22 Juevert

Juevert (Petroselinum crispum)

Fa mal acabar aquesta petita referència a les herbes culinàries o aromàtiques sense fer referència específica al juevert

Francesc Bonafè assenyala, entre altres coses, que fa entrar la gana, que és la planta que conté més vitamina C i que “l’olor que queda a la boca després de menjar alls, desapareix immediatament roegant una fulla de juevert”

Es planta cultivada i abans que alguns cuiners la posassin de moda al utilitzar unes fulletes com a ornament de múltiples plats, era component indispensable a la nostra cuina i, fonamentalment, part insubstituïble de les coques de juevert amb arengada habituals, sobre tot en les quaresmes del nostre entorn.
Sildenafil citrate works to regulate the generic 10mg cialis negative effect of this enzyme. This particular medicine holds a very essential component in it which is said order cialis online to be Tadalfil. Ferrum boosts sildenafil tablet energy levels and sex drive. In order to do this, we have viagra price australia to understand about the digestive system.
Sobre característiques, referències històriques i usos, vegeu l’amplia referència de la Viquipèdia.

Informacions:
Herbari virtual
Viquipèdia

21 Moraduix i altres

Moraduix i altres herbes

Realment la present entrada d’avui es podria plantejar en forma de joc.

A la majoria de cases, ja sigui en un racó del corral o en un cossiol, es disposen de determinades herbes culinàries o aromàtiques. Llavors el joc compartit podria ser respondre a la pregunta: ¿quines herbes aromàtiques procura tenir a mà la meva padrina o el meu padri?

Una de les que sortiria segurament seria el moraduix (Origanum majorana) condiment gairebé indispensable, entre altres, en aguiats i escaldums. Però també n’hi podria haver moltes altres: des del julivert al tem passant per al digestiva herba sana.

De fet l’he posat en el títol perquè, juntament amb el julivert eren les dues que tenia la meva padrina Margalida sembrades en el corral, en un racó del tancat de les plantes ornamentals.

El Cançoner Popular de Mallorca del Pare Ginard ens orienta cap a significats simbòlics de la planta al recollir;
No em toquis es moraduix,
no em toquis s’aufabeguera,
They have years of experience in the same field who buy cheap levitra cares for the plight of the customers and have sound knowledge of the tools used and are able to provide quick or even instant solutions. Some extensor lag is likely with splint treatment, but this does not appear to result female generic viagra http://raindogscine.com/?attachment_id=329 in patient dissatisfaction or functional deficit. Stop the intake purchase sildenafil online of alcohol as well cigarette. Moreover, the online pharmacy offers you a clear product description where Dapoxetine actually enhances the serotonin levels in the brain that manages and controls the level viagra 20mg in india of testosterone produced in the body. no em véngues pus per darrere:
vine per davant, me’n ‘fluix
A Menudanatura.com es considera moraduix a l’Origanum vulgare que nosaltres en diem orenga, hem considerat adient posar l’enllaç per la descripció que en fa d’usos i propietats.

Per la seva banda Francesc Bonafè a Flora de Mallorca en mostra quatre varietats d’Origanum: el virens, vulgare i el majoricum que serien tres tipus d’orenga i el majorana que és el moraduix.

A ses Sitges teníem un itinerari d’herbes aromàtiques per treballar i experimentar amb els infants les olors, atès que es considera l’olfacte el sentit amb la memòria més llarga.

Informacions:
Herbari virtual
Menuda natura
ses Sitges
Viquièdia

20 Llorer

Llorer (Laurus nobilis)

Francesc Bonafè assenyala que es dona de forma espontània en alguns indrets de la Serra de Tramuntana i cultivat en jardins. Potser l’hauríem de considerar arbre o arbust “compartit”. Fins fa poc no tothom tenia un llorer a l’hort, però tothom guardava una branca de llorer en el sòtil que provenia de familiars o coneguts.

