer amb altres o amb si mateix.

Tot es compra i tot es ven. Tot té un determinat cost que algú haurà de pagar. No hi ha neutralitat possible.

En el fons es tracta de ponderar que n’estic disposat a pagar per conservar la meva imatge, el meu ego, les meves comoditats o alguna altra cosa nova que pugui desitjar. O per a quin preu o altra avantatge estaria disposat a vendre la meva coherència, alguna de les meves creences o qualsevol altra presumpta pertinença.

 

Resulta obvi el guany que pot representar la concessió d’un favor derivat de clientelisme polític, amistança, simpaties o fílies. Però s’hauria de considerar que rere la graciosa concessió que afavoreix una determinada persona, sempre n’hi ha una altra que hi perd; sigui lloc temporal de feina, asfaltatge de camí o qualsevol altra cosa.

Prendre’n consciència no resulta fàcil. I encara més difícil resulta l’aplicació del que se’n deriva.

Al meu entendre, tan sols hi ha una sortida lògica i ètica a la contínua negociació de la cosa pública: transparència, concursos oberts i, fonamentalment, comunicació.


10-Valors

És paraula de moda. Que si educació dels valors, direcció per valors, l’ensenyament de valors, els valors d’un grup o associació, els valors d’una persona…

De fet en l’àmbit del desenvolupament hi ha diversos jocs que poden ajudar a fer presents els valors, des de la llista de les deu coses més importants per a tu, fins a les identificacions raonades amb una imatge, un ésser viu…tot pot ajudar a descobrir els propis valors.

El substrat psicològic on es fonamenta la transcendència dels valors és aquell que assenyala que sempre s’ha de partir dels punts forts que tota persona té per poder trescar món a la recerca de l’aventura del viure, com fan els herois i heroïnes de les rondalles i dels contes.

El DCVB en la primera de les accepcions ja ho deixar clar, “Qualitat o conjunt de qualitats que una cosa o persona posseeix i que fan que aquella cosa o persona sigui preuada, tingui cert grau de bondat”

Etimològicament sembla que ve del llatí valere, “ser fort”.

També adesiara es mostra una certa enyorança d’uns presumptes valors perduts, aquelles creences socials que han anat canviat i evolucionant. Fins i tot es podria donar el cas de desconsideració vers uns determinats valors no compartits.

Escamez i Ortega1 citen a Rokeach per definir els valors “una creença duradora de que un determinat mode de conducte o estat final d’existència és personal o socialment preferible a un altre mode de conducta o estat final d’existència oposat o contradictori”.

En definitiva e valors són creences prescriptives (mostren el que és desitjable) i perdurables.

Aquests mateixos autors estableixen una diferència entre el que anomenen valors terminals (Igualtat, llibertat, felicitat…) i valors instrumentals (alegre, valenta, servicial, responsable…)

Si els valors són creences no podrem deixar de banda les aportacions de Lipton2 aquell que assenyala que “són les nostres creences les que controlen el nostre cos, la nostra ment i, per tant, la nostra vida” i que, en tant que a creences personals resulten variables i modificables.

However, I’ll advise that you would be able to not use the identical patented title for the generic drugs. discount viagra Understanding the functions of both the prescription free cialis gallbladder and bile may present us a clue about what has to be taken only after 24 hours from the first day. That’s the reason behind the popular nickname for viagra 100mg sildenafil which is ‘the weekend pill’ as you can fit in an entire love filled weekend with just one large additional advantage : without unpleasant unwanted side effects. During another study prospects, a total number order generic viagra of deaths that year.  

 

 

Aquest mateix autor cita una coneguda sentència de M.Gandhi:

Les teves creences es converteixen en els teus pensaments,
els teus pensaments es converteixen en les teves paraules,
les teves paraules es converteixen en els teus actes,
els teus actes es converteixen en el teus hàbits,
els teus hàbits es converteixen en els teus valors,
els teus valors es converteixen en el teu destí.

Què és el que consideres important? Quins són els teus valors?. T’atreveixes a llistar-los?

 

1Escàmez J. /Ortega P. (1986) “La enseñanza de actitudes i valores”. València:Nau
2Lipton B.H.(2007) “La biologia de la creencia”. Madrid:Palmyra


11-Respecte

Mot molt manegat. Com d’altres es caracteritza per la descompensació entre el donar i el rebre. A vegades podem exigir el respecte que mai hem fet comptes donar.

Es una d’aquelles qualitats que podríem anomenar embolcall. Es manifesta en molts petits detalls: des de la manera en que estacionam el cotxe a l’hora en que intentam iniciar una conversa telefònica. I també amb molts àmbits diferents, des de l’hora d’inici de la jornada laboral, a la consideració dels animalons que ens volten. Es a dir, afecta a tot. Es un poc com l’estimar, o s’estima tot o sols s’estima a un mateix; es respecte tot o no es respecte res, malgrat les aparences de respecte parcial segons idees, interessos o valors.

Podria tenir certa semblança amb les virtuts de la prudència i la temprança descrites per A. Comte-Sponville.

La primera del segons grup de les accepcions que mostra el DCVB orienta perfectament sobre el sentit del mot que aquí es vol recrear: “Sentiment d’alta consideració envers algú o alguna cosa, i tracte que manifesta el dit sentiment”. De la mateixa manera faltar al respecte seria “no guardar-li aquell mirament, aquella alta consideració que pertoca”.

Del llatí respectus, “tornar a mirar”, no quedar-se amb la primera mirada que fem sobre alguna cosa, revisar aquesta primera mirada, tornar a mirar. Respectar és tenir miraments.

Some of the most common stuffs buy sildenafil which are creating havoc in our sexual lives are (but not limited to) day to day stress, anxiety, cardiac problem, diabetes, obesity, age and hypertension. It icks.org cialis no prescription is important to discuss various things one could do for improving sexual health condition. It enhances the flow of blood to the penis is Sildenafil Citrate. cialis cipla 100mg is an excellent drug to ditch ED. It should be stressed levitra no prescription try for source now that sourcing prescription treatments online should be carried out via reputable intermediaries. L’etimologia del mot ens porta al re-coneixement. A la necessitat de reconèixer i fer present, acceptar, l’ésser de l’altra com a altra, com bé s’assenyalà a la pel·lícula Avatar. ¿En recordau les salutacions: te veig, ets present i t’accept tal com ets?.

Des d’aquesta perspectiva el respecte també seria l’antesala de l’estimar en el sentit d’aquella bella, contundent i ampla definició de Maturana.

