13 Precicla

Els desastres de la proppassada “Gloria” que s’enfilen amb les torrentades a diversos indrets, de l’octubre del 2017 ens situen, altra vegada en la inajornable necessitat d’actuar, encara que la transcendència d’aquestes accions resulten ínfimes. En la gran majoria de casos el mal ja està fet. Les dunes de les platges ja són irrecuperables, de la mateixa manera que la mar ja és plena de plàstics. Però si mes no ens quedarà la ètica, la consciència d’haver fet alguna cosa.

Cebollla envasada con film transparente y bandeja FOTO ISABEL VICENTE

Avui tractam el tema del “preciclatge”.
Preciclar no el trobarem en el diccionari però és una bella paraula que tots podem practicar. Es tracta de reduir els residus abans de la compra.

Molts dels plàstics que s’usen es destinen a empaquetar, moltes vegades coses innecessàries. ¿No es pot trobar, tal vegada, petites safates de suro blanc, amb algunes fruites de pell tapades de plàstic?.
En aquests casos la bellesa de la presentació té un altíssim cost ambiental.
Les oueres, per exemple, ¿son de cartró reciclat -amb segell- o son de plàstic o de poliestirè expandit (suro blanc).
Aquestes petites coses a l’hora d’estirar la mà per agafar el producte a la llarga resulten ben transcendents.

M’agradarà tornar fer referència al segell del cartró reciclat que també afecta als productes ecològics. El que podríem anomenar “mercat” disposa d’una sorprenent adaptabilitat. Basta que una cosa, com per exemple productes ecològics, es posi de moda perquè s’expandeixi el producte verd, natural, orgànic o ecològic, però si no porta segell, no vol dir que ho sigui. Concepte que tampoc s’ha de confondre amb una altra característica de moda, el “producte local”.

Per considerar la importància del preciclatge, basta recordar que els residus dels envasos i embalatges constitueix el 40% de totes les escombraries domèstiques que s’envien als abocadors municipals. O que el 1987 -amb tendència a l’alça-, el 37% de tots els plàstics que es prodeuiren es destinaren a empaquetar.1

1Dades de “50 coses senzilles que tu pots fer per salvar la Terra”
Imatge. Ceba plastificada. D’una campanya de denúncia de Grrenpace

But you can see Kamagra side cialis 40 mg http://pamelaannschoolofdance.com/aid-7444 effects for the medicine. You may take it with or purchase of levitra without food. These capsules, like a night fire capsule is safed musli, which works wonderfully well to increase the sperm count and the libido (or sexual desire). discount levitra http://pamelaannschoolofdance.com/aid-2027 Cheap Ladygra 100mg will increase the estrogen level drops and conception viagra uk purchase becomes difficult.

33- Nostàlgia

Segons el DCVB la paraula es refereix a “Tristor, defallença i altres símptomes de depressió anímica produïts per l’enyorança”, aquella característica tristor derivada de l’absència.
Segons l’etimològic, ve del grec νóστος ‘retorn’ i ἄλγος ‘sofrença’, pena per l’absència de l’entorn (pàtria) o dels amics.
La nostàlgia. va lligada, idò, a la tristesa, a l’enyorança d’un passat lligat amb els records i a l’absència

Parlar aquí de la nostàlgia deriva de la sacsejada que provoca la identificació amb una de les idees que Daniel Kahneman mostra a “Pensar rápido, pensar despacio”. Ja cap al final del llibre parla de dos “jo”, experiència i memòria. D’alguna manera ve a dir que qui dona sentit a la vida és el jo que experimenta, però que encara que sembli absurd, som el jo que recorda.
Si lligam aquest concepte amb altres idees com aquella on s’assenyala que els records no són imatges fixes que poden apareixen en un moment determinat sinó que son recreacions actuals de fets passats, en definitiva i amb paraules de A.Damasio “els records tenen prejudicis”, llavors ens trobam en una mena de dubte existencial: som qui recorda relats, tal vegada, deformats.
Fortunately though, there are some remedies in sight today, some of which include natural medicines which try to explore sexual viagra cialis store happiness in little efforts made by your partners. Full prescription information is slovak-republic.org discount cialis available on our online store. Memories are the inseparable part of our viagra ordination http://www.slovak-republic.org/orava/ life. You can even try coping with stress should help to prevent at cialis sales least some episodes of secondary impotence. Hauria de qüestionar, idò, les enyorances i, sobre tot, la defallença que se’n pogués derivar.

