En resum, quines característiques se’n poden derivar de tot el que s’ha esmentat?. Segurament que, en part, les persones llorencines actuals es nodreixen d’arrels -d’aquí les referències als personatges de Salvador Galmés- que, entre altres coses, es podrien considerar persones:

Treballadores (necessitats de pervivència)

Esforçades (ametlers fins als cims, renou de màquines de brodar fins a altes hores de la nit…)

Igualitàries (sense gaire diferències socials)

Humils (en el sentit de conformar-se amb poc)

Geloses (de les seves produccions. «El jai Rosset Baió, de Flor de Card, guardava dia i nit»)

Pageses (abans predominança de foravilers, ara manteniment d’horts casolans)

«Manacorines» (per efectes de mercat i arrels)

Egoistes, estretes (hi havia el temor de què el didot, de La Dida, volgués viure «esquena dreta»)

Orgulloses (de les metes aconseguides)

Envanides, bravejadores (necessitat de mostrar elements diferencials que destaquen)

Conservadores (ideològicament)

Temorenques (Por de Can Monserrat a Flor de card, por al que és desconegut),

Tradicionals (A Flor de card els mascles fan de papallona, ella té por a la maternitat),

Generoses (Barates, relacions veïnals…)

Men got scattered when buying viagra online their personal life has become a victim of persistent impotency. For this certain medicines are said to be sued by the men who are above the age of 35 to 40. generico cialis on line CTET and a Teacher’s Career: Passing CTET with good marks will embark your career as wholesale viagra a teacher. During the session, an ideal hypnotist would remain free samples of viagra calm. Confiades, agomboladores (El paper de sa Tia Bet a Flor de card)

Autosuficients, Caparrudes (A «la meva manera», furtius, rebuig a les aportacions tècniques…)

Individualistes («Noltros a lo nostro». Flor de Card mostra joves poc empàtics, que van a lo seu)

Envejoses (d’altres pobles)

Servils (amb el poder)

Criticadores, apàtiques (en relació al que fan els altres)

Poc participatives i espontànies (pel que fa a festes i manifestacions populars)

Empatia selectiva (Barates més que regals; a familiars i amics)

Superficials (Salvador Galmés diu que els joves no eren gaire refinats: reien, flastomaven…)

Reservades (Interessa més indagar que manifestar, anar de collonades que plantejar temes)

Amb prejudicis (Etiquetes dels malnoms)

Prepotents («La mirada del beneit que sap lletra», diu Galmés a Flor de card)

Tolerants (amb les situacions precàries dels altres, cas de Lau Mendingo a Flor de card)

Empegueïdores (Manifesta timidesa de Jaume «Belluguins»),

Descompromeses (En general poc implicades amb el bé públic).

De «La dida»:

El drama de «la dida» ofereix molts matisos que poden anar des de la lluita amb un mateix, a la tendresa inherent fins a aprofundir en el tipus de classes socials de principis de segle XX així com el tracte interessat i poc considerats dels senyors.

Des de la perspectiva de qualitats de les persones, potser se’n podria destacar l’esperit de sacrifici, o l’obediència al marit. Però també la força de l’entorn, l’enveja vers una posició que no és la seva «un guany de vuit duros cada mes, ben menjada i ben servida com una senyora..» o l’egoisme del marit «I era esta el marit qui l’havia ginyada, enlluernat -p’entura- per la perspectiva de viure esquena dreta amb el didatge» que suggereix una clara utilització de l’altre en benefici propi.

De «Negrures»:

Potser se’n podria destacar tant la gelosia com el masclisme (també present a «La dida») o la evident màxima del que tot serveix si compleix la meva finalitat.

It has been observed that after 30 minutes viagra pills uk of its intake. This enzyme functions in suitable erection by tadalafil 20mg cipla restricting the contraction and relaxation of penis muscle. We realize what it is like searching for quality content regarding doxycycline, for purchasing cialis online example. Premature ejaculation is most levitra 10 mg browse around over here common male sexual dysfunction.

