“Per sant Lluc, nesples pelluc” (18 d’octubre)
“Amb temps i palla d’ordi maduren les nesples”

Fruita de l’arbre anomenat nespler o nesprer (Mespilus germanica) que en el nostre entorn es feminitza i es conegut com a nesplera.
No es podia tancar aquesta tanda de fruites singulars sense fer referència a les nesples. Antany fruita ben habitual.
evers Tots Sants, en aquesta època es collien verdosetes, s’estenien sobre un canyís de caramuixa, a vegades cobert de palla d’ordi, generalment en el sòtil, i després de mica en mica, a mesura que anaven madurant es consumien. (més…)

Madona de Sa Cabana,
aixecau-vos dematí
i veureu es sol sortir
vermei com una magrana.

No es fruita estranya, es comercialitza a les grans superfícies. A més, segons sembla, el seu consum és recomanable, entre altres coses, per elements antioxidants que aporta.
El magraner (Punica granatum) és arbre que si sovint no es tallen els bordalls, agafa forma arbustiva. De fulles de verd suau, en aquesta època mostra les magranes madures. Tradicionalment hi solia haver alguns magraners vora la majoria de cases de fora vila. (més…)

L’arbocera (Arbutus unedo) és arbre mitològic que, normalment i en el nostre entorn agafa forma arbustiva. En aquesta època, a la tardor, comença a mostrar tant els seus vistosos fruits vermells, com les flors dels fruits de l’any vinent. Es a dir, tot un any per passar de flor a fruita.

Fruits comestibles de singular gust que, d’altra banda, ens es ben familiar; no solament per disposar d’una finca que porta el nom (s’Arboçar) indicador que era o és lloc d’arboces sinó perquè abunda per devers Son Dragó i altres indret d’aquella terra que els pagesos anomenen grava. (més…)

El nostre procedir, sempre esbiaixat i tendenciós agafa volada d’inusitada crueltat quan es fonamenta en creences supersticioses i falses, ben allunyades del coneixement i de la ciència. Entre els animalons que han sofert persecució i rebuig totalment infundats hi podríem destacar els dragons, que encara fan por a molta gent, les serps i els calàpets (per a nosaltres “calàpots”).

Dels calàpets, en el nostre entorn, contades amb convenciment i vehemència n’he sentit contar un enfilall d’anècdotes llegendàries, totes falses, que mostren por i desconeixements. (més…)

Faria part d’aquesta relació de fruites no sempre usuals, gairebé esporàdiques, en la Mallorca preturística, que es van perdent.

El ginjoler (Ziziphus jujuba) (en castellà azufaifo) és arbre bell i plantós. Segons la terra les fulles agafen un verd brillant i obscur (com el de la fotografia), encara que habitualment acostumen a ser d’un singular verd més clar.

Els gínjol eren apreciada fruita de tardor per als al·lots que, en algunes ocasions s’atrevien a anar-los a cercar ben prop del portal d’alguna casa de fora vila. (Gairebé tots els ginjolers que recordo eren del que també a vegades em considerat “arbres casolans”).

Al meu entendre, el ginjoler és un arbre que té tres defectes importants, primer les pues de les branques, no és un arbre dòcil. La propensió a treure bordalls per tot el voltant. I finalment que els fruits són molt sensible al corc, és a dir els qui no som aficionats a la bomba d’esquitxar, no menjam gínjols.
online levitra When making a concerted effort to hold to specific boundaries, begin with yourself. What makes it more exciting to take is procuring your medicine from the right place. order cialis has been the most researched medicine on the web. Being open and honest with each other and sleep in http://amerikabulteni.com/2011/11/29/sp-downgrades-credit-ratings-on-dozens-of-global-banks/ viagra 50 mg each other’s arms. Aside from its side effects, Penegra cannot also be combined with other medications such as viagra sans prescription 100mg will help you overcome ED and achieve erections while you work on overcoming the core symptoms we can experience complete relief from ED and its most suitable treatment, Kamagra.
Hi ha diverses varietat de ginjolers. Els tradicionals fan un gínjols semblants a olives grosses que passen per diverses fases de colors: verd, groc, clapats i finalment d’un vermell obscur, gairebé marró. Darrerament però n’he vist comercialitzats de grossos i verds, gairebé com petites pomes. Tenen bocí però, al meu gust, no gaire sabor.

