24 – Es així que….

per

en

Atenent les aportacions de la neurociència sobre la transcendència, en la formació de l’ésser, dels primers anys de vida.

Atès, també, que aquest aprenentatge grenyal deriva, fonamentalment, de processos d’imitació inconscient de les persones més properes (família) que, a la vegada, es troben interrelacionades amb altres persones en la condició d’iguals en el si de la comunitat local…

Es podria considerar que, analitzant els trets característics del passat, es pot arribar a una aproximació del que afecta a l’ésser de les persones adultes actuals. Sempre amb la reserva de que hi ha altres variables intervinents en l’ésser generalitzat de la persona llorencina. Tal és el cas de les experiències personals. També de la mà de la neurociència i altres disciplines sabem que mai param, de canviar i d’aprendre coses.

Feta la reserva i atenent el caràcter desenfadat i acientífic de la proposta és pot assenyalar que la manera que tenim de veure’ns a nosaltres mateixos segurament condiciona les actituds, les accions i les relacions, en definitiva l’ésser.

Es així que quan, tornat de viatge, pensam amb allò de «caseta la mia per pobre que sia» o, adesiara, fem manifestacions d’amor al nostre poble o a les nostres tradicions, a les ensaïmades altes i esponjoses… obeeix a rels compartides.

The Pfizer needed to find cialis 10 mg a chemical that would selectively block PDE5 and nothing else. You body need different Nutrients, Minerals, and best prices for viagra click to find out Vitamins to function properly. It viagra online cheap invigorates the whole body by complementing it with several lifestyle changes. This problem arises only have a peek here cheap cialis within the men across the globe have substantiated the strong relationship flanked by diabetes and testosterone hormone, restoring the body with sufficient testosterone hormone does help.

En la mateixa línia si podrien situar tant la tendència a valorar positivament les persones feineres, com la tranquil·litat i la bonança dels coneguts que es senten propers i als que podem tractar sense distàncies protocol·làries.

Aspectes que possibiliten una determinada mirada, la nostra, la llorencina (podria ser d’altra manera) que es transforma en estat d’ànim. Un determinat estat d’ànim que arrela a l’entorn més immediat, a les condicions locals d’ésser.

De la mateixa manera, hauríem d’acceptar que la nostra curiositat, el desig de saber el que fan els altres acompanyada de comentaris desaprovatoris, aquest remugar de forma continuada que, acompanyada de l’individualisme que ens caracteritza i que porta, a la vegada i normalment, a la inactivitat que es concreta en el conegut «val més riure que fer riure»; d’aquesta capacitat de tenir diversos posicionaments segons l’interlocutor fa que, tot plegat, els altres ens puguin veure una mica estirats, distants i amb puntes d’enveja… Són altres elements que, potser i al arrelar a les mateixes fonts, hem de considerar normals, i també nostres.

En tot cas, i com ens recorden adesiara, el que resulta transcendent no és que que ens passa, en aquest cas com ens veiem a nosaltres mateixos o com ens veuen els altres, sinó l’actitud que nosaltres tenim davant el que ens passa.

Es així que el bessó de la qüestió rau no tant en la possible informació que se’n pugui treure com en la utilitat, en l’acceptació de les actituds, que se’n puguin derivar.