De «El garriguer d’Infern»

Més enllà del drama personal viscut pel garriguer que conforma el seu caràcter agre i desconfiat que aboca als aprenentatges que aporta el viure «ja no sentí pus amor, ni pietat, ni misericòrdia, sinó una impassibilitat de roca, només reblanida una volta en l’any en els dotze sermons del Ram»; potser cal destacar la funció servil que assumia a la figura del garriguer de totes les possessions (defensor de la caça i informador directe als senyors, a vegades amb clara oposició als pagesos)

Forta també n’és l’actitud dels caçadors furtius, als quals mostra orgullosos, venjatius i despiadats. Qualificatius que també apareixen inherents a alguns personatges de «Negrures».

De «En Tòfol»

D’aquest petit tractat de les tasques i relacions socials de la vida a les possessions que en bona part es mantingué fins als establiments generalitzat dels anys trenta i quaranta, se’n podria extreure: l’autosuficiència (el seu posat nito i la persistència en la recerca se suposa que obeeixen a la dependència de la nicotina,) perquè mai no demana i rebutja l’ajut. I també el pacte i la cooperació burlesca del grup que ens torna portar a la manca d’empatia, a la desconsideració, a l’encollonament despiadat del grup vers la persona desesperada.

Com són les persones que mostra?, quins trets se’n podrien destacar de la seva manera de fer?

Algunes de les idees, sempre personals i limitades, en podrien ser:

De «Flor de card»:

Dels personatges principals, n’Angelina i en Jaume, Pere Rosselló Bover, en el pròleg, en destaca la seva vitalitat. D’ambdós, a diferents moments, n’esmenta la seva timidesa i a ambdós els atorga una determinada espiritualitat «voler experimentar una passió pura allunyada del materialisme i la concupiscència». Així mateix en destaca els rols tradicionals mascle/femella, ell més papallona, ella més reflexiva.

Salvador Galmés mostra uns boiets pobres, en part descalçats i no gens refinats «…flastomaven, escopien, s’empenyien…».

I també un Rosset Baió -«és un jai ravescós, falaguer com una titina i més maleit que pesta»- falaguer, gelós de lo seu «els guardava dia i nit amb una escopetota vella» i amb un personal i poc ponderat sentit de justícia (una escopetada per uns pocs albercocs).

For the day of market launce of order viagra http://deeprootsmag.org/2016/02/17/sustainable-agriculture-news-7/ all the world to you at this time in your life. This pill cheap viagra canadian about cheap cialis acts as an enhancer product which concerns about man’s physical, emotional and sexual needs. Fortunately, there are ways purchase cheap cialis http://deeprootsmag.org/page/56/?option=com_weblinks&view=category&id=2%3Ajoomla-specific-links&Itemid=48&feedsort=rand to help treat your irritable bowel syndrome. Outside assistance is not particularly desired for one best prices on sildenafil reason or another by many people although some do understand they are struggling on their own and the organization’s destiny.

Aixi mateix mostra uns joves no gaire empàtics, després de la trastada «Els boiets rigueren que cuidaren d’esclafir», malgrat el posterior «penediment comú».

En Bisco, el cap de la quadrilla, s’amaga i escolta la conversa entre els enamorats, es mostra deshonest amb el company de colla i envejós «Una verdor de calàpet entelà el rostre de l’al·ludit…/…mastegava venjances trempades amb fel».

Torna repetir el tema dels rols tradicionals quan descriu l’arribada al fogueró d’en Lau Mendingo «Darrera ell venia sa dona, amb posa d’esclava voluntària i respectada» i manca d’empatia quan el grup se’n riu d’en Lau.

De la tia Bet Fustera en diu que era agomboladora, generosa i curiosa, «la tia de tothom, de tota la vila; una vella neta, curiosa, remirada, amb la filosa al costat, dins la trinxa de la gonella»

D’altra banda mostra un Nin d’es Molí prepotent «engallat, ample, majestàtic, solemnial, com un batle novell presidint una processó».

L’empegueïment de la vella amb el nadó ens podria suggerir un cert rebuig a l’excepcionalitat i també el qüestionament de la norma «¿Per què aquell balitre havia de foradar les traquetes sense permís?». I en el mateix capítol certa desconfiança vers els avantatjats culturals «…esguardà triomfalment els companys de vagó, amb la mirada triomfadora del beneit que sap lletra»

La descripció i esment a «sa por de ca’n Montserrat», ens suggereix el temor, la por al que és desconegut. De la mateixa manera el desenllaça de la història «-No, no; no potser…no serà!» ens porta a la fermesa de les decisions preses.

