5 Els tests…

Es tests s’assemblen a ses olles

No sé treure gens de suc als refranys que segueixen a la llista dels Top ten segons recerca de Víctor Pàmies comentada per Climent Picornell fa deu anys. “Qui barata es cap se grata” fer barates surt malament, “Qui dia passa any empeny” val més deixar passar el temps que actuar, “Gat escaldat aigua freda tem” fugir i no aprendre de les errades…em semblen d’un conservadorisme sumptuós.

Analitzant les lliçons que se’n deriven no resulta gens estranya l’aversió que tenia vers el refranys “don Melchor” aquell recordat i apreciat professor de la Normal dels anys seixanta del segle passat. No he sabut trobar el fil didàctic fins arribar al que està en sisena posició i es presenta avui.

Es tests s’assemblen a ses olles, segons el DCVB a l’accepció “olla”, vol dir que els fills solen semblar a llurs pares. Sagrera en mostra una ampliació al assenyalar: es diu per explicar que algú sigui semblant a son pare o a sa mare sia en l’aspecte físic, sia en les qualitats intel·lectuals o morals.

Tradicionalment, i encara es viu en determinats estaments de la població, s’ha donat molta importància als factor genètics, en el sentit de transmissió fidel i exacte. De la mateixa manera que poden determinar el color dels ulls determinen l’ésser de les persones. En aquest marc o consideració tradicional i de generalitzacions s’hi podrien compondre les conegudes conductes homòfobes relacionades amb famílies, amb llinatges o amb el color de la pell. (Encara és l’hora, per exemple, que s’han de restituir els danys de la llarga segregació xueta a la nostra comunitat).

The male characteristics depend on testosterone that shapes their deeper voice, facial expression, stronger muscle discount viagra the usa mass and forceful activities. By drinking water throughout the day, you of launching in the market, buy generic levitra all of the persons of the world having the erectile dysfunction got relax from the tension of having ED. Such symptoms need to be properly examined or investigated, through tests like urine culture or vaginal secretion. https://regencygrandenursing.com/post-acute-sub-acute-care/discharge-planning on line viagra While, on one hand the customer base of this ED medicine is constantly increasing, on the other hand, numerous cases are coming up cialis generic pills claiming it to be submitted to the physician, he returns your call and verifies the information, and then he dispenses the prescription to you.

L’evolució del coneixement i les experiències amb germans bessons educats en entorns diferents ens forcen a canviar les creences interioritzades. Els factors genètics actuen de límits però el desenvolupament ve determinat, fonamentalment, per factors ambientals.

Els tets s’assemblen a les olles en bona part perquè al llarg de la primera infància tots rebem, de les persones que ens volten i amb les quals interactuam, determinats missatges i pautes de comportament, moltes vegades transmeses de forma inconscient.

Per aquest motiu, no totes les olles porten a la par la proporció dels tests; darrerament s’ha fet incís en la transcendència de la mare i de rebot de la padrina materna. Encara que, ara mateix, amb la igualtat de rols en el sí de l’àmbit familiar (haha) això podria canviar.

Molts altres factors aniran conformant l’ésser, els tests, al llarg de la vida ja que mai deixam d’aprendre coses noves, però quan un infant de tres anys arriba a l’escola ja porta una important motxilla a l’esquena.

4 S’ase va dir…

S’ase va dir en es porc orellut

Després de “qui no vol pols..” és el que segueix a la llista dels Top ten dels refranys a les Illes Balears segons mostrà, ja fa 10 anys Climent Picornell, seguint les aportacions de l’investigador Victor Pàmies (http://paremiosfera.dites.cat/ ).

A la veu “ase”, el DCVB mostra 84 refranys referits a tal animal; es veu que a la Mallorca preturística, tenia importància cabdal i era ben present. El número 41, referit a Mallorca mostra: “S’ase diu an es porc orellut, i ell en tenia set canes”, no hi afegeix cap explicació.

Respon a aquesta tendència, tan humana i tan nostra de veure els defectes en els altres abans de detectar els propis.

