Una vegada finalitzada la feina, aquesta, es va sotmetre a la lectura de persones de confiança amb la finalitat d’obtenir-ne devolucions crítiques (feedback). Una proposta convenient i sana que no sempre respon a les expectatives previstes.

Les devolucions del treball, una vegada finalitzat, de banda un grapat de faltes d’ortografia i signes de puntuació, s’orientaren sobre la consistència per merèixer l’edició i publicació en paper.

El tema es planteja a manera de darrer debat.

El dubte no venia derivat dels possibles costos –a dir ver es gaudia de varies possibilitats d’edició, entre elles la gentil possibilitat de fer part de la col·lecció Es Pou Vell- sinó de la consistència qualitativa (dificultat de delimitar els elements diferenciadors, entrevistes sense fiabilitat estadística…) i també de l’extensió (una vegada paginat sols assolia una seixantena de pàgines).

Adcirca is a PDE-5 inhibitor that contains the same ingredient as viagra prescription, used to treat erectile dysfunction. browse around content sildenafil best price For that reason, they end to function effectively and straight into reproductive technique and urinary program, to fully clear up infections. But most physicians have made brand cialis price as their preference solution to bring impotency back to controlled stage. You get painkillers, or referral to a levitra buy pain management clinic, or referral to a psychiatrist or a psychologist.

Es plantejaven també altres qüestions com mesures de sostenibilitat, obertura a la possible interacció dels lectors derivada de l’avinentesa en la utilització dels nous canals comunicatius.

Per això, després d’un petit debat, i complert l’objectiu d’utilitat, a vegades sorprenent, que havia tingut pel als integrants del grup, la realització del treball, es va elegir el camí de l’edició digital: s’aniria publicant en petites píndoles setmanals, vint-i-sis en total, obertes a debat, a Card.cat, a partir de de la presentació pública, inclosa en els actes de Sant Antoni de l’any 2018.

Un afegit important, el títol no enganya, el que es presenta, per les condicions que s’aniran exposant, no va més enllà d’una «aproximació a determinats trets de l’ésser de la persona llorencina». S’ha de considerar, idò, un treball introductori, un envit a la necessitat de aprofundir sobre el tema.

Fèiem part del taller de desenvolupament «Destapa’t (DP)» que, realitzat per ses Sitges i amb el suport de l’Ajuntament, es desenvolupà en el nou Espai 36 al llarg del curs escolar 2015-16.

Vàrem pensar que resultaria interessant analitzar i estudiar els factors culturals externs que poden tenir certa incidència personal.

Sabíem, perquè ho havíem treballat l’any anterior, que en un primer cercle d’aquests factors culturals externs s’hi situa la família. De forma no sempre conscient la família va emetent missatges que incideixen sobre els marges o límits genètics dels infants. A vegades aquests missatges que ens marquen, fonamentalment al llarg de la primera infància, aquella època que no recordam, són conscients i directes (quan per exemple una família, pensant amb els seus fills, decideix anar a viure al camp, o no tenir televisió o comprar juguetes no sexistes…). Però moltes vegades, la majoria, els missatges són indirectes i tramesos sense consciència. És ben conegut que els infants copien tot el que veuen fer, tant el que es considera bo com el que es considera no tant bo; d’aquí la gran transcendència de l’exemple.

Reflexionant sobre el transcendent paper de la família; reflexió no sempre bona de suportar, pensàrem amb la possible transcendència d’un segon cercle d’incidència, el que conforma el poble, la comunitat local. Tant per la incidència directe que té sobre els infants -recordem que ho copien tot!-, com la incidència indirecte: la comunitat pot condicionar els pares que, a la vegada, condicionen els infants.

Un exemple paradigmàtic en podria resultar l’accent lingüístic singular de cada poble, que es va transmetent de pares a fills. Com en podrien ser exemple també, o no, el caràcter festós, la generositat a l’hora de fer coses en comú, o l’estima i orgull de saber fer ensaïmades altes i esponjoses.

És així que vàrem decidir: anem, idò, a indagar una mica sobre els trets diferencials de les persones llorencines!, si és que n’hi ha.

It did not basically took away anybody s life but one need not worry now as we have buying viagra in canada the best sugar control. Hypoglycemic compounds present in deeprootsmag.org order cialis online bitter melon improve glucose tolerance of body and helps in reducing blood glucose level without any adverse action on user. Meal containing high fat can delay the effect of pill order cheap levitra for not more then 5-10 minutes. It is a order levitra sexual disorder in which a sexually stimulated man fails to maintain erection till the completion of the sex act.

