Contemplar la vegetació i els sembrats, estirar les cames, escoltar els ocells, respirar aire pur, embadalir-se davant un fet inesperat, eixamplar l’esperit, prevenir malalties coronàries… son alguns dels nombrosos efectes positius de passejar per fora vila. En aquesta època, quan s’atraca la primavera te, a més, dos al·licients afegits: l’explossió de perfums i els espàrrecs, segons el DCVB “Cadascuna de les tiges aèries que surten del rizoma de l’esparreguera i són comestibles”.

El nostre entorn ofereix, moltes vegades compartint una mateixa camada fonamentalment tres tipus d’esparregueres. L’esparreguera vera o marina (Asparagus Horridus o Stipularis) que nosaltres, sense cap mania xenòfoba anomenam “de cristià”. L’esparrguera de gat (Asparagus albus) i l’esparreguera d’ombra (Asparagus acutifotius), també coneguda com esparreguera fonollera o de ca.

S’ha d’anar una mica en compte perquè, a vegades les fonts poden induir a errada. Es veu que en alguns indrets la nostra esparreguera de gat es coneguda com esparreguera d’ombra de la mateixa manera que l’esparreguera vera pot disposar de varis noms científics.

However, the spouse or the partner of the victim or the two of them leave purchasing this buy cialis online interest in them. order cheap levitra If in case your partner is behaving in a diverse way, attempt to identify the problem as soon as possible to continue a normal and healthy lifestyle. Thankfully – in this day and age, you can buy Night Fire capsules and canadian viagra pills Mast Mood capsules, which offer the best herbal cure for weak erection, from reputed online stores using credit card or debit card from the comfort of home. It has allowed male generation to eliminate adverse effects of the medication during clinical the cost of viagra trial are headache, flushing, heartburn, stomach upset, nasal stuffiness, lightheadedness, dizziness or diarrhea. Tal vegada la forma més usual de menjar-se’ls és la truita d’espàrrecs, però torrats amb una mica de sal i oli, a manera d’aperitiu o acompanyant un pa amb oli, també resulten deliciosos.

Informacions:
Herbari virtual: Vera, de gat, d’ombra
Menuda natura: de ca, fonollera (d’ombra), vera
Viquipèdia

Després de parlar de la processionària, toca parlar dels nostres pins, arbres de creixement ràpid i bona ombra que, de banda poblar bona part del terreny no cultivat de les illes, al llarg de molts d’anys, entre moltes altres coses, s’utilitzà la seva llenya per encalentir les toves dels forns de la vila (i també de fora vila) abans de la generalització dels forns elèctrics.

Alguns al considerar els alzinars com a base d’un primer arbrat, els consideren espècie invasora.

Bonafè a “Flora de Mallorca” en descriu quatre varietats: el Pinus halepensis, el pi blanc, el més estès i conegut; el Pinus pinea o pi ver, també ben conegut en el nostre entorn per ser pi d’ombra en algunes cases de fora vila i també en llocs singular, com per exemple a s’Estació; el Pinus Ceciliae o Pinus halepensis Ceciliae un pi singular descobert pels Llorens, pare i fill (1972) a la marina de Llucmajor, una varietat endèmica de Mallorca que també es troba en altres indrets; i finalment el Pinus pinaster o pi marítim que situa cultivat en jardins.

Del “Ceciliae” també n’he trobat referència a la Viquipèdia, en canvi no s’esmenta a l’Herbari Virtual.

El Servei de Sanitat Forestal (GOIB) mostra una ponència de Lluís Núñez (que va intervenir en una d’aquelles ja llunyanes tertúlies d’es Molí d’en Bou) en el “6º Congreso Forestal Español” (2013)

Les persones interessades podran trobar un reguitzell de detalls i imatges en els enllaços que s’adjunten.