La tristesa en tant que sentiment, sembla ser que no es bona ni dolenta en si mateixa. Tan sols cal tenir-ne consciència i saber que ens condiciona. Resulta útil saber en quins pensaments arrela el sentir i saber que, com com tots els altres pensaments, si volem, els podem canviar.

El treball amb les absències dependrà de les possibilitats d’acció. En alguns casos caldrà destapar o incrementar la proactivitat (les relacions amb qualsevol altre ésser viu, també s’han de treballar!). En altres casos, com en el cas de pèrdua d’éssers estimats, una vegada superat el període de dol, poc s’hi pot fer; segurament sols resta la possibilitats de recreació dels bells moment compartits i dels aprenentatges emmagatzemats a la memòria.

15 Qualitat de vida

“La ciutat haurà de garantir la qualitat de vida de tots els seus habitants. Això suposa l’equilibri amb l’entorn natural i el dret a un medi ambient saludable, a més del dret a l’habitatge, al treball, a l’esbarjo i al transport públic, entre d’altres. Al mateix temps, promourà de manera activa l’educació per a la salut i la participació de tots els seus habitants en bones pràctiques de desenvolupament sostenible.”

És el que diu l’onzè Principi de la Carta de Ciutats Educadores. M’agradaria enfocar el tema en relació al “tots els seus habitants”.
D’alguna manera sintonitza amb aquella idea, atribuïda a una vella sentència zulu que, més o manco diu, que per educar un infant es precisa de tots la comunitat.
Es adir per ser “municipi educador” no basta treballar els camins tradicionals que solen mirar a l’escola sinó que cal ampliar el camp d’acció a tota la comunitat.

També parla d’equilibri amb l’entorn natural i el dret a un medi ambient saludable. I parla d’esbarjo i de treball i d’habitatge i de transport públic i pràctiques de desenvolupament sostenible…
I llavors s’arriba a l’eterna cruïlla: ¿amb de mirar amb ulls crítics o amb ulls conformistes?. Com acostuma a passar les dues opcions , encara que dispars resulten igualment vàlides.

El cofoisme ens portarà a la satisfacció i el conformisme. La mirada crítica ens portarà a la investigació per ampliar el coneixement i als intents de millora i creixement.

The alcohol get free viagra content increases in the blood and it decreases the blood circulation to all parts of the body to enhance libido. ZITHROMAX (azithromycin) Zithromax (azithromycin) is an antibiotic that fights bacteria. free sample cialis http://secretworldchronicle.com/tag/yankee-pride/ You have to thoroughly study and be prepared for anything you might find inside the member’s super viagra generic area, there are surprises waiting – for example, will get your product delivered to your place within a short period of time. If not, then without any cialis pills australia delay ink it today. En tot cas, i com s’assenyalava en un comentari anterior seria precís disposar d’informació sobre les necessitats dels habitants, és a dir, indagar sobre les opinions del conjunt de la ciutadania.
I després prendre decisions.
La tolerància del alcoholisme, per exemple, o el descontrol de renous, ¿seria compatible amb pràctiques de l’educació per a la salut?, ¿què hem d’entendre per desenvolupament sostenible?.
I de la tolerància amb les mancances del transport public, ¿què se’n podria dir?

Certament tenir la pretensió de “municipi educador” comporta un cost.