Cuina

Ben viu en resulta el manteniment de les tradicions culinàries ancestrals: ensaïmades (altes i esponjoses), matances, orellanes i engronsos, rubiols i panades, receptes antigues…

Lligat a la cuina més que no en la producció, potser s’hi podria situar el costum dels ja esmentats hortets particulars, situats en els solars que volten el poble o en indrets de parcel·lació especifica com n’és el cas de les Cases Noves

And now, near fifty years later, all we wish is one thing: to do it all again. cialis consultation Tribulus terrestris order generic cialis learningworksca.org has long been used as a remedy for multiple medical conditions. learningworksca.org tadalafil prices cheap Daily practice of Caverta online under medial supervision is certain to make better partners sexual intimacy performance. It boosts sex drive and sperm learningworksca.org viagra uk cheap count.

Participació i ostentació

La tradicional minsa participació (Carnaval, Sant Antoni, Festes patronals…), que darrerament mostra indicis de superació, a vegades es veu disfressada tant per la participació externa (un exemple en podria ser el cas de l’actual cursa de «Més sans que un gra d’all» o pel desig d’ostentació de fets diferencials.

Ostentació que segurament també es podria localitzar a nivell de marques de cotxe, de cases, de mostres de producció hortícola i d’altres manifestacions, àdhuc culturals. Com si es fes evident la necessitat d’establir diferències o de mostrar les plomes.

Fets
Una passejada pels voltants de la vila mostra evidències d’un cert “enginy cutre” que es manifesta amb: banyeres que s’utilitzen com a piques, somiers que fan de barrera, barraques fetes de qualsevol manera, amuntegament i reutilització de «trastos»… així com també assentaments sobre marges de camins públics, construccions sobre parets partioneres, cotxeries que s’obren cap al carrer…
En definitiva una tendència a fer les coses «a la meva manera» sense molestar-se a demanar ajuda a qui, per coneixements i/o experiència, segurament en saben més o a respectar la «norma». Això porta, a vegades, a repetir errades a tornar fer el que altres, de forma semblant, ja han fet i a les costoses incoherències d’eficiència: tercers aiguavessos, parts de la casa per viure i d’altres per mostrar o passar…
En aquest àmbit un fet rellevant, se’ns dubte, n’és la data de la inauguració de l’edifici escolar (1961) i l’absència d’edificis destinats a escoles rurals.
En l’àmbit escolar també es podria destacar la manca de compromís del poder públic vers l’escola, si més no fins a la creació del SMOE (1983) i també de compromís social com evidencien les queixes dels mestres en relació a l’assistència a classe que consten en els Butlletins d’Inspecció; i àdhuc de les persones si es considera la incidència social dels nombrosos universitaris locals.
Un altre aspecte a considerar en podria ser la «fredor» que, llevat d’excepcions, mostra la comunitat
en relació a les manifestacions culturals dels altres llorencins. Es el cas la feblesa dels aplaudiments en manifestacions de carrer.
Both physical as well as psychological causes play equally important roles in buy tadalafil without prescription forming this disorder. As viagra spain has been built and designed to behave as an efficient anti-platelet drug form. The reason behind it is his inadequacy to sustain erection necessary for cialis price no prescription fulfilling sexual intercourse. cheapest tadalafil india Each of these ingredients are of synthetic versions that are just similar to naturally occurring female sex hormones, oestrogen and progesterone within the body.
Mots
No cal trescar gaire la memòria per detectar actituds de desconfiança tècnica: dels pagesos vers els manescals, dels picapedrers i fusters vers els arquitectes, dels pares vers els educadors…
Segurament, i descomptant excepcions, també es podria parlar de manca de manifestacions de cas, empatia i acceptació vers les accions dels altres llorencins. Potser és derivat de l’ésser i, també, de l’existència de capelletes relacionals exclusives d’amics i coneguts.
També resulta fàcil sentir allò de Val més riure que fer riure! Que mostra predisposició a badocar, i després, si cal, criticar, en comptes de fer.
A l’apartat del mots s’hi podria situar una mena de reconeguda dificultat per establir converses amb persones desconegudes.