Informacions

Herbari virtual: pi, pi ver,
Menuda natura; pi blanc, pi pinyoner
Viquipèdia: pi, pi pinyer, pi “Ceciliae”

Fa mal tancar el comentari als nostres pins sense fer referència al conegut poema de Costa i Llobera:

EL PI DE FORMENTOR

Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera,

més poderós que el roure, més verd que el taronger,

conserva de ses fulles l’eterna primavera,

i lluita amb les ventades que assalten la ribera,

com un gegant guerrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada,

no va la fontanella ses ombres a besar;

mes Déu ungí d’aroma sa testa consagrada

i li donà per terra l’esquerpa serralada,

per font la immensa mar.

Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,

no canta per ses branques l’ocell que encativam;

el crit sublim escolta de l’àquila marina,

o del voltor que puja sent l’ala gegantina

Males who hesitate asking browse here now cheap 25mg viagra about the medicines they are taking and their consequences. Its increasing achievement has made this ED medication world’s second best treatment to soft tadalafil treat ED problems. Thus the over used levitra buy levitra description ‘dysfunctional family’. Guduchi helps to purify blood and expel the toxins which are cialis pills online circulating in it.

remoure son fullam.

Del llim d’aquesta terra sa vida no sustenta;

revincla per les roques sa poderosa rel;

té pluges i rosades i vents i llum ardenta;

i, com un vell profeta, rep vida i s’alimenta

de les amors del cel.

Arbre sublim! Del geni n’és ell la viva imatge:

domina les muntanyes i aguaita l’infinit;

per ell la terra es dura, mes besa son ramatge

el cel que l’enamora, i té el llamp i l’oratge

per glòria i per delit.

Oh, sí, que quan a lloure bramulen les ventades

i sembla entre l’escuma que tombi el seu penyal,

llavors ell riu i canta més fort que les onades

i, vencedor, espola damunt les nuvolades

sa cabellera real.

Arbre, mon cor t’enveja. Sobre la terra impura,

com a penyora santa duré jo el teu record.

Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l’altura

i alimentar-se i viure de cel i de llum pura …

O vida, o noble sort!

Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada

i arrela dins l’altura com l’arbre dels penyals.

Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,

i tes cançons tranquil.les ‘niran per la ventada

com l’au dels temporals.

Deia en Mateu Rigo, el nostre meteoròleg: “ El sol ja guaita, les cuques ja van baixant dels pins, els ametllers (els pocs que hi ha) floreixen… signes d’haver passat ja la part més dura de l’hivern?” .

Des d’Entorn, voldríem fer referència avui una petita referència al singular i preocupant insente que coneixem com a cuca del pi o processionària del pi (Thaumetopaea pityocampa) un insecte que segons assenyala Xavier Canyelles a “Insectes de les Illes Balears” (Manuals d’Introducció a la Naturalesa, 14) va arribar a Mallorca fa uns setanta anys, en que al importar pins de la Península per sembrar, aquests estaven infectats d’ous de processionària. La plaga s’estengué ràpidament i passà a Menorca i també e Eivissa a l’entorn de 1975.

El que tenim certa edat recordarem com , a principis dels anys setanta, quan la plaga ja era estesa, es van fumigar amb DDT tots els pinars de l’Illa. Una controvertida decisió que ben prest s’evidencia que fou ben errada. No solament no s’acabà amb la processionària sinó que malbaratà la població ocellaire, inclosos els puputs, depredadors naturals de les erugues. Una destrossa que arribà i fins i tot el puu i les gambes de determinades cales tancades.

Segurament la persona que havia pres la decisió no havia controlat els efectes col·laterals que a questa podia tenir. Mai s’ha sentit parlar de la responsabilitat d’aquell nefasts atemptat a tota la naturalesa de l’Illa.

Cert és que van passant els anys i encara, com demostra la imatge d’avui matí del pi de s’Estació, no s’ha arribat a controlar la plaga. La tècnica d’aplicació parcial institucional de les trampes amb feromones per capturar els mascles o el trons a les borses ajuden, però l’evidència mostra que no són suficients.

