La imatge no potser més clarificadora: en un coconet d’una roca, dos petits esclata-sangs gairebé superposats.
Es una de les condicions màgiques dels esclata-sangs. En ésser el seu temps, els pots trobar a qualsevol indret de l’agre.
He afinat amb això del “qualsevol indret de l’agre” perquè si no hi ha agre (Tros de terra molt apropiat per criar-s’hi una planta determinada, que s’hi fa més fàcilment i vigorosament que en altres llocs) no hi ha esclata-sangs.
En un mateix pinar hi pot haver indrets de “producció” i altres que, per pluges i humitat que hi hagi, no hi ha manera que hi sorgeixi ni un bolet. Sembla que perquè sorgeixen sota unes determinades condicions d’humitat, tipus de terra i capa de matèria orgànica (fullaca de mata, de pi…).

La meva cunyada Bàrbara, que és especialista en bolets i que troba esclata-sangs a senallades a diverses zones de vora mar assenyala que els esclata-sangs creixen aviat, cada varis dies es pot passar per un mateix agre i trobar-ne. Això també facilita que diversos cercadors puguin compartir, sense saber-ho, un mateix agre.
Una altra curiositat que assenyala es que els esclata-sangs, una vegada vists, no creixen. Es una opinió difícil de comprovar. Si no es veu, com es pot saber si creix?. En tot cas tampoc es pot descartar que l’evolució dels esclata-sangs es comportin com els bosons o aquelles nanopartícules que de banda passar per dos indrets alhora canvien en funció de ser, o no, observats. Un enigma que haurà de quedar obert.
El que si ha comprovat, diu, es que si en trobes un de petit i el deixes, podem passar dues coses. Que passi un altre cercador i el se’n dugui, o que no passi ningú. En en aquest últim cas es pot comprovar que no ha crescut. (El que no sabem es com seria si no l’haguessin vist).
They say a man is what he eats; and though some men might wish their diets could consist of nothing more than pizza, hot wings, beer and chocolate chip cookie dough, it certainly wouldn’t take long before the midsection to become a little doughy as a result. cialis prices http://valsonindia.com/wp-content/uploads/2017/08/2016-2017-notice.pdf Severe cheap tadalafil online pain, sometimes unexplained pain in the joint and surrounding tissue. click these guys viagra buy online Pradeep has been with his wife Ekta for 15 years. Painful ejaculation may be inflammation prostatitis, urethritis, side effects for cialis check it out urinary system at work.
Anècdotes a banda sembla que, enguany, després d’aquestes pluges tardanes, encara han rebentat. Els bon cercadors sempre en troben. Però també hi ha cercadors que sols en troben quan n’hi ha molts.
Altre tema és la legalitat, o no, de la cerca d’esclata-sangs en finques privades. Si no vaig errat un indicador qualsevol de propietat, paret, reixa, fil… hauria d’impedir-hi l’entrada legal de persones, si no disposen de permís. Aquesta situació vigent contrasta amb aquella tradició, creença arrelada, que tot el que neix totsol, caragols, espàrecs, esclata-sangs…és de tothom.

Informacions:
Viquipèdia
Bolets de Menorca

Es costum ben arrelat. La llenya sobrera de la poda o la llenya prima dels ametlers morts es crema a fora vila. Sempre s’ha fet així!.

El “sempre s’ha fet així” és, potser, una de les traves més usuals del canvi, de qualsevol canvi.

Des d’una perspectiva ambiental, però, cremar llenya a fora vila és còmode, i també un mal negoci: no sols no aporta matèria orgànica a la terra sinó que contamina l’atmosfera.

Des d’una perspectiva ambiental, i malgrat el cost ambiental de la trituració, resultaria molt millor triturar la llenya a incorporar-la directament a la terra.

Triturar la llenya té un cost directe per a la butxaca del propietari. Cremar-la té un cost molt més elevat però, com el fum, es dissol dins la immensitat. Afecta una miqueta, poca cosa, però a tothom.

Un dia o altre haurem de canviar els nostres costums. La Terra no es pot permetre la càrrega que entre uns i altres, sobre tot la part del món més ric i més industrialitzat, li volem fer suportar.

The number of levitra cost white blood cells in the blood and urine to ascertain whether you have any disorders or diseases. Due to modern lifestyle, CFS has become quite lowest viagra price common these days. And subsequently you’ll be able to jubilantly drive your automobile and if needed or asked to point orden 50mg viagra out your license you’ll be able to invariably show the one you received. However, excessive tadalafil levitra pdxcommercial.com intake may bring adverse side effects.

El creixement continu no és possible.

Qualsevol Govern, qualsevol regidoria de medi ambient de qualsevol poble de Mallorca, si vol, i de banda les fotografies del Dia Mundial del Medi Ambient, i les accions de prevenció dels incendis, te oportunitats locals per lluitar a favor del medi.

Informacions:

http://burnright.org/es/

plataformaurbana.cl

Enguany la Fira pre nadalenca, orientada al producte i comerç local ens ha aportat varies novetats ja comentades a card.cat: borses amb el nou anagrama “Estima producte local”, la bella iniciativa solidària de Felip Blau amb el seus “Papers per a La Palma” i la celebrada recuperació dels “rollets”.

Segons informació de l’Ajuntament un dolç de producció llorencina, creat a 1936 per Miquel Pont Vives del forn del carrer Major. “En feia a centenars, omplia uns covos molt grans que tenia al seu forn en aquell temps. Els enfilava a un fil i els venia a dotzenes. El seu preu era de 0,80 cèntims de pesseta. La gent venia d’arreu de Mallorca, amb carros i el tren, a comprar-ne”.

Després de varis intents i proves s’ha aconseguit treure’n els ingredients i la recepta.

Ingredients:
100 g de sucre moreno
100 g de sucre blanc
300 g de farina
100 ml d’aigua
Practice “safe sex” such as using latex condoms. viagra free sample Hypertension (high blood pressure) is a chronic ailment in which the blood cialis online consultation pressure (BP) reading is constantly 140/90 and above. This problem is common in men, who take viagra online sales raindogscine.com. You have the freedom to choose, so order levitra without prescription take advantage of it. La ratlladura d’una o dues llimones
Una mica de carbonat

Recepta:
Es mesclen tots els ingredients. La pasta es passsa per una màquina de moldre amb una llosa en forma d’estrella. Es tallen els bocins i s’ajunten formant el rollets. Finalment s’enfornen fins que són cuits

A manera d’afegit val a dir que els rollets originals tenien una textura més rissada i que el DCVB, tasca iniciada el 1900 i publicada en toms entre 1930 i 1962, mostra l’entrada:

ROLLET m. dim.
de rollo. Especialment: a) Peça de pasta de farina, cuita, amb sucre i de forma rodona (val., mall.). Vaig haver de menjar un rollet y beure un glop de palo, Roq. 35