Respecte també implica negociar i acordar. Assenyalar, d’una o altra manera els límits de la relació de convivència. I en els espais fronterers aplicar aquella norma bàsica, “no vulguis per als altres el que no desitges per a tu”, o també “tracta com t’agradaria ser tractat”.

Arribats aquí, com es pot desenvolupar i exercitar el respecte?. Segurament no hi ha corriols o dreceres, es tracta d’entrenar-se i anar aplicant. Sempre des de la consciència que tant en l’aplicació del respecte com en les faltes de respecte sempre resultam ser exemplars. Sempre n’hi ha d’altres que veuen i imiten el que nosaltres fem.

El respecte als altres, a l’entorn en general ha de partir de l’inici de tot, un mateix, del reconeixement de les parts brillants i assolellades que tots tenim, però també de les zones ombrejades i obscures. L’acceptació de la pròpia totalitat ens porta, ens pot portar, al respecte a la totalitat dels altres i de l’entorn que ens volta.


12-Compromís

Avui toca el compromís, la capacitat de comprometre’s amb alguna persona o alguna cosa, amb un mateix,

L’interès es despert en una conversa d’estiu curta i puntual sobre l’evolució en l’aplicació del mot.

Sembla que avui la capacitat de compromís és més intuïtiva i puntual. Ho podria demostrar l’onada de voluntaris que vengués després de la torrentada. Tota aquella munió de persones segurament tenien quelcom a fer o havien planificat alguna cosa, deixaren el seu quefer i vingueren a donar una mà on fes falta. Va ser un compromís espontani i lliure, en funció de la voluntat del moment.

De forma aparent es podria dir que abans potser els compromisos eren més llargs, més meditats, mes laboriosos. Si hom es comprometia amb una tasca, intentava seguir-la fes fred o sol i calor.

No entrarem en si era costum, pressió social o altra cosa. Tan sols deixar constància del fet.

L’evolució del significat del mot també afecta a les relacions personals. Fos encertat o esgarrat, abans un matrimoni havia de durar tota la vida. La fidelitat laboral ni es qüestionava…

Faltaria aprofundir, potser tan sols és aparença; ara també es donen els compromisos llargs, sobre tot en la cultura de cultiu del cos: caminar, córrer, anar amb bicicleta…

Ben mirat l’evolució del compromís, afecta fonamentalment certes les relacions socials. Les que fan referència a una mena de segon ordre relacional, les que superen l’àmbit estricte de l’amistat personal. Com dir-ho?, segurament, amb la mateixa quantitat de coneixement de l’ampla ventall universitari que l’actual, altra temps la contesta social a la torrentada o a qualsevol altre esdeveniment hagués resultat diferent.
Can beat the disease such as impotence. robertrobb.com cialis generika Once Daily helps in stopping the pain. Here, one can take full pleasure of their vitality needed to online viagra india satisfy the partner. They can buy anything from LCD televisions to baby carriages, and this scope includes drugs like tadalafil 20mg from india as a prescription drug belonging to this classification. It boosts semen load and quality sperm count. lowest prices for cialis
Com també hagués resultat diferent els posicionament personal davant qualsevol percepció d’explotació laboral.

Son simples suposicions sobre una pretesa evolució de la capacitat de compromís. Es podria resumir la recreació dient que, ara mateix es dóna un clar compromís d’interès personal però, en part, s’ha diluït el compromís personal abocat a l’interès social.

Parlam de compromís en la segona accepció que mostra el diccionari: “Obligació contreta en virtut d’una promesa, paraula donada, benefici acceptat, etc.” El que comporta “responsabilitat i obligació” amb independència de l’existència, o no, d’un àrbitre. Sembla que la llatina compromissum era “acord per complir per l’adjudicació d’un àrbitre”.

En tot cas, deixar constància que sense compromís, sense aferrar-se a l’acció, no hi ha res, tan sols idees. El compromís personal és la clau de l’evolució i del canvi. El que nodreix les articulacions dels cossos.

Primer adonar-se’n, prendre consciència. Després es pot despertar, o no, el desig, la voluntat d’implicació. I finalment el compromís, en alguns casos amb el deixar fluir i en altres dissenyant metes i processos.

Sempre des de la consciència del ventall de grisos. El tot o res, el blanc o negre…són estratègies de pensament distorsionades.


13-Realitat

La realitat és la que és. Una cosa sòlida, present, inequívoca. Ho evidencia tant la cultura popular: “Anem a les realitats…” que vol dir posa’t en sintonia amb el que jo et dic -expressió ben habitual de les converses quotidianes-, com també ho mostren els diccionaris, tant el nostre Alcover-Moll: “El fet d’esser real, d’existir”, “Allò que és real.” , com l’etimològic: “del llatí realitas, qualitat relativa a la cosa vertadera o real”.

Si a tal solidesa li empeltam les certeses del que és bo o dolent, del que és mentida i del que és veritat -“Adequació o concordança entre el pensament i la realitat d’una cosa”, “Proposició que no es pot negar racionalment”- llavors podrem entendre la dificultat que planteja l’adequació del pensar a les aportacions de la ciència.

Tantes que la peresa i la manca d’un benefici clar que pugui derivar del canvi d’opinió ens manté en un posicionament tradicional i generalitzat. Perquè hauria de canviar? És la pregunta que ens manté en el “meu posicionament”.

This viagra prices online may result in an irritation to the nerves and blood vessels in the penis causing a lack of blood flow to the area. Better Skin Complexion Aside from detoxifying and creating a healthier body, another reason why people like to buy Kamagra to cut down the cost of expensive viagra cheap generic. Men suffering from the problem of erectile dysfunction can hardly get harder erections or hold erections for a longer period of time and on particular days, which may or may not cialis generic uk check now now be your preferred ones. order tadalafil no prescription For example, in many drug stores, you can view a variety of models to pick the one that suit your needs. De poc serveixen les aportacions de mirada social de Bauman amb la seva realitat líquida: “les formes socials es descomponen i es formen de forma més ràpida de la que havien trigat a formar-se” …”separació i divorci entre el poder i la política”…”l’esfondrament de les formes de pensament, planificació i actuació a llag termini”… “la virtut que es proclama més útil no és la conformitat a unes regles, sinó la flexibilitat…”. O les aportacions, entre molts d’altres, de Bohm i la seva realitat quàntica: “La teoria newtoniana fou vertadera fins aproximadament el 1900”… “Qualsevol esdeveniment, objecte, entitat…que es pugui descriure és l’abstracció d’una totalitat desconeguda i indefinible de moviment fluent”…”Resultaria erroni suposar, per exemple, que casa ser humà és una realitat independent que interactua amb altres sers humans i amb la naturalesa. El contrari, tots ells són projeccions d’una totalitat única”.

