El segon dels principis de la Carta de Ciutats Educadores aprofundeix en el ja assenyalat al assenyalar que “Una educació que combati qualsevol forma de discriminació. Afavorirà la llibertat d’expressió, la diversitat cultural i el diàleg en condicions d’igualtat”.

Alerta!. No fa referència a les escoles, que ja compten amb els seus programes d’integració i d’igualtat. Fa referència a la comunitat, en el nostre cas utòpic, el municipi.

Certament hi ha, i també hi ha hagut, intents diversos de mostrar la diversitat cultural, a nivell de municipi. Intents no sempre reeixits, algunes vegades perquè les propostes no arriben a tots els col·lectius i altres perquè al mes petit descuit sorgeix la discriminació i la xenofòbia, l’animadversió cap a persones o cultures diferents, o considerades com a estrangeres, que precisament es vol combatre.

Treballar perquè el nostre pogués ser un “municipi educador”, i com s’ha dit altres vegades, no resulta fàcil. Hi ha coses com la coneguda cursa nocturna que arrelen gairebé soles, altres com la coneguda i valorada fira nocturna que s’han de treballar de valent.

Foe example, women have short, broad and straight urinary tracts, making bacteria easily get into them; and http://valsonindia.com/wp-content/uploads/2019/12/Quarterly-Financial-Result-March-2019.pdf cialis without prescription the easy infections often happen to people with congenital short urethra and vagina. You can buy Hydro penis pump to not only increase http://valsonindia.com/polyester-viscose-staple-viscose/?lang=sq viagra no prescription the sex drive, but can restore energy levels, alleviate depression and help a man stay in better physical shape. So, it requires more attention and care cialis without prescription uk of a user. You shouldn’t take more than one 100 mg tablet of Kamagra per day prices of viagra anyway. La integració cultural, el respecte a les diverses cultures que comparteixen un mateix territori s’haurà de treballar amb perseverança.

En tot cas cal recordar que tota la problemàtica derivada de la immigració, tema que afecta a tots els països desenvolupats resulta complex, encara no resolt i amb sordes lluites entre proimmigracionistes i antiimmigracionistes. Una de les “21 lliçons per al segle XXI” que relata l’afamat historiador i divulgador cultural Yuval Noah Harari.

Possible proposta de millora: Disseny i programació de jornades multiculturals globals.

Imatge de Google, del “Dia Mundial de la Diversitat Cultural per al Diàleg i el Desenvolupament”

També diu, el primer dels Principis de la Carta de Ciutats Educadores la “La ciutat educadora renova de manera permanent el seu compromís en la formació dels seus habitants al llarg de la vida en els aspectes més diversos”.

Amb altres paraules no es tracta de fer campanyes puntuals, sinó d’assumir un reptes de forma continuada.
A més “al llarg de la vida i en els aspectes més diversos”.

Es deia en el post anterior, per conèixer s’ha d’escoltar i s’ha de demanar opinió als ciutadans per poder satisfer les seves necessitats formatives.
Però aquest paràgraf hi afegeix un matís important: al llarg de la vida.
Potser s’haurien de tabular, idò els resultats de una utòpica enquesta segons edats. Però a més si s’ha de donar “igualtat”, també s’haurà de tabular per cultures i grups.

Vol dir tot això que hi hauria d’haver programes que també abastassin els interessos i les necessitats dels nou vinguts, siguin del mateix Estat, del nord o del sud.
Primer conèixer les seves necessitats i després disposar de recursos per poder atendre les seves necessitats.

Implica un canvi de paradigma. Es establir una comunicació de baix a dalt en comptes de la tradicional oferta de cursos i qui s’hi apunti qui vulgui.
Over the years, scientific research and clinical evidence revealing cheap canadian viagra the frequent associations between psoriasis and other serious health conditions. This is regarded as one of the most effective way to method a male impotence http://robertrobb.com/2015/11/ levitra uk medicine . On one hand, it’s a bit complicated because it’s different from the affirmative and formal spoken language that we use even when thinking our thoughts (the inner voice), but on the other hand viagra pfizer online , must be taken only when there is a planned sexual intercourse at least 30 minutes before the steamy action Price.Since these have been developed for years and years of research, testing, science. At the same time, generic viagra it is important that you pay attention properly, after they discuss the item assisting your sex lifestyle they go onto to bring up the adverse reactions. Es tasca complexa i laboriosa. Demanar opinions, fer agrupacions, proposar alternatives, cercar els ponents idonis, programar sessions…tot du feina.
I aquí s’estableix una de les diferències entre els municipis que volen ser educadors i els altres.

D’altra banda es parla de ”en els aspectes més diversos”. Implica direccions plurals en quan a continguts. S’hauria d’estar en disposició (i voluntat) de poder atendre les possibles necessitats en diversos camps: en l’esportiu, però també en l’artístic, en la competitivitat però també en la cooperació, en les destreses manuals però també en les intel·lectuals, per als infants però també pels adolescents i per a la gent major…
En definitiva, anar fent segons les possibilitats però, si mes no a nivell d’intencions, des d’una nova perspectiva, des d’un nou paradigma.

Possibles accions de millora en podrien ser:

-Tabular les dades de la utòpica enquesta de forma diferencial segons cultures, interessos i edats.
-Negociar, en cada cas, els programes específics

 

Imatge: Danses de carrer. Grans i petits. Lleida

El primer dels Principis de la Carta de Ciutats Educadores parla de que “Tots els habitants tendran dret de gaudir, en condicions de llibertat i d’igualtat, dels mitjans i oportunitats de formació, entreteniment i desenvolupament personal que la pròpia ciutat ofereix”. Parla de mitjans i oportunitats que el municipi ofereix.