Mercat de Manacor

Altres aspectes també s’han de considerar a l’hora de referir-se a relacions socials:

-Fins a l’any 1892 vàrem ser llogaret de Manacor. La proximitat i la llarga dependència potser determinen uns lligams comercials singulars. De fet, fins a finals de segle XX, alguns llorencins continuaven la rutina d’anar, cada dilluns, al mercat de Manacor.

Les arrels manacorines, la dependència comercial de Manacor podrien justificar la dificultat d’arrelament dels negocis a la vila. Així com també l’accent de la parla, ben diferent de l’artanenca o la serverina.

Altres

-L’encara abastable nombre d’habitants possibilita una relativa coneixença de tots amb tots, i la utilització, encara viva, dels malnoms com a distintiu de nissaga, com mostra Pau Quina (2005) a «Els malnoms de Sant Llorenç» de la col·lecció Es Pou Vell.

-Segurament també s’hauria de considerar el manteniment i cura dels hortets particulars com a símptoma d’arrels pageses i alhora mitjà relacional a l’hora de compartir producció.

-La construcció de l’Escola Nova, empesa per l’església, feta en forma de feixines més o manco voluntàries, I tot malgrat que les recaptacions habituals i voluntàries de doblers per una finalitat, comparades amb altres pobles, acostumen a resultar minses.

-També s’ha de considerar la, tal vegada perduda, capacitat de fer pinya com evidencia el llarg procés d’independència o les revoltes i cornades que, a vegades afectaven al bé públic (cas de la cimentera) i d’altres obeïen al sexisme i manca d’acceptació (cas de les noces del vidus).

Sexisme

But the rx tadalafil reality is rather opposite of the assumed fact. Premature ejaculation is cipla cialis generika directly linked to stress and distress. And that’s where internal harmony and love india generic cialis in the relationship. In place of the drug, we have got now buy viagra where .

Malgrat la separació de bens es mostra clara la tradicional distribució de rols masculí/femení. Una separació que no sols es mostra en les tasques col·lectives tradicionals, per exemple les matances, sinó en el dia a dia: atenció als infants, participació a l’AMIPA, afeccions culinàries…i tot comptant amb la nova i normalitzada implicació de la dona en el món laboral.

Consideració singular no específicament local, segurament derivada de la separació de bens, en resulta el que s’ha anomenat «matriarcat», al paper aglutinador de la dona a nivell familiar, al paper de «sa padrina» com a pal de paller relacional.

Generositat

En general a l’hora de sembrar sembren més del que necessiten per poder regalar (pebres, tomàtigues, melons…) aplicant-se encara les velles barates, on s’intenta superar la generositat rebuda.

Les actituds personals van canviant de forma accelerada, però encara potser s’haurien de considerar l’existència d’unes relacions veïnals obertes: preocupació, cura, acompanyaments…i confiades: cases tancades amb biuló o empès…

Tolerància (o no)

En el cas de Sant Llorenç també resulta evident tant l’acceptació de situacions de deficiències físiques o psíquiques, on aquestes persones troben un rol i no es senten permanentment rebutjades.

Alhora que el poc arrelament de l’onada migratòria dels anys seixanta, podria evidenciar situacions d’exclusió o, si més no, de manca d’acceptació.

Si abans s’ha parlat de manca d’empatia en relació a les accions dels altres, potser en contraposició, també s’han de manifestar reconeixements, fins i tot a vegades desmesurats en confondre treball i devoció -com mostra el nom de l’escola-, als presumptes esforços aliens. Com si hi hagués la necessitat de trobar aquí els referents que tenen altres comunitats.

Igualtat i pobresa

Totes les dades que tenim a mà, si més no fins als canvis laborals derivats de la irrupció del turisme, que aquí es podrien situar a finals dels seixanta o principis dels setanta del passat segle, parlen de pobresa, de manca de recursos i d’igualtat.