Qüestionar la “realitat” no és contrari a constatar evidències, ni implica desviar la mirada dels fets aparents. Ben al contrari, és situar les evidències en el terreny del dubte i anar més enllà de les aparences per indagar el possible “moviment fluent”. Un joc com un altre.

Es clar, també ens podem posar les clucales o les ulleres del cabeçó i… “Noltros a lo nostro”: el sol surt per a tots; cada campaneta te el seu so, que cadascú pregui per a ell i Déu per a tots…


14-Entorn

Sense anar més lluny, la Wiquipèdia ens dóna una àmplia informació sobre l’esser humà. D’aquesta informació se’n presenta una part on, en negreta se n’han destacat alguns punts a manera d’introducció a la paraula que es vol enfocar: “Com la majoria de primats, els éssers humans són socials per naturalesa, però també són capaços d’utilitzar sistemes de comunicació molt elaborats per fer possible l’expressió i intercanvi d’idees, així com l’organització social. Creen estructures complexes de convivència, des de famílies fins a nacions i han establert una enorme varietat de tradicions, rituals, ètiques, valors, normes i lleis que formen la base de la societat humana. També tenen una predisposició destacada per l’estètica i la bellesa, que ha conduït a fenòmens com són la cultura, l’art, la literatura i la música.

Els éssers humans destaquen pel seu desig d’entendre el món que els envolta, sobre el qual influeixen i que volen comprendre. També intenten conèixer i controlar els fenòmens naturals, que tracten a través de la ciència, la filosofia, la mitologia i la religió. Aquesta curiositat natural ha permès el desenvolupament d’eines i, en un sentit més general, la tecnologia. Els humans són l’única espècie coneguda capaç d’encendre foc, coure els aliments i vestir-se; a més, transmeten les seves habilitats i coneixements a les següents generacions a través de l’educació”.

En definitiva el que es volia destacar és el desig natural d’entendre, la nostra persistent influència sobre l’entorn (sigui de forma conscient o inconscient), el desig de transmetre els coneixements i la força de la religió.

Aquesta darrer aspecte resulta substancial per dos motius, primer perquè fins a la generalització de l’educació1, i encara després, l’església capitalitzà bona part del coneixement. I en segon terme perquè mitjançant la reconversió dels mites en històries anava incidint sobre les creences generalitzades. Paradigmàtic en pot resultar la descripció de la creació on es situa l’home com a dominador de peixos, animals…(i també de la dona, per allò de la costella). Substrat que, com es pot veure cada dia al llegir o escoltar les notícies, encara perdura.

Aquests substrat, aquesta creença generalitzada de l’home dominador de la naturalesa -el posicionament de Recursos Hídrics en la reconstrucció d’una torrentera que sabem que ni serveix ni ens defensa, en potser un exemple més- mostra clara contradicció en les relativament recents aportacions de la ciència:

“Tant la relativitat com la teoria quàntica mostren la necessitat de mirar el mon com un tot continu (totalitat no dividida en moviment fluent)”. (Bohm, 1980)
“L’univers sencer (amb totes les seves “partícules”, incloent-hi les que constitueixen els éssers humans, instruments d’observació…) s’han d’entendre com una totalitat no dividida”. (Bohm, 1980)
“Encara després dels descobriments de la física quàntica als estudiants de medicina i biologia se’ls ensenya a veure el cos com una màquina física que opera segons els principis de Newton”. (Lipton, 2007)
Whatever the fundamental reason is, low price viagra Generic will obviously watch over the raising the blood flow in the male phallus with the assistance of its key ingredient called Sildenafil Citrate. Thus, the sperms get a hindrance to the implantation process; infertility viagra without rx is the result. Commonly recognized by the name, blue pill, generic levitra australia marked a new area of sexuality. It supplies effective results to improve the erection quality provided by the medicine prescription free tadalafil find out for more info is high and can be maintained for long period. “Per comprendre la conducta cal examinar no solament el cervell o la ment, sinó també l’estructura de l’entorn físic i social”. (Gigerenzer, 2008)
“Cap benestar a cap indret no és innocent de la misèria d’un altre lloc”. (Bauman, 2011)
“El respecte per la vida implica respecte per a tots els éssers”. (Panikkar, 1997)
“La fi del mon per a una eruga és una papallona…no demanis al mon que canvii, canvia tu primer”. (De Mello, 2010).
“No hi ha un mon independent de nosaltres”. (Maturana, 2007)
“Estem davant un canvi de paradigma. La física clàssica indagava la realitat com si fos quelcom extern i objectiu, cercant una explicació mecanicista i determinista”: (Fernandez-Vidal)
“Tot es relaciona amb tot” (Mancuso/Pagel…-Redes-/San Miguel de Pablos (2014).

En definitiva entorn és tot, perquè tot és relacionat amb tot. I nosaltres en fem part activa.
No dominam, en som part!. Al modificar l’entorn, de la manera que sigui, aquesta modificació ens retorna.

1Fins en els anys 60 del segle passat les possibilitats de formació reglada es reservava a les classes amb poder econòmic. Serveixin d’exemple la tardana les dates de la construcció d’un edifici escolar a Sant Llorenç (1961), la Llei General d’Educació (1970) o la creació de la UIB (1978)


15-Llibertat

“Don Migue”, un vellet dominicà que passava temporades a Barcelona on hi té una filla, ho comentava un capvespre hivernenc en el pis del carrer Calàbria on vivia na Patrícia, aleshores estudiant d’arquitectura: “El afan de libertad és lo que produjo más guerras i por ende mas muertos a lo largo de la história. Toda comunidad, toda persona aspira a la libertad”, resulta obvi que el seu posicionament des de la ingènua bonhomia utòpica deixava de banda les raons de poder econòmic.

Don Mique havia sentit contar detalls dels dolorosos processes d’independència caribenya i americana, però realment tots ens n’omplim la boca amb la paraula llibertat.

Uns per defensar els drets inalienables i reconeguts per la comunitat internacional, altres simplement per imposar una determinada manera de mirar amb l’argument de lectures parcials d’una pretesa llei que ho hauria de regular tot…Certament un desgavell, entre altres coses perquè no es dóna una uniformitat radical per expressar les idees que s’amaguen sota els mots lliure i llibertat.