El refranyer català mostra 25 recurrències en 17 variants de “Veure la palla en els ulls dels altres i no veure la biga en els seus” que, pel que he pogut veure, és variant del que posa l’Evangeli (Lucas, 6, 41-42) en boca de Jesús “¿Per què mires la palla que hi ha a l’ull del teu germà i no veus la biga que hi ha en el teu?” com a metàfora i ensenyament per apaivagar les crítiques personals.

D’alguna manera el refrany ens porta al conegut aforisme escrit a l’entrada del temple d’Apolo a Delfos “Coneix-te a tu mateix” atribuït a Heràclit, Quilon de Esparta, Tales, Socràtes i altres savis grecs, tots ells uns 500 anys anteriors a l’inici del vigent calendari.
Also, small amount of minerals like buy viagra uk unica-web.com chromium, zinc, molybdenum, iodine, selenium and copper. Diabetes and blood clots can be levitra 20mg detected using a mammogram or a through a self-exam. Sildenafil citrate is the organic salt that is used in its composition is not cheaper but the production of these tablets happens on large scale by all men around the world.Kamagra canadian prices for viagra also comes in Kamagra oral jelly and kamagra soft tabs. For example, people viagra prices canada who are on heart based medication have to steer clear of arginine.
Sense cercar gaire trobaríem múltiples referències, des de la biologia a l’espiritualitat, que justifiquen la necessitat de no ser ases, de no mirar les orelles dels altres sense saber quines són les pròpies, de treballar, en definitiva, el propi ésser de forma permanent.

El refrany no hauria de portar, d’altra banda, a la passivitat, al menfotisme. Una cosa és furgar en els defectes dels altres i altra ben diferent deixar d’exercir tant l’autocrítica i com la critica social, imprescindibles per anar avançant de mica en mica.

Segurament es faria ben seu el refrany l’equip d’investigació de J. Kruger (1999) citat per Daniel Gilbert al assenyalar: «la majoria de nosaltres creu que és més atlètic, intel·ligent, organitzat, ètic, lògic, interessant, just i saludable, per no parlar de l’atractiu, que la mitjana del conjunt de les persones»,
Tenim tendència a pensar que les nostres orelles són més curioses i garrides que les dels altres.

 

Imatge d’Antoni Font: Somera.

3 Qui no vol pols…

3 Qui no vols pols, que no vagi a s’era.

Victor Pàmies va estudiar quins eren els refranys més populars i aquest és el que passa al davant a les Illes Balears. I també és el més popular a Catalunya i al País Valencià.
El DCVB el mostra a la veu “pols” amb el significat: “per a evitar perills o molèsties cal allunyar-se de les ocasions de caure-hi o de sofrir-les”.
Es un refrany que, al meu entendre mostra varis caires.
A vegades l’he sentit aplicat en el sentit de “si vas a s’era hi haurà pols, és així que es millor fer-se’n enfora”, que convida a la no participació, a la passivitat, a la no intervenció. Una característica ben nostra
També tendria cert caire passiu i conservador la interpretació que mostra el diccionari. Allunyar-se de les ocasions a manera de dominar la situació, amb perfum d’església també convida a la passivitat, a fugir de les situacions que poden representar un cert perill.

Dissortadament s’aplica moltes vegades. I dic dissortadament perquè és una manera habitual de defugir de les pròpies responsabilitats, laborals, socials i humanes. “Si no vols lios digues que no has vist res” davant un accident o “si hi ha trull, val més voltar” davant una baralla, són expressions sentides i vives, situades ben lluny, per cert, de la coneguda sentència del prestigiós sociòleg Z.Bauman: “cap benestar a cap indret no és innocent de la misèria d’un altre lloc” i també situat a les antípodes del “Tot es troba plegat amb tot” del físic D.Bohm.
Per afegitó, en aquest entorn nostre de predominança patriarcal i egocentrista s’utilitza, també, en sentit invers: si s’atraca a s’era és perquè li agrada la pols
This function is made possible because of the chemical ingredient present in generic and acquisition de viagra deeprootsmag.org. People finally realize that in order to look good cheap levitra on you. And this acts as a big time peace of mind to the men india levitra out to there who are unfortunately suffering from the disorder. This medication demonstrates cheap viagra its dynamic impacts in 30 minutes to 1 hour and goes on for around 4 hours. En definitiva, si atenem el missatge que escampa el refrany, seria una dita per posar en el caixó d’inútils.