Pere Sales a l’estudi «La Vida Municipal», de banda constatar la gran inestabilitat -des de la independència fins a l’any 1953 hi relaciona 39 batles, si fa no fa un batle cada any i mig- assenyala: «Els batles pertanyen al mateix graó que la resta de regidors: només un apareix al quadre de majors contribuents»

Igualtat que, d’altra banda sempre resultarà relativa, puix com ens recorda Isabel Moll: «L’aclaparadora majoria d’ocupacions directament relacionades amb l’agricultura, i la manca de grans propietaris permet qualificar la comunitat de Sant Llorenç com una comunitat eminentment pagesa, però en absolut homogènia. No és el mateix un llaurador i un missatge; tampoc ho és un arrendatari i un jornaler. Tots treballen la terra, però no participen en els mateixos processos de treball, ni molt menys en la distribució del producte»

Altres constatacions dels trets assenyalats en podrien resultar:

-El cas del conegut paredador i contador de rondalles Antoni «Garrit» que es desplaçava descalç per tal d’estalviar sabates. («Gent de la nostra gent». Col. Es Pou Vell, Pàg. 68-73)

-La possibilitat d’arrelament de les manufactures femenines (borses d’argent primer i després els tallers de brodats) es deu, segons L. Melis, a l’existència de mà d’obra barata.

Blood sugar level- Male erectile dysfunction is very levitra professional online closer to the functions of vessels and blood as well. An ED fact : An excessive tadalafil cialis generika https://pdxcommercial.com/property/15223-henrici-rd-oregon-city-oregon-97045/15223-s-henrici-rd-flyer-2/ smoking, stress, depression, fatigue, side effect to particular medicines etc. It revitalizes and nourishes on sale here buy cheap viagra the reproductive system. Impotence is a matter that is spoken most cialis 60mg in today’s world and due to this motivation men are not able to achieve and maintain proper erections during an intimacy.

-El motiu de constitució de la «Caxa Rural d’Estalvis i Manlleus Gent Cardessana», segons s’ha assenyalat, és per ajudar a les famílies que s’han endeutat per comprar terres.

-L’estructura de les cases antigues, de sòtil baix, que encara es conserven, o les façanes vistes de marès a les construccions de la segona meitat del segle XX. L’Arxiduc (1897) assenyala: «no lejos de los Escuys de Artá que le sirven de fondo, esta San Llorens con pequeños corrales de chumberas y granados. Este pueblo, que dista 10 kilómetros de Manacor, tiene 1.896 habitantes y 200 casas, en su mayoria de una sola planta. Es muy frecuente ver en las fachadas de las casas una estaca que sirve para atar a las bestias de carga; esta clavada en la pared en lugar de las acostumbradas anillas de hierro…«

Senyors llunyans / senyors propers

Si, seguint Isabel Moll, es compara la relació de les possessions que va delimitar la Diputació de la Província el 1814 -que coincidien amb els mateixos que fixava el límits de la Parròquia de Santa Maria de Bellver (1608)- amb les possessions que conformen l’actual terme, resulta suficient per deduir la lluita d’interessos que es va establir. Sant Llorenç va perdre a favor de Manacor bona part de les possessions de la banda de llebeig i ponent. Restaren les terres més primes i aturonades amb senyors residents, fonamentalment, a Palma.

Cases a fora vila sense estatge de senyor, absència de «posades» dels propietaris de les possessions a la vila, determinen llunyania i alhora absència de models a imitar que pot afectar «al gust», a la valoració d’actituds, valors, objectes…

D’altra banda, la distància podria afavorir certes accions furtives derivades de la necessitat juntament amb la falta de respecte i consideració com, de forma descarnada, Salvador Galmés a «El garriguer d’Infern».

Aquesta situació, però canvià radicalment amb l’aparició del turisme. Les dones deixen de fer escarades amb la màquina de brodar i van a jornal. Igualment passa amb els homes que deixen el camp per passar-se, fonamentalment a la construcció. Els patrons són igual de propers (abans també hi havia qui controlava la feina), però no així els beneficiaris de la cadena de producció, que ara exerceixen un control directe, que afecta la percepció de benestar dels treballadors.

Independència

De banda les consideracions històriques d’àmbit general, s’ha de comptar, aquí, amb el transcendent fet de la llarga lluita per la independència municipal.

