22- Tolerància

per

en

Del llatí tolerantia, qualitat del que pot aguantar. Tolerar seria, idò, suportar, aguantar
El nostre DCVB en mostra un ús més ampli: Tolerar. “Suportar; resistir sense dany, sense retre’s / Permetre o suportar en els altres alguna cosa que no ens plau / (dialectalment) Apaivagar, calmar algú que està irritat, que renya fort, o dos que es barallen, que disputen”.

Es considera, avui dia d’eleccions, mot essencial per la seva condició humana i pel significat líquid i, a vegades, confós.
Comte-Sponville la considera una de les grans virtuts. Diu que tan sols es planteja en qüestions d’opinió i te té valor quan es planteja contra un mateix i en relació a un altre. No seria, idò aplicable a altres camps, com per exemple la ciència puix aquesta sols avança corregint les errades. Al aprofundir en el concepte ens recorda que “Si les llibertat de creença , d’opinió, d’expressió i de culte són un dret, no tenen perquè ser tolerades, sinó, simplement respectades, protegides i celebrades”.

Podrien ser sinònims de tolerància el consentiment, la blanesa, la transigència…i no cal confondre termes. Quan un candidat a unes eleccions, per exemple, diu disbarats, ni es pot aplicar ni mantenir la tolerància.
Ja sabem que és un joc d’interessos on habitualment s’aplica el “tot s’hi val” com tal de mantenir o conquistar uns vots, però no deixa de ser un joc pervers quan es deixen de banda tant les aportacions de la ciència com els consensos internacionals.

Prostate price of viagra tablet Cancer Remedies and Erectile Problems In any marriage. The worst danger of whiplash is that its symptoms may take several years to develop, before which the patient may remain oblivious to the matter. pharmacy online viagra All of these medications buy generic levitra pharma-bi.com have minor side effects. The help a deaf child an ENT spewomen viagra australia t first has to conduct a few tests. Segurament és un cost que han de pagar les ciències socials, aquelles que al no gaudir d’una prompta i tangible avaluació, possibiliten unes llicències d’opinió totalment innaceptables.
Emparats amb una suposada llibertat d’opinió no resulta acceptable ni tolerant la proliferació de mentides interessades i enganyoses.

Per això quan determinats polítics parlen d’escola, de llengua, d’immigració, de valors, de llibertats… em poso a tremolar. Potser s’han de respectar totes les opinions però n’hi ha que són intolerables.

I aquí es planteja la paradoxa entre tolerància i consentiment, entre tolerància i beneplàcit, entre tolerància i transigència.
Consideració i respecte, potser si, però tolerància no. Hi ha opinions, actituds i interessos que no es poden aguantar.