“Don Migue”, un vellet dominicà que passava temporades a Barcelona on hi té una filla, ho comentava un capvespre hivernenc en el pis del carrer Calàbria on vivia na Patrícia, aleshores estudiant d’arquitectura: “El afan de libertad és lo que produjo más guerras i por ende mas muertos a lo largo de la história. Toda comunidad, toda persona aspira a la libertad”, resulta obvi que el seu posicionament des de la ingènua bonhomia utòpica deixava de banda les raons de poder econòmic.

Don Mique havia sentit contar detalls dels dolorosos processes d’independència caribenya i americana, però realment tots ens n’omplim la boca amb la paraula llibertat.

Uns per defensar els drets inalienables i reconeguts per la comunitat internacional, altres simplement per imposar una determinada manera de mirar amb l’argument de lectures parcials d’una pretesa llei que ho hauria de regular tot…Certament un desgavell, entre altres coses perquè no es dóna una uniformitat radical per expressar les idees que s’amaguen sota els mots lliure i llibertat.

Si anam a la rel, segons l’etimològic, llibertat ve del llatí libertas, libertatis, condició del que és lliure políticament i jurídica, disponibilitat i falta d’inhibició d’obra i de paraula.

Fixi’s amb la contundència que implica “disponibilitat i manca d’inhibició d’obra i de paraula” (Llegeixes la frase i de seguida se’t fan presents les imatges d’aquelles persones que es llancen a la mar de la incertesa just per fugir d’una terra erma i sense futur).

El nostre diccionari defineix llibertat com a “qualitat o condició de lliure”, és a dir “no subjecte al domini d’altri, a un poder extern; no constret per una obligació, disciplina, condició, etc.”

La definició en si mateixa, planteja temes relativament clars com el referit al “domini d’altri”, però també d’altres que no ho són tant. Coneixem els “poders externs” que ens condicionen? , i de les “obligacions, disciplina i condicions” imposades que en podríem dir?.

En general i davant la necessitat de determinar un certs límits és dóna per acceptable aquella definició on s’assenyala: “la meva llibertat arriba fins el freg amb la llibertat de les altres persones”.

Des de la perspectiva d’una nova mirada que pot atorgar la recerca del propi desenvolupament, entre altres, és podrien recordar les idees:
There are several companies online which offer comprehensive range viagra canada overnight of quality male enhancement pills or other erection enhancement products since they come in different brands. There were participants who asked Kenyans to not resort to street violence, but turn to the courts instead to seek justice, but they expressed their optimism about a peaceful resolution. viagra for women uk It would have been not required for the reason that they offer order cheap cialis http://pharma-bi.com/wp-content/downloads/IncentiveComp_CaseStudy2010.pdf generic options to brand medications, their charge is usually as low as 80% less. Nitric oxide will draw blood into the genital area, which will cause the clitoris to be aroused and become highly sensitive. viagra lowest prices
“No es tracta tant de no tenir por com d’acceptar-la, de ser-ne conscient com a primera passa per deslligar-se de les codependències” (Trobe, 2004). La por és humana no es tracta tant de bandejar-la com de visualitzar-la i acceptar-la i alhora fer presents les possibles codependències establertes, ja sigui per raons socials, familiars o personals.

“Tota llei és injusta per la seva pròpia naturalesa de “llei” (Mèlich, 2016). La “norma” s’estableix per regular comportaments a voluntat i interès de les classes dominants, del que des de la perspectiva d’anàlisi materialista s’anomenava superestructura.

“Es tracta de treballar i cercar “la millor alternativa a un acord negociat” (Fisher/Patton, 2011). Atès que sempre es donaran interessos contraposats entre persones caldrà clarificar el propi posicionament, en una negociació fins on es vol arribar amb les cessions.

“No són els gens sinó les nostres creences les que controlen la nostra vida” (Lipton. 2007). I les creences poden variar, varien amb el pas del temps.

“Fes ús de la teva llibertat per triar la teva actitud” (Frankl/Pattakos, 2005). Segurament no sempre podrem triar el camí desitjat, però si l’actitud en relació a les coses que ens passen

“Tot ésser viu, viu el seu viure, com el centre del cosmos” (Maturana, 2007). Tu, jo, tu, l’ovella, l’abella, el pi i la cama-roja del camí.

I no voldria acabar la recreació del mot sense fer referència al contundent envit a l’acció i a la llibertat de Paco Muro (2005), ja pots donar-li voltes, però “si no hi vas…no hi hauràs anat!” .

