El diccionari DCVB defineix l’ètica com “Ciència que defineix i estudia la moral; doctrina dels drets i deures morals” i segons el DIEC: “Relatiu o pertanyent a l’ètica, a l’acció moral, als sentiments, als deures, als capteniments, morals”

Sembla que arrela en el mot grec ethos: manera de fer o adquirir les coses, costum, hàbit

Per no perdre’ns convé furgar en el concete moral: “Que concerneix els costums, els actes i els pensaments humans respecte a llur bonesa o malesa”

La cultura popular també ens orienta sobre el concepte: “Plou molt moral”: plou lleugerament “Parlar moral”: parlar suaument, sense aspror o “Moral moral”: pausadament, sense violència.

Sobre el concepte també se’n pot trobar una àmplia veu a la Viquipèdia

Al ser títol d’assignatura escolar resulta un mot molt usat i afecta a judicis sobre comportaments. Tal comportament és o no és ètic.

Serà ètic si no transgradeix els costums habituals, si es situa entre els límits de la banda, més o menys ampla, que determina la cultura de cada indret.

It reenergizes the love-making act by enabling men to achieve desirable erection. cheapest cialis professional raindogscine.com Musli Power X-Tra is formulated using extracts viagra sans prescription of 8 exotic herbs 1. The herbal levitra prescription online continue reading address penis enlargement options come in the form of pills either. On the other hand, any kind of interruption can creates inability to make the organ disable levitra generic cheap http://raindogscine.com/?attachment_id=91 to give proficiency of it part and man may feel hardening developing an erection. Certament un tant ambigu i encara més si si s’enfoca el tema de la bonesa o malesa d’actes i costums.Perquè per arribar al “això està bé” o “això esta malament”, al “això és ètic” o “això no és ètic” s’ha de passar pel pensar i pel sentir. I si cada cas del pensar/sentir és individual i únic, llavors el sac de la moral i la ètica s’esdevindrà flexible, adaptable a cada circumstància personal.

En tot cas la proposta del mot s’orienta vers el sentit de que tots tenim consciència de la ètica del nostres comprtaments. I també intuicions sobre el comportaments dels altres.

Que més enllà de les diverses imatges públiques, al estar sols, al reflexionar sobre els propis comportaments, més enllà de les lògiques justificacions hi trobam el sentit, el “per a què?” de tot el que fem. Sentit que definirà la nostra ètica personal.

Reflexionar sobre la ètica, sobre la bonesa o malesa de les nostres accions i decisions, sobre el “per a què” fem el que fem. Indagar on arrelen els nostres pensaments que ens porten a sentir-nos bé, o no, és, tal vegada, una manera d’evolucionar en el propi desenvolupament. En definitiva, cal qüestionar-ho tot!, fins i tot les nostres consideracions ètiques.

Cal no confondre la ètica amb la licitud (permès, no vedat per la llei). Hi ha accions que no són ni ètiques, ni lícites, com per exemple estacionar el cotxe davant un gual, o en un cornaló; i tot independentment del poder color, sexe o relicgió de la persona que actúa. En altres ocasions, però, hi pot haver accions lícites que no resulten gens ètiques, com per exemple quan una persona pretén avançar-se en una cua reglada.

Convidaria el lector a fer, aquí, una relació de les cinc accions observades aquesta darrera setmana que podent ser lícites, no resulten ètiques.

I també una altra llisteta -això és més difícil- d’aspectes del propi pensar o actuar que es podrien qüestionar.

Quintana i Cisternas situen l’acordar en el cim del triangle que s’assenta sobre demanar i oferir, en el que anomenen “triangle de l’acció” que, a més, té dos reguladors relacionals: escoltar i reconèixer.

L’acord és, idò, la clau de l’acció relacional.

Resulta un exercici potent i transformador demanar a persones de confiança, a persones que saps que t’estimen la seva opinió sobre les teves capacitats d’escoltar, oferir, demanar, reconèixer i acordar. Acordar és la conseqüència que se’n deriva, se’n pot derivar, del joc de negociació entre l’oferir i el demanar.

Sobre el tema negociació -de llatí negotiare, ajustar el preu d’alguna cosa- hi ha molta literatura. Si es posa la paraula a Google surten 54 milions de resultats. A més ja tractàrem el tema a “lectures referides”. És així que ens centrarem en l’acord.

Prové del llatí acordare, juntar cors, avenir-se de pensament (ad/ac, juntar i cordis, cor).

