Totes les recreacions són sempre això, recreacions; encara que adesiara, quasi sempre, vagin disfressades de veritats i certeses.
El concepte “client”, en general i per extensió, i més concretament la “orientació al client” resulta ben transcendent a tots els nivells de la vida. En alguns camps, com el financer, el de la consultoria o el comerç deriva en campanyes de formació i estudi. En altres, per exemple el de l’administració o la sanitat el concepte es dilueix i es confon.
En sentit ampla i per extensió, es podria dir que qui demana, un producte o un servei i paga, qui ha de ser servit, és un client (que adoptarà diversos noms:client, pacient, administrat..). Qui atén la demanda seria el el servidor, el proveïdor.
En la interacció entre persones sempre s’estableix un joc d’alternança entre servir i ésser servit, entre proveïdor i client.
Tenir clara la posició en cada moment resulta, al meu entendre, fonamental tant per estalviar discrepàncies innecessàries com per estar bé amb un mateix.
Fer conscient el rol en cada un dels moments, exigeix certa habilitat mental, cert entrenament i, fonamentalment voluntat. Podria relatar aquí, anècdotes i experiències concretes tant en un entorn educatiu com el de ses Sitges, com a l’entorn financer.
Clarificar els rols de proveïdor i client, de servidor i ser servit no sempre resulta fàcil. I més es complica la cosa quan els noms agafen matisos difuminadors: alumne, pacient, administrat, jornaler…La cultura -els interessos i la comoditat- pesa!
En sentit literal i estricte, el diccionari afina el sentit de la paraula.
L’etimològic ens arrela en el llatí on cliens era el protegit, el que s’inclinava per rebre la protecció del seu patró.
If you reduce total fat consumption to less than 60 grams tab viagra a day. In the wake of taking levitra properien raindogscine.com one measurement of Kamagra Oral Jelly, you will feel sexual arousal and be prepared for enduring sex. Your doctor be aware of your medical history, list of medicines you are taking before opting for generic viagra online this drug. If taking ED treatment with this reputed drug, then cheap super cialis one should be aware of all vital points about this medicine. El DCVB mostra tres accepcions:
-En la Roma antiga, plebeu que estava sota la protecció d’un patrici; per ext., el qui està sota la protecció d’un altre.
-Qui usa habitualment els serveis d’un professional; especialment, el qui es serveix d’un advocat defensor.
-El qui habitualment fa les seves compres o comandes a un establiment determinat.
En definitiva client és qui, en cada cas, rep el servei.
Concepte bàsic. Una deformada aproximació a la realitat sempre complexa, no totes les persones -clients- responen a una mateixa tipologia. A més les implicacions emocionals, adesiara, superen les racionals.
Com a joc, ben entretingut!. I on resulta fonamental determinar el “per a què” i, sobre tot, el “per a qui”, el destinatari final de tota activitat.
Alerta!. No s’ha de confondre el joc proveïdor-client amb el pervers «clientelisme» -tant de moda entre la classe política-, consistent en comprar o robar clients cercant el propi benefici o sense oferir, de forma clara i transparent, un valor diferencial afegit.
Imatge: proveïdors i clients en un espectacle infantil.
Guaitar en el significat de solidari és, al meu entendre, desfer l’ús incorrecte del mot. A l’almoina puntual li diem solidaritat; com també li ho diem a certa identificació emocional derivada de l’acció de les anomenades neurones mirall.
A vegades s’ha assenyalat que el paradigma de qualitat d’atenció al client es podria sintetitzar amb la figura del taxista. Què desitjam quan tenim una necessitat?. Primer trobar solucions de forma ràpida, assequibilitat. Després que es tenguin clars els rols, que no es plantegin discussions sobre qui és el client i qui és el proveïdor. Una atenció mínima, neteja del vehicle i amabilitat per part del conductor. I finalment que ens porti allà on desitjam pel camí més rapit, de forma eficient. Es a dir, rol, assequibilitat, amabilitat i eficiència.
La tristesa en tant que sentiment, sembla ser que no es bona ni dolenta en si mateixa. Tan sols cal tenir-ne consciència i saber que ens condiciona. Resulta útil saber en quins pensaments arrela el sentir i saber que, com com tots els altres pensaments, si volem, els podem canviar.
“Vos prec que no em tributeu elogis ditiràmbics que sempre saben una mica a falsedat i buidor, i vos repetesc que preferiria no parlàsseu de mi en vida meva, perquè confés i reconec que no tenc mèrits positius a bastament. Me tenc per un fracassat en tots els ordres”
Però, ara i aquí, es vol desenvolupar la vessant del que Gigerenzer anomena “la intel·ligència del inconscient”. Segons aquest psicòleg director de l’Institut Max Planck per al desenvolupament humà, les decisions instintives en porten a les decisions, mentre que la raó ens ajuda a argumentar allò que hem decidit.
A vegades també pot ajudar un cop imprevist, una crisi. Un tornar a pensar el sentit del viure quotidià, que ens ajuda a donar una primera passa vers una nova situació, un nou camí a seguir.
Com per les locucions:
Entusiasme, apassionament, implicació, compromís serien el gradients imprescindibles per allò que es vol tractar. Aquesta força extraordinària que ens mou a fer el que consideram que hem de fer.