El mateix Bonafè assenyala: “Les fulles s’usen com a condiment. S’empra també al fer bugada per donar bona olor a la roba. L’infús de fulles al 2 per cent es pren, a voluntat, com a diürètic, sudorífic, antiespasmòdic i carminatiu, i per fer entrar en gana. Les fulles i fruits, escaldats amb oli, serveixen per donar fregues, útils contra el dolor reumàtic, histerisme, etc.”

La Viquipèdia, a més de recordar, segons la dosi, la seva toxicitat ens assenyala el seu valor simbòlic: Segons la mitologia grega, quan el déu Apol·lo, bojament enamorat de Dafne, va veure que la nimfa es convertia en un llorer, va prometre que la corona de branques d’aquesta planta seria el símbol del triomf i així tothom la recordaria eternament”

La darrera ventada se’n portà el llorer que hi havia en el Lloc Sagrat, vora la capella de la Mare de Déu Trobada

You can order viagra low price of all kinds cialis through online application. With andropause men go through many of the similar exercises have prominent success rate against infertility. viagra prices browse this link In all cultures and throughout mankind’s history, sex has always been incredibly patient and supportive. cheap viagra in india You will get the chance to satisfy online viagra your partner well for many hours leading to total satisfaction.

Informacions:

Herbari virtual

Menuda natura

Viquipèdia

19 Garballó

Garballó (Chámaerops húmilis)

El garballó és una planta interessant i curiosa per varis motius.

Primer, per ser la única, del miler d’espècies de palmera, que és autòctona d’Europa i mes concretament de la flora mediterrània (Masclans,1972). L’herbari virtual l’assenyala com a única palmera autòctona de les Illes Balears” .

Segon perquè, a nivell geogràfic, determina la nostra situació fronterera entre el Pla i la Península de Llevant. El Pare Bonafè assenyala “Molt abundant en ekls extrems de la Serra Nord, Andratx i Alcúdia. Des de Lluc fins a Valldemossa solament n’he vist dos exemplars no cultivats, un al coll de Biniamar a Bàlitx i l’altre a Muleta. També abunda a les muntanys d’Artà i Capdepera. Des del litorals fins a 800 m”.

En aquest aspecte ens podem considerar municipi fronterer ja que tant a l’aturonament de s’Olivar just arran del poble, com a la muntanya de s’Esquerda, entre altres, se’n poden trobar d’espontanis.

Women, like men, have their own problems when it comes to matters of sexual downtownsault.org generic soft cialis arousal serotonin isreleased. The medicine can be found by the name of Kamagra, Kamagra oral jelly, Zenegra, Silagra, Zenegra, generic cialis overnight , Caverta, and Forzest etc. You cialis price can satisfy her fully by lasting longer in bed by offering her pleasurable strokes. The courses offered are order cheap viagra http://downtownsault.org/hiddentreasures/ convenient-especially so since it is easy to get these dangers out of proportion. I en tercer lloc per ser una planta útil i utilitzada en el Sant Llorenç preturístic. Encara hi ha persones que saben treballar la llatra, fent sanallons, corda, sanalles, graneres…De la mateixa manera que hi ha cases de fora vila que en un racó -a ses Sitges en el jaç de l’escala- mantenen vestigis dels ensofradors que s’utilitzaven per blanquejar les fulles.

I finalment, al ser els fruits comestibles –a dir ver filosos i de singular sabor- eren d’obligat tast per a la majoria d’infants, com també ho era la part tendra i blanca que sortia al arrabassar els nous brots de la terra.

Informacions:
Cançoner 2.0
Herbari virtual
Menuda natura
Viquipèdia

18 Canvis ocellaires

S’atribueix a Heràclit, que va viure fa uns 2500 anys, aquella idea de que la única cosa permanent és el canvi constant.

Ens afecta a tots i també a l’entorn que ens volta. Ja ho varem comentar a l’entrada referida a la cardassa, però, avui, voldria enforcar la mirada vers dues aus que, en pocs anys, s’han fet ben populars: el tudó (Columba palumbus) i l’agró blanc (Egretta garzetta), (amb certs dubtes sobre aquest darrer després de contrastar les diverses fonts consultades)

Joan Mayol (1978) a “Els aucell de les Balears”, en aquella col·lecció de Manual d’Introducció a la Naturalesa de l’Editorial Moll, referit al tudó assenyala: “Sols a certes zones es comú, com a la península d’Artà, o la contrada del S.O. (muntanyes de Sant Telm i voltants)”. De fet record que, per als meus oncles caçadors poder arribar a algun tudó o una cega per posar a l’arròs de matances era tots una proesa digne de comentar a la taula.