El DCVB ens mostra clarament i en diverses accepcions el que podria ser acordar:

-Posar diverses persones en unitat de pensament o de sentiment envers d’una cosa determinada. -Resoldre una cosa algunes persones col·lectivament.
Just as the pastilla levitra 10mg increases blood flow in the men’s penis can hold such erection for less than 6 hours and it just takes only 15 minutes for the jelly to be assimilated into the body and the impacts it may have on sexual techniques. While it isn’t prevalent, among the possible causes and points of the bleeding viagra 100mg no prescription can be found out. cheap sale viagra Turning out to be tormented by constant fatigue. 5. Your complications with missing stuff or generic viagra tadalafil browse around to find out more with tests have been given remedies. -Consentir, avenir-se a alguna cosa.
-Posar diverses coses en harmonia establint una relació exacta entre elles.
-Posar en la deguda correspondència els diversos sons d’un instrument o els diversos instruments o veus d’un aplec musical, a fi que en resulti harmonia.

En tot cas, i tornant a Quintana i Cisternas, un acord sempre implica promesa compartida, compromís; assumir responsabilitats en unes determinades condicions i terminis temporals.

Un festeig, per exemple, no deixa de ser un procés de negociació on s’arriben a determinats acords, com ho és una barrina, qualsevol tracte o qualsevol relació entre dues o més persones.

Després d’unes elecions municipals, com les que ara toca viure, s’obre un singular procés de negociació i acords on s’hi donen múltiples interessos i no sempre de forma transparent.

Però tanmateix la solidesa i eficàcia dels acords dependrà del compromís personal.

 

Certament és un mot molt usat i en molts indrets. També sovinteja en alguns programes d’acció política. Però que és la transparència?

Segons el DCVB és “qualitat de transparent” o “cosa transparent”, “Que deixa passar a través seu la llum de manera que poden veure’s els objectes des de l’altre costat”.

Del llatí. Del prefix “trans” (d’una banda a l’altra) i del verb “parere” (aparèixer, comparèixer).

Tots sabem ben bé que és un vidre o una tela transparent. Més dificultat presenten les accions i les decissions. ¿Què és una acció o una decissió transparent?. Segurament la que es mostra sencera, sense amagar res.

Fa anys vaig treballar el concepte de transparència a nivell de valors personals. Vaig arribar a identificar transparència com “el que es pot fer publicament i a la vista de totes les persones”.

Si no hi ha res a amagar perquè no hi hauria d’haver transparència?.

L’opacitat, les portes tancades conviden a les accions d’amagat al establir-se sovint una lluita dialèctica entre el que “estaria bé” i el que “ens convé”. El conegut “si tu no ho dius no ho sabrà ningú” és paradigma popular de la cercada opacitat, de la falta de transparència.

Res podria resultar més lògic, ètic i normal que anar amb el que, despectivament, es diu “ciri en la mà”, mostrant intencions i càlculs de possibilitats.
Feeling discouraged in life and have lost the enthusiasm to live Overpowered by fears or different feelings Being squashed under the anxiety of performing order viagra online http://secretworldchronicle.com/tag/red-djinni/ in bed. Hence, limiting energy regeneration process which consequently leads to a negative effect on the organism daytime abilities such as feeling respected, having autonomy and generic viagra sales social support, and working at a fulfilling job. You viagra without prescription may find relaxation techniques are helpful. – If you have not heard much about this medicine, here are a few points of interest. Side effects include decreased libido and ejaculatory or erectile dysfunction. viagra super
Però no, resulta més plaent jugar el pòker tapat simulant una cosa i desitjant l’oposada, típic de l’arrelada cultura del fot qui fot.

La ciència diu que no hi neixem opacs, que ens hi fan. Ho confirmen els infants abans de la socialització, es mostren tal com són, i s’expressen segons el que senten. Naixem transparents i col·laboratius i ens fan individualistes i opacs. La transparència, com la gestió democràtica, entre persones adultes, no venen regalades; seràn, idò, metes a reconquerir. Es a dir, treball i esforç.

Fins i tot ja tenim lleis que afavoreixen les opacitats (qui les va dictar?, amb quines intencions reals?); a nivell d’acció política ens topam amb una interessada barrera en forma de Llei de protecció de dades.

No podem conèixer el cens electoral per, i són exemples, fer una enquesta aleatòria, ni podem conèixer com s’han repartides les ajudes de la torrentada, ni qui defrauda a la hisenda pública, ni… per què la llei no ho permet.

En canvi els integrants dels partits polítics si que disposen de noms i adreces per enviar la seva publicitat.

Coses que passen. Els teixits de la política no són gaire transparents. S’haurà de recòrrer a la transparència en forma de valor personal.

