Presentació/2: EL joc de la D

per

en

La primera intenció era titular el treball “Aproximació a determinats trets diferencials de les persones llorencines” (ATD.PL).

Tots els mots tenen força i significat.

“Aproximació” emana d’una idea limitadora. Conscients de no poder abastar de forma definitiva el tema, que no es pot tancar perquè, de banda la dificultat de trobar “fets referits a l’ésser que es donen de forma generalitzada”, la nostra, no deixa de ser una mirada determinada i limitada, derivada del moment i les circumstàncies (som els qui som i tenim la força que tenim).

«Determinats trets» lliga amb el paràgraf anterior. No podem copsar tota una manera de ser, en tot cas podem arribar a embastar uns determinats trets del nostre fer habitual. Enfocant, fonamentalment els condicionants que tinguérem en la primera infància que, segons diu la ciència, són els que més ens condicionen.

«Diferencials», i aquí comença el ball que es descriu.

Referits a les «Persones llorencines», les que habiten el nucli urbà de Sant Llorenç des Cardassar .

I perquè comença el ball? (Fixi’s que, ara el títol és ADT.PL)

There are pivot joints in the neck just over the breastbone; pressure to this particular notch can distract and take his levitra on line cute-n-tiny.com balance. acquisition de viagra http://cute-n-tiny.com/tag/american-bulldog/ While some of the products (motion, heat) and byproducts (pollutants, fire) of energy use are sensible by people, the energy itself cannot be sensed. Thus the lacking of blood in the shaft does not get the organ hard enough and ready to be erect when awake. on line viagra buy viagra They contain different volume of the ingredient sildenafil citrate.

Perquè ben prest ens n’adonarem de la nostra incapacitat d’esbrinar trets diferencials, de determinar de forma concreta aquells aspectes que ens diferencien de les persones artanenques, serverines o manacorines. Primer perquè desconeixem l’existència d’estudis semblants referits a les altres poblacions de l’entorn; és així que no podem fer anàlisis comparatives.

I també perquè es dóna el cas que, al no poder fer anàlisis comparatives ens hauríem de fiar de la intuïció. Que potser errada, o no; però que a més de fonamentar-se en tòpics planteja preguntes sense respostes.

A tall d’exemple, les persones artanenques semblen més participatives i festoses, però és realment així?. En tot cas aquesta aparença, manifesta un ésser obert i generós o s’hi amaguen altres característiques?

Cosa semblant es podria dir de l’ésser de les persones serverines. Atenent una comparativa en l’explotació de negocis turístics poden semblar més obertes i agosarades. Però ¿aquella primerenca mirada turística arrelava en l’ésser o venia derivada de la proximitat a la platja?

Fins i tot els dubtes es poden plantejar en relació a les persones manacorines. Cert és que tant per arrels -la separació de termes tan sols te 125 anys-, com per relacions de mercat -la tirada històricament més generalitzada porta cap a Manacor- nosaltres, les persones llorencines hauríem de ser, com assenyala la parla, més «manacorines», però…l’evolució d’aquests 125 anys ha resultat paral·lela? I, en tot cas, érem semblants a les persones manacorines fa aquests 125 anys?

Massa preguntes sense resposta.

No ens podem atrevir a relacionar «trets diferencials». Per això varem fer córrer la D de «diferencials» a «determinats».