Watzlawich es demana, “Es real la realitat?”. El subtítol del llibre, de forma criptogràfica, dona pistes sobre el contingut: “Confusió. Desinformació. Comunicació”.
A manera de juguesca, es podria adaptar el títol als mites, aquestes creences compartides que tenen arrels en la saviesa popular amuntegada a força d’anys que conformen uns realitat. Una realitat que no te perquè ser real, però que actua com si ho fos.
Es podria parlar de la llegenda de la Mare de Déu Trobada, de les eixides d’en Tià de sa Real o de Santa Margalida, tal dia com avui 20 de juliol, la monja que encén el foc.
“La monja l’encén i el frare l’apaga”, un refrany ben viu que, desconeixent el temps real que farà, d’alguna manera adverteix que entre el 20 de juliol i el 20 d’agost acostuma a fer, aquí, molta calor.
Després les estadístiques confirmaran, o no, la creença però en el fons és igual, el “quina calorada que fa!” serà la base de l’intercanvi habitual de salutacions.
Therefore you should be careful and should consult a doctor. robertrobb.com discount cialis Electrotherapy devices are known purchase cheap cialis to treat chronic wounds and pressure ulcers. The one we are going to discuss is the Musli Per capsules. robertrobb.com canada viagra cialis None of them provide genuine one-on-one mentors where a student can observe a professional at work regularly and learn on the job. robertrobb.com cheap cialis
En el nostre entorn, aquest mes de canícula tenia una singularitat, si més no fins en els anys setanta del segle passat: l’escurçàvem deu dies. El dilluns de Sant Llorenç començava formalment la temporada d’anar a collir ametles. Una priorització de l’economia sobre la climatologia sota l’excusa que “els vespres comença a refrescar!”. Les eixides a vora mar, la distensió laboral solia acabar just passat el dia de Sant Llorenç.
Era altre temps, amb altres costums i altres necessitats. Tant els ametlerars com la seva producció econòmica són records de padrins, les soques mortes en són testimoni. Qui marca calendari és la temporada turística i l’inici del curs escolar…però el refrany persisteix!
Imatge. Miniatura (1440) Viquipèdia.
Estiu de 2021.
La sal, en el nostre entorn, sempre ha disposat de preu assequible; segurament per això recollir sal de cocó no era una activitat generalitzada (com tampoc no ho era la recollida de fonoll marí i flor de camamil·la).
Imatges:
Murtera (Myrtus communis)
La cua de la primavera solia comportar una sèrie d’activitats singulars, no sempre generalitzades: la recerca del fonoll marí, de flors de camamil·la i de sal de cocó.
Fa dos ants, des d’entorn, ja es tractà una vegada el tema
A vegades sorgeixen dubtes alhora d’enfocar els comentaris. ¿Toca parlar “d’anar a cercar nius” una activitat dels anys seixanta del segle passat qque consistia en cercar, discriminar i…si eren de cadernera engabiar les cries, en una gàbia no gens artística però eficient feta de fulla de fulla de figuera de moro i faies, per disposar, si hi havia sort d’aus cantores en el corral.?. ¿Convé parlar de l’explosió de vida de la primavera que afecta a plantes, animals i persones?…