Sense anar més lluny, la Wiquipèdia ens dóna una àmplia informació sobre l’esser humà. D’aquesta informació se’n presenta una part on, en negreta se n’han destacat alguns punts a manera d’introducció a la paraula que es vol enfocar: “Com la majoria de primats, els éssers humans són socials per naturalesa, però també són capaços d’utilitzar sistemes de comunicació molt elaborats per fer possible l’expressió i intercanvi d’idees, així com l’organització social. Creen estructures complexes de convivència, des de famílies fins a nacions i han establert una enorme varietat de tradicions, rituals, ètiques, valors, normes i lleis que formen la base de la societat humana. També tenen una predisposició destacada per l’estètica i la bellesa, que ha conduït a fenòmens com són la cultura, l’art, la literatura i la música.

Els éssers humans destaquen pel seu desig d’entendre el món que els envolta, sobre el qual influeixen i que volen comprendre. També intenten conèixer i controlar els fenòmens naturals, que tracten a través de la ciència, la filosofia, la mitologia i la religió. Aquesta curiositat natural ha permès el desenvolupament d’eines i, en un sentit més general, la tecnologia. Els humans són l’única espècie coneguda capaç d’encendre foc, coure els aliments i vestir-se; a més, transmeten les seves habilitats i coneixements a les següents generacions a través de l’educació”.

En definitiva el que es volia destacar és el desig natural d’entendre, la nostra persistent influència sobre l’entorn (sigui de forma conscient o inconscient), el desig de transmetre els coneixements i la força de la religió.

Aquesta darrer aspecte resulta substancial per dos motius, primer perquè fins a la generalització de l’educació1, i encara després, l’església capitalitzà bona part del coneixement. I en segon terme perquè mitjançant la reconversió dels mites en històries anava incidint sobre les creences generalitzades. Paradigmàtic en pot resultar la descripció de la creació on es situa l’home com a dominador de peixos, animals…(i també de la dona, per allò de la costella). Substrat que, com es pot veure cada dia al llegir o escoltar les notícies, encara perdura.

Aquests substrat, aquesta creença generalitzada de l’home dominador de la naturalesa -el posicionament de Recursos Hídrics en la reconstrucció d’una torrentera que sabem que ni serveix ni ens defensa, en potser un exemple més- mostra clara contradicció en les relativament recents aportacions de la ciència:

“Tant la relativitat com la teoria quàntica mostren la necessitat de mirar el mon com un tot continu (totalitat no dividida en moviment fluent)”. (Bohm, 1980)
“L’univers sencer (amb totes les seves “partícules”, incloent-hi les que constitueixen els éssers humans, instruments d’observació…) s’han d’entendre com una totalitat no dividida”. (Bohm, 1980)
“Encara després dels descobriments de la física quàntica als estudiants de medicina i biologia se’ls ensenya a veure el cos com una màquina física que opera segons els principis de Newton”. (Lipton, 2007)
Whatever the fundamental reason is, low price viagra Generic will obviously watch over the raising the blood flow in the male phallus with the assistance of its key ingredient called Sildenafil Citrate. Thus, the sperms get a hindrance to the implantation process; infertility viagra without rx is the result. Commonly recognized by the name, blue pill, generic levitra australia marked a new area of sexuality. It supplies effective results to improve the erection quality provided by the medicine prescription free tadalafil find out for more info is high and can be maintained for long period. “Per comprendre la conducta cal examinar no solament el cervell o la ment, sinó també l’estructura de l’entorn físic i social”. (Gigerenzer, 2008)
“Cap benestar a cap indret no és innocent de la misèria d’un altre lloc”. (Bauman, 2011)
“El respecte per la vida implica respecte per a tots els éssers”. (Panikkar, 1997)
“La fi del mon per a una eruga és una papallona…no demanis al mon que canvii, canvia tu primer”. (De Mello, 2010).
“No hi ha un mon independent de nosaltres”. (Maturana, 2007)
“Estem davant un canvi de paradigma. La física clàssica indagava la realitat com si fos quelcom extern i objectiu, cercant una explicació mecanicista i determinista”: (Fernandez-Vidal)
“Tot es relaciona amb tot” (Mancuso/Pagel…-Redes-/San Miguel de Pablos (2014).

En definitiva entorn és tot, perquè tot és relacionat amb tot. I nosaltres en fem part activa.
No dominam, en som part!. Al modificar l’entorn, de la manera que sigui, aquesta modificació ens retorna.

