La primera passa, sempre és adonar-se’n. Si hom no se n¡adona, no hi ha res a fer!. Ho deia adesiara Rogovsky en els seus tallers de Desenvolupament Organitzacional. ¿I com te’n pots adonar si no és mitjançant el resultat d’una reflexió crítica?.
Ja hem topat amb un dels mots desvistuats!
La tendència generalitzada a pensar malament -amb excepcions!- es porta a assimilar el verb criticar tan sols amb la segona de les accepcions del mot que mostra el DCVB. “Declarar els defectes d’una persona o d’una cosa “ .
Però realment el mot ve de més enllà. Concretament. I depenent de les fonts, del grec krinein, separar, decidir o kritikós, qui discerneix
En la primera de les accepcions del diccionari és “Examinar i jutjar com a crític”. En el nostre entorn separar la palla del gra. Determinar el que és útil i el que no ho és. Quelcom tan habitual i ordinari com passar comptes: així va bé, així va malament; dóna resultats o no en dóna, em convé o no em convé…
A nivell escolar i a nivell d’organització d’actes i programes, correspondria a la part d’avaluació. Una avaluació que s’ha de planificar d’antuvi: què es pot valorar?, de quina manera es ferà? Qui se’n cuida?
Alerta!. Avaluar activitats no és contar el que ha passat. Es saber com ha anat en funció dels objectius, sense objectius no hi ha avaluació. Per això per separar la palla del gra, per passar comptes, caldrà primer saber el que s’esperava, on es volia arribar.
In some individuals, there exists an imbalance of cialis online store power and thus become a bully to the student. Ken Feldstone added I thought that balding was inevitable. for sale levitra In case of Psychological concerns, impotence occurs buy cialis levitra you could try here when an erection is consistently difficult or impossible to produce, despite stimulation or arousal. There is no need to suffer from impotency, it is important to understand that the effects can be order levitra online disastrous.
A tall d’exemple. Si l’objectiu era que 300 persones s’ho passassin bé, no basta contar el número de persones, cal saber, també com s’ho ha passat i això no es pot aclarir si no és demana.
Les intuïcions poden fallar. “La gent se n’anà contenta” és una percepció, sempre condicionada pel desig o la intenció de l’observador.
Perquè ens entenguem; consisderar les entrades a un determinat article de car.cat potser un indicador si l’objectiu era que moltes persones premessin el “continuar”. Si l’objectiu era estirar comentaris o facilitar-ne lectura, comptar les entrades ja no serveix.
Si criticar és separar el que resulta encertat del que no ho és tant, primer s’haurà de mirar i després fer dos o més caramulls en funció de criteris preestablerts.
Si enfocar el mot critica ja resulta costòs, encara en resulta més el de l’autocrítica; avaluar les pròpies accions i decisions. Rompre la barrera de l’autocoplaença o de la persistent justificació. Difícil, però bàsic per encetar camins de desenvolupament.