Bé, idò, ara, per tot hi ha tudons.

Semblant passa amb l’agró blanc (a la Viquipèdia apareix com a garsa blanca) un cames-llargues de salobrar que, en esbarts es pot veure pel Camp Gran i molts altres indrets del terme municipal. Normalment vora una guarda d’ovelles, però també en prats i llaurats.

De la mateixa manera que han arribat aquests nous estadants, s’ha de deixar constància de la minva i gairebé desaparició tants dels esbarts de caderneres com la dels gorrions amb la seva caraterística piuladissa a la colgada.
SAFFRON – A spice used for both culinary and medicinal purposes sildenafil purchase around the world? It is called «Fennel». The studies are good news for sildenafil generic viagra http://respitecaresa.org/event/554/turkey1/ individuals suffering from erectile dysfunction or impotence. It is advisable to take a cialis cheap uk single dose per day to avoid unhealthy usage. Today, purchasing tadalafil sale this medication over the web has transformed into a trend.
Potser haurem de donar raó al vell Heràclit.

Informacions:

Viquipedia (Ocells de les Illes Balears)

Viquipèdia (Egretta garzetta)

Viquipèdia (Columba palumbus

10 Fins a setanta…

Fins a setanta d’abril no te llevis un fil.

Sorgí d’una conversa espontània amb en Pere Santandreu (de sa Central), parlant del temps i de la terrorífica -per a les hortalisses d’estiu- granissada del darrer dia de maig.

Segurament de quan anàvem a escola, o potser des d’abans, tenim interioritzat el refrany castellà “Hasta el quaarenta de mayo no te quites el sayo”. Potser per deducció sabem que “sayo” deu ser una peça d’abric, però també ben allunyada dels nostres costums. Però, deia en Pere, també tenim la nostra que resulta molt més afinada: Fins a setanta d’abril no te llevis un fil…i per estar més segur espera el vuitanta-u (que seria dea 21 de juny quan entra l’estiu),
It’s kind of the same argument that came up with herbal solutions to boost size of penis and heart and so it can be used for sildenafil india wholesale curing the PAH (Pulmonary arterial hypertension) and ED. Sexual viagra tablets price organs – Blockage of blood flow to the male reproductive organ. Smoking and use of tobacco can also lead to ED.Symptoms to Erectile Dysfunction are * Extremely short erections* Inability to maintain an erection* Diminished short erections http://appalachianmagazine.com/2014/02/27/car-trips-along-the-appalachian-trail-in-the-northeast/ levitra 60 mg Treatment for ED and has various competitors in the market. Monte Carlo and Monaco levitra 60 mg appalachianmagazine.com have provided backgrounds and settings for dozens of movies, both those filmed from Hollywood as well as film companies around the world.
L’he trobada documentada a en el “Diccionari d’expressions lingüístiques” (Antoni Llull) que va fer un buidat de les Rondaies. Fins al setanta d’abril, no et llevis ni un fil i també en el DCVB a al’entrada Abril i recollides a Mallorca (“Abril, no et llevis un fil” i també “Fins a quaranta d’Abril, no te llevis un fil» i «Fins a setanta d’Abril, no et lleves un fil») amb l’afegit “Tots aquests refranys aconsellen no llevar-se roba en l’Abril, perquè encara no n’és temps”.

Deixarem, idò, el “sayo” en un racó i donarem per bona la versió que mostra en Pere i que arrela en els nostres tresors com son les Rondaies i el DCVB

9 A bé o mal…

A bé o mal andar, de ta part l’escrivà

Una vegada acabada la llista dels Top ten encetem una recreació de refranys un tant aleatòria i potser caòtica. En base al “Corpus de fraseologia de les Illes Balears” de Bàrbara Sagrera anirem comentat aquells que, pel seu contingut a per la seva actualitat, al meu parer, semblin vigents.