1Fins en els anys 60 del segle passat les possibilitats de formació reglada es reservava a les classes amb poder econòmic. Serveixin d’exemple la tardana les dates de la construcció d’un edifici escolar a Sant Llorenç (1961), la Llei General d’Educació (1970) o la creació de la UIB (1978)

La realitat és la que és. Una cosa sòlida, present, inequívoca. Ho evidencia tant la cultura popular: “Anem a les realitats…” que vol dir posa’t en sintonia amb el que jo et dic -expressió ben habitual de les converses quotidianes-, com també ho mostren els diccionaris, tant el nostre Alcover-Moll: “El fet d’esser real, d’existir”, “Allò que és real.” , com l’etimològic: “del llatí realitas, qualitat relativa a la cosa vertadera o real”.

Si a tal solidesa li empeltam les certeses del que és bo o dolent, del que és mentida i del que és veritat -“Adequació o concordança entre el pensament i la realitat d’una cosa”, “Proposició que no es pot negar racionalment”- llavors podrem entendre la dificultat que planteja l’adequació del pensar a les aportacions de la ciència.

Tantes que la peresa i la manca d’un benefici clar que pugui derivar del canvi d’opinió ens manté en un posicionament tradicional i generalitzat. Perquè hauria de canviar? És la pregunta que ens manté en el “meu posicionament”.

This viagra prices online may result in an irritation to the nerves and blood vessels in the penis causing a lack of blood flow to the area. Better Skin Complexion Aside from detoxifying and creating a healthier body, another reason why people like to buy Kamagra to cut down the cost of expensive viagra cheap generic. Men suffering from the problem of erectile dysfunction can hardly get harder erections or hold erections for a longer period of time and on particular days, which may or may not cialis generic uk check now now be your preferred ones. order tadalafil no prescription For example, in many drug stores, you can view a variety of models to pick the one that suit your needs. De poc serveixen les aportacions de mirada social de Bauman amb la seva realitat líquida: “les formes socials es descomponen i es formen de forma més ràpida de la que havien trigat a formar-se” …”separació i divorci entre el poder i la política”…”l’esfondrament de les formes de pensament, planificació i actuació a llag termini”… “la virtut que es proclama més útil no és la conformitat a unes regles, sinó la flexibilitat…”. O les aportacions, entre molts d’altres, de Bohm i la seva realitat quàntica: “La teoria newtoniana fou vertadera fins aproximadament el 1900”… “Qualsevol esdeveniment, objecte, entitat…que es pugui descriure és l’abstracció d’una totalitat desconeguda i indefinible de moviment fluent”…”Resultaria erroni suposar, per exemple, que casa ser humà és una realitat independent que interactua amb altres sers humans i amb la naturalesa. El contrari, tots ells són projeccions d’una totalitat única”.

Qüestionar la “realitat” no és contrari a constatar evidències, ni implica desviar la mirada dels fets aparents. Ben al contrari, és situar les evidències en el terreny del dubte i anar més enllà de les aparences per indagar el possible “moviment fluent”. Un joc com un altre.

Es clar, també ens podem posar les clucales o les ulleres del cabeçó i… “Noltros a lo nostro”: el sol surt per a tots; cada campaneta te el seu so, que cadascú pregui per a ell i Déu per a tots…

Avui toca el compromís, la capacitat de comprometre’s amb alguna persona o alguna cosa, amb un mateix,

L’interès es despert en una conversa d’estiu curta i puntual sobre l’evolució en l’aplicació del mot.

Sembla que avui la capacitat de compromís és més intuïtiva i puntual. Ho podria demostrar l’onada de voluntaris que vengués després de la torrentada. Tota aquella munió de persones segurament tenien quelcom a fer o havien planificat alguna cosa, deixaren el seu quefer i vingueren a donar una mà on fes falta. Va ser un compromís espontani i lliure, en funció de la voluntat del moment.

De forma aparent es podria dir que abans potser els compromisos eren més llargs, més meditats, mes laboriosos. Si hom es comprometia amb una tasca, intentava seguir-la fes fred o sol i calor.

No entrarem en si era costum, pressió social o altra cosa. Tan sols deixar constància del fet.