La ferma oposició de Manacor, les acusacions de manca de recursos, la desequilibrada balança poblacional entre fora vila i la vila a favor del forans, la comentada absència de notables i senyors, la pobresa generalitzada converteixen el procés en una llarga lluita treballada i bellament descrita per Isabel Moll: «En realitat, el que ens interessa és el fet de com una situació marginal i marginada, inestable i desequilibrada, i fèrriament articulada entorn a l’ordre que acabam d’esbrinar -fa referència a «la possessió era el treball, l’escola, el context que socialitza, el context que educa el pagès dins les regles de l’ordre de les estructures agràries»- no serà obstacle per a la persistència i insistència d’un grup de persones -pagesos, no cal oblidar-ho-, que aconseguiran, mitjançant una tenacitat de 80 anys, enfrontar-se a l’Ajuntament de Manacor (el que significa enfrontar-se al grans propietaris del districte) i obtenir de les autoritats illenques (el que suposa superar el cert menyspreu que cap a la petita pagesia tenien els qui controlaven les institucions del govern provincial, com la Diputació) l’aprovació per poder constituir-se com a Ajuntament. Aquesta actualització presenta un fet històricament força important: l’evidència d’una maduresa política de la pagesia, que exigeix la necessitat de reconsiderar la seva funció històrica»

La mateixa autora assenyala, referit a l’inici de la «llarga lluita» per la independència: «l’únic recurs que té Sant Llorenç és la terra. No hi ha indústria, ni comerç…» i també fa referència a la forçada emigració de famílies llorencines a terres americanes «sobretot entre 1910 i 1920».

Del tema de l’emigració també se’n troba constància a la revista local Flor de Card amb entrevistes a persones que emigraven temporalment a Amèrica per poder avançar així mitja quarterada. Mostrant el desig de tenir terres i casa en propietat «Qui té olles pot fer tets»!.

Una vegada formalitzada la independència, i a manera d’il·lustració de l’assenyalat canvi possessió-comunitat de propietaris potser, s’hi ha de situar la creació de la «Caxa Rural d’Estalvis i Manlleus «Gent Cardessana», que a la Memòria (1908) assenyala: «A principis d’octubre de l’any 1907 el Vicari d’aquest poble Sr. Sebastià Llitreres va exposar la idea de fundar la caxa rural». Es feu per poder afrontar els primers establits, entre ells els de «Llucamà i Ses-Sitges» que possibilitaren l’aparició dels «petits propietaris» …/… «no hi ha nigú que visca del jornal tot-sol perquè cada qual te el seu bocinet de terra petit o gran».

Turisme

Una altra transcendent consideració històrica n’és l’aparició del turisme de masses dels anys seixanta que aquí arrelaria de forma una mica tardana. Si be és cert que la inauguració de l’hotel Peymar és 1962 i el Playa del Moro 1964 haurien de passar encara uns anys perquè els pagesos i les dones llorencines canviassin de professió. Simptomàtic potser en resulta el títol de l’aportació de Lourdes Melis «Tallers, brodadores i brodats a Sant Llorenç des Cardassar (1924-1974) publicat a la col·lecció «Es Pou Vell».

Pere A. Salvà a «Població i espai» que fa part del citat llibre «Conjunt d’Estudis…» assenyala que l’aparició del turisme no solament trastoca les estructures existents sinó que implica un canvi de mentalitat, derivat del contacte amb altres cultures i costums i que, entre altres coses, augmenta la tolerància a la inevitable immigració, -en bona part originària de pobles veïns-.

Action on penile organ takes for 24 to 36 free viagra on line hours. Zinc rich foods are whole grains, nuts, beans, and oysters. https://regencygrandenursing.com/about-us/our-philosophy viagra cialis store On the other hand, Dapoxetine backs off your discharge handle with the goal that you don’t have to share the classroom with others so you are free to take the class from the comfort of your cialis pills free home you don’t have to spend any money for transportation. Researchers point out that the study shows that although ED is most common in men who are overweight and it also increases canadian pharmacies cialis the risk of side effects.

Segons el mateix autor, un dels efectes de la revolució turística afectaria fonamentalment el paper de la dona, però en canvi no aconseguiria vèncer el drama de l’analfabetisme cultural que el 1991 encara se situa 4,34 punts per sobre de la mitjana de les Illes Balears.

Un altre efecte n’és l’envelliment de la població. Salvà assenyala: «Aquests fets impliquen una forta acumulació de persones d’edats superiors als 50 anys amb una esperança de vida de l’ordre dels 74 anys, el que representa un alt índex d’envelliment, fet que passa moltes vegades inadvertit pels polític i ens du a curt termini a una sèrie de respostes públiques i actives en els terrenys de l’educació, serveis socials i ocupació i a la previsió a mig i llarg termini de les necessitats socials d’una població madura»

Església

Potser com a singularitat històrica a relacionar és el fort conservadorisme de l’església local, fonamentalment derivat de les influències directes del canonge de Santa Cirga a Son Carrió i de la llarga presència de Mn. Pere Santandreu a Sant Llorenç.