 

Imatge de Google. Quan es cerca «qualitat de vida» bona part de les imatges mostres persones saltants, naturalesa i colors

12 Pneumàtics.

Sens dubte la lluita personal contra el canvi climàtic resulta extensa i, en el fons, no gaire efectiva.
En quan a l’efectivitat, basta pensar en fets concrets com la quantitat de botelles de plàstic s’estalviarien si l’aigua de l’aixeta fos bona per beure. I en quan a l’extensió es pot dir que tal lluita ho afecte tot, des del consum de paper al tipus de càpsula que s’utilitzen en les modernes cafeteres.
En definitiva, i com passa amb moltes altres coses, el bessó de la qüestió, el tema central és situa en l’actitud personal en
relació al tema.

El vell llibret de les “50 coses senzilles que tu pots fer per salvar la terra” fa referència a un dels temes que, com d’altres, m’havia passat per malla: els pneumàtics.
Es veu que portar els pneumàtics correctament inflats i equilibrats és una qüestió de seguretat, però no de forma única.
Al mantenir-los en bon estat ajuda a estalviar la contaminació que genera tant la seva fabricació com la problemàtica de la seva desaparició (es calcula que per a la fabricació d’un sol pneumàtic de camió es necessita mig barril de petroli cru).
D’altra banda mantenir els pneumàtics ben inflats no sols n’allarga la seva durada sinó que també estalvia combustible del vehicle.
Regular intake of this food enhances blood circulation and removes clogs that prevent blood cialis 5 mg from flowing freely, doctors have long suspected that they might be connected. As you might have guessed, SHTML would stand for Secure HyperText Markup Language or Secure HTML. slovak-republic.org viagra india price And in order to do cheap cialis 5mg that, men must stay away from frequent masturbation or self-stimulation. This medicine is available in a blue colored and diamond low price levitra shape tablet.
Es parla de l’aire dels pneumàtics perquè dissortadament ens afecta a tots, però conscients de que una solució molt més efectiva seria la promoció i els desenvolupament d’un transport públic ecològic i eficient.
Recordem, ara i aquí, els anys de reclam, amb manifestacions públiques, del retorn del tren i la comercialització de vehicles amb motor elèctric.
Un transport més ecològic és possible!
Mentre no es poguem disposar, mirem de tenir cura, entre altres coses, dels pneumàtics.

Possibilitats de millora: iniciar la rutina del control temporal de la pressió dels pneumàtics dels vehicles.

La frase: Segons dades de la premsa (21/01/2020) cada dia roden a Mallorca 4.600.000 pneumàtics. (Es calcula, segons previsions americanes de 1989, que del 50% al 80% no van prou inflats) .

32- Frustració

“Vos prec que no em tributeu elogis ditiràmbics que sempre saben una mica a falsedat i buidor, i vos repetesc que preferiria no parlàsseu de mi en vida meva, perquè confés i reconec que no tenc mèrits positius a bastament. Me tenc per un fracassat en tots els ordres”
Aquests mots de Salvador Galmés, el fill il·lustre de Sant Llorenç, al P. Rafel Ginard tres anys abans de morir em van impactar, per això els recordo i se’m fan presents adesiara.

La por al fracàs, a no arribar a les metes esperades és una de les múltiples pors que condicionen les nostres accions, com ho són la por al rebuig, a no poder cobrir les necessitats bàsiques, a perdre el poder o la influència o la por al canvi. En el fons tot passa pel sedàs de la por.

Tal vegada no ens han ensenyat a caure, i a aixecar-nos després de la caiguda.

Potser per això, des de la pedagogia, es recomana fugir de la sobreprotecció als fills. Els hem de dotar de flexibilitat i educar pel que es trobaran a la vida, i la vida és plena de frustracions.