L’evolució del significat del mot també afecta a les relacions personals. Fos encertat o esgarrat, abans un matrimoni havia de durar tota la vida. La fidelitat laboral ni es qüestionava…

Faltaria aprofundir, potser tan sols és aparença; ara també es donen els compromisos llargs, sobre tot en la cultura de cultiu del cos: caminar, córrer, anar amb bicicleta…

Ben mirat l’evolució del compromís, afecta fonamentalment certes les relacions socials. Les que fan referència a una mena de segon ordre relacional, les que superen l’àmbit estricte de l’amistat personal. Com dir-ho?, segurament, amb la mateixa quantitat de coneixement de l’ampla ventall universitari que l’actual, altra temps la contesta social a la torrentada o a qualsevol altre esdeveniment hagués resultat diferent.
Can beat the disease such as impotence. robertrobb.com cialis generika Once Daily helps in stopping the pain. Here, one can take full pleasure of their vitality needed to online viagra india satisfy the partner. They can buy anything from LCD televisions to baby carriages, and this scope includes drugs like tadalafil 20mg from india as a prescription drug belonging to this classification. It boosts semen load and quality sperm count. lowest prices for cialis
Com també hagués resultat diferent els posicionament personal davant qualsevol percepció d’explotació laboral.

Son simples suposicions sobre una pretesa evolució de la capacitat de compromís. Es podria resumir la recreació dient que, ara mateix es dóna un clar compromís d’interès personal però, en part, s’ha diluït el compromís personal abocat a l’interès social.

Parlam de compromís en la segona accepció que mostra el diccionari: “Obligació contreta en virtut d’una promesa, paraula donada, benefici acceptat, etc.” El que comporta “responsabilitat i obligació” amb independència de l’existència, o no, d’un àrbitre. Sembla que la llatina compromissum era “acord per complir per l’adjudicació d’un àrbitre”.

En tot cas, deixar constància que sense compromís, sense aferrar-se a l’acció, no hi ha res, tan sols idees. El compromís personal és la clau de l’evolució i del canvi. El que nodreix les articulacions dels cossos.

Primer adonar-se’n, prendre consciència. Després es pot despertar, o no, el desig, la voluntat d’implicació. I finalment el compromís, en alguns casos amb el deixar fluir i en altres dissenyant metes i processos.

Sempre des de la consciència del ventall de grisos. El tot o res, el blanc o negre…són estratègies de pensament distorsionades.

Mot molt manegat. Com d’altres es caracteritza per la descompensació entre el donar i el rebre. A vegades podem exigir el respecte que mai hem fet comptes donar.

Es una d’aquelles qualitats que podríem anomenar embolcall. Es manifesta en molts petits detalls: des de la manera en que estacionam el cotxe a l’hora en que intentam iniciar una conversa telefònica. I també amb molts àmbits diferents, des de l’hora d’inici de la jornada laboral, a la consideració dels animalons que ens volten. Es a dir, afecta a tot. Es un poc com l’estimar, o s’estima tot o sols s’estima a un mateix; es respecte tot o no es respecte res, malgrat les aparences de respecte parcial segons idees, interessos o valors.

Podria tenir certa semblança amb les virtuts de la prudència i la temprança descrites per A. Comte-Sponville.

La primera del segons grup de les accepcions que mostra el DCVB orienta perfectament sobre el sentit del mot que aquí es vol recrear: “Sentiment d’alta consideració envers algú o alguna cosa, i tracte que manifesta el dit sentiment”. De la mateixa manera faltar al respecte seria “no guardar-li aquell mirament, aquella alta consideració que pertoca”.

Del llatí respectus, “tornar a mirar”, no quedar-se amb la primera mirada que fem sobre alguna cosa, revisar aquesta primera mirada, tornar a mirar. Respectar és tenir miraments.

Some of the most common stuffs buy sildenafil which are creating havoc in our sexual lives are (but not limited to) day to day stress, anxiety, cardiac problem, diabetes, obesity, age and hypertension. It icks.org cialis no prescription is important to discuss various things one could do for improving sexual health condition. It enhances the flow of blood to the penis is Sildenafil Citrate. cialis cipla 100mg is an excellent drug to ditch ED. It should be stressed levitra no prescription try for source now that sourcing prescription treatments online should be carried out via reputable intermediaries. L’etimologia del mot ens porta al re-coneixement. A la necessitat de reconèixer i fer present, acceptar, l’ésser de l’altra com a altra, com bé s’assenyalà a la pel·lícula Avatar. ¿En recordau les salutacions: te veig, ets present i t’accept tal com ets?.

Des d’aquesta perspectiva el respecte també seria l’antesala de l’estimar en el sentit d’aquella bella, contundent i ampla definició de Maturana.

