14 – Recerca 7 – Quines persones mostra Salvador Galmés/2

per

en

De «La dida»:

El drama de «la dida» ofereix molts matisos que poden anar des de la lluita amb un mateix, a la tendresa inherent fins a aprofundir en el tipus de classes socials de principis de segle XX així com el tracte interessat i poc considerats dels senyors.

Des de la perspectiva de qualitats de les persones, potser se’n podria destacar l’esperit de sacrifici, o l’obediència al marit. Però també la força de l’entorn, l’enveja vers una posició que no és la seva «un guany de vuit duros cada mes, ben menjada i ben servida com una senyora..» o l’egoisme del marit «I era esta el marit qui l’havia ginyada, enlluernat -p’entura- per la perspectiva de viure esquena dreta amb el didatge» que suggereix una clara utilització de l’altre en benefici propi.

De «Negrures»:

Potser se’n podria destacar tant la gelosia com el masclisme (també present a «La dida») o la evident màxima del que tot serveix si compleix la meva finalitat.

It has been observed that after 30 minutes viagra pills uk of its intake. This enzyme functions in suitable erection by tadalafil 20mg cipla restricting the contraction and relaxation of penis muscle. We realize what it is like searching for quality content regarding doxycycline, for purchasing cialis online example. Premature ejaculation is most levitra 10 mg browse around over here common male sexual dysfunction.

De «El garriguer d’Infern»

Més enllà del drama personal viscut pel garriguer que conforma el seu caràcter agre i desconfiat que aboca als aprenentatges que aporta el viure «ja no sentí pus amor, ni pietat, ni misericòrdia, sinó una impassibilitat de roca, només reblanida una volta en l’any en els dotze sermons del Ram»; potser cal destacar la funció servil que assumia a la figura del garriguer de totes les possessions (defensor de la caça i informador directe als senyors, a vegades amb clara oposició als pagesos)

Forta també n’és l’actitud dels caçadors furtius, als quals mostra orgullosos, venjatius i despiadats. Qualificatius que també apareixen inherents a alguns personatges de «Negrures».

De «En Tòfol»

D’aquest petit tractat de les tasques i relacions socials de la vida a les possessions que en bona part es mantingué fins als establiments generalitzat dels anys trenta i quaranta, se’n podria extreure: l’autosuficiència (el seu posat nito i la persistència en la recerca se suposa que obeeixen a la dependència de la nicotina,) perquè mai no demana i rebutja l’ajut. I també el pacte i la cooperació burlesca del grup que ens torna portar a la manca d’empatia, a la desconsideració, a l’encollonament despiadat del grup vers la persona desesperada.