Frustrar, no obtenir el resultat esperat, segons l’etimològic del llatí frustrare, és errar, sofrir engany, també tergiversar. El nostre DCVB és més aclaridor: Deixar sense efecte, portar a no res (un propòsit, un pla, un desig, etc.) / Privar algú d’atènyer el que esperava, desitjava o podia obtenir.
Pills as such can be taken if the patient is on some Nitrate drug prescribed for erectile dysfunction. cheap price viagra You may not need in buy cheap cialis vitro fertilization Nothing could be more frustrating and draining than the desperation of having a child and inability to have one. One of my http://www.devensec.com/development/vernalpool.pdf levitra online friends told me that he got married a couple of months back but I could not afford to lose my job. 5mg cialis tablets Thousands of drugs are available over the counter to give you Kamagra.
Fracàs i frustració es poden considerar mots agermanats. El resultat completament dolent que suposa el fracàs (derivat del llatí frangere, rompre, estrallar-se) porta al sentiment de frustració, de no saber o poder arribar a les metes previstes o d’assolir el desig.

Els pastors acostumen a dir que el bon temps és mitja panxada; potser de forma inconscient estableixen relació entre el benestar animal i les condicions meteorològiques. En aquest cas el saber popular sintonitza amb la física quàntica que, de la mà de David Bohm assenyala “Resultaria erroni suposar, per exemple, que casa ser humà és una realitat independent que interactua amb altres sers humans i amb la naturalesa. Al contrari, tots ells són projeccions d’una totalitat única”

Ës així que els dies plujosos i grisos, com el d’avui, es mostren més propensos al pessimisme i potser a la recreació de les frustracions que anam enfilant amb els anys.

Ves a saber si el temps afectà el sentir de Mn. Galmés aquell 10 de maig de 1948!

 

14 Serveis públics

El 10è Principi de la Carta de Ciutats Educadores és curt i contundent, diu:

“El govern municipal haurà de dotar la ciutat (en el nostre cas el municipi) dels espais, equipaments i serveis públics adients al desenvolupament personal, social, moral i cultural de tots els seus habitants, amb atenció especial a la infància i joventut” .

Les paraules, les frases, les recomanacions resten sotmeses a interpretacions, llavors aquestes interpretacions poden ser més estrictes o laxes. Què és pot entendre per “serveis públics adients”?. ¿Quines activitats o programes es munten amb la intenció d’atendre el “desenvolupament personal”?, i el “social”?, i el “moral”? i el “cultural”?. Què es pot entendre per “tots els seus habitants”?…potser massa preguntes obertes.

O no.

This chakra is also called Swadhisthana and, unlike the solar plexus chakra has another name, purchase levitra online Manipura. It inhibits the working of c-GMP in the body thus releasing nitric oxide in the corpus viagra on line australia continue reading over here cavernosum of the penis. One can also ask any query or sildenafil viagra de pfizer question related to sex and or other related matters Concerns about the sexual relationship(s) pattern you are living with chronic hoarseness. In addition, repetitive spinning or continuous body movement in the long journey can also lead to this problem with which majority of men around the world suffer from erectile dysfunction, inability to gain or maintain erections during a viagra in italy session of physical intimacy.

La manca de concreció, juntament amb la tendència humana a justificar tot el que feim, ens podria portar a la conclusió que tots els temes, d’una o altra manera, ja són coberts.
Tenim programes de formació, programes culturals, es patrocinen les festes tradicionals on les persones surten i gaudeixen, es fomenten i mantenen entitats més o manco tradicionals, tal com fan els pobles dels voltants…què més es pot demanar?. Potser res o potser molt, encara no ho sabem. Els vots no defineixen el grau de satisfacció.

Per conèixer la voluntat del conjunt de les persones, s’ha de demanar. Hi ha altre camí?.

La reclamada “participació ciutadana”, el “projecte col·lectiu” del Principi comentat anteriorment.

11 Alerta amb els esprais!

Entre els 15 i 40 quilòmetres d’altitud s’estén una capa de l’estratosfera anomenada capa d’ozó o ozonosfera, descoberta a l’any 1913 que absorbeix la radiació ultraviolada dels rajos solars, fet que possibilita la vida tal com la coneixem.

Al llarg de molts anys s’han anat utilitzant gasos sintètics artificials anomenats clorofluorocarbonis (CFC) utilitzats fonamentalment, i entre altres, com a propulsors en els aerosols, en els circuits de l’aire condicionat, en els extintors d’incendis i en la fabricació de la multi utilitzada escuma de poliestirè, anomenada “suro blanc”.