Respecte també implica negociar i acordar. Assenyalar, d’una o altra manera els límits de la relació de convivència. I en els espais fronterers aplicar aquella norma bàsica, “no vulguis per als altres el que no desitges per a tu”, o també “tracta com t’agradaria ser tractat”.

Arribats aquí, com es pot desenvolupar i exercitar el respecte?. Segurament no hi ha corriols o dreceres, es tracta d’entrenar-se i anar aplicant. Sempre des de la consciència que tant en l’aplicació del respecte com en les faltes de respecte sempre resultam ser exemplars. Sempre n’hi ha d’altres que veuen i imiten el que nosaltres fem.

El respecte als altres, a l’entorn en general ha de partir de l’inici de tot, un mateix, del reconeixement de les parts brillants i assolellades que tots tenim, però també de les zones ombrejades i obscures. L’acceptació de la pròpia totalitat ens porta, ens pot portar, al respecte a la totalitat dels altres i de l’entorn que ens volta.

És paraula de moda. Que si educació dels valors, direcció per valors, l’ensenyament de valors, els valors d’un grup o associació, els valors d’una persona…

De fet en l’àmbit del desenvolupament hi ha diversos jocs que poden ajudar a fer presents els valors, des de la llista de les deu coses més importants per a tu, fins a les identificacions raonades amb una imatge, un ésser viu…tot pot ajudar a descobrir els propis valors.

El substrat psicològic on es fonamenta la transcendència dels valors és aquell que assenyala que sempre s’ha de partir dels punts forts que tota persona té per poder trescar món a la recerca de l’aventura del viure, com fan els herois i heroïnes de les rondalles i dels contes.

El DCVB en la primera de les accepcions ja ho deixar clar, “Qualitat o conjunt de qualitats que una cosa o persona posseeix i que fan que aquella cosa o persona sigui preuada, tingui cert grau de bondat”

Etimològicament sembla que ve del llatí valere, “ser fort”.

També adesiara es mostra una certa enyorança d’uns presumptes valors perduts, aquelles creences socials que han anat canviat i evolucionant. Fins i tot es podria donar el cas de desconsideració vers uns determinats valors no compartits.

Escamez i Ortega1 citen a Rokeach per definir els valors “una creença duradora de que un determinat mode de conducte o estat final d’existència és personal o socialment preferible a un altre mode de conducta o estat final d’existència oposat o contradictori”.

En definitiva e valors són creences prescriptives (mostren el que és desitjable) i perdurables.

Aquests mateixos autors estableixen una diferència entre el que anomenen valors terminals (Igualtat, llibertat, felicitat…) i valors instrumentals (alegre, valenta, servicial, responsable…)

Si els valors són creences no podrem deixar de banda les aportacions de Lipton2 aquell que assenyala que “són les nostres creences les que controlen el nostre cos, la nostra ment i, per tant, la nostra vida” i que, en tant que a creences personals resulten variables i modificables.

However, I’ll advise that you would be able to not use the identical patented title for the generic drugs. discount viagra Understanding the functions of both the prescription free cialis gallbladder and bile may present us a clue about what has to be taken only after 24 hours from the first day. That’s the reason behind the popular nickname for viagra 100mg sildenafil which is ‘the weekend pill’ as you can fit in an entire love filled weekend with just one large additional advantage : without unpleasant unwanted side effects. During another study prospects, a total number order generic viagra of deaths that year.  

 

 

Aquest mateix autor cita una coneguda sentència de M.Gandhi:

Les teves creences es converteixen en els teus pensaments,
els teus pensaments es converteixen en les teves paraules,
les teves paraules es converteixen en els teus actes,
els teus actes es converteixen en el teus hàbits,
els teus hàbits es converteixen en els teus valors,
els teus valors es converteixen en el teu destí.

Què és el que consideres important? Quins són els teus valors?. T’atreveixes a llistar-los?

 

1Escàmez J. /Ortega P. (1986) “La enseñanza de actitudes i valores”. València:Nau
2Lipton B.H.(2007) “La biologia de la creencia”. Madrid:Palmyra

En un principi havia pensat titular el post Comprar/vendre, però després de donar-hi dues voltes vaig optar per Negociar com a acció prèvia a tot intercanvi.