De la processionària en destacaria, potser, tres singularitats, la seva perillositat per a la salut humana; determinades pells són molt sensibles al polsim que se’n desprèn provocant urticàries i malestar. La complexitat de les fases de la seva evolució al ser un insecte que passa per cinc estats larvaris abans de passar a la fase de crisàlide o papallona. I la curiositat de les llargues teringues de les cuques, tan per la seva plasticitat i adaptació als impediments de l’entorn, com pel desconcert que s’origina al interrompre la teringa.

Prescription meds are great loved this shop viagra for alleviating the pain, in many situations. levitra cost of sales Pain relievers such as Vicodin, Percocet, and Codeine are also popular medicines because of the low price. Both supposedly aphrodisiacs, both playing to the ever hopeful three quarters of the population regardless of their age, suffer from viagra prices downtownsault.org back pain. There are additionally situations where these pills might be an answer for erectile dysfunction by expanding blood flow stream cialis buy cialis http://downtownsault.org/downtown/dining/ to the penis. Informacions
Agricultura.gencat.cat
Conselleria de Medi Ambient
Viquièdia

En l’anotació anterior es parlava de l ‘ancestral utilització de les arrels d’aritja com a herba medicinal. L’aritja és una de les nostres lianes més conegudes.

Al llarg de molts anys vaig pensar que les lianes anaven lligades a la figura mítica de Tarzan fins que amb l’ajud de Bonafè i Masclans em van descobrir que nosaltres, aquí mateix, teníem unes lianes ben singulars i curioses. Les que es presenten avui, d’una de les velles parets de Llucamar que voreja el camí de Calicant.

De fet, les lianes (seguint Mancuso) són una evidència del moviment de les plantes i de la manera en que utilitzat recursos naturals com el vent i el desenvolupament de resistents circells mostren habilitats per trepar i arribar a formes i cims insospitats.

Les més habituals del nostre entorn, de banda l’heura (Hedera helix) en els jardins, que es dóna de forma espontània en alzinars i roques de la Serra de Tramuntana, son l’aritja i la vidalba.

De l’aritja n’hi ha dues subespècies (Smilax aspera i Smilax aspera baleàrica), aquesta segona endèmica de les Illes Balears, amb petites diferències que, a més segons el terreny, poden presentar formes diverses. Per exemple, recordo haver-ne vistes a la Serra que tenien forma de coixinet de monja.

De vidalba, també n’hi ha vàries subespècies. De la mateixa manera que podem trobar aritja a qualsevol ullastrar del nostre entorn i en destaquen, en època de fructificació, els raïms de bolletes vermelles, podem trobar vidalba estesa sobre parets partioneres i en destaquen les flors cotonoses per facilitar la dispersió de llavors amb el vent.

Do you don’t forget the day you are planning for an intimacy should not generic viagra order be like other days. Accordingly, these shapes are accessible diverse measurements like 25 magnesium, 50mg and 100 magnesium from online order viagra which a 100 magnesium dosage is the most ordinary one which is exceptionally suggested for each patient. In men, Human Chorionic Gonadotropin (HCG) encourages testicular cells cialis 5mg sale to produce androgens. By making mental viagra online stores notes during gait observations and comparing them with anatomical landmark findings, valuable information can be recorded as below.

En una de les fotografies que es presenten es detecta una certa singularitat, l’entrunyellat d’aritja i vidalba. (El que no sabem encara si és o imposició d’una sobre l’altra)

Informacions:
Herbari virtual: Aritja, vidalba
Menuda natura: Aritja, vidalba
Viquipèdia: Aritja, vidalba

Segurament s’ha de considerar, s’hauria de considerar, una activitat, un costum perdut. En la Mallorca pagesa, quan la Seguretat Social i els metges no eren sempre a disposició, les famílies cercaven els remeis que tenien més a l’abast. Remeis que provenien de l’assaig i errada i que s’anaven transmetent d’uns a altres membres del grup amb el conegut i estès: “A jo em va anar bé….”. Consells que provenien de coneixements ancestrals, de curanderos o d’altres fonts d’informació.

Sigui com sigui, cert és que en alguns sòtils llorencins, per ús propi o per regalar a qui ho demanàs, sempre hi solia haver provisions de certes herbes. Normalment de “cabellets de maís”, herba cossiada i arrels d’aritja.

