Ve del llatí dignitas i aquesta ve de dignus, digne, mereixedor de ser respectat.
El nostre Alcover-Moll mostra més accepcions:
Grau d’altesa jeràrquica / Càrrec d’alta honor i autoritat / Qualitat de digne, de respectable; elevació moral /Aspecte o posat digne.
El sentit etimològic del mot i també el DCVB ens orienta sobre la consideració de l’altra, de l’interlocutor; és l’altra persona qui atorga la consideració de digne. És, idò, com la confiança, una de les consideracions que s’ha de guanyar.
Entram en la paradoxa. D’una banda tan sols som propietaris de les nostres opinions i de les nostres accions, és a dir no podem incidir, ni ens haurien de condicionar, les opinions de les altres persones. Però també és cert que la nostra imatge, la que som capaços de transmetre, serà la que condicionarà el poder ser mereixedors de respecte.
Disposam de varies armes per poder gaudir del respecte de les altres persones. Una deu ser l’engany, la capacitat de simular un posicionament, una personalitat fictícia. D’això, en general, els mallorquins en sabem molt. El “fer com si”, “no en parlis que hi ha ulls petits”, “que cadascú pregui per ell…”, simular el que no acaba de ser, dibuixar un relat a conveniència amb la finalitat de guanyar o defensar el propis posicionaments, és un costum ben estès.
Let’s have a look at some of the cialis 5mg cheap amerikabulteni.com benefits of taking the online route, when looking to purchase some cheap yet effective male performance enhancing pills online. You can get rid of erectile dysfunction with generic ED pills look at this pharmacy discount levitra are used for the same purpose, and they also perform the same way. It improves sexual vigour levitra canada and vitality for men and women can readily cure: General weakness Erectile dysfunction Premature ejaculation Semen leakage Frequent nightfall Lack of lovemaking desire. Kamagra as highly demanding medicine: Kamagra is called as substitute of world’s popular ED drug viagra for sale canada, which is also called sidenafil, vardenafil and tadalfil. En tot cas, també es coneguda aquella sentència que assenyala que resulta relativament fàcil enganyar a una persona una vegada, però que no es pot enganyar a totes les persones totes les vegades; i és ben nostrat allò de “s’agafa més aviat un mentider que no un coix”.
Una altra possibilitat, potser més ferma i contundent en resulta la coherència, l’harmoniosa relació entre fets i pensaments. Aquest segon camí possibilita obviar la opinió de les altres persones. Si una persona és honesta i està bé amb ella mateixa, poca dependència s’estableix de les opinions alienes.
Adaptant les idees de Csikszentmihalyi que exposa a “Fluir. Una psicologia de la felicitat” es podria assenyalar que “la felicitat (dignitat) no és quelcom que passa…és una condició vital que cada persona ha de preparar, cultivar i defensar individualment”…”si som o no feliços (dignes) depèn de la nostra harmonia interna i no del control que puguem fer sobre sobre les grans forces de l’univers”.
Tot un repte. Per il·lustrar aquestes idees potser resulta interessant recórrer el camí de forma inversa i pensar quines són les persones que consideram dignes i perquè. Potser ens ajudarà a centrar el propi posicionament.
Imatge: “La curación del ciego” de El Greco. Un bell joc de perspectives i persones, a vegades utilitzada com a imatge de retrobament de la dignitat
A l’hora d’iniciar la recreació del mot s’ofereixen diverses possibilitats o maneres de plantejar el tema, totes ben interessants. Les dues primeres accepcions del DCVB ens podrien guiar la mirada vers el que s’anomena “l’esperit del temps”, o de quina manera l’entorn, les circumstàncies del moment condicionen la conducta. Tema d’altra banda també tractà, i el títol ho deixa ben palès, per Gigerenzer a les seves
Certament la cobdicia, adesiara, passa de manera subtil per les vides; no se’n parla gaire!. S’utilitza més el sinònim “
Però en la recreació volia centrar la mirada en la vanitat nostrada, aquesta vanitat subtil i constant que és component de l’aire que respiram. Es pot manifestar de moltes i variades formes: una mirada amb singular cara de satisfacció, el continu desig de corregir el que fan les altres persones, la necessitat de ser presents de forma continuada, el desig de mostrar, de forma ostentosa que es tenen més coses i millors que les altres persones o simplement el bravejar de forma exagera, una mostra de vanitat en forma d’expressió verbal.
Potser és deriva de mirada esbiaixada. Tal vegada és un d’aquells temes eterns que ens atribuim. Però diria que quant més benestar, si mes no a casa nostra, més incrementa la individualitat i la prepotència que es manifesta de mil subtils maneres.
Des de la doctrina de quan érem petits, fins als posteriors i successius llibres de “Religión”, ens recordaven, amb la pretensió d’ensenyar-les, tant les virtuts cardinals (prudència, justícia, fortalesa i temprança) i les teologals, referides directament a Déu (fe, esperança i caritat).
Es paraula de moda. Sobre tot en l’àmbit polític, en el joc de simulacions i enganys, tothom en parla o, amb altres paraules, tothom reclama, exigeix diàleg a les persones que conformen una altra manera de mirar. En definitiva una paraula deformada i gastada.
Segons com es miri, tenim un problema. D’una banda i des de la primera infància disposam de determinats aprenentatges que deriven de l’entorn cultural i mes concretament de la nostra família. D’altra banda i com recordava Heràcli, ja abans de la civilització romana, tot és sotmès al canvi continu. Amb l’afegit que la rapidesa dels canvis, tant la ciència com la tecnologia, és de cada dia més accelerada.
Comunicar, del llatí communicare, segons l’etimològic significa compartir informació, impartir, difondre. I aquest communicare, a la vegada vé de communis que significa comú, mutu, participat entre varis.