30 anys després. Crònica d’una retrobada

Gràcies a l’ocurrència i posterior convit d’en Josep i n’Antoni que posaren data i remenaren el solam de la memòria; en el marc del singular i cuidat agroturisme Ca Na Nina que gestionen en Rafel i n’Eva, aquest proppassat dia 10 de juliol de 2022 va tenir lloc la trobada de part dels monitors de les colònies de ses Sitges de 1992. Diem bona part d’aquells monitors perquè, fonamentalment, eren els que posteriorment s’engrescaren en la formació de “Juevert”, grup d’animació infantil d’animada i feliç gestació però de curta durada.

Es així que la primera passa, la més important, immensa, és mostrar gratitud vers l’ocurrència, el convit i la localització d’aquest entranyable sopar del “jo duré…” on, com sol ser habitual, el més intranscendent, encara que delicioses, resulten ser les viandes. (més…)

La trucada dels llevamans

Els hortolans ho saben bé, les herbes apareixen a l’hort una rere l’altra.

També saben que no s’hi valen criteris universals, cada terra, segons la composició, segons la situació, segons els moviments rebuts i els fems… necessita d’una cura específica. El bon pagès ho aprendrà mitjançant atenta observació i una continua provatura. (més…)

En Salva

Comença a fosquejar. Som a la plaça de l’Ajuntament. Dia de festa: cervesa artesana, tapes i swing. Bona entrada, sense aglomeracions; bàsicament públic local amb la presència d’alguns externs. Inevitablement la moda del swing convida a imitar, si mes no parcialment, als vestits americans dels anys 20: gorres de ventalla i capellets, reclanques, faldes còmodes i de cintura lliure…
No lluny d’aquí on estem la mirada topa amb una persona alta i gran com un canterano. Barba llarga blanca i retallada. Dents blanquíssimes. Amb una monyeta en el centre del crani. Una mena de simbiosi entre la figura típica del samurai i del moderns hipsters. Les mirades es creuen: (més…)

Picar càrritx

“Fora, però vistable de la cuina, hi havia una pedra planera, rodonenca, que s’alçava dos palms de la terra en forma d’estormia. Si les vetladores no duien el càrritx picat, de dues en dues l’hi picaven damunt amb maces de fusta, aidant-se mutuament, atupant-lo a tall de donar-li una calda de ferrer, fins que romania ben blan i homil, perquè no raspàs ni pogués fer talls a les mans. Les qui festejaven no el solien dur picat mai i l’enamorat les aidava, aprofitant els moments de repòs i de descuit voluntari per cobrar-se la feina amb qualque pessic o besada, desafiant el risc d’esser vists de dins la cuina, de la renyada subsegüent per part de la sogra i de l’aluleia de la rotlada, envermellida ella i empegueïts tots dos.”

Galmés, S. (1909).  Flor de card. Palma: Moll (1983). Pàg. 136

L’esperit

La primera intenció, va ser fer una aportació «científica», és a dir recopilar, ordenar, sintetitzar, oferir… les dades dels poc més de metre quaranta centímetres de folis ordenats per anys.

Però es considera que el que realment seria interessant seria seguir la deriva de la petjada, si mes no la dels participants varies vegades repetidors, per conèixer la incidència de l’aportació; però, ca barret!, això és una feinada que fuig de l’abast! (més…)

Es padrí Joan

 Així era com el coneixien els monitors i també molts dels infants que han passat per ses Sitges.

Idò sí, pocs mesos abans d’arribar a la centúria, després de preparar el boliquet al llarg de tres anys, juntament (realment amb desset hores de diferència) amb n’Antònia , la seva esposa, han decidit partir.

Sortosament ambdós pogueren viure amb plenitud noranta-sis anys, bona parts d’ells, una setantena, de forma compartida. (més…)

Com cada any…

Arriba la primavera i el camp, tot el camp, fora vila, esclata…
– Les figueres, -com tots els altres arbres de fulla caduca- obren els borrons que, amb els dies, setmanes, mesos, es convertiran en fulles i molsoses i dolces infrutiscències…
– Es repetiran semblants fenòmens; el rellotge de la naturalesa no atura ni es desmana
Celebrarem Pasqua -“pascha” segons els vells hebreus en recordança de la sortida d’Egipte- una festa plena de sentit de pas, de trànsit, de canvi…
– Menjarem panades, potser anirem o badarem a la processó…però seguirem aferrats a les rutines de sempre.

Les primeres flors d’ametler

El líder espiritual Anthony De Melo ens recorda que, en l’onatge de la vida, “tot s’espassa, tot!”. Avui, vuit de febrer,  quan les muntanyes encara son blanques de neu i després d’uns dies de pluja i fred, torna sortir el sol que, amb la seva escalfor, sembla que redimeixi i alegri tot el que gaudeix de vida.

Comencen a florir els ametlers  de ses Sitges, en una mena de rebel·lió contra el fong que els te esmorteïts mantenint, encara, la sublim, subtil, efímera i olorosa bellesa del nostre febrer!

Ses cases, 1927

La treballada pàgina de Rafel Duran, “Fotografies Antigues de Sant Llorenç des Cardassar” mostra una entranyable imatge de ses cases de ses Sitges de l’any 1927.

Aleshores, bona part de l’antiga possessió pertanyia a la família Sureda Tous (Guerretes) d’Artà que, anirien parcel·lant i establint. De fet, M. Salvador Galmés i Sanxo adquirí la zona de les cases a l’any 1932, però altres parcel·les veïnes no serien escripturades fins en els anys 40 del segle passat (la data de la barrina potser ben llunyana i diferent de la de l’escriptura). (més…)