No diguis blat que no el tenguis dins el sac i ben fermat.
I amb aquests acabam la, varies vegades, esmentada llista dels Top ten dels refranys mallorquins (Victor Pàmies/Climent Picornell)
A l’Alcover-Moll no he sabut trobar significat o explicació. Bàrbara Sagrera en el seu “Corpus…” mostra:“vol dir que no cal confiar en aquelles coses que encara han de venir”.
Impecable la interpretació que en fa Sagrera. Ningú pot saber el que li depara el futur!. Tan sols podem dominar i gaudir del present; potser, això sí, recreant el passat.
The slide slop make the elevation easy as it looks in virtual cialis samples world. Kamagra viagra without prescription deeprootsmag.org can result in an uncommon however genuine condition known as anticipatory anxiety. It free tadalafil sample attracted me but again I wanted to play. Along with that the quantity of dose is also very important for levitra 20mg canada the victim.
Amb tot i amb això, a vegades l’he sentit usar com a bandera de certesa, d’apropiació d’una determinada certesa sòlida i inamovible. I des d’aquesta perspectiva seria usat de forma desencertada, puix d’ençà que es coneix els comportament de les partícules elementals com els quarks, o d’ençà que Zigmunt Bauman mostrà “Temps líquids. Viure en una època d’incertesa” queda poc espai per a les tradicionals certeses inamovibles, encara que es situïn en un sac ben fermat.
En definitiva i pel coneixement actual, es podria usar el refrany en el sentit que mostra Sagrera, però mai com a manifestació de certesa.
Imatge de Google