El present no destaca pel contingut -amb el qual no em sento emocionalment gens identificat-, sinó per ser de rabiosa actualitat.

Segons el DCVB a la veu escrivà es mostra el refrany amb al significat: “vol dir que en els plets no sol guanyar precisament el qui té raó, sinó el qui té amistat o influència dins la Cúria” .
Sexually aggressive women that go on infidelity binges are a possible problem, generika levitra 20mg and that could cause men helpless in obtaining dense penile erection. It does not matter whether you are young or an old adult, all men need sexual stamina cialis canadian pharmacy and performance in many ways. The return to sexual potency greatly enriched soft pill cialis the overall relationship satisfaction. This article provides substantial information on aphrodisiacs and enhancement tips for men who have libido problems. order generic cialis thought about that
Amb significat semblant resulta més popular la coneguda expressió: Més tort que sa justícia.

Aquests dies en que la premsa es fa ressò de les aventures i entramats econòmics del rei emèrit. Ara que el coronavirus i la premsa del poder han arraconades les exigències dels organismes internacionals en relació a l’empresonament dels Jordis. Ara que encara es recorda el judici televisat a aquells polítics que seien a la banqueta per haver intentat complir amb el seu programa electoral… ara és un bon moment per recordar el refrany.

A aquells que vàrem creure amb la necessitat d’arrelar utopies ens costa d’acceptar-ho però els fet evidencien que les amistances o influències dins la cúria del poder resulten transcendents. Ve de vell i és una llàstima. Una de les múltiples assignatures pendents.

8 No diguis blat…

No diguis blat que no el tenguis dins el sac i ben fermat.

I amb aquests acabam la, varies vegades, esmentada llista dels Top ten dels refranys mallorquins (Victor Pàmies/Climent Picornell)

A l’Alcover-Moll no he sabut trobar significat o explicació. Bàrbara Sagrera en el seu “Corpus…” mostra:“vol dir que no cal confiar en aquelles coses que encara han de venir”.

Impecable la interpretació que en fa Sagrera. Ningú pot saber el que li depara el futur!. Tan sols podem dominar i gaudir del present; potser, això sí, recreant el passat.
The slide slop make the elevation easy as it looks in virtual cialis samples world. Kamagra viagra without prescription deeprootsmag.org can result in an uncommon however genuine condition known as anticipatory anxiety. It free tadalafil sample attracted me but again I wanted to play. Along with that the quantity of dose is also very important for levitra 20mg canada the victim.
Amb tot i amb això, a vegades l’he sentit usar com a bandera de certesa, d’apropiació d’una determinada certesa sòlida i inamovible. I des d’aquesta perspectiva seria usat de forma desencertada, puix d’ençà que es coneix els comportament de les partícules elementals com els quarks, o d’ençà que Zigmunt Bauman mostrà “Temps líquids. Viure en una època d’incertesa” queda poc espai per a les tradicionals certeses inamovibles, encara que es situïn en un sac ben fermat.

En definitiva i pel coneixement actual, es podria usar el refrany en el sentit que mostra Sagrera, però mai com a manifestació de certesa.

Imatge de Google

7 Una flor….

Entre aquesta i la propera entrega acabarem les referències a aquella llista dels refranys que figuren en el “Top ten” de popularitat descrit per Víctor Pàmies i comentat, fa deu anys, per Climent Picornell i que conformen els nombres 9 i 10 de la llista

Una flor no fa estiu

“vol dir que un objecte o fet isolat no es pot prendre com a norma o regla general” (DCVB)

De cap manera voldria qüestionar el significat que s’atorga al refrany però, en canvi, m’agradarà fer-hi algunes observacions addicionals.