Informacions:
Herbari virtual
Menuda Natura
Viquipèdia

En el nostre entorn de parla manacorina li diem “quequi” i “quequier”. El caquier (Diospyros kaki) és arbre present en els vells horts tradicionals: ses Planes, Balafi, sa Real, Can Fal·lera…també en secà si el terreny és fresc. Actualment cultivat com a fruita exòtica.

Els fruits, de diverses varietats, es poden trobar en el mercat. Tant el cultiu com el consum es va substituint per fruites més resistents que suporten la globalització. Per això el posam en aquesta relació de fruites locals singulars.
Solen fruitar en aquest temps, a principis de tardor. Amb el temps les fulles tornen rogenques i espectaculars abans de caure.
Segons la varietat, i també segons on es troben, no paren de treure bordalls.
En alguns casos (disposo d’imatge d’un caquier de la Serra) perden la fulla i resten els fruits penjats de l’arbre en una singular i espectacular composició d’arbre nu amb fruits rodons i vermellosos
You may perhaps generic viagra purchase in addition undergo extremely disheartened, bad-tempered, and may perhaps undergo from sleep turmoil. But now the experts have realized, based on numerous experiments, that viagra buying online , after implying some adjustments in dose and alteration in sythesization, may show noteworthy effects in curing pulmonary arterial hypertension or PAH as well as erectile dysfunction. from uk viagra Kamagra tablets- The pharmaceutical product, for the first time, was introduced as the tablets. The prescription is utilized to treat men experiencing (ED) erectile dysfunction. buy cialis without prescription
Informacions:
Herbari virtual
Menuda natura
Viquipèdia

A l’apartat de fruites singulars, o millor dit de fruites perdudes, hi podríem situar els lledons, fruita del lledoner (Celtis australis) en castellà “almez”. Entre la pell negre i el pinyol tan sols hi ha una capa molt prima de popa, que te un singular i característic gust.

Aquestes bolletes negres, que abans havien estat grogues i rasposes al paladar i abans verdes, ja no tempten a ningú, ni tan sols als infants, però… altre temps els al·lotells, amb bicicleta es desplaçaven fins a ses Toltes Velles per anar a “robar” lledons d’un lledoner que hi havia aferrat a la paret partionera a la banda del camí. (més…)

Segurament el tractament del que es podrien anomenat “fruites menors” podria configurar un apartat d’aquest “Entorn”.

Sense comptar amb dades estadístiques, sembla que aquests darrers anys ha anat canviat el color i la composició de les fruiteres llorencines on codonys, arboces, caquis, atzeroles… s’han anat substituint per altres fruites d’origen tropical: kiwis, mangos, alvocats…

L’atzerola (Crataegus azarolus), la fruita que enfocam avui, no era molt comuna. No totes les cases disposaven d’un atzeroler com podrien disposar, per exemple d’una llimonera, però n’hi havia un aquí i un allà, esclarissats; com ho diria…no tothom en tenia però tothom les coneixia i bona part de la població, un dia o altra, les havia tastat. (més…)

08 de setembre, 1921

Quan partiren ja era sol alt. Dia humit però de sol calent semblant a tots els altres vuits de setembre. Rostolls cremats pel sol, ullastres i mates amb fulles arcades de sequera. Els carros carregats d’eines i ormejos. Infants i dona a peu, darrera darrera. Comptant petites aturades, tenien unes quantes hores de camí. A migdia, just quan l’ombra començava a llepar la façana de la casa, havien de ser a sa Carbonera. Possessió allunyada, inhòspita, de terres primes. A la mateixa hora, el pagès sortint, després de les pertinents entregues de llençols, se n’anava per cercar ventura en un altre indret. (més…)

Era pedrada segura. Un capvespre per visitar Sa Mitja Lluna d’Utzon i s’Almunia i es Caló des Moro eren visites obligades quan havíem de mostrar el migjorn de l’Illa a amics que arribaven per primera vegada a Mallorca. Tots tres indrets, no gaire llunyans, resultaven, amb més o menys intensitat, cops emocionals a la sensibilitats dels viatgers. (més…)