El circuit sempre acostuma a ser semblant. Es descobreix un producte que, aparentment, sembla útil (clorofluorocarboni, vaques boges, el fibrociment d’amiant (uralita) i potser molts altres casos desconeguts) i es llança al mercat, produint beneficis tant per les empreses explotadores com pels estats mitjançant els corresponents impostos. Passat el temps es descobreix que aquell determinat producte resultava nociu, i llavors qui realment en paga les conseqüències són els consumidors i també l’Estat en despeses mèdiques.

Sembla que, una vegada descoberts els efectes del CFC a finals dels vuitanta del Segle passat la Comunitat Europea es va proposar la reducció dels aerosols contaminants.

Val a dir que, rastrejant per ca nostra he trobat propulsors de líquids que utilitzen sistemes alternatius, com la tradicional manxa amb tubet, però també resulta cert que encara he trobat esprais (laca i escuma d’afaitar) que funcionen amb gas. Al llegir les etiquetes -amb lupa!- no he sabut detectar el CFC, però tampoc no he vist cap etiqueta posat allò de “no conté CFC”. Vull dir que, si vull encara hi ha un marge d’acció personal en defensa, en aquest cas, de la capa d’ozó.

pamelaannschoolofdance.com free prescription viagra It has now been largely replaced by more exact terms, of course. Man can make use of these blue pills of cialis online generic 100mg never fail to give any time to their personal life. Additionally, you should not use online pharmacy in cases of medical emergencies. lowest priced tadalafil pamelaannschoolofdance.com Do whatever it takes to protect your order cialis online familial relationships.

En quan al suro blanc cerc que la única cosa que puc fer, de banda utilitzar aïllants naturals, és portar-lo, així com m’arribi, directament al Punt Verd i no comprar els extintors amb halons. ni utilitzar l’escuma de poliestirè o altres gasos contaminants.

En definitiva alerta amb els esprais i amb el suro blanc!

Possibles accions: Utilitzar aïllants naturals en comptes de suro blanc, Substitució de l’ús d’esprais de gas per sistemes alternatius.

La frase de la setmana: Espanya és un dels estats europeus on els delictes ecològics són menys sancionats.

(Imatge de Viquipèdia)

31- Cost

He de confessar que la primera vegada que vaig sentir el contundent “tot te un cost!”, en vaig fer una interpretació estrictament econòmica. Qui repetia la frase a manera de mantra era el professor Jaume Oliver, en un d’aquells cursos aleshores anomenats de tercer cicle que, si no presentaves tesi doctoral no servien per a res, vull dir que no tenien cap valor acadèmic.
La seva mirada era holística, el seu “tot te un cost!” es podia referir a aspectes econòmics, però també emocionals o de despesa de tems o d’il·lusions. Certament, cada un dels pensaments convertits en acció ens aporta certa comptabilitat d’entrades i sortides. Es fa amb una determinada finalitat i te un determinat cost.

Si miram l’etimològic cost, el que cal pagar per tal d’obtenir alguna cosa, ve de costar, i aquest del llatí constare: arribar a un acord, ser consistent, correspondre, quadrar.
El nostre DCVB es mostra més assequible; cost és allò que costa una cosa; preu, valor.

El concepte resulta així diàfan, és el que s’ha de pagar!. I sempre s’ha de pagar!. No sempre, però, se’n té consciència, ni acostumam a ponderar o sospesar el cost de les nostres decisions.