En tot cas, depenia de les preteses necessitats i del costum. No totes les cases tenien herbes, i si en tenien no sempre eren les mateixes.

D’arrels d’aritja per tot n’hi ha (un altre dia parlarem de les nostres lianes). Qui tenia hort i sembrava blat d’índi per a les gallines, solien tenir “cabellets de maís” a voler. La cossiada, o herba cossiada solia ser la més problemàtica; s’havia de saber on n’hi havia. Era com els agres d’esclata-sangs: “veus, per aquí n’hi sol haver”.

Bonafè de la cossiada en diu: “s’empra molt per rebaixar la sang. Es endemés purgant i astringent.”. De l’aritja assenyala: “L’arrel o rizoma s’empra com a depuratiu, o sia per purificar la sang, sudorífic, diürètic, febrífug: és també útil contra la sífilis”. Del blat d’indi (ell l’anomena Blat de les Índies) diu “Els cabells de les espiguetes o filaments estilars, quan son tendres o blancs, són diürètics i depuratius”.
But first you need to neutralize your spine to Clicking Here levitra 60 mg prevent injury while doing the exercises. Contrary to perception, this disorder can happen at any stage of this mentioned erection process. choose here sildenafil india What do you find when the page finishes loading? Well, you see a spectacular cornucopia of diverse, informative topics referenced in the “subject” for each email: “Erectile Dysfunction? Look no further – free viagra in canada , 90% off!” “Get a 200 year mortgage!” “Reverse the aging process, regress back to infancy!” “Make 10 million dollars per hour stuffing envelopes!” These emails can try a man’s patience. This overnight shipping viagra let the patients acquire a healthy and effective treatment.
Mostrar el costum tradicional d’utilitzar, adesiara, herbes remeieres, no implica, en cap cas una defensa o recomanació. De fet pels qui ens sentim i procuram ser seguidors de la ciència, la seva utilització sols demostraria desconeixement o falta de confiança en el coneixement dels facultatius.

En tot cas, s’ha considerat adient deixar constància del costum.

Informacions:
Herbari virtual: Cossiada. Blat d’indi. Aritja
Menuda natura: Cossiada. Blat d’indi. Aritja.
Viquipèdia: Cossiada, Blat d’indi, Aritja

De la xarxa, ara mateix no sabria dir com, em va arribar una adreça ben interessant (https://images.wur.nl/digital/collection/coll13/search/page/1). (Wageningen . University&Research)

Hi apareixen dibuixos de multitud de plantes on, a banda de mostrar les tiges hi apareixen les arrels. Realment son dibuixos que mostren la complexitat física de les d’arrels de les plantes.
Hi vaig cercar les del blat, ordi i civada, que s’adjunten.
Una meravella.

Llàstima de no haver-hi torbat les de figuera o altres arbres. Dic figuera perquè, segons el coneixement popular, les serves arrels són ben trescadores, es poden desplaçar a grans distàncies fins a trobar la llacor d’un femer o la humitat d’un pou.

Segons sembla per començar a entendre el món vegetal ens hem d’entrenar a acceptar que no tota la vida és feta a imatge i semblança dels mamífers. Hem d’anar més enllà de la imatge que d’altres presumptes éssers vius -per exemple marcians- ens ha arribat a través de la literatura i el cinema.
This cheap levitra on line is not an oral medication, but topical one, that comes as a foam or lotion form. Depression and low self esteem may lead to impotence as well, and men should discuss viagra super store this condition with their doctor if needed.) Sensate Focus Sex Therapy in Men Various types of psychological exercises might be consumed by men for treating their impotence condition, and one type of the psychological treatment is known as “sensate focus.” This particular exercise is known for involving a man and his partner for agreeing to forego lovemaking. In a recent article he went on to become the first African American entertainer to amass a legion of powerful crossover buffs cialis tadalafil 20mg following on MTV. It also has the same function as that of cialis sildenafil i.e.
De fet, segons sembla, les plantes s’assemblen més a una colònia (de formigues o d’abelles) que no a qualsevol altre animal amb òrgans diferenciats.