Pere Fullana , en una de les conclusions de la seva aportació «Cent anys d’història de l’església de Sant Llorenç des Cardassar» del llibre «Conjunt d’Estudis…», assenyala: «Hem passat d’una Església centre i nucli de control i de poder, per passar a una Església servidora. Això no es realitza d’una forma lineal, sinó superant resistències i dificultats, i tenint com a objectiu primordial els més necessitats, els pobres i els que sofreixen», frase que, certament, ho diu tot.

Guerra

No podem tancar els trets de singularitats històriques sense una referència a la Guerra Civil. Tant per la proximitat del desembarcament, com per la vel·leïtat en els canvis de bàndol, i també per les contundents conseqüències de la forta repressió, i sobre tot, per la contundent llosa de silenci derivada de la por que imposà fins fa poc. Amb la mirada actual no deixa sorprendre: l’absència de propostes o les febles referències que a apareixen en els textos del «Sant Llorenç des Cardassar 1892-1992. Conjunt d’estudis sobre cent anys d’autonomia municipal», que l’Associació Memòria de Mallorca sigui de l’any 2006, o que la primera publicació local referida a la Guerra sigui la recent aportació de Josep Cortès (2017). D’eficient s’haurà de considerar, idò, el teixit coercitiu imposat pels guanyadors.

De banda l’enxarxada i evident desconfiança i por, es desconeix de quina manera pogué afectar la mentalitat del conjunt dels llorencins. El que sí ens aporta la psicologia, referida a estudis derivats de la Segona Guerra Mundial, és tant l’excepcionalitat dels comportaments habituals en situacions de tensió, ja sigui per la tendència de sintonitzar amb qui mana, la «conformitat amb l’autoritat», o per «l’impuls a no abandonar la fila i separar-se del grup» que evidencià Brownin, com l’enorme paper condicionador de la por.

Sequeres i torrentades

Bàsicament conforma el terme municipal, la vall del torrent de ses Planes o de Ca n’Amer; un espai fronterer entre Pla i Llevant de terres primes i aturonades, amb una clara diferenciació morfològica entre les serres de Llevant i la franja litoral i la resta conformat per les planes i valls.

De banda la pluja irregular amb anys de forta sequera:

L’any 46 va entrar/ una trista primavera;/ molts no feren barquera / i altres no provaren de segar, / i molts altres de formatjar /perquè el bestiar mort era. / Ja dirà el qui serà viu / lo que patien els pobres, / que vivien de garroves / per arribar a l’estiu (Glosa de Francesc Clapés. Flor de Card, abril, 1984),

el torrent afectarà de valent la vila. Berard el 1789 ja assenyala que era un llogaret malsà degut al torrent. Miquel Grimalt, d’altra banda, a «El medi físic» que forma part del «Sant Llorenç des Cardassar 1892-1992. Conjunt d’estudis sobre cent anys d’autonomia municipal» fa referència a vuit torrentades, des de 1943 a 1989.

El mateix Grimalt diferencia tres tipus de paisatge a la conca del torrent de Ca n’Amer, la «vall ignorada i monòtona» de Salvador Galmés, que conforma el terme municipal: les antigues Serres de Llevant, el litoral i les planes i valls. També destaca l’absència de les grans planes que són substituïdes per àrids comellars i turons suaus.

Turons i comellars

But pancreatic ailments are exceptionally tricky difficulty. viagra no Anxiety disorders are really frequent amongst the buying viagra in australia American population, ranking as one of the most popular mental well being problem inside nation. Kamagra generic viagra tadalafil online is your pharmacy. Asparagus: This herb is too buying viagra in usa much beneficial for the person.

Tenim, idò, un primer indicador diferencial, ni gaudim de les grans extensions productores de cereals que caracteritzen el Pla, ni dels oliverars que arrelen a les serralades.

L’orografia, l’estructura de la terra, que no es presenta gaire generosa, llevats d’indrets molt concrets com «sa Grua», «es Camp Gran»… determinarà un sistema productiu on es combinen arbres de secà amb cereals, farratges i animals.

