L’any passat, poc després d’iniciar la secció, el primer arbre que es va enfocar va ser el garrover. Ara temps de garroves, no es vol enfocar l’arbre, sinó el seu fruit, les garroves, i més concretament al que sembla que determina el seu preu, el garroví, forma balear d’anomenar la llavoreta que porta la baina o garrova, el garrofí.

Sí, en el garrover tot és una mica màgic: és arbre espectacular però planta lleguminosa, les llavors venen en una baina molsuda i dolça, les fulles són compostes, tot l’any mostra els seus fruits…Espectacular! (més…)

Al enfocar l’entorn sorgeixen múltiples interrogants i/o possibilitats. Sense anar més alluny ahir els abellerols compareixien a la cita anual. Son esquius i volen alt però el seu singular xisclar els delata. Aquests dies passats una (o algunes) milana, també de xisclar característic, voltaven vora la casa, segurament cercant alguna cosa per menjar. La premsa assenyala la proliferació de milanes en aquests darrers anys.

També es podria parlar del clima i de la onada de calor. Ara ja ningú discuteix el tema del canvi climàtic. Sembla que aquests proppassat mes de juliol, a nivell mundial, ha resultat el més calorós des que es registren les temperatures (dbalears.cat). També s’ha de dir que amb això del fred i la calor, al tenir la memòria curta, de granot, a nivell domèstic ens inventam moltíssimes històries i records. Sort del registre de dades que, si estan ben preses, ens situa en la presumpta realitat. (més…)

I amb l’arribada del mes, les figues, aquestes singulars infructescències, comences els processos de maduració.

No totes ho fan a la vegada, en el nostre entorn -i més concretament a l’entorn de ses Sitges- comencen albecors, verdals, porquerenques i de la roca, aquestes darreres, petitones però mol apreciades, tant per la seva dolçor com pel seu llarg període de producció. Després blanquetes i paratjals i finalment coll de dama, bordissot i de la senyora. Segons la situació i l’any (calor, humitat…) l’ordre pot variar, per exemple enguany les blanquetes s’han avançat a les de la roca. (més…)

A migdia
un silenci il·lustrador
cada dia.

Podria ser un síntesi del que es vol comunicar: en aquesta època de calor, a ple estiu, la naturalesa, amb la seva total inactivitat en hores de sol calent, ens orienta sobre comportaments.
Basta escoltar el silenci ensordidor. No en senten cap dels animals habituals: ni el refilar de les caderneres, ni el marrucar de tórtores i tudons, ni l’escainar de les gallines, ni el raucar dels granots de la bassa, ni el belar ni els picarols de les ovelles que sesten escampades, ni el xiscle d’alguns d’aquells sebel·lins de la antany nombrosa colònia de ses Sitgetes…res! (més…)