En definitiva, ens vàrem proposar intentar esbrinar aquells factors, d’àmbit local, que han pogut tenir o tal vegada encara tenguin, algun tipus d’incidència en el nostre comportament.

I sempre des de la consciència, i també precisament per això, del camí assenyalat, entre d’altres, per Rojas Marcos quan diu: «La nostra vertadera essència no es configura tant de l’ADN que heretam dels nostres avantpassats com de la nostra extraordinària capacitat de formar-nos a nosaltres mateixos i laborar el nostre camí»

Quin potser l’ésser de les persones llorencines?. Com ens pot haver afectat?.

No es pretén anar més enllà, aquest és el nostre objectiu.

Es decanten idò les pretensions de més abast com les etnogràfiques o etnològiques; en tot cas s’intentaria una certa aproximació a l’etologia, a l’estudi de determinats costums més o manco arrelats en la comunitat local.

La primera intenció era titular el treball “Aproximació a determinats trets diferencials de les persones llorencines” (ATD.PL).

Tots els mots tenen força i significat.

“Aproximació” emana d’una idea limitadora. Conscients de no poder abastar de forma definitiva el tema, que no es pot tancar perquè, de banda la dificultat de trobar “fets referits a l’ésser que es donen de forma generalitzada”, la nostra, no deixa de ser una mirada determinada i limitada, derivada del moment i les circumstàncies (som els qui som i tenim la força que tenim).

«Determinats trets» lliga amb el paràgraf anterior. No podem copsar tota una manera de ser, en tot cas podem arribar a embastar uns determinats trets del nostre fer habitual. Enfocant, fonamentalment els condicionants que tinguérem en la primera infància que, segons diu la ciència, són els que més ens condicionen.

«Diferencials», i aquí comença el ball que es descriu.

Referits a les «Persones llorencines», les que habiten el nucli urbà de Sant Llorenç des Cardassar .

I perquè comença el ball? (Fixi’s que, ara el títol és ADT.PL)

There are pivot joints in the neck just over the breastbone; pressure to this particular notch can distract and take his levitra on line cute-n-tiny.com balance. acquisition de viagra http://cute-n-tiny.com/tag/american-bulldog/ While some of the products (motion, heat) and byproducts (pollutants, fire) of energy use are sensible by people, the energy itself cannot be sensed. Thus the lacking of blood in the shaft does not get the organ hard enough and ready to be erect when awake. on line viagra buy viagra They contain different volume of the ingredient sildenafil citrate.

Perquè ben prest ens n’adonarem de la nostra incapacitat d’esbrinar trets diferencials, de determinar de forma concreta aquells aspectes que ens diferencien de les persones artanenques, serverines o manacorines. Primer perquè desconeixem l’existència d’estudis semblants referits a les altres poblacions de l’entorn; és així que no podem fer anàlisis comparatives.

I també perquè es dóna el cas que, al no poder fer anàlisis comparatives ens hauríem de fiar de la intuïció. Que potser errada, o no; però que a més de fonamentar-se en tòpics planteja preguntes sense respostes.

A tall d’exemple, les persones artanenques semblen més participatives i festoses, però és realment així?. En tot cas aquesta aparença, manifesta un ésser obert i generós o s’hi amaguen altres característiques?

Cosa semblant es podria dir de l’ésser de les persones serverines. Atenent una comparativa en l’explotació de negocis turístics poden semblar més obertes i agosarades. Però ¿aquella primerenca mirada turística arrelava en l’ésser o venia derivada de la proximitat a la platja?

Fins i tot els dubtes es poden plantejar en relació a les persones manacorines. Cert és que tant per arrels -la separació de termes tan sols te 125 anys-, com per relacions de mercat -la tirada històricament més generalitzada porta cap a Manacor- nosaltres, les persones llorencines hauríem de ser, com assenyala la parla, més «manacorines», però…l’evolució d’aquests 125 anys ha resultat paral·lela? I, en tot cas, érem semblants a les persones manacorines fa aquests 125 anys?

Massa preguntes sense resposta.

No ens podem atrevir a relacionar «trets diferencials». Per això varem fer córrer la D de «diferencials» a «determinats».