33- Nostàlgia

per

en

Segons el DCVB la paraula es refereix a “Tristor, defallença i altres símptomes de depressió anímica produïts per l’enyorança”, aquella característica tristor derivada de l’absència.
Segons l’etimològic, ve del grec νóστος ‘retorn’ i ἄλγος ‘sofrença’, pena per l’absència de l’entorn (pàtria) o dels amics.
La nostàlgia. va lligada, idò, a la tristesa, a l’enyorança d’un passat lligat amb els records i a l’absència

Parlar aquí de la nostàlgia deriva de la sacsejada que provoca la identificació amb una de les idees que Daniel Kahneman mostra a “Pensar rápido, pensar despacio”. Ja cap al final del llibre parla de dos “jo”, experiència i memòria. D’alguna manera ve a dir que qui dona sentit a la vida és el jo que experimenta, però que encara que sembli absurd, som el jo que recorda.
Si lligam aquest concepte amb altres idees com aquella on s’assenyala que els records no són imatges fixes que poden apareixen en un moment determinat sinó que son recreacions actuals de fets passats, en definitiva i amb paraules de A.Damasio “els records tenen prejudicis”, llavors ens trobam en una mena de dubte existencial: som qui recorda relats, tal vegada, deformats.
Fortunately though, there are some remedies in sight today, some of which include natural medicines which try to explore sexual viagra cialis store happiness in little efforts made by your partners. Full prescription information is slovak-republic.org discount cialis available on our online store. Memories are the inseparable part of our viagra ordination http://www.slovak-republic.org/orava/ life. You can even try coping with stress should help to prevent at cialis sales least some episodes of secondary impotence. Hauria de qüestionar, idò, les enyorances i, sobre tot, la defallença que se’n pogués derivar.

La tristesa en tant que sentiment, sembla ser que no es bona ni dolenta en si mateixa. Tan sols cal tenir-ne consciència i saber que ens condiciona. Resulta útil saber en quins pensaments arrela el sentir i saber que, com com tots els altres pensaments, si volem, els podem canviar.

El treball amb les absències dependrà de les possibilitats d’acció. En alguns casos caldrà destapar o incrementar la proactivitat (les relacions amb qualsevol altre ésser viu, també s’han de treballar!). En altres casos, com en el cas de pèrdua d’éssers estimats, una vegada superat el període de dol, poc s’hi pot fer; segurament sols resta la possibilitats de recreació dels bells moment compartits i dels aprenentatges emmagatzemats a la memòria.