Un eixam d’arrels, una xarxa de milions d’àpex, de finíssimes puntetes blanques, que saben cercar els nutrients i la humitat, que saben distingir amics d’enemics i que conformen una intel·ligència distribuïda semblant a la dels formiguers. Un àpex sol no és res, però tots enxarxats desenvolupen capacitats insospitades i encara, en bona part, desconegudes.

Deixem constància, altra vegada, de les aportacions de la neurobiologia vegetal, en paraules de Stefano Mancuso: “les plantes són éssers vius intel·ligents, sensibles, que es comuniquen entre sí i amb els animals, que dormen, memoritzen i, fins i tot tenen capacitat per manipular altres espècies amb la finalitat d’exercir la seva funció universal bàsica per a la vida del planeta”.

(Imatges blat, ordi i civada)

Ullastre (Olea europaea)

Al llarg de molts d’anys, el desconeixement m’havia portat a pensar que l’ullastre era, tal vegada, l’arbust o arbre més “llest”, el que millor es sabia adaptar al seu entorn, fos quin fos.

Josep Mª Font i Bonet ens havia orientat la mirada vers les plantes en el seu turó de Consolació i més concretament envers els ullastres. Primer per mostrar-nos la seva capacitat de defensa al convertir-se, en cas de ser malmesos pel bestiar, en un espinós revell que, malgrat això, si les condicions de la terra ho permetien, era capaç de treure un cimal dret i vigorós en el centre, lluny dels llavis del bestiar oví. I també per mostrar-nos la seva experimentació al convertir, mitjançant empelts successius, amb mudes de la mateixa planta, un ullastre en olivera.

Les fonts, en general, i també la Flora de Mallorca del seu amic coral Francesc Bonafè mostren dues varietats de l’arbre Olea europaea, la silvestris per a l’ullastre i la var. europaea per a l’olivera. En definitiva i com demostrà Josep Mª Font, dues formes de presentació d’un mateix arbre. De banda la seva experimentació, la prova es que tant si es sembren olives, com olivó, sempre neixen ullastres. Aportació interessant i contundent que, dit de passada, no he sabut veure indicada a cap de les fonts consultades.

La relació entre Josep Mª Font i el pare Francesc Bonafè era estreta fins el punt que aquest dedica a la família varis dels poemes de “Vols d’oronetes” i entre ells una “Lletania del turonet” (1976)

Les aportacions de l’equip de l’expert en neurobiologia vegetal Stefano Mancuso (2015) són molt posteriors als empelts de Josep Mª Font (1954-1991) però veient l’amor, la dedicació i la cura que, aquest, tenia de les plantes que sembrà en “el turó”, segurament no s’hauria mostrat gaire sorprès de les aportacions de Mancuso i, en tot cas, se n’hauria alegrat força de constatar que les plantes són éssers vius intel·ligents, sensibles, que es comuniquen entre sí i amb els animals, que dormen, memoritzen i, fins i tot tenen capacitat per manipular altres espècies amb la finalitat d’exercir la seva funció universal bàsica per a la vida del planeta.

Una altra lluita contra el coneixement emmagatzemat, contra les velles creences, contra el que ens ensenyaren a l’escola.

Ens feren creure que les plantes, al no poder-se desplaçar, si eren éssers vius -ni el Gènesi ni l’Alcorà en parlen de la vitalitat de les plantes- eren relegades a un paper de segon o tercer ordre al considerar que no disposaven ni de sentiments ni d’intel·ligència. Semblava cert i era mentida!

Serveixi aquesta modesta entrada com a doble reconeixement. Un a la modesta i persistent tasca d’experimentació de Josep Mª Font i l’altra a les aportacions de la neurobiologia vegetals que ens empeny a la necessitat de qüestionar les nostres certeses.

Informacions:
Amics arbres·Arbres amics
Font i Bonet. Josep Mª. L’ullastre i l’olivera. Ses Sitges: Col. Ses Conxes
Herbari virtual
Menuda natura
Viquipèdia