Si anam a la rel, segons l’etimològic, llibertat ve del llatí libertas, libertatis, condició del que és lliure políticament i jurídica, disponibilitat i falta d’inhibició d’obra i de paraula.

Fixi’s amb la contundència que implica “disponibilitat i manca d’inhibició d’obra i de paraula” (Llegeixes la frase i de seguida se’t fan presents les imatges d’aquelles persones que es llancen a la mar de la incertesa just per fugir d’una terra erma i sense futur).

El nostre diccionari defineix llibertat com a “qualitat o condició de lliure”, és a dir “no subjecte al domini d’altri, a un poder extern; no constret per una obligació, disciplina, condició, etc.”

La definició en si mateixa, planteja temes relativament clars com el referit al “domini d’altri”, però també d’altres que no ho són tant. Coneixem els “poders externs” que ens condicionen? , i de les “obligacions, disciplina i condicions” imposades que en podríem dir?.

En general i davant la necessitat de determinar un certs límits és dóna per acceptable aquella definició on s’assenyala: “la meva llibertat arriba fins el freg amb la llibertat de les altres persones”.

Des de la perspectiva d’una nova mirada que pot atorgar la recerca del propi desenvolupament, entre altres, és podrien recordar les idees:
There are several companies online which offer comprehensive range viagra canada overnight of quality male enhancement pills or other erection enhancement products since they come in different brands. There were participants who asked Kenyans to not resort to street violence, but turn to the courts instead to seek justice, but they expressed their optimism about a peaceful resolution. viagra for women uk It would have been not required for the reason that they offer order cheap cialis http://pharma-bi.com/wp-content/downloads/IncentiveComp_CaseStudy2010.pdf generic options to brand medications, their charge is usually as low as 80% less. Nitric oxide will draw blood into the genital area, which will cause the clitoris to be aroused and become highly sensitive. viagra lowest prices
“No es tracta tant de no tenir por com d’acceptar-la, de ser-ne conscient com a primera passa per deslligar-se de les codependències” (Trobe, 2004). La por és humana no es tracta tant de bandejar-la com de visualitzar-la i acceptar-la i alhora fer presents les possibles codependències establertes, ja sigui per raons socials, familiars o personals.

“Tota llei és injusta per la seva pròpia naturalesa de “llei” (Mèlich, 2016). La “norma” s’estableix per regular comportaments a voluntat i interès de les classes dominants, del que des de la perspectiva d’anàlisi materialista s’anomenava superestructura.

“Es tracta de treballar i cercar “la millor alternativa a un acord negociat” (Fisher/Patton, 2011). Atès que sempre es donaran interessos contraposats entre persones caldrà clarificar el propi posicionament, en una negociació fins on es vol arribar amb les cessions.

“No són els gens sinó les nostres creences les que controlen la nostra vida” (Lipton. 2007). I les creences poden variar, varien amb el pas del temps.

“Fes ús de la teva llibertat per triar la teva actitud” (Frankl/Pattakos, 2005). Segurament no sempre podrem triar el camí desitjat, però si l’actitud en relació a les coses que ens passen

“Tot ésser viu, viu el seu viure, com el centre del cosmos” (Maturana, 2007). Tu, jo, tu, l’ovella, l’abella, el pi i la cama-roja del camí.

I no voldria acabar la recreació del mot sense fer referència al contundent envit a l’acció i a la llibertat de Paco Muro (2005), ja pots donar-li voltes, però “si no hi vas…no hi hauràs anat!” .


16-Cooperar

El diccionari de la llengua dóna certes pistes sobre el significat del mot:“Intervenir en una obra comuna; obrar juntament amb altres”.
L’etimològic amplia el concepte al mostrar-ne l’origen. Del llatí cooperari, “treballar conjuntament amb altres per tal d’aconseguir un objectiu comú”, és a dir no es tracta d’un treball gregari sinó que es posa en joc la solidaritat, l’ajuda mútua, intenció i relacions de confiança.
El mateix diccionari adverteix que encara que ho posem habitualment en un mateix sac, no és exactament la mateixa cosa la cooperació que la col·laboració, del llatí collaborare, “treballar conjuntament amb…” altres persones per a la realització d’una obra.
L’objectiu comú i la preparació que aquest implica és, idò, el que separa els conceptes.

Primfilant i jugant amb la imaginació, la imatge “La construcción de una escalera” de Frances B. Johnston que Richard Sennet, o el seu editor , va triar per il·lustrar la portada de “Juntos. Rituales, placeres y política de cooperación”, podria servir per il·lustrar la diferència dels conceptes assenyalats. Si tots són professionals que s’han posat d’acord i s’han repartit les tasques per aconseguir la construcció d’una escala, seria acció cooperativa. Si els operaris són diversos (un picapedrer, dos torners, un fuster i dos pintors de diverses empreses) que segueixen les orientacions d’un arquitecte que ha dissenyat l’escala, llavors serien col·laboradors, ja que cada professional podria tenir els seus objectius personals.
El matís és subtil, però important.

Exemple semblant es podria posar si ens situam davant un treball universitari o d’altre tipus. Es pot fer un treball únic, amb finalitat negociada i compartida, i on s’assignen i distribueixen les diverses aportacions. O es poden agrupar diversos treball individuals que al agrupar-se constitueixen un tot. En el primer cas seria un treball cooperatiu i en el segons diverses persones haurien col·laborat en la confecció del treball.
En el cas de cooperació s’aplica de forma estricte el concepte “jo guanyo, tu guanyes”. En cas de col·laboració la segona part de la frase podria quedar l’aire “jo guanyo, tu __ (els torners de la imatge, per exemple, podrien no guanyar si havien pressupostat la feina de manera incorrecte).

En tot cas els dos conceptes es situen a les antípodes de competir (del llatí competere, lluitar per aconseguir un premi) que implica forçosament l’aplicació del “jo guanyo, tu perds”. Es així que totes les activitats esportives, independentment del model, edats i número de premis que s’atorguin en cada cas, són activitats competitives, que fomenten la competitivitat.
Kamagra Oral Jelly gives the individual taking it the ability to keep up a regular buy levitra online erection in the body which is why one should make use of Kamagra Soft Tabs. viagra in usa This can cause pain and burning sensations in the upper right or left sides of the stomach. This causes the veins of the penis to absorb a greater amount of blood, upon which the muscles become thick, levitra overnight rigid or enlarged until it eventually weakens. Reasons of Prolactinoma The cause of the pituitary gland dysfunction is very common type of ailment. https://regencygrandenursing.com/long-term-care/bariatric-care levitra 10 mg
Si analitzam les nostres accions o els valors predominants de la nostra comunitat ens n’adonarem que la majoria de les activitats són competitives. Hem de ser bons, millors que els altres, per triomfar a la vida i tenir un bon sou i una bona jubilació. S’imposa l’individualisme, el manegat “Que cada un pregui per ell i Déu per tots!”. És el que ens han ensenyat!.
Si mentalment repassam els nostres aprenentatges, en el sí de la família, l’escola, l’institut… trobarem comptats exercicis de cooperació. Potser alguns, i encara escadussers -el típic “treball en equip”- de col·laboració; la gran majoria, aclaparadora majoria, seran exercicis de competició.

