19 Cadascú viu…

per

en

Cadascú viu amb l’art que pren

Bàrbara Sagrera en el “Corpus de fraseologia de les Illes Balears” mostra el significat: “Indica que cada persona es manté de l’ofici que ha après o que més li convé”.

Conec algun entorn familiar local, de primeres i comptades lletres, on es podia sentir adesiara l’esmentat refrany amb significat variable segons l’ocasió i el tema de conversa. Si fa no fa, en sentit semblant al que assenyala Sagrera. Segons el moment i tema de conversa podia resultar sinònim de “cadascú s’espavila així com pot”, “tothom sap fer alguna cosa”, “cada ofici te les seves servituds” “a cada ofici li correspon una determinada vida”…

Voldria lligar la recreació del refrany amb tres conceptes actuals derivats, en certa manera, de la Biologia-Cultural d’Humberto Maturana i la seva “Matriztica”.

Un referit a que l’acció genera ser, que amb el temps, tornam segons com fem.

A research shows that 69% of cheap super cialis Americans usually take herbal products, vitamins and minerals and or any known natural health products. It consists of fulvic acid, minerals and uk cialis vitamins. It is order viagra responsible for normalizing the circulation of blood for a taut hard on. http://www.learningworksca.org/wp-content/uploads/2012/02/MissingPieceSummary_Web5081.pdf buy levitra These delicious flavors play a vital role in boosting stamina and strength.

I l’altra referit al conegut “tu tries!”, en el sentit que entre pensament i acció sempre hi ha un petit moment de decisió que ens fa prendre per un o altre camí.

I finalment aquell contundent “sempre un està allà on vol estar, malgrat digui el contrari. Un clam a la llibertat i a la igualtat.

Certament tots podem, per posar alguns exemples, triar entre llegir un llibre, escoltar música, mirar la televisió, anar al cafè a fer cerveses… o el conegut paradigma que s’estableix entre prioritzar treball o estudi.

Decisions totes elles que, en un determinat moment no semblen gaire transcendents però que, a la llarga, condicionar la feina i la vida.

El refranyer tradicional, transmès normalment per via oral, en aquest cas, no difereix gaire, idò, de les noves aportacions de la biologia i la ciència. Certament tothom viu i fa, segons l’art que ha volgut o pogut aprendre, segons condicions i limitacions de l’entorn i del moment.