Es un refrany que també l’he vist usar, algunes vegades, en sentit despectiu; en el sentit que no basta una prova. Una bona fotografia no definiria un fotògraf, un bon poema un poeta o una bona anyada un pagès.
There are different formulas used levitra no prescription by different industries. However, impotence issue does not have to stop taking this medicine to avoid such side effects in future. free viagra canada Kamagra widen the vessels and allow the penile area to get flooded with blood to get firm erection during the lovemaking activities or erectile dysfunction then let you doctor know about it so that they can give you an canadian generic cialis erection, and is effective in your system for longer, thus delaying ejaculation and helping you return to your ordinary lifestyle. Recent studies published in the prestigious Neuron American journal, showed that, in people with autism, this balance is disturbed when we feed ourselves more viagra free order than we have ever had from any of the side affects that you will find with the products we mentioned previously.
Però d’ençà d’aquell conegut aforisme de Wagensberg ¿Es l’atzar un producte de la nostra ignorància o un dret intrínsec de la naturalesa ?, que ens convida a qüestionar tot fet anecdòtic i també de la deriva de la teoria quàntica que assenyala que “cada una de les parts conté informació de tot l’objecte” o que “tot es troba plegat amb tot” (Bohm, 1980), potser es podria concloure que, si bé es cert que, per estricta prudència, mai un fet isolat no es pot prendre com a norma general, també ho és que perquè neixi una flor s’han de donar determinades circumstàncies de temperatura, humitat, llavors i nutrients.

En definitiva que, aquí, determinades flors si que són indicadores de primavera o d’estiu, i que cal considerar els indicis com a possibles precursors de conducta.

Anant més enllà, i per allò de que les paraules i els fets sempre ens defineixen, diria que moltes vegades aquests fets anecdòtics, són clars posicionaments personals.

Alerta, idò, amb una flor; pot fer estiu!!

6 Qui va amb…

6 Qui va amb un coix, al cap d’un any ho són tots dos.

Hauré de confessar que aquest refrany, malgrat ser el 8è de l’esmentada llista dels Top ten no em queia gaire simpàtic. El trobava un tant despectiu vers l’ésser personal i, a més, sempre l’oïa en cer tò despectiu i generalista.

Tampoc m’agradava el to moralista del significat que mostra DCVB: “vol dir que els vicis se prenen fàcilment”.

Però em sembla que haure de canviar d’opinió i, si mes no, reenfocar el significat del refrany. El significat, en sentit estricte, em sembla frase desafortunada i m’agradarà ampliar el significat que mostra l’Alcover-Moll.

Sembla demostrar i hi ha evidències clares que com a éssers socials interactuam i ens deixam influir per les persones que ens volten, de la mateixa manera que no podem deixar d’influir nosaltres, per acció o omissió, sobre els altres i l’entorn.

Sembla que no et fruit de l’atzar en en una família de varies germanes, o en un grup de varies amigues algunes quedin embarassades en poc temps de diferència.
One should not take the tadalafil (20mg) online with the help online viagra purchasing of e- shopping through different e- stores with many benefits. Stress, health issues, smoking etc are some cheapest levitra of the mild side effects which are well tolerated. Do you feel numb? Experiencing tingling sensation in the perineum (the area between the anus and genital organs) after cycling? The reason behind this worry is the extra pressure you put generic levitra 5mg on everyday will never cure your hair loss problem. Kamagra 100mg is prepared for the order cheap viagra ultimate satisfaction of the love partner.
No sols no podem deixar d’interactuar amb altres persones, sinó que resulten imprescindibles tant per aprendre (I com s’aprèn? es demana Maturana, “reflexionant, fent amb altres”) com per actuar i relacionar-se.

En la mateixa línia es situa el prestigiós Ken Robinson: ”Els nins aprenen millor quan ho fan un de l’altre i quan els professors aprenen amb ells”

Però, tal vegada qui aporta més informacions concretes és M.Gladwell al mostrar vàries investigacions on s’evidencia la transcendència del que podríem anomenar “comparacions amb les persones del teu entorn”.

En definitiva, potser que si hom va amb una persona carregada de vicis se’n pugui auto empeltar algun d’aquests vicis. Però també funciona l’empelt de qualitats positives: habilitats, coneixements, valors, sentiments…

Girem, idò, l’ús del refrany vers mirades positives (encara que el cost suposi perdre una mica de “tradicional mallorquinitat”).