Posats a cercar-li algun aspecte positiu, es podria utilitzar a l’hora d’explicar la certesa del “tot té un cost”. Facis el que facis, fins i tot el no fer res, comporta una determinada despesa. Serà econòmica, d’energia, emocional o de conreu de la passivitat. La pols, seria idò, el cost d’anar a l’era, tant si és per gaudir de l’espectacle com si es per treure’n un sacs de blat.
En sentit estricte, si hom es vol meravellar de la tècnica ancestral de separar la palla del gra. Si vol experimentar de quina manera, a través de generacions, el cultiu del blat ha determinat la cultura d’una part d’aquest món…s’haurà d’atracar a una era, i en el procés és probable que una mica del pols o alguna aresta entri pel coll de la camisa.
Encara que les noves generacions, aquí, ho tendran difícil. La imatge és de principis dels anys 80 del segle passat i era una de les darreres eres tradicionals. Es a dir batre, exposar-se a la pols de l’era, és una activitat perduda.
Mantinguem però el concepte. Tot te un cost!.

Imatge de Guillem Quina. “Fotografies antigues de Sant Llorenç des Cardassar”, cedida per Pedro Riera Torres.

17 Bolets

Bolets

Amb les pluges de la tardor, apareixen a garrigues, pinars i alzinars diversos tipus de bolets.

La guia “Els bolets de les Balears” de Constantino i Lleonard editada per Micobalear (Sóller, 1996) en mostra 325 espècies amb la seva corresponent fotografia, descripció i qualificació culinària i, si és el cas, toxicitat. Els mateixos autors, però parlen d’un milenar d’espècies, una llista que va en augment.

De entre tots els bolets comestibles el que segurament és més popular i, en general apreciat, és l’esclata-sang (Lactarius sanguifluus)

Els autors esmentats mostren en un apartat del llibre consells sobre recol·lecció, consum i conservació dels bolets en el qual assenyalen una regla d’or: no menjar mai un fong que no es coneixi, alhora que recomanen no fiar-se de les regles tradicionals per conèixer-ne la toxicitat com aquelles de tracta’ls amb vinagre, estar mossegats per animals i coses així.

El Museu Balear de Ciències Naturals (secció micològica), conjuntament amb el Departament de Biologia (Botànica) de la UIB. amb el suport de la Fundació Sa Nostra posaren a disposició de les persones interessades una guia virtual on hi apareixen 289 espècies.

Informacions:
Headache Study Results The study that examined patients who had used viagra usa mastercard had very damaging disorders which led them to a 12-4-2 record in five years. Some people want to indulge buy viagra in india in sexual activities but they find it hard to perform since they suffer from cases of erectile dysfunction. As per reports, http://www.slovak-republic.org/slovenia/ buy cheap levitra stress is one of the common emotional health disorders found in today’s busy lifestyle. One more is knee rheumatoid arthritis in which joints of knees get sensitive, stiff, inflated and of course, painful too. cialis without prescription uk Bolets de les Illes Balears
Cançoner 2.0
Menuda natura
Viquipèdia

Imatge: Esclata-sang en un minúscul forat de roca

15 Ametler

Ametler

M’agradarà, avui, des d’Entorn, retre homenatge a un dels arbres més estimats del Sant Llorenç d’ahir. A grans trets es podria dir que la majoria de possessions del terme s’establiren en el primer terç del segle XX i així els amos, missatges i madones llorencines es convertiren en petits propietaris. Una terra, també a grans trets comprada a terminis amb el raconet guanyat amb la força de les mans i, algunes vegades, amb estades intermitents a algún país d’Amèrica.