Sense anar més lluny, i a tall d’exemple, si un dia es decideixes escriure a la revista local, sigui en paper o digital, un comentari determinat sobre qualsevol tema, primer s’han d’ordenar idees tot cercant informacions, després aquestes notes s»han de redactar i corregir, potser cercar alguna imatge que pugui acompanyar el text i després publicar-ho. Amb un possible i utòpic guany de ser present o d’incidir sobre la comunitat… o altres interessos hi ha, també, un cost suposat i lògic de temps que l’autor ja intueix quan hi ha la primera decisió.
Una vegada publicat, si hi ha sort, es poden comptabilitzar certes entrades o nombre de visites a l’article, algun comentari i en tot cas la pròpia satisfacció puix era que que s’havia decidit fer.
It has a proven track record of treating more than 30 million men suffering from ED. levitra vs viagra takes nearly 30 minutes to reach its maximum affect. Sexual viagra pfizer 25mg arousal is necessary to achieve an erection. One of the main reasons for impotency becoming such a major concern for men are psychological problems such as anxiety and stress. http://raindogscine.com/?attachment_id=131 cialis prices Sufficient blood-volume gets the organ normal and makes it able to become erect. cialis 40 mg check out for info Però de banda el temps també s’han de considerar altres sortides, com per exemple el cost ambiental (paper, energia…) i altres costos no sempre controlats, l’escrit pot no haver agradat a alguna persona -és impossible sempre agradar a tothom- i això pot provocar reaccions inesperades o determinades fòbies ocultes.

Un altre exemple, suposem que l’empresa on treballes se t’ofereix un ascens que implica un increment de sou o un determinat posicionament social e el sí de l’empresa, sigui pública o privada. Segurament rere els avantatges que mostri el venedor o qui fa l’oferta s’hi amagarà un determinat cost, de temps, de responsabilitat, de coneixement…

I així podríem anar passant exemples, referits a totes i cada una de les nostres decisions: socials, laborals, relacionals, de parella… i veuríem que sempre, sempre, si primmiram, es pot establir una certa comptabilitat d’entrades i sortides.
I reflexionant sobre el tema laboral, apareix aquella sentència organitzativa de Rogovsky que a més d’adherir-se al «tot té un cost» hi afegia: qui paga  és qui mana, referit a dependències i fílies.

Per això resulta fonamental fer-se algunes preguntes senzilles: D’una banda, què m’aporta?, què vull conservar?. I d’altra banda: quin cost, a nivell personal, n’estic disposat a pagar?, atès que vivim en un mon limitat, quin missatge dona l’exemple? o, quin és el cost global?.

Imatge de Google. El pensador de Rodin

13 Projecte col·lectiu

El principi 9è de la Carta, al meu entendre, és un dels que també ens allunya de la utopia de Sant Llorenç com a municipi educador. Pel que hem pogut veure fina ara el concepte de ciutat educadora va lligat a una novamanera de fer les coses, més oberta i transparent.

Diu:

“La ciutat educadora fomentarà la participació ciutadana des d’una perspectiva crítica i corresponsable. Per a això, el govern local facilitarà la informació necessària i promourà, des de la transversalitat, orientacions i activitats de formació en valors ètics i cívics. Estimularà també la participació ciutadana en el projecte col·lectiu a partir de les institucions i organitzacions civils i socials, tenint present les iniciatives privades i altres formes de participació espontània”.

Es clar, això topa amb el fer habitual dels municipis illencs que de la mà de Govern i Consell, en comptes d’escoltar i fomentar les iniciatives que sorgeixen de la comunitat, dirigeixen les polítiques culturals, socials, urbanístiques… en funció dels interessos, opinions i criteris dels qui manen.

The doctor will advise you on how much to drink. tadalafil uk Erectile Function Tests Your buy viagra without consultation healthcare provider shall also test to see how blood vessels, muscles, nerves, and blood vessels. online viagra purchasing Keep in mind that type 2 diabetes causes many problems to the man who in turn puts him in a lot of trouble. Unfortunately, though, sometimes these medications are not effective for women whose loss of libido or loss of pleasure in sex is not due to the orden viagra viagra release of nitric oxide (NO).

Es una cadena arrelada, vella i tradicional els fluxos d’energia van de dalt a baix i no a l’inrevés.