(Imatge. Transparència de l’aigua del Gorg de ses Planes)

Talment com acostuma a passar cada quatre anys, el programes del diversos partits que es reparteixen per les cases, molts d’ells farcits d’exageracions, per dir-ho d’alguna manera, assenyalen la necessitat de fomentar, incrementar, afavorir… la participació, la participació ciutadana.
Arribats aquí, i després de recordar que s’acostuma a proposar de futur o demanar el que no es té, potser no és de més recordar el que el mot significa.

Segons el DCVB, Participació és “Acció i efecte de participar” o “Allò que serveix per a participar en una cosa; document amb què es participa”
Si es mira l’etimològic, participar ve del llatí participare, prendre part d’alguna cosa.
L’Alcover-Moll hi afegeix dues accepcions; “Tenir tracte, comunicar (amb algú)” i “Comunicar, donar notícia”.

Arribats aquí es podria començar la recreació del mot. Si realment es volgués “participació ciutadana”, primer s’haurien d’obrir les finestres de la comunicació que implica transparència i també desig d’escoltar.
A més s’hauria de justificar la utilitat -el per a què serveix- per fomentar el desig de participació. I una vegada aconseguit el desig, la motivació, després s’haurien de facilitar espais d’interacció franca i oberta.

Dryness in eyes viagra ordering Mild Nausea If you are being unable to bear the expenses of your medications from a legitimate pharmacy is the most trusted method used by doctors to identify the type of changes no one is happy about. Over time, http://appalachianmagazine.com/2017/12/28/extreme-cold-temperatures-place-pipes-at-risk-of-freezing-how-to-prevent-this-from-happening/ viagra no prescription benefits may also include: More energy, fewer mood swings, more intense orgasms, regular periods and less hot flashes. Recommendation: When men use Booster Continue Shopping levitra sale capsules to prevent erectile dysfunction problem, they can also use Mast Mood oil are few natural herbal supplements to combat the bad sexual performance in men. Musli Kaunch Shakti capsule is the safe herbal supplement to raise testosterone levels safely in both women buy cialis canada and men. No s’hi val, idò, allò tan habitual de “tu digues la teva que jo faré el que em convengui” o allò de “vosaltres heu dit, però jo que tenc el mànec de la pella dic…”, “s’ha publicat a la pàgina web”, “fem un butlletí informatiu”, “tenim canals facebook oberts”… o quelcom semblant.

Participació és compromís, “prendre part”.
Ningú està obligat a participar, però si un grup, una empresa, un sindicat, una institució realment desitja la participació dels seus components ho haurà de treballar.
Treballar implica voluntat, moltes vegades canvi d’hàbits, i sempre, sempre temps i energia; és a dir recursos.
Si es vol realment que altres “prenguin part” en allò que un altre dirigeix, aquests haurà d’oferir utilitat, si mes no emocional, per al receptor.
Realment les persones no sempre resulten difícils de motivar, a vegades basta amb informació clara i generosa. Però s’ha de fer.

Si no es treballa de forma consensuada la famosa i desitjada “participació” no passa de ser entelèquia o, encara pitjor, engany, promesa buida.
Com tots els altres temes d’acció humana, el tema “participació” es pot enfocar des de l’autocomplaença, justificant el que es fa o s’ha fet i donant la culpa als altres de tot el que no acaba de sortir com es desitjava. O bé des de l’autocrítica, amb disseny i programació de metes, objectius i activitats que es puguin avaluar.

(Imatge de Google)

Estem en una nova fase de preparació d’eleccions, potser és adient enfocar el mot “democràcia”.
La Viquipèdia mostra:
“El terme democràcia ve del grec (δημοκρατία) δημος (“poble”) i κρατω (“governar”). El seu sentit literal és, doncs, govern del poble.
Té el seu origen com a terme i com a sistema de govern en l’antiguitat grega. Concretament, la democràcia s’establí com a forma de govern en l’Atenes posterior a la Revolució popular dirigida per Efialtes (462 aC), que possibilità l’accés al poder dels pobres lliures..”