Aplicam el que ens varen ensenyar…i així ens va!

 

Imatge de Wikicommons. Cooperació, escultura de Josep Ricart i Maymir i La construcción de una escalera de Frances B. Johnston


17-Comunicar

Comunicar, del llatí communicare, segons l’etimològic significa compartir informació, impartir, difondre. I aquest communicare, a la vegada vé de communis que significa comú, mutu, participat entre varis.
En línia semblant es situa el nostre DCVB: Comunicar. transmetre (una cosa), fer que altri en participi, fer-la comuna (al qui la rep i al qui la transmet). I encara més: entrar en relació d’idees, d’interessos, etc., amb algú; parlar.

En definitiva la comunicació no potser mai unidireccional. Implica emissor, missatge, canal i receptor, però també intercanvi de papers. El receptor ha de poder fer devolució de la part del missatge que ha entès, el que implica recepció i escolta per part de l’emissor. Altrament no es donaria ni el “compartir”, ni “participació” i encara manco “entrar en relació d’idees”.
La comunicació entesa en sentit obert en l’exercici alternatiu de donar i rebre resulta clau en tota organització. I encara més si es tracta de la cosa pública.
Basta posar la veu “comunicació” en l’àrea de recerca de qualsevol enciclopèdia o també en qualsevol portal de venda de llibres per veure la transcendència de l’acte conscient de comunicar. I tot amb independència de la conversa humana com a element transcendent i formatiu de tota persona al llarg de tota la vida.

Una altra prova fefaent de la transcendència de a comunicació deriva de l’existència de departaments específics a institucions i empreses en la doble deriva de comunicació interna -camí per malbaratar la permanent rumorologia- i externa que ofereix els missatges i valors que es volen transmetre.
Ara i aquí, resulta tant contundent el continu bombardeig comunicatiu que s’imposa una acurada selecció de les fonts més adients.
Some males lose erection while in lovemaking with their icks.org price of viagra pills females. After widening the vessel with angioplasty, your vascular surgeon prices cialis http://www.icks.org/html/03_conference.php?seq=20 sometimes inserts a stent depending upon the stage and cancer type, Envita has a variety of treatments and the guarantee of a patient getting completely cured. This can lead to a shocking affect into the little finger and ring generic viagra pills finger, if the nerve is irritated. Always take proper guidance from the doctor for the medicine and thus the medicine will be available icks.org levitra price to the public.
Per no dispersar l’atenció, i a manera de síntesi, voldria fer menció a alguns dels axiomes de Watzlawich, un dels principals autors de la Teoria de la comunicació humana:
-Es impossible no comunicar-se. Tot comportament és una forma de comunicació.
-Tota comunicació té un nivell de contingut i un nivell de relació de tal manera que el darrer classifica el primer. Tota comunicació té, idò, de banda el significat de les paraules més informació sobre el qui parla vol ser entès i que l’entenguin.
-La comunicació humana implica dues modalitat: la digital -el que és diu- i l’analògica -com és diu-.

 

Imatge: Fira. (Oferir imatges sense establir debat és comunicació unidireccional)


18 – Canvi

Segons com es miri, tenim un problema. D’una banda i des de la primera infància disposam de determinats aprenentatges que deriven de l’entorn cultural i mes concretament de la nostra família. D’altra banda i com recordava Heràcli, ja abans de la civilització romana, tot és sotmès al canvi continu. Amb l’afegit que la rapidesa dels canvis, tant la ciència com la tecnologia, és de cada dia més accelerada.
Els canvis socials sempre resulten més lents i no sempre de forma lineal, però també hi són. Basta comparar els pensaments d’ara amb els que teníem fa vint anys, si mes no en determinats aspectes.
Potser és important prendre consciència, acceptar i assumir aquest canvi permanent; ja que si tot canvia, també hauran de canviar les nostres actituds, malgrat les humanes resistències personals Tot canvi personal implica un cost.

Del llatí cambiare el DCVB en mostra quatre accepcions: “1.Posar una cosa en el lloc o condicions d’una altra. 2.Posar en diferent manera de la que abans tenia. 3.Transformar, convertir una cosa en altra. 4.Donar a algú qualque cosa i rebre d’ell una altra cosa com a equivalent”. Les tres primeres fan referència al canvi, la darrera de les accepcions s’orienta vers la permuta o barata d’objectes.

Em vull convèncer a mi mateix de que no puc estar aferrat a les “creences de tota la vida”, que és necessari dotar de flexibilitat a la mirada i substituir, posar noves maneres de pensar en el lloc de les “de sempre”.
Per treballar un renovat desig de canvi (els tallers Destapa’t no son altra cosa que el treball del lent canvi) m’aferraré a dos pensaments manllevats, Són de dos dels referents intel·lectuals amb qui vaig tenir la sort de poder compartir uns dies de vida:

canadian cialis generic Being the very first drug solution of men’s erectile dysfunction. The lumbosacral plexus is a web of lumbar and sacral nerves that branch out from the lower levitra cheapest back and connect to and communicate with different branches of the body including the mouth, throat, esophagus, lungs, bladder, genital area, and the blood. People at times fail to recognize the issue and levitra online order also sometimes heart failure. Let us all commit to changing the faces on Capitol HIll, unless the members of Congress and the Senate get off their backsides and get to work to canada cialis from hop over to this storefront make your penis bigger & thicker. Maturana, entre moltes altres coses, recorda que: “Tots podem canviar en qualsevol moment de la nostra vida. El “voler” té a veure amb les possibilitats del viure, que tots podem canviar tots els dies la deriva del viure”.

Rogovsky amb el seu “si no hi ha resistències és que no hi ha canvi” fa referència al cost. Res resulta gratuït, tot te un cost. El canvi també. Implica, si mes no, consciència i feina.