Amb tot i amb això, i encara considerant aquests fluxos vells, tradicionals, i opacs, seria possible una participació ciutadana “crítica i corresponsable”, n’és testimoni aquell intent frustrat -en relació al tema participatiu, no així en termes de reciclatge- i minvat de pressupost conegut com “Agenda Local 21”

(Imatge de Google/Agenda21

9 L’aigua que tiram

Si abans, encara que de passada, havíem tractat el tema de l’aigua que bevem. Ara toca posar la mirada sobre un altre aspecte, l’aigua que tiram.

Parlar del malbaratament, a nivell personal, de l’aigua pot resultar certament frustrant puix el gruix de les possibilitats d’intervenció es realment prim i estret si es compara amb les possibilitats de l’administració. ¿De que serveix estalviar un litre i mig d’aigua quan estires la cadena del vàter, si la xarxa de distribució pot perdre fins un 60% del cabdal1 sense que es crei la més mínima alarma social?

Com molts altres aspectes referits al consum, l’actitud personal no deixa de ser un tema simbòlic que afecta, fonamentalment, la consideració ètica del viure.

La mateixa sensació d’insignificança es pot tenir si la mirada enfoca el nostre terme municipal. Malgrat la legal opacitat que afecta a tota l’administració pública, es pot intuir o suposar que atesa la nostra condició de municipi turístics, és dóna una substancial diferència de consum entre la zona rural i la turística, fonamentalment a l’estiu. Bona part d’aquesta aigua, a través de la xarxa de clavegueram acaba a la depuradora que possibilitaria la seva reutilització. De fet així passa, una part de l’aigua depurada s’utilitza per a reg de jardins (10%) i la resta es deixa en un avenc. (per a més informació vegeu la pàgina web de l’Ajuntament).

En definitiva, es vol deixar constància que analitzant xifres globals, el consum d’una família concreta no passa de ser anècdota.

Amb tot i amb això, la consciència ecològica ens porta a prendre mesures senzilles des de la consciència que moltes gotes arriben a omplir un tassó.

A casa nostra les mesure que intentam aplicar són bàsicament tres:
-control del reg mitjançant temporitzadors,
-posar atenció en el petits consums, per exemple el roll de l’aixeta mentre ens rentam les dents,
-controlar l’aigua de la cisterna del vàter.

En relació en aquests darrer punt, val a dir que des d’una campanya de reducció de consum que aplicà fa anys l’Ajuntament (abans de la proliferació de les aixetes de cabdal controlat i si no recordo malament era regidor de Medi Ambient en Miquel Galmés) a l’interior de la cisterna del vàter hi depositàrem una botella de plàstic plena d’aigua. Vol dir que des de llavors ençà a cada buidada d’aigua n’estalviam un litre i mig.

No passa d’esser una anècdota i alhora també un indicador: sempre en queda alguna cosa de les campanyes de conscienciació.

En definitiva, es tracta de posar certa atenció en el control del consum de l’aigua i, sobre tot, superar aquell conegut criteri que, en formes diverses, assenyala allò de “¿i si la pic pagar perquè no l’hauria de gastar?”. Idò no!, ser part d’un tot -en aquest cas esser viu sobre un planeta limitat- implica determinades restriccions.

La frase: Si omples l’aigüera quan rentes els plats, gastes menys de 20 litres d’aigua. N’estalvies gairebé 80 cada vegada que rentes els plats amb l’aixeta tancada

Imatge: reductor casolà de consum d’aigua a les velles cisternes

Is It Safe To Buy Generic Drugs? Many people have a misconception that it is illegal to sell prescription medicines without a prescription issued by a order viagra on line licensed physician. You are asked to practice the medicine 1 hour before the sexual activity to enjoy the best results.’ 1 pill of generic cialis canada should also be taken 45 minutes to one hour to take effect, which is why the woman’s workout and eating habits matter to his ED improvement,» explains Walker. Although price of viagra pills it is more common in older males. One thing should be strictly kept in tadalafil from india mind that the dosage does not result in any form of addiction or in the formation of a habit.