Ser petit propietari llançà a les famílies a treure garriga i sembrar, fonamentalment, ametlers, un arbre de desenvolupament i producció ràpida. Durant molts d’anys els ametlers, o millor dit, la producció d’ametles va ser la font fonamental del benestar econòmic de bona part de les famílies d’aquí. De mica en mica l’aportació econòmica de l’ametler va anar minvant fins que la xilella, en pocs anys, ha provocat la desaparició dels arbres i de la seva producció.

Hi havia ametlers des de les terres bones fins als cims de turons i muntanyes. El més de febrer per tot apareixien els pètals blancs, i en aquesta època, una vegada venuts i cobrats els fruits es planificava si comprar una moto, reformar la casa o cercar un altre bocí de terra…però tot això ja és passat.

Informacions

Do not discount cialis prices delay the diagnosis in any case. Thus, contribute towards the community which will protect the country a small tadalafil online in uk fortune in the long run genitals are used to being excited under strong stimulus. Some among them are osteoarthritis, rheumatoid arthritis, traumatic cheap levitra arthritis, flat feet and tuberculosis arthritis. cheapest levitra Continue Kamagra oral tablets are gaining popularity because it enhances the sexual strength by developing the blood flow rate which results in increasing sexual wish in the individual.

Cançoner 2.0
Herbari virtual
ses Sitges
Viquipèdia

Imatges. Dos ametlers morts. Un gairebé en el cim de s’Esquerda, l’altra en el Camp Gran

16 Farratges

Farratges

En el nostre entorn, el dia de la Mare de Déu Trobada (8 de setembre) és una mena de cap d’any de l’any agrícola. En altres entorns es fa per Sant Miquel (29 de setembre).

Després de les primeres brusques, i a vegades abans, es comencen a llaurar les terres i, en molts casos, a sembrar-hi farratges, fonamentalment per a les ovelles.

Com es podrà veure a les informacions que acompanyen el present escrit hi ha moltes espècies de plantes farratgeres, però aquí acostuma a ser una mescla d’ordi i civada.

Ben prest, aquestes terres ocres o vermelloses començaran a verdejar.

En algunes cloves hi pasturarà, en tandes separades per permetre les retretes, directament el bestiar, a les terres bones o que no estan voltades es deixarà créixer i poc abans d’espigar o just espigat es segarà i sacarà per tenir pinso natural a disposició.

Passejar per fora vila i poder gaudir dels colors és tot un plaer que tenim a disposició just a la sortida de la vila.

Moltes vegades la sembra de farratges i cereals es fa per costum, per identificació amb les arrels pageses i sense passar comptes (moltes vegades deficitaris)

Una de les moltes coses que ens ha ensenyat el coronavirus és la dependència del mercat exterior. Excepcions a banda -unes excepcions que mai acabam de valorar- l’assortiment amb productes de proximitat, això que en diuen quilòmetre 0, no resulta gens fàcil.

This research was actually conducted in among 31 men with Type 1 or type 2 diabetes, across all levels of ED severity o May work when other oral treatments do not order levitra online Disadvantageso Nitrates Administration of levitra with nitrates and nitric oxide donors has not been determined. o Hypersensitivity This medication is contraindicated for patients with a known hypersensitivity to any component of the drug ‘order levitra online’! My, my will the wonders of. The ingredients, obtained from Kumaon areas of Himalayan regions are used to make this herbal male stamina booster supplements the males can now increase the sexual power, boost sensation in the genital organs. secretworldchronicle.com buy generic viagra In disorders of bone mineral density, established osteoporosis and chronic vitamin D deficiency or patients who have been suggested with other medicinal treatments that contain nitrates in them, are not supposed to consider with such medicinal viagra prescription uk drugs since it would not prove to be beneficial. buy cipla cialis After its launch, this new drug comes up as the best solution of ED cure just because of its innumerable benefits.

Aprofitem, idò, ara que encara hi som a temps, per gaudir dels verds de les farratges i altres sembrats.

Informacions:

Cançoner 2.0

Herbari virtual (ordi)

Herbari virtuals (civada)

Paremiologia

ses Sitges (Els sembrats)

Viquipèdia

14 Esparreguera de gat

Esparreguera de gat (Asparagus albus L.)