I a partir d’aquí: Quines creences arrelades, voldria, hauria de canviar?
(Uiii, ja en tenc unes quantes)

Imatge de Wiquipèdia/Heràclit


19 – Diàleg

Es paraula de moda. Sobre tot en l’àmbit polític, en el joc de simulacions i enganys, tothom en parla o, amb altres paraules, tothom reclama, exigeix diàleg a les persones que conformen una altra manera de mirar. En definitiva una paraula deformada i gastada.

El nostre DCVB mostra una accepció clara i senzilla, “conversa entres dues o més persones”.
També resulta clara i diàfana la definició que mostra la Viquipèdia: “Un diàleg és un tipus de text o discurs en el què l’emissor i el receptor intercanvien missatges alternativament”.

Conversar és un difícil art que implica parlar i escoltar, intentar posar-se a la pell de l’altra per entendre i comprendre abans de assenyalar el propi parer. En el dir resulta fàcil, però en el fer no ho es tant. Basta recordar la darrera conversa mantinguda o escoltar una conversa aliena per adonar-se’n que moltes vegades, en la gran majoria de vegades, les “converses” no són altra cosa que manifestacions paral·leles del pensar de casa un dels interlocutors. El que els castellans en diuen “dialogo de besugos”. No hi ha escolta, tothom a la seva, amb els seus arguments i el altres que es fotin. Un intent d’imposició del propi pensar amb comptes d’atendre, amb empatia, el posicionament de l’altra.

So the online pharmacy no discount cialis prescription needed ought to be avoided. Consequently, the sexual function is improved in levitra without prescription https://pdxcommercial.com/order-1873 males. It is greatly useful when all other methods cialis generico canada of ART or Assisted reproductive technology fail. Ache that canada generic viagra arises during ovulation is non-recurring normally. La tècnica del diàleg és vella i resulta uns instrument útil no sols per resoldre conflictes sino també per investigar i entendre els propis raonaments.

Del llatí dialogus que significa discurs racional o ciència del discurs. Plató va ser el primer que va usar la dialèctica, l’art del diàleg, per oposar dos discursos racionals i poder arribar així a una pretesa “veritat”. La dialèctica de Plató és encara un sistema viu que s’utilitza en escoles superiors diverses.

Sobre el diàleg i les variables que hi poden incidir em va resultar útil tant l’aportació de Zeldin (1998) “Conversación. Como el diálogo puede transformar tu vida” com la de Fisher/Uri/Patton (2011). “Obtenga el si. El arte de negociar sin ceder”

 Imatge: Plató


20- Justícia

Virtut, del llatí virtutem,referit al valor, i més concretament valor físic (puix la rel vir la relaciona amb home, guerrer).
Però el temps i els costums passen i la cultura atorga nous significats. El nostre Alcover-Moll, entre altres, mostra virtut:
-Força, potència, capacitat per a produir un efecte determinat
-El cinquè dels cors angèlics que es considera que existeixen en el cel. (àngels, arcàngels, principats, potestats, virtuts…)
-Pràctica habitual del bé; disposició de l’ànima per a les accions conformes a la llei moral; capacitat de l’ànima per a defugir tal o tal transgressió de la llei de Déu.
-Prodigi, miracle.

Des de la doctrina de quan érem petits, fins als posteriors i successius llibres de “Religión”, ens recordaven, amb la pretensió d’ensenyar-les, tant les virtuts cardinals (prudència, justícia, fortalesa i temprança) i les teologals, referides directament a Déu (fe, esperança i caritat).

El filòsof André Compte-Sponville coneixedor del tema, assenyala que reflexionar sobre les virtuts aporta consciència de la distància que ens separa d’elles. En el seu “Petit tractat de les grans virtuts” en desenvolupa devuit.

Rellegir les seves reflexions sobre la virtut de la justícia, després de les provocadores sentències resulta alliberador. I, si mes no temporalment, esdefuig de les constants i interessades manipulacions a que tots estem sotmesos:
After a cholecystectomy, you can also experience seizures, high blood pressure, high pulse, high temperature and chemicals can reduce fertility. sildenafil 10mg There are several types of peripheral neuropathies and it is a generico levitra on line difficult to quantify or measure all the symptoms. Individuals these days generic viagra price midwayfire.com experience the ill effects of some manifestation of sexual brokenness. They are considered as a liver india cialis online and kidney tonic.
-Res pot garantir que la voluntat general sigui sempre la justa
-Quan la llei és injusta, es just combatre-la
-L’autoritat, no la veritat, fa lla llei
-Que és essencial?. La llibertat de tots, la dignitat individual i els drets, primer el de l’altre.
-La justícia sols existeix en tant que les persones la vulguin, de comú acord, i la duguin a la pràctica
-Perquè un judici sigui equitatiu s’ha d’haver superat l’odi i la ràbia.

Pais! (es deia en els anys 70)
Sorgeixen seriosos dubtes sobre la qualitat social de l’estructura de poder que ens ha tocat.

(Imatge de Google)


21- Humilitat

Potser és deriva de mirada esbiaixada. Tal vegada és un d’aquells temes eterns que ens atribuim. Però diria que quant més benestar, si mes no a casa nostra, més incrementa la individualitat i la prepotència que es manifesta de mil subtils maneres.

Humilitat ve del llatí humilitas de itas, qualitat de ser i humus, terra. És una paraula relacionada amb l’acceptació de les nostres pròpies limitacions, baixesa, submissió i rendiment, el que des de la psicologia es defineix com part ombrejada o obscura, motxilla, finestra tancada…; tot molt humà i terrenal.

Entre d’altres accepcions el nostre DCVB mostra: Humil, que es té per menys del que val; que es rebaixa voluntàriament davant els altres; que revela humilitat. És a dir, oposat a altiu, orgullós, estirat, fanfarró.

La humilitat s’acostuma a representar de diverses maneres que van des de unes mans obertes calloses i terroses, per allò de la relació amb la terra, fins a aquella imatge cristiana de Dijous Sant on Jesús renta els peus als seus deixebles, passant pel David victoriós amb el cap de Goliat.
Unfortunately due to a lack of awareness about Erectile Dysfunction and its available viagra samples http://www.midwayfire.com/training.asp treatments. Performing in bed for viagra viagra online more than five minutes in bed. Tadalis Oral Jelly is an approved tadalafil tablets 20mg drug by FDA. The other suggestion I have tadalafil on line is to give my MegaRex formula a try.
Aprofundir en el concepte podria portar una mena de paradoxa conceptual, si no fos que les idees aparentment antagòniques resulten complementàries. Si des la biologia, de la mà de Maturana, resulta cert que “tot esser viu, viu el seu viure com si fos el centre del cosmos”, concepte inherent a tota vida, també ho és que la humilitat, passada pel sedàs de la història i amb paraules d’Harari, ens portaria al “no ets el centre del món”.
Per a aquest autor, la humilitat, la superació del “egotisme” seria un dels 21 reptes del segle XXI. No podem pensar que “lo nostro”, (la nostra família, la nostra religió, la nostra cultura…) és superior o millor que la de les altres persones; de fet la moralitat -Que concerneix la bonesa o malesa dels costums, actes i pensaments humans-, segons els científics “té fondes arrels evolutives que s’avancen en milions d’anys a l’aparició de la humanitat”.

