Independència
De banda les consideracions històriques d’àmbit general, s’ha de comptar, aquí, amb el transcendent fet de la llarga lluita per la independència municipal.
La ferma oposició de Manacor, les acusacions de manca de recursos, la desequilibrada balança poblacional entre fora vila i la vila a favor del forans, la comentada absència de notables i senyors, la pobresa generalitzada converteixen el procés en una llarga lluita treballada i bellament descrita per Isabel Moll: «En realitat, el que ens interessa és el fet de com una situació marginal i marginada, inestable i desequilibrada, i fèrriament articulada entorn a l’ordre que acabam d’esbrinar -fa referència a «la possessió era el treball, l’escola, el context que socialitza, el context que educa el pagès dins les regles de l’ordre de les estructures agràries»- no serà obstacle per a la persistència i insistència d’un grup de persones -pagesos, no cal oblidar-ho-, que aconseguiran, mitjançant una tenacitat de 80 anys, enfrontar-se a l’Ajuntament de Manacor (el que significa enfrontar-se al grans propietaris del districte) i obtenir de les autoritats illenques (el que suposa superar el cert menyspreu que cap a la petita pagesia tenien els qui controlaven les institucions del govern provincial, com la Diputació) l’aprovació per poder constituir-se com a Ajuntament. Aquesta actualització presenta un fet històricament força important: l’evidència d’una maduresa política de la pagesia, que exigeix la necessitat de reconsiderar la seva funció històrica»
La mateixa autora assenyala, referit a l’inici de la «llarga lluita» per la independència: «l’únic recurs que té Sant Llorenç és la terra. No hi ha indústria, ni comerç…» i també fa referència a la forçada emigració de famílies llorencines a terres americanes «sobretot entre 1910 i 1920».
Del tema de l’emigració també se’n troba constància a la revista local Flor de Card amb entrevistes a persones que emigraven temporalment a Amèrica per poder avançar així mitja quarterada. Mostrant el desig de tenir terres i casa en propietat «Qui té olles pot fer tets»!.
Una vegada formalitzada la independència, i a manera d’il·lustració de l’assenyalat canvi possessió-comunitat de propietaris potser, s’hi ha de situar la creació de la «Caxa Rural d’Estalvis i Manlleus «Gent Cardessana», que a la Memòria (1908) assenyala: «A principis d’octubre de l’any 1907 el Vicari d’aquest poble Sr. Sebastià Llitreres va exposar la idea de fundar la caxa rural». Es feu per poder afrontar els primers establits, entre ells els de «Llucamà i Ses-Sitges» que possibilitaren l’aparició dels «petits propietaris» …/… «no hi ha nigú que visca del jornal tot-sol perquè cada qual te el seu bocinet de terra petit o gran».
Turisme
Una altra transcendent consideració històrica n’és l’aparició del turisme de masses dels anys seixanta que aquí arrelaria de forma una mica tardana. Si be és cert que la inauguració de l’hotel Peymar és 1962 i el Playa del Moro 1964 haurien de passar encara uns anys perquè els pagesos i les dones llorencines canviassin de professió. Simptomàtic potser en resulta el títol de l’aportació de Lourdes Melis «Tallers, brodadores i brodats a Sant Llorenç des Cardassar (1924-1974) publicat a la col·lecció «Es Pou Vell».
Pere A. Salvà a «Població i espai» que fa part del citat llibre «Conjunt d’Estudis…» assenyala que l’aparició del turisme no solament trastoca les estructures existents sinó que implica un canvi de mentalitat, derivat del contacte amb altres cultures i costums i que, entre altres coses, augmenta la tolerància a la inevitable immigració, -en bona part originària de pobles veïns-.
Action on penile organ takes for 24 to 36 free viagra on line hours. Zinc rich foods are whole grains, nuts, beans, and oysters. https://regencygrandenursing.com/about-us/our-philosophy viagra cialis store On the other hand, Dapoxetine backs off your discharge handle with the goal that you don’t have to share the classroom with others so you are free to take the class from the comfort of your cialis pills free home you don’t have to spend any money for transportation. Researchers point out that the study shows that although ED is most common in men who are overweight and it also increases canadian pharmacies cialis the risk of side effects.
Segons el mateix autor, un dels efectes de la revolució turística afectaria fonamentalment el paper de la dona, però en canvi no aconseguiria vèncer el drama de l’analfabetisme cultural que el 1991 encara se situa 4,34 punts per sobre de la mitjana de les Illes Balears.
Un altre efecte n’és l’envelliment de la població. Salvà assenyala: «Aquests fets impliquen una forta acumulació de persones d’edats superiors als 50 anys amb una esperança de vida de l’ordre dels 74 anys, el que representa un alt índex d’envelliment, fet que passa moltes vegades inadvertit pels polític i ens du a curt termini a una sèrie de respostes públiques i actives en els terrenys de l’educació, serveis socials i ocupació i a la previsió a mig i llarg termini de les necessitats socials d’una població madura»
Església
Potser com a singularitat històrica a relacionar és el fort conservadorisme de l’església local, fonamentalment derivat de les influències directes del canonge de Santa Cirga a Son Carrió i de la llarga presència de Mn. Pere Santandreu a Sant Llorenç.
Pere Fullana , en una de les conclusions de la seva aportació «Cent anys d’història de l’església de Sant Llorenç des Cardassar» del llibre «Conjunt d’Estudis…», assenyala: «Hem passat d’una Església centre i nucli de control i de poder, per passar a una Església servidora. Això no es realitza d’una forma lineal, sinó superant resistències i dificultats, i tenint com a objectiu primordial els més necessitats, els pobres i els que sofreixen», frase que, certament, ho diu tot.
Guerra
No podem tancar els trets de singularitats històriques sense una referència a la Guerra Civil. Tant per la proximitat del desembarcament, com per la vel·leïtat en els canvis de bàndol, i també per les contundents conseqüències de la forta repressió, i sobre tot, per la contundent llosa de silenci derivada de la por que imposà fins fa poc. Amb la mirada actual no deixa sorprendre: l’absència de propostes o les febles referències que a apareixen en els textos del «Sant Llorenç des Cardassar 1892-1992. Conjunt d’estudis sobre cent anys d’autonomia municipal», que l’Associació Memòria de Mallorca sigui de l’any 2006, o que la primera publicació local referida a la Guerra sigui la recent aportació de Josep Cortès (2017). D’eficient s’haurà de considerar, idò, el teixit coercitiu imposat pels guanyadors.
De banda l’enxarxada i evident desconfiança i por, es desconeix de quina manera pogué afectar la mentalitat del conjunt dels llorencins. El que sí ens aporta la psicologia, referida a estudis derivats de la Segona Guerra Mundial, és tant l’excepcionalitat dels comportaments habituals en situacions de tensió, ja sigui per la tendència de sintonitzar amb qui mana, la «conformitat amb l’autoritat», o per «l’impuls a no abandonar la fila i separar-se del grup» que evidencià Brownin, com l’enorme paper condicionador de la por.