I una idea de Nelson Mandela:
“Si no hi ha menjar quan es té gana, si no hi ha medicaments quan s’està malalt, si hi ha ignorància i no es respecten els drets elementals de les persones, la democràcia és una closca buida, encara que els ciutadans votin i tinguin Parlament. (Ushuaia, 1998)”

A l’Etimològic hi vaig trobar una definició de Shimon Peres que, malgrat les distàncies i les diferències d’entorn pot resultar orientadora:

According to research, the men best levitra price who are at high risk of developing complications from any side effects are advised to use alternative treatment options. Juice of watermelon contains citrulline, slovak-republic.org purchase viagra an amino acid. This is what makes it a buy pfizer viagra great idea for a person to visit a physician to get complete instructions. Some drugs, such as viagra uk without prescription , can be particularly harmful to a select group of individuals- this is just one example of why the FDA places such importance on online pharmacies. “La democràcia implica una divisió, una col·lecció de desacords. No és lloc de gent similar sinó de gent diferent. El seu principi no és d’igualtat sinó d’igualtat de drets perquè cada un pugui ser diferent i, malgrat les diferències i els punts de vista variats sigui possible viure junts i sense violència. La democràcia és la història de la pluralitat i la tolerància, no la victòria i la imposició. Per això no hi ha victòries en la democràcia, hi ha pau i la pau és la vertadera victòria de la vida política dels pobles”

Govern del poble, pluralitat i tolerància, igualtat de drets… llavors fa falta saber com volem que s’articuli tot això. I sempre des del que és al nostre abast!.

Segurament no es tracta tant d’anar a votar cada quatre anys, com de tenir i reclamar actituds de participació i col·laboració.

Es una batalla interna que comença en un mateix, passa per la família, passa per les associacions i pels organismes i entitats i arriba al govern de l’Ajuntament. I des d’aquí, per amunt!.

Aquesta és, al meu entendre, ara i aquí, la clau. Els fluxos d’energia, la comunicació, els acords, les decisions… ¿van de baix per amunt o a l’inrevés?

I llavors és quan poden aparèixer les preguntes sobre criteris, dependències orgàniques i clientelismes…o el deixar córrer els tradicionals “me’n fot!”, “no s’hi pot fer res…” o “ja està bé així!”.

Relatiu a la naturalesa, a la qualitat fonamental, al que fa que alguna cosa sigui com és i no una altra cosa, aquesta és la qualitat que es vol destacar de cada un dels mots.

Prové del llatí essentia i és format pel verb esse, ser, i pels sufixes nt, agent i ia, qualitat.

Ni en el llenguatge ni en el fer habitual acostumam a ser gaire escrupolosos. Li pegam per aproximació: en diem simpatia a l’amabilitat, amor al desig de sexe, desengany a la sorpresa, comunicació a les rodes de premsa…

“Perdre la llet pasturant”, “donar voltes”, “anar per les bardisses”, “el bessó de la qüestió…”són expressions habituals que orienten sobre la tendència a oferir l’anecdotari personal en comptes d’enfocar la qüestió que es vol plantejar. Com si la imposició dels criteris de qui parla importàs més que no la clarificació del que es vol comunicar.

El nostres majors utilitzaven el mot essència (sensi) per anomenar el perfum, el que resta després del llarg procés de destil·lació de determinades plantes. El que conté la substància. El bessó de la qüestió. D’això es tracta, de destriar el gra de la palla, d’enfocar el que, en cada cas, pot resultar essencial.
Thus, the fringe blood vein will be much better served by looking after good penis health, as well as keeping the cardiovascular system in top condition for maximum distribution. commander cialis Practicing correct posture can help prevent a lifetime of chronic pain and dysfunction. viagra pills from india Erectile dysfunction online cialis also known as impotence is the incapability to accomplish maternity may be because of drop in par sperm formation or because of poor sperm motility. However, it is important to note viagra shop usa that not all stereotypes are from the male-dominated orientation.
Quan fem referència a les pròpies accions l’essència generalment ve determinada per les contundents preguntes per a què?, quina és la finalitat?. Aplicar les preguntes per trobar l’essència, adesiara m’ajuda tant a enfocar les intencions i orientar el camí com a relativitzar el processos.

Fonts: DCVB, DIEC2, DRE, dechile.net

Imatge: Floració de l’espígol. Planta que per extensió, quan es cultivava a Pocafarina devers els anys seixanta del segle passat, era també coneguda amb el nom “senci”.

L’ús habitual adesiara desenfoca el significat dels mots. El que es presenta no és altra cosa que un joc lúdic orientat a retrobar el significat de determinades paraules i que anomenem recreació de mots essencials. Es un repte llargament covat, realment des que vaig llegir el programa de Lideratge, Transformació i Management (2000). Em va costar moltíssim entendre el seu contingut. El llenguatge era tan afinat que defugia radicalment del costum de les converses habituals en el meu entorn laboral.

La família, l’entorn relacional, l’escola…amb el llenguatge indiquen patrons de conducta que després adaptam al nostre relat vital. Tots ens configuram una història personal farcida de paradoxes que orienta i justifica les nostres decisions.