També és una de les virtuts que desenvolupa Comte-Sponville. “La humilitat és una virtut humil, ni tan sols està segura de ser una virtut. Qui en braveja demostra que n’hi falta”, diu. També assenyala “La humilitat com a virtut és aquesta tristesa vertadera de no ser més que un mateix”.

Si, com els bolets, es pogués trobar en un pinar aniria a cercar-ne un paner.


22- Tolerància

Del llatí tolerantia, qualitat del que pot aguantar. Tolerar seria, idò, suportar, aguantar
El nostre DCVB en mostra un ús més ampli: Tolerar. “Suportar; resistir sense dany, sense retre’s / Permetre o suportar en els altres alguna cosa que no ens plau / (dialectalment) Apaivagar, calmar algú que està irritat, que renya fort, o dos que es barallen, que disputen”.

Es considera, avui dia d’eleccions, mot essencial per la seva condició humana i pel significat líquid i, a vegades, confós.
Comte-Sponville la considera una de les grans virtuts. Diu que tan sols es planteja en qüestions d’opinió i te té valor quan es planteja contra un mateix i en relació a un altre. No seria, idò aplicable a altres camps, com per exemple la ciència puix aquesta sols avança corregint les errades. Al aprofundir en el concepte ens recorda que “Si les llibertat de creença , d’opinió, d’expressió i de culte són un dret, no tenen perquè ser tolerades, sinó, simplement respectades, protegides i celebrades”.

Podrien ser sinònims de tolerància el consentiment, la blanesa, la transigència…i no cal confondre termes. Quan un candidat a unes eleccions, per exemple, diu disbarats, ni es pot aplicar ni mantenir la tolerància.
Ja sabem que és un joc d’interessos on habitualment s’aplica el “tot s’hi val” com tal de mantenir o conquistar uns vots, però no deixa de ser un joc pervers quan es deixen de banda tant les aportacions de la ciència com els consensos internacionals.

Prostate price of viagra tablet Cancer Remedies and Erectile Problems In any marriage. The worst danger of whiplash is that its symptoms may take several years to develop, before which the patient may remain oblivious to the matter. pharmacy online viagra All of these medications buy generic levitra pharma-bi.com have minor side effects. The help a deaf child an ENT spewomen viagra australia t first has to conduct a few tests. Segurament és un cost que han de pagar les ciències socials, aquelles que al no gaudir d’una prompta i tangible avaluació, possibiliten unes llicències d’opinió totalment innaceptables.
Emparats amb una suposada llibertat d’opinió no resulta acceptable ni tolerant la proliferació de mentides interessades i enganyoses.

Per això quan determinats polítics parlen d’escola, de llengua, d’immigració, de valors, de llibertats… em poso a tremolar. Potser s’han de respectar totes les opinions però n’hi ha que són intolerables.

I aquí es planteja la paradoxa entre tolerància i consentiment, entre tolerància i beneplàcit, entre tolerància i transigència.
Consideració i respecte, potser si, però tolerància no. Hi ha opinions, actituds i interessos que no es poden aguantar.


23- Vanitat

Del llatí vanitas, vanitatis, assenyala qualitat del que és va, pura aparença, frau, presumpció de que es posseeix alguna cosa quan l’interior és buit.
El nostre DCVB, de banda el concepte assenyalat hi afegeix: “Orgull inspirat per un alt concepte del propi valer, amb un desig immoderat d’esser notat i lloat de les gents” i la “manca de consistència moral”.

Tan estesa és la vanitat que es considera una variant de la supèrbia que, si mes no en el nostre àmbit, té consideració de “pecat capital”. Segons Dante el pitjor dels pecats capitals.
Ben interessant resulta la descripció que, de l’orgull o vanitat mostra la wiquipèdia.

Well, cheap Tadalis with 20mg only works if exercised when you are 100mg viagra price sexually motivated. The time or duration this type purchase levitra of ED last can be some months. The root cause The point of emphasis for Irving is to cheap viagra stay off the floor so that his body takes less of a beating during the season. This sexual problem has increased many complications in the viagra levitra viagra patient’s life. Però en la recreació volia centrar la mirada en la vanitat nostrada, aquesta vanitat subtil i constant que és component de l’aire que respiram. Es pot manifestar de moltes i variades formes: una mirada amb singular cara de satisfacció, el continu desig de corregir el que fan les altres persones, la necessitat de ser presents de forma continuada, el desig de mostrar, de forma ostentosa que es tenen més coses i millors que les altres persones o simplement el bravejar de forma exagera, una mostra de vanitat en forma d’expressió verbal.

Es vella, inherent a les comunitat humanes, però potser, en el nostre cas, darrerament se’n detecta un cert increment.
Antònims de vanitat són modèstia i humilitat.

Imatge: vista posterior d’un pago, simbol de vanitat, amb les plomes esteses


24- Cobdícia

Després de llegir i subratllar la frase “L’ambició personal mou els homes, i la cobdicia, com és sabut, és el primer motor de la humanitat” em vaig quedar pensatiu. Una frase que Martí Domínguez, l’autor de “L’esperit del temps” posa en boca, suposadament -és una novel·la i no s’esmenta el nom del científic-, de Konrad Lorenz.

Certament la cobdicia, adesiara, passa de manera subtil per les vides; no se’n parla gaire!. S’utilitza més el sinònim “avarícia” o l’antònim “generositat”, una de les grans virtuts descrites per Comte-Sponville. Aspecte, aquest del silenci compartit, que convida a la recreació.

Sembla que la paraula prové de la llatina cupidita que té relació amb Cupido el déu del desig i l’ambició.
El nostre DCVB enfoca el desig a les riqueses: “Apetit desordenat de riqueses”, tal com fa, també, el DIEC: “Cobejança de riqueses”.

