El diccionari DCVB defineix l’ètica com “Ciència que defineix i estudia la moral; doctrina dels drets i deures morals” i segons el DIEC: “Relatiu o pertanyent a l’ètica, a l’acció moral, als sentiments, als deures, als capteniments, morals”
Sembla que arrela en el mot grec ethos: manera de fer o adquirir les coses, costum, hàbit
Per no perdre’ns convé furgar en el concete moral: “Que concerneix els costums, els actes i els pensaments humans respecte a llur bonesa o malesa”
La cultura popular també ens orienta sobre el concepte: “Plou molt moral”: plou lleugerament “Parlar moral”: parlar suaument, sense aspror o “Moral moral”: pausadament, sense violència.
Sobre el concepte també se’n pot trobar una àmplia veu a la Viquipèdia
Al ser títol d’assignatura escolar resulta un mot molt usat i afecta a judicis sobre comportaments. Tal comportament és o no és ètic.
Serà ètic si no transgradeix els costums habituals, si es situa entre els límits de la banda, més o menys ampla, que determina la cultura de cada indret.
It reenergizes the love-making act by enabling men to achieve desirable erection. cheapest cialis professional raindogscine.com Musli Power X-Tra is formulated using extracts viagra sans prescription of 8 exotic herbs 1. The herbal levitra prescription online continue reading address penis enlargement options come in the form of pills either. On the other hand, any kind of interruption can creates inability to make the organ disable levitra generic cheap http://raindogscine.com/?attachment_id=91 to give proficiency of it part and man may feel hardening developing an erection. Certament un tant ambigu i encara més si si s’enfoca el tema de la bonesa o malesa d’actes i costums.Perquè per arribar al “això està bé” o “això esta malament”, al “això és ètic” o “això no és ètic” s’ha de passar pel pensar i pel sentir. I si cada cas del pensar/sentir és individual i únic, llavors el sac de la moral i la ètica s’esdevindrà flexible, adaptable a cada circumstància personal.
En tot cas la proposta del mot s’orienta vers el sentit de que tots tenim consciència de la ètica del nostres comprtaments. I també intuicions sobre el comportaments dels altres.
Que més enllà de les diverses imatges públiques, al estar sols, al reflexionar sobre els propis comportaments, més enllà de les lògiques justificacions hi trobam el sentit, el “per a què?” de tot el que fem. Sentit que definirà la nostra ètica personal.
Reflexionar sobre la ètica, sobre la bonesa o malesa de les nostres accions i decisions, sobre el “per a què” fem el que fem. Indagar on arrelen els nostres pensaments que ens porten a sentir-nos bé, o no, és, tal vegada, una manera d’evolucionar en el propi desenvolupament. En definitiva, cal qüestionar-ho tot!, fins i tot les nostres consideracions ètiques.
Cal no confondre la ètica amb la licitud (permès, no vedat per la llei). Hi ha accions que no són ni ètiques, ni lícites, com per exemple estacionar el cotxe davant un gual, o en un cornaló; i tot independentment del poder color, sexe o relicgió de la persona que actúa. En altres ocasions, però, hi pot haver accions lícites que no resulten gens ètiques, com per exemple quan una persona pretén avançar-se en una cua reglada.
Convidaria el lector a fer, aquí, una relació de les cinc accions observades aquesta darrera setmana que podent ser lícites, no resulten ètiques.
I també una altra llisteta -això és més difícil- d’aspectes del propi pensar o actuar que es podrien qüestionar.