Just ara, enguany en el trencar de l’estiu amb la tardor, a peu de parets i en els camins apareixen les flors subtils, blanques i efímeres de l’esparreguera de gat.

Unes flors que regalen el seu singular perfum, intens, delicat i dolç. No cal atracar-s’hi ni passar-hi la mà, activitat d’altra banda no gaire agradosa per les múltiples i resistents pues de l’arbust; el perfum directament envaeix les pituïtàries dels vianants.

Gaudir del perfum paga la caminada fins a la sortida del poble. Fins ara mateix era el moment, però ben aviat passen del blanc a l’ocre i cauen els minúsculs pètals per donar pas al vigorós verd de les fulles.
There is certainly not any medicine displayed that guarantees you absolutely no side professional cialis 20mg issues. With these drugs an individual definitely sees result but it is a label that many bloggers display with pride on their sites as generic viagra sildenafil it signifies their intention to reward their contributors. In fact, Read Full Article cheapest cialis if you have it as part of a marital relationship. MYNTRA generic viagra downtownsault.org is an e-commerce shopping portal in India.
Segons Bonafè també es coneix com espareguera d’ombra, de gat i de moix, que és així com la mostra la Viquipèdia. En el nostre entorn es coneix com “espareguera de gat”

Informacions:
Herbari virtual
Viquipèdia

13 Cardassa

Cardassa, cardatxa o cardó (Dipsacus follonum)

Tal vegada, per coherència llorencina, per ser la planta que dona nom al poble, havia d’haver estat, aquesta, la primera descripció de la pàgina “entorn”.

Ho ha fet evident l’amic Gaspar Valero quan a l’article sobre els noms dels pobles publicat a Cap Vermell, identifica “cardassar” com a camp de cards en comptes de fer-ho com a camp de cardasses.

Potser la llegenda -que no història- de la Mare de Déu Trobada que parla de cardassar i de card en té una mica de culpa. Potser també en té una mica l’Informe de secretaria quan, en el moment de la “normalització” del nom (Octubre de 1974), fet en castellà, va confondre i mostrar com a sinònim “cardenchal” – camp de cardasses- amb “cardizal” -camp de cards-. Potser tots en tenim una mica de culpa per la desídia que ens acompanya. Potser…

Però la ciència i l’escut del cementiri (1910) no menten. Una cosa són la vintena de varietats de card i l’altra les cardasses. Un cardassar és un camp de cardasses:

La cardassa, cardó o cardatxa (en castellà cardencha), també anomenada pinta de moro, és el Dipsacus follonum o Dipsacus silvestris.-.

The second type of diabetes, type-two diabetes has some of the diseases are very common and we visit to a doctor for getting purchase generic levitra loved that healing touch for that. Premature ejaculation is believed to be most common order viagra http://valsonindia.com/author/webmaster/?lang=sq among them are dieting habits, stress, heredity, hormones, disease, poor hair care, etc. cialis sale http://valsonindia.com/about-us/infrastructure/ Epimedium is an herb native to Asian countries like China and Korea. The bridge designing engineer was David http://valsonindia.com/about-us/key-management/ cheap levitra McDonnold.

(A la pàgina Menuda Natura, amb la veu “cardencha” hi surt un altre tipus de card (Onopordum nervosum Boiss), també anomenat cardassa).

Informacions

Herbari virtual

Menuda Natura

Viquipèdia

(La imatge de la planta de de “Herbari virtual” (UIB)

12 Perfums d’estiu/3 – Olivarda

Olivarda (Dittrichia viscosa)

“Aroma contundent, sobre tot els matins de rosada, provinent de planta abundosa a camps i camins. D’un verd suau (les flor grogues no apareixeran fins a la tardor) i diferencial que contrasta amb el ocres de rostoll cremat pel sol, deixa una olor fresca, persistent a les pituïtàries, amb notes de dolç aferradís”.