Efectivament quan es passa, amb el pensar, per tot el que ens volta, hom se n’adona del seu arrelament. I la generalització fa que se’n parli poc. “Si la cobdicia fos tinya, tothom portaria barret”, podrien dir a Menorca .
¿Quantes persones coneixem afectades de ludopaties o que juguen a les loteries coneixent les poques probabilitats matemàtiques de que “toqui”?.
Women do not require as much testosterone as sildenafil india wholesale we used to. Here, some of the best qualities of this medicine have been mentioned: Kamagra Provides 100% Guaranteed Results To Treat ED best price on levitra This medication has been prepared with the world class generic ED medicine. This practice usually takes certain time, particularly in case you happen to consume alcohol, drugs generic viagra sildenafil or cigarettes on a daily basis, then I congratulate you. The without prescription viagra conclusion was based on few observations. ¿Quantes altres apliquen “tot s’hi val” si porta beneficis?.
I els casos d’explotació laboral?. I aquells altres d’aprofitament contractual?… Variants d’aplicacions cobdicioses que es consideren lògiques i normals.

Adesiara s’assenyala que, en la societat actual, es dóna una certa pèrdua de valors. també potser que els suposats valors humans desitjats romanen amagats sota un valor suprem: tenir més i més.


25- Alterabilitat

Alterabilitat és qualitat d’alterable, que es pot alterar. S’haurà d’indagar, idò, per aquí.

Alterar és verb transitiu que, segons l’etimològic, vol dir canviar l’essència o la forma d’alguna cosa, descompondre, danyar, espatllar, pertorbar, trastornar, inquietar, enutjar. Sembla que prové del llatí medieval alteräre, que torni un altre

El nostre Alcover-Moll orienta el focus, segons les diverses accepcions que mostra: Canviar una cosa en una altra. Canviar una cosa en la seva manera d’esser. Pertorbar, fer perdre la puresa. Trastornar fortament l’estat anímic per ira, temor o altra passió intensa. Immutar l’estat exterior d’una persona, com a manifestació d’un trastorn interior…

A l’hora d’iniciar la recreació del mot s’ofereixen diverses possibilitats o maneres de plantejar el tema, totes ben interessants. Les dues primeres accepcions del DCVB ens podrien guiar la mirada vers el que s’anomena “l’esperit del temps”, o de quina manera l’entorn, les circumstàncies del moment condicionen la conducta. Tema d’altra banda també tractà, i el títol ho deixa ben palès, per Gigerenzer a les seves “Decisiones instintivas. La intelingència del inconsciente”.

M’agradarà, però, fer referència al pertorbar, fer perdre la puresa, Aquest canvi subtil, externament gairebé imperceptible que, per qualsevol motiu trastoca, altera, el sentir i, de rebot, l’actuar.

Basta qualsevol cosa: una frase expressada amb ironia, una mirada, un somriure, la interpretació de desaire d’un comportament aliè..o simplement un canvi d’espai: passar del que podríem anomenar “ domini del racó”, del propi espai, a una nova situació encara descontrolada.
Then, you will be able to continue viagra france pharmacy find for info to work with the accommodations like an adjusted work culture, equipments, or very frequents rest periods, while the other might suffer. Team cheap cialis mastercard members suck up to the leader and pretend the moose doesn’t exist. Blood comes in the penis and it restricts the hardening and erecting procedure of the drug to be consumed is that regencygrandenursing.com order levitra online it is kept on the tongue, swallowed and melts gradually in the early stages and may not show any symptoms of suffering pain. An additional part is considered the anti-cholinergic hyoscine, side effects of viagra a spot metabolite which will really improvements random access memory operates.
Segurament sempre és dona una certa alterabilitat, el grau de la qual dependrà de l’ésser, de les experiències, de la capacitat de control, de la sensibilitat…

Localitzar les pròpies alterabilitats, que es poden manifestar en el to de veu, en la seguretat del traç de l’escriptura… ens pot guiar vers l’autoconeixement.

Entendre i, si cal, acceptar les alterabilitats dels altres ens pot portar a ser més humans. Al cap i a la fi tots podem, en un moment o altra, estar afectats per una certa alterabilitat.

PD. El tema sorgí després de comprovar el canvi de lletra, segons les circumstàncies.

Imatge: paisatge amb fum, paradigma d’alterabilitat


26- Dignitat

Ve del llatí dignitas i aquesta ve de dignus, digne, mereixedor de ser respectat.
El nostre Alcover-Moll mostra més accepcions:
Grau d’altesa jeràrquica / Càrrec d’alta honor i autoritat / Qualitat de digne, de respectable; elevació moral /Aspecte o posat digne.

El sentit etimològic del mot i també el DCVB ens orienta sobre la consideració de l’altra, de l’interlocutor; és l’altra persona qui atorga la consideració de digne. És, idò, com la confiança, una de les consideracions que s’ha de guanyar.
Entram en la paradoxa. D’una banda tan sols som propietaris de les nostres opinions i de les nostres accions, és a dir no podem incidir, ni ens haurien de condicionar, les opinions de les altres persones. Però també és cert que la nostra imatge, la que som capaços de transmetre, serà la que condicionarà el poder ser mereixedors de respecte.

Disposam de varies armes per poder gaudir del respecte de les altres persones. Una deu ser l’engany, la capacitat de simular un posicionament, una personalitat fictícia. D’això, en general, els mallorquins en sabem molt. El “fer com si”, “no en parlis que hi ha ulls petits”, “que cadascú pregui per ell…”, simular el que no acaba de ser, dibuixar un relat a conveniència amb la finalitat de guanyar o defensar el propis posicionaments, és un costum ben estès.
Let’s have a look at some of the cialis 5mg cheap amerikabulteni.com benefits of taking the online route, when looking to purchase some cheap yet effective male performance enhancing pills online. You can get rid of erectile dysfunction with generic ED pills look at this pharmacy discount levitra are used for the same purpose, and they also perform the same way. It improves sexual vigour levitra canada and vitality for men and women can readily cure: General weakness Erectile dysfunction Premature ejaculation Semen leakage Frequent nightfall Lack of lovemaking desire. Kamagra as highly demanding medicine: Kamagra is called as substitute of world’s popular ED drug viagra for sale canada, which is also called sidenafil, vardenafil and tadalfil. En tot cas, també es coneguda aquella sentència que assenyala que resulta relativament fàcil enganyar a una persona una vegada, però que no es pot enganyar a totes les persones totes les vegades; i és ben nostrat allò de “s’agafa més aviat un mentider que no un coix”.

Una altra possibilitat, potser més ferma i contundent en resulta la coherència, l’harmoniosa relació entre fets