Ullastre (Olea europaea)
Al llarg de molts d’anys, el desconeixement m’havia portat a pensar que l’ullastre era, tal vegada, l’arbust o arbre més “llest”, el que millor es sabia adaptar al seu entorn, fos quin fos.
Josep Mª Font i Bonet ens havia orientat la mirada vers les plantes en el seu turó de Consolació i més concretament envers els ullastres. Primer per mostrar-nos la seva capacitat de defensa al convertir-se, en cas de ser malmesos pel bestiar, en un espinós revell que, malgrat això, si les condicions de la terra ho permetien, era capaç de treure un cimal dret i vigorós en el centre, lluny dels llavis del bestiar oví. I també per mostrar-nos la seva experimentació al convertir, mitjançant empelts successius, amb mudes de la mateixa planta, un ullastre en olivera.
Les fonts, en general, i també la Flora de Mallorca del seu amic coral Francesc Bonafè mostren dues varietats de l’arbre Olea europaea, la silvestris per a l’ullastre i la var. europaea per a l’olivera. En definitiva i com demostrà Josep Mª Font, dues formes de presentació d’un mateix arbre. De banda la seva experimentació, la prova es que tant si es sembren olives, com olivó, sempre neixen ullastres. Aportació interessant i contundent que, dit de passada, no he sabut veure indicada a cap de les fonts consultades.
La relació entre Josep Mª Font i el pare Francesc Bonafè era estreta fins el punt que aquest dedica a la família varis dels poemes de “Vols d’oronetes” i entre ells una “Lletania del turonet” (1976)
Les aportacions de l’equip de l’expert en neurobiologia vegetal Stefano Mancuso (2015) són molt posteriors als empelts de Josep Mª Font (1954-1991) però veient l’amor, la dedicació i la cura que, aquest, tenia de les plantes que sembrà en “el turó”, segurament no s’hauria mostrat gaire sorprès de les aportacions de Mancuso i, en tot cas, se n’hauria alegrat força de constatar que les plantes són éssers vius intel·ligents, sensibles, que es comuniquen entre sí i amb els animals, que dormen, memoritzen i, fins i tot tenen capacitat per manipular altres espècies amb la finalitat d’exercir la seva funció universal bàsica per a la vida del planeta.

Thorough ConsultationWhile the pharmacists at your local store will be there to answer your queries, you may tadalafil from canada not have the time to go. For example, Horny goat weed contains biologically active compounds that may have viagra tablets australia -like effects that act via PDE 5 inhibition. Wild Hyssop and cialis prescriptions http://downtownsault.org/wp-content/uploads/2012/03/Target-Market-Housing-Analysis-Glossary.pdf Rosemary are also popular natural health remedies of tinnitus. After widening generic viagra the vessel with angioplasty, your vascular surgeon sometimes inserts a stent depending upon the circumstances.
Una altra lluita contra el coneixement emmagatzemat, contra les velles creences, contra el que ens ensenyaren a l’escola.
Ens feren creure que les plantes, al no poder-se desplaçar, si eren éssers vius -ni el Gènesi ni l’Alcorà en parlen de la vitalitat de les plantes- eren relegades a un paper de segon o tercer ordre al considerar que no disposaven ni de sentiments ni d’intel·ligència. Semblava cert i era mentida!
Serveixi aquesta modesta entrada com a doble reconeixement. Un a la modesta i persistent tasca d’experimentació de Josep Mª Font i l’altra a les aportacions de la neurobiologia vegetals que ens empeny a la necessitat de qüestionar les nostres certeses.
Informacions:
Amics arbres·Arbres amics
Font i Bonet. Josep Mª. L’ullastre i l’olivera. Ses Sitges: Col. Ses Conxes
Herbari virtual
Menuda natura
Viquipèdia
De forma paral·lela el refrany també em transportà a una de les darreres lectures, “Irracioanlidad: El enemigo interior” de Stuart Sutherland. Segons aquest autor una de les fonts de l’habitual irracionalitat n’és l’excés de confiança.. Fonamentant-se en una teringa d’experiments fets per altres investigadors arriba a varies interessants conclusions. Una d’elles és que, per exemple, bona part dels conductors (95%) considera que ells són conductors més afinats que la mitjana.
El significat resulta ben contundent. Potser, idò, una referència ben encertada, ateses les diverses sentències i esdeveniments d’aquests darrers anys.
La cabra avesada a saltar, salta i saltarà.
Posant-se el capell de la recreació cal considerar que el refrany topa amb dues subjectivitats importants, una referida al cost de les coses: què es considera cost?, la despesa directe de la butxaca?, també s’hauria de considerar cost la despesa publica que es paga de forma indirecta?… hi ha, idò, una sèrie de paràmetres a considerar i decidir.