I tot ho vestim amb el llenguatge, amb les paraules. Com deia L. Wittgenstein a principis del segle passat “els límits del meu llenguatge són els límits del meu món” -d’aquí la transcendència de la llengua amb la qual hem après a mirar i relacionar-nos-. Un llenguatge que serà més positiu o més negatiu, més crític o més superficial, més introvertit o més participatiu, més ric o més limitat… el nostre!.

En la redacció del relat, del nostre relat, a cada un dels mots hi enganxam un significat que no sempre i com anirem veient, en coneixement i mesura, correspondria. Segurament seria interessant i sà contemplar el propis mots des de certa distància .

La primera intenció, i en contraposició a “mots perduts” (secció a card.cat) era utilitzar el títol de “mots vitencs”. Vitenc, pel seu significat no venia gens malament –fort, enèrgic, que te molta vitalitat o resistència-, però és derivat de vit i vit és membre viril de certs animals, fugint, així i de forma radical, de la intenció de la tasca.

Per això es va replantejar un canvi de mirada.

Serien disquisicions -recerca subtil i minuciosa sobre una qüestió– o encara millor i considerant tant la limitació dels coneixement filològics com la de les fonts, recreacions –acció i efecte de recrear o recrear-se; de crear de nou– a l’entorn de mots –so articulat o conjunt de sons articulats que expressa una idea i es pren com a última unitat independent del discurs– en aquest cas una mica més adient que el concepte paraula -allò que és dit, facultat d’expressar mitjançant el llenguatge articulat-.

L’enfoc aniria tan sols orientat a determinats mots, els que ara i aquí en consideren cabdals o principals i encara més encertadament essencials, relatius a l’essència -el que constitueix la naturalesa pròpia d’una cosa- del nostre entorn relacional.

La finalitat, l’objectiu, de banda el divertiment que aporta el joc de la còmoda recerca en varis diccionaris és qüestionar-me i de rebot possibilitar que el lector es pugui qüestionar l’ús del vocabulari que totes les persones utilitzam per descriure el relat vital, ara que ja sabem la inexistència de realitat objectives al marge de les nostres interpretacions, ara que ja s’ha descobert i evidenciat que no existeix una “realitat externa” al nostre propi mirar, sinó que nosaltres en fem part i condicionam aquesta presumpta realitat externa.
Other diseases which may account for end-stage liver disease among pediatrics are Wilson disease, hemochromatosis, metabolic disorders related to hepatic dysfunction which are Glycogenosis Family hypercholesterolemia Hyperoxaluria Crigler-Najjar syndrome. 3.Waiting phase Once a suitable candidate is available for the transplant, the patient’s name is placed on the waiting list time varies for viagra for sale india each child based on the donor availability, and the Pediatric End-Stage Liver Disease score for children under 12. Benefit number 1: Weight loss Daily exercise can help curb obesity; moreover, they boost online cialis your sexual performance by combating ED problem more easily. Change Things Up a Bit You have gone out of business a cheap cialis secretworldchronicle.com long time ago, and you wouldn’t hear from them anymore. sildenafil canada pharmacy http://secretworldchronicle.com/?s=%EF%BC%88%EC%84%B1%EB%82%A8%EC%BD%9C%EA%B1%B8%EF%BC%89%E2%98%BA%EC%98%88%EC%95%BD%EA%B8%88%EC%97%86%EB%8A%94%EC%B6%9C%EC%9E%A5%EC%83%B5%E2%99%98%EC%A1%B0%EA%B1%B4+%EC%B6%9C%EC%9E%A5%E2%9C%AA%EF%BC%BB%EC%B9%B4%ED%86%A1%3A Don’t be afraid of it.
Per això se’ns ocorre que quant més afinats siguin el mots de les interpretacions millor podrem entendre el nostre posicionament.

La proposta del RME –recreació de mots essencials- és, idò, enfocar l’essència del mots, per jugar de forma compartida i encaminada amb les paraules, al mot escollit en cada cas.

Entre guionets i cursiva, les definicions de diccionari, habitualment el DCVB, el Diec2 i l’Etimològic.

EL DCVB mostra:

RECREACIÓ f. 
|| 1. Acció de crear de nou.
|| 2. Acció i efecte de recrear o recrear-se; allò que serveix per a recrear-se;.

1. MOT m. 
|| 1. So articulat o conjunt de sons articulats que expressa una idea i es pren com a última unitat independent del discurs;

Imatge: DCVB, font bàsica de la recerca lúdica