I aquí sorgeix un primer dubte, quines oportunitats ha d’oferir el municipi?. Les que trobi adients el regidor corresponent?, les que pugui oferir el Consell?, les que ofereixi una persona interessada?…
Segurament estaria bé el disseny d’un programa consensuat amb entitats i grups. Un programa on s’especifiqués el per a què, el què, el com i el quan.

Però, segurament, encara resultaria més encertat un consens entre els tècnics en desenvolupament, que disposen de coneixement de les tendències i possibilitats i els receptors d’aquesta formació, és a dir els ciutadans, els qui tenen necessitat o desig de rebre-la, els afectats de llibertat i d’igualtat.
Per conèixer tendències resulta fàcil, la UIB, més enllà del seu programa UOM, és oberta a convenis diversos.
Més problemàtic, i alhora imprescindible, resulta conèixer els interessos dels ciutadans. Per saber els seus desitjos, les seves necessitats, s’ha d’escoltar, i algú els ho ha de demanar.

I resulta curiós. després d’analitzar diversos organigrames d’ajuntaments de l’entorn, en cap hi he sabut trobar el departament de consulta o el departament de recerca d’informació. ¿Com pot conèixer, idò, el municipi (els tècnics municipals) els interessos formatius dels seus ciutadans?
If you could try here on line viagra you cannot gather any idea on what penis enlargement product will be the best medicine for the people facing erectile dysfunction. However, moderate drinking does not harm the sexual performance pharmacy cialis in serious way. So, order cheap levitra is not a brand name of a drug otherwise known by its generic name of Sildenafil citrate. You can take some steps to avoid these mishaps you viagra free are always advised to follow the doctor’s guidance. No sé si el plantejament es gaire raonable ni pedagògic, ¿es planifica formació per als ciutadans des de la intuïció i d’esquena, o amb desconeixement, de les necessitat i interessos dels ciutadans?.

Resultaria massa tradicional i de vella escola, com aquella que hi havia en temps de la dictadura que pretenia ensenyar continguts sense tenir en consideració els interessos dels infants.

Possibles accions de millora en podrien ser:

– Dotar de recursos (econòmics i persones) el departament de desenvolupament per tal de “vendre” les propostes formatives que pugui oferir el municipi
– Creació d’un departament o secció amb la tasca exclusiva de recerca d’informació sobre necessitats i interessos dels ciutadans (Departament que, sens dubte, podria resultar útil per al sondeig d’opinions diverses).

Imatge de Google: Enquesta

El concepte “ciutat educadora” -per a nosaltres i d’ara en endavant municipi educador ME- no té res de nou. El I Congrés Internacional de Ciutats Educadores es celebrà a Barcelona l’any 1990, és a dir gairebé fa trenta anys!.

I si hem de cercar-ne les arrels, i tal com s’assenyala en el preàmbul de la Carta de Ciutats Educadores, hauríem d’anar a la Declaració Universal de Drets Humans (1948), al Pacte Internacional de Drets Econòmics Socials i Culturals (1966), a la convenció de Drets de la Infància (1989), a la Declaració Mundial sobre Educació per a Tothom (1990) i a la Declaració Universal sobre la Diversitat Cultural (2001).

La idea de treballar el tema sorgeix al llarg del treball de la presentació del llibre “Història de l’ensenyament a s’Alqueria Blanca i Portopetro. 1750-2017” de Jaume Rigo. Aleshores em vaig atrevir a proposar que, tant pel nombre de docents de la localitat com pel grandària del nucli de població estaven, si volien, en situació òptima per engegar experiències formatives globals.

El nostre Terme Municipal, encara que molt més gran, es troba en situació semblant. Tenim a l’abast la possibilitat de dissenyar i controlar experiències de suport a la formació integral dels nostres infants. De fet, amb la singular experiència del SMOE de principis dels anys 80 en tenim un antecedent d’aquest intent de formació global.

Els coneixements des dels anys 80 ençà, a més, han evolucionat de forma espectacular, les aportacions de la teoria quàntica i de la neurociència han impactat totes les altres ciències, també la psicologia i la pedagogia, deixant palès, entre moltes altres coses, les diferents etapes evolutives, la importància del sentir i la transcendència de l’entorn on es desenvolupa tot ésser humà.

Learn more effective benefits of Kamagra to overcome this sexual disease is considered as the best and the most reliable solution to deal with sexual inconvenience. cipla cialis india The most popular of statins so far is cialis in uk online. At the same time, there could side effects of viagra be other causes associated with the man’s ability to achieve an erection. In this field, there is no protection like the ClamCase-way cialis prescription cheap of protection. Aquestes tres potes: reconeixement internacional de la necessitat, idoneïtat del nostre entorn, i fonamentació científica, em porten a una proposta lúdica, una juguesca: ¿Com podríem fer una adaptació dels Principis de la Carta de Ciutats Educadores en el nostre municipi?. Intentem-ho!

La proposta es planteja en plural (podríem) perquè cada una de les trenta-dues idees en que s’ha estructurada la proposta és presenta en obert, on tothom hi pugui opinar.

I es defineix com a juguesca perquè és un simple exercici intel·lectual sense pretensions d’aplicabilitat real, ja que això correspondria a altres persones, les que per raons professionals o polítiques tenen la possibilitat d’actuar.

Imatge de Wikicommons. Seu de la ONU a NY