Aquests vinent dissabte, 8 de novembre, a ses Sitges, el segon taller de “Destapa’t (EA).
Intentarem reflexionar conjuntament sobre el fet educatiu.
Obert a totes les persones interessades

Atesa la satisfacció i utilitat del programa “Anem-hi” que varem treballar el curs passat, hem decidit, amb el “Destapa’t /EA”, donar una altra volta al tema de l’educació (Educació Anticipativa). Tallers gratuits, oberts a tothom, curtets, dinàmics que facilitin les reflexions compartides i que acabin amb prpostes d’acció personal.Si el programa pogués ser del vostre interès, o coneixeu alguna persona interessada, basta enviar un correu electrònic o telefonar on s’indica

Una bassa d’oli,  una nova publicació en el bloc “bellver08”.

De banda aquesta secció de notícies i demés comentaris referits als tallers de desenvolupament oberts (Anem-hi i Destapa’t) , mensualment s’intenten mantenir actualitzats els diversos blocs:

 bellver08.blogspot.com referit a comentaris de caire local
lecturesreferides.blogspot.com. on es comenten les lectures realitzades
destaparse.blogspot.com, jocs i informacions orientades a l’auto desenvolupament
reflexionari.blogspot.com, síntesi d’idees per a la reflexió
llisonsdecoses.blogspot.com, de narracions curtes amb certa finalitat didàctica

Ohhhh, petitons!!!
Els nous éssers, les cries de qualsevol animal, tant si és mamífer com au, inspiren tendresa. Ho evidencien la majoria dels adults i també els infants; fins i tot els altres animals sembla que es comportin de manera diferencial amb els altres menuts (si no pertanyen a la mateixa la cadena tròfica, es clar!).

Abans d’ahir, na Pruna, la femella dels conills de rata, va parir dues petites cries. Es un segon intent. Vet aquí el que diu el dcvb dels conillets de rata. 2. Conill porquí (or., occ., val.) o conill de rata (bal.): mamífer rosegador, de la família dels subungulats, espècie Cavia porcellus: cast. conejito de Indias, cobaya. És més petit que el conill comú, té les orelles curtes i sol esser clapat de blanc i negre; es té en domesticitat per agafar rates i també és comestible.

Si es compara la tendresa actual amb l’absència de tendresa, si no era crueltat, de mitjans de segle passat (on, segons conten, els infants cercaven nius d’ocell per menjar-se els ous o engabiaven les cries en una fulla de moro doblegada) llavors haurem d’acceptar que aquesta tendresa, com tants altres, és un sentiment après.

Presentació: Anem a parlar d’una experiència derivada de l’observació directe, fent una anàlisi comparativa aproximada, defugint així, idò, del caire científic
Delimitacions: Dels 24 tipus de tomàtiga de remellet  que apareixen el el cartell de Varietats Locals, hem experimentat amb quatre: la vermella (de ferro?), tradicional a la família, la blanca o blanquinosa, la “de punta” o mamelló i la “de pera”. Aplicarem reg de goteig després de la sembra, així com la planta ho demanava i vam deixar de fer-ho, si fa no fa, al iniciar la floració. (més…)

La cessió de l’equipament a escoles i entitats ofereix i permet una percepció des de la distància. Sense voler entrar en cap tipus d’orientació o ingerència, en cada cas, l’aire apropa indicadors inequívocs: les actituds dels educadors, els possibles rampells d’autoritarisme, la preparació prèvia d’activitats, l’ordre, les cares dels infants…parlen, talment com l’aire i les olors arriben als sentits encara que es pogués desitjar una altra cosa.

 Per això quan te n’adones que un grup de persones expertes, amb càrregues familiars, decideixen deixar la comoditat del sofà -o taula d’estudi- de ca seva per arriscar-se a una aventura; una ventura amb sentit de transcendència, atenció personalitzada, desenvolupament emocional i recerca de la creativitat, llavors, com és el cas, et pot envair una sana satisfacció interior derivada de l’admiració i el respecte. Hi ha vida!, hi ha esperança!.

 Més enllà de les dificultats del dia a dia que ofereix un entorn de desprestigi d’una professió i de tots els altres ets i uts que s’hi vulguin afegir, hi ha persones que decideixen treballar, amb planificació i avaluació permanent, el centre de tota acció didàctica: aquesta relació personal i amorosa entre cada un dels infants i cada un dels educadors. Relació que evidencia, altra vegada, la primera de les conclusions dels primers cinc anys de funcionament de l’equipament: la importància de l’element humà en tot procés educatiu.

 Gràcies Arimunani, per mostrar-nos una finestra al futur

 

 (Imatge: Detall del taller de plàstica a càrrec de Carmen Cañadas)

 

A dir ver no era el primer intent, però es va produïr el retrobament amb na Cristina Garcia, companya de tallers de formació, amb interessos comuns.
D’aquesta manera ençatarem l’aplicació a ses Sitges d’una barata , un intercanvi pactat sense remuneracions. De banda el pacte previ, sorgeix un corrent, potser més transcendent: el de l’intercanvi d’experiències i enfortiment del mon relacional.
Gràcies Cristina!

Els tècnics de la conducta assenyalen que un dels atractius del plaer en l’acció es poder-ne gaudir de resultats avaluables en un periode relativament curt.

Petites metes temporals i a curt termini, en coherència amb una meta més transcendent. Potser aquí rau un dels plaers de l’agricultura -sense que, per això, hagin de portar a aristotèlica felicitat-, els resultats tangibles en un periode relativament curt de temps.

Anar a l’hort, collir tomàtiques madures, cebes tendres i pebrers rosssos, per fer el tradicional trempó -o altres tasques culinàries-, si no es fa d’esma si no amb implicació dels sentits i del sentir, pot produir petits moments d’identificació amb la terra i de felicitat.
(Imatge: Tomàtiques “de Valldemossa” a ses Sitges. Juliol, 2014)

Adesiara es donen fets que, malgrat la seva quotidianitat, resulten sorprenents, reflexuis, dignes d’admiració…passa amb la germinació d’una llavoreta o amb els neixement dels pollets. La gallina es posa lloca, i als 21 dies, de la majoria dels ous, hi neix un pollet.

Després vindrà el pacient procés d’entrenament i aprenentatge…talment com passa amb els humans!.

Aquest passat divendres 28 de març, trenta anys després de l’edició de “Jaume Fornaris i Taltavull ,mestre” que inicià la col·lecció “Els nostre educadors” de la UIB, de la mà de l’Associació Algarada, s’inicià un programa per mantenir viva l’empremta de l’excepcional mestre.

Vet aquí la presentació, de la primera de les xerrades: Presentació