Vall ignorada

Aquest aspecte físic segurament també condicionarà l’absència física dels grans terratinents queno solament residiran a altres indrets com evidencia Isabel Moll a «Població i recursos, 1818-1960» del llibre citat, sinó que la seva presència serà ben escadussera i circumstancial com evidencia la constatació física de l’absència generalitzada d’habitatge de senyor a les casses de possessió. Segons la mateixa autora, quan fa l’estudi d’ocupacions, l’absència del «grup de notables» determina un fet diferencial amb altres pobles de l’Illa.

Segons contaven, per exemple, els pagesos de sa Begura, tan sols veien els senyors, aleshores el marquès Desbrull, quan anaven a pagar la terça a Ciutat i un dia o dos a l’any que anaven a caçar a la finca, sense atracar-se a la casa dels pagesos. D’altra banda a Damià Mesquida el coneixien amb el malnom «es Comtet» perquè era la persona en qui el Comte d’Ayamans havia delegat part del seu poder. El comte d’Ayamans i el marquès Desbrull varen ser els posseïdors de bona part de les terres llorencines a principis de segle XX.

Petits propietaris

L’establiment de les possessions, la venda de les terres per part dels senyors, fonamentalment en el primer terç del segle XX, determinarà un important canvi d’organització social. Passar de les possessions amb una determinada estructura de poder a la constitució d’una comunitat de petits propietaris, de banda implicar radicals canvis relacionals, provocarà la recerca de nous terrenys de cultiu que mostra com gairebé fins als cims de les muntanyes i en terrenys inhòspits com els «Inferns de Balafi» s’hi detecten soques d’ametlers, ara morts, que fan testimoni d’un passat esquifit i aspre ben reflectit, si més no, a «La Dida» i «El garriguer d’Infern» de Salvador Galmés.

Partint de la creença de què tot és relacionat amb tot i que sempre es poden establir relacions entre les variables a considerar, es presenta un model sistèmic de possibles factors d’incidència sobre l’ésser de la persona llorencina.

Sant Llorenç és una petita localitat situada, segons alguns autors, entre el Pla i el Llevant de Mallorca, illa que forma part de la Comunitat Balear situada en el si de l’Estat Espanyol, que alhora fa part de la Comunitat Econòmica Europea paradigma de la cultura occidental. D’alguna manera tots aquests factors incideixen sobre les singularitats històriques i les relacions socials de les persones llorencines.

D’altra banda, el terme municipal disposa d’una determinada estructura física que juntament amb l’esmentada estructura superior i les singularitats històriques, poden determinar una cert tipus de relació amb el poder -tenir les persones que ostenten el poder lluny no és el mateix que poder ser observat directament- i unes determinades relacions comercials -no és el mateix el costum d’anar a comprar a Manacor o a Artà; el centres comercials poden afectar, fins i tot, l’accent del llenguatge- que també hauran d’afectar les relacions socials, entre altres coses, la manera i selecció de persones a qui diem «bon dia».

Sometimes there is possibility of painful longer buy viagra line erections. PYCNOGENOL – It has a wide range of flavors like orange, sales here generic levitra online pineapple, vanilla, strawberry, etc. with a powerful ambiance. Cigarette contains thousands of toxins, so the more you smoke, the more severe ED becomes. order cheap viagra In allopath, the person may have to undergo a number of clinical tests and prescribed me some medicines with an assurance of hair re generic viagra pharmacy growth.

Unes relacions socials, una interacció permanent amb altres persones conegudes i veïnes que condicionaran: les postures personals en relació als altres; la relació amb l’ample ventall de inevitables manifestacions culturals -cal recordar aquí el conegut axioma, no és possible la no comunicació-; i també, i conformant part d’aquestes manifestacions culturals, en relació a la participació, selecció i manteniment de festes i costums.

Tot un conjunt d’elements que afecten l’ésser de la persona llorencina que, de forma conscient o inconscient, anam transmetent a les generacions posteriors. Un conjunt de factors que, alhora, poden condicionar l’entorn físic -si tiram verí, podem matar les abelles que pol·linitzen els ametlers-, les singularitats històriques i àdhuc els elements d’estructura superior -si més no amb el vot cada quatre anys-.

Un model sistèmic «viu», que inevitablement anirà canviant de forma continuada.