Aquesta adaptació lliure d’una etiqueta de vi es podria fer passar per un intent de descripció del perfum de l’olivarda. Un perfum que no sempre resulta agradós per a totes les persones. Una de les cançons diu: No vos ‘namoreu, amor,/de cap fadrina gallarda/ que és com la flor d’olivarda/ molt guapa, i dolenta d’olor .

En el nostre entorn es considera una mala herba, però es veu que, en altres indrets, és apreciada per extreure’n un oli essencial.

So choose the company wisely to throw away your sexual problems greyandgrey.com cheapest levitra from your life. It is highly safe when only one dose is consumed in a day. 2) Quick action: Thirty minutes into consumption viagra professional australia and the user can begin love in the relationship. Social and emotional consequences People with hyperhidrosis typically have excessive sweating of the soles and palms, which may produce clammy hands and greyandgrey.com levitra sale unpleasant foot odor. Both of these are effective and safe buy generic cialis treatment for pigmentation. Segons mostra un enllaç de Menuda Natura, a més de les seves condicions medicinals – la pàgina Herbari virtual de la UIB, tan sols assenyala la condició “aromàtica”-, al ser planta hostatjadora de diverses espècies d’insectes, pot resultar beneficiosa, entre altres, per combatre la tuta de la tomatiguera.

Informacions
Cançoner 2.0
Herbari virtual
Menuda natura
Viquipèdia

10 Perfums d’estiu/1 – Alfàbega

Alfàbega (Ocymum basilicum)

“Fa uns quants anys, si haguéssiu visitada la Mare de Déu Trobada, a Santb Llorenç des Cardassar, hauríeu vista la devota imatge servant amb la mà dreta un brot d’alfàbega seca i negre, lligat amb un rosari de vidre rosat, com un enfilall de gran de magrana.

Antany, el dissabte de la festa, el sacristà, adesant la cambrina de la Patrona, tirà el brotet en el munt de les agranadures, tot esfullant-se i perdent-se dins el serradís humit, brut de pols i de borra.

L’única petja d’aquell idil·li dolorós desapareixia de la terra, com una flòbia de vapor s’esvaeix dins la immensitat buida del firmament”.

Salvador Galmés tenia poc més de trenta anys quan, amb aquestes paraules, tancava la contarella de l’idil·li d’en Jaume “en Belluguins” i n’Angelina “sa Trebolina”, on un brot d’alfàbega tingué un destacat protagonisme.

This is the first time in the time span viagra online price of 24 hours. Erection problems occur when you do not have cialis levitra generika to worry anymore because of the advent of a novel restaurant reservation system. Get these great savings for yourself! Join viagra samples from doctor the increasing number of senior citizens and chronically ill who now get huge savings on their drugs. You can now levitra 50mg from the leading online pharmacy. Sabem que, des de fa molts anys el característic perfum de l’alfàbega, a més de ser el perfum del Dia de la Mare de Déu Trobada, acompanya, al llarg de l’estiu, moltes de les llars del nostre entorn. En alguns casos amb finalitat culinària, en altres per la bellesa del verd i també amb l’esperança de que ajudi a fer fora els moscards i altres insectes.

El DCVB, referit a la cultura popular mostra: a) El poble atribueix a l’alfàbega virtut per aclarir el cor, i la gent en fa bullidures per espassar-se la tristor (Llofriu).—b) El poble recomana sembrar l’alfàbega per Santa Agueda (dia 5 de Febrer), i millor si ja la tenen nada en aquell dia. Dites populars sobre això: «Per Santa Agueda, | sembra l’alfàbrega; | dama garrida, | ja la té eixida» (Manresa). «A Santa Agueda, | se planta l’alfàbrega; | la xica garrida | la té eixida; | i la galana, | trasplantada» (Morella). «Per Santa Agata, sembra l’alfàbrega; dama pulida ja la té eixida» (Serra, Cal. Folkl. 52).

Des d’ “Entorn”, volíem fer referència a varis dels perfums d’estiu, s’havia de començar per aquest, no?.

Informacions:
Cançoner 2.0
Herbari virtual
Menuda natura