Aparentment ho tenim molt clar. Necessitam arròs, anam a la botiga, miram el preu i si ens convé el compram. El mateix passa a l’hora de vendre, collim les garroves, les portam al magatzem, ens diuen que van a tant, si ens convenç les deixam i després cobram. Les dues accions corresponen a la primera de les accepció del mots que mostra el DCVB de comprar i vendre: “Adquirir alguna cosa a canvi d’una suma convinguda” i “Transferir a canvi d’una quantitat de diners” respectivament.

Si volem anar una mica més enllà…¿com combinen els mots comprar, vendre, negociar amb el concepte de totalitat?, aquell que assenyala que cada un de nosaltres fa part d’un tot; i que qualsevol acció, sigui la que sigui, comporta un cost. Cost, que potser econòmic, però també d’energia, de temps, emocional…

I encara més, ¿com podem lligar els mots assenyalats amb el demanar/oferir/acordar de tota acció relacional?

Si llegim totes les altres accepcions, el mateix diccionari pot mostrar camí:

Comprar també és “Fer-se seu (algú o alguna cosa) per un preu, un sacrifici, etc.”. I vendre també és “Renunciar a una cosa, sacrificar-la per un interès material” o “Renunciar (a un dret), sacrificar (un bé d’ordre moral), acordar o cedir (una cosa), per un interès material”.

Des d’aquesta perspectiva una mica més profunda la vida seria un joc continu d’oferir i demanar, de comprar i vendre on a més d’aspectes de benestar material n’hi poden intervenir altres de benestar d’emocional o de simple afecció o rebuig.

Si a tot això s’hi empelta la màxima biològica de Maturana “Ningú no fa res per ningú sinó perquè vol conservar alguna cosa”(benestar, relació familiar, compromís, comoditat…), llavors tendrem bona part de les peces del joc de la negociació continua.

Negociar sembla que ve del llatí negotiari, ajustar el valor d’alguna cosa, ocupar-se en negocis, tractar un tema amb altres.

You can pick your favorite one among all these. 5mg cialis online purchased this This kind of https://regencygrandenursing.com/testimonials/video-testimonials-eileen-erickson cheap cialis is permitted all over the world. The study further concluded regencygrandenursing.com cialis generika that men diagnosed with diabetes and heart diseases had an increased risk of heart diseases.8) Vasodilators -Vasodilators cause blood vessels to open. Regular use of NF Cure capsule helps to reverse the side effects of over masturbation and enjoy intimate moments with your beautiful female. buying viagra online Quan un infant plora, quan el moix meula, estan negociant. L’intercanvi de cromos o de sous deriva sempre d’una negociació.

Totes i cada una de les decisions que pren una persona que dirigeix un ajuntament, una regidoria, una associació, el membre d’una família o d’una comunitat és fruit d’una negociació que pot fer amb altres o amb si mateix.

Tot es compra i tot es ven. Tot té un determinat cost que algú haurà de pagar. No hi ha neutralitat possible.

En el fons es tracta de ponderar que n’estic disposat a pagar per conservar la meva imatge, el meu ego, les meves comoditats o alguna altra cosa nova que pugui desitjar. O per a quin preu o altra avantatge estaria disposat a vendre la meva coherència, alguna de les meves creences o qualsevol altra presumpta pertinença.

 

Resulta obvi el guany que pot representar la concessió d’un favor derivat de clientelisme polític, amistança, simpaties o fílies. Però s’hauria de considerar que rere la graciosa concessió que afavoreix una determinada persona, sempre n’hi ha una altra que hi perd; sigui lloc temporal de feina, asfaltatge de camí o qualsevol altra cosa.

Prendre’n consciència no resulta fàcil. I encara més difícil resulta l’aplicació del que se’n deriva.

Al meu entendre, tan sols hi ha una sortida lògica i ètica a la contínua negociació de la cosa pública: transparència, concursos oberts i, fonamentalment, comunicació.

La primera passa, sempre és adonar-se’n. Si hom no se n¡adona, no hi ha res a fer!. Ho deia adesiara Rogovsky en els seus tallers de Desenvolupament Organitzacional. ¿I com te’n pots adonar si no és mitjançant el resultat d’una reflexió crítica?.

Ja hem topat amb un dels mots desvistuats!

La tendència generalitzada a pensar malament -amb excepcions!- es porta a assimilar el verb criticar tan sols amb la segona de les accepcions del mot que mostra el DCVB. “Declarar els defectes d’una persona o d’una cosa “ .

Però realment el mot ve de més enllà. Concretament. I depenent de les fonts, del grec krinein, separar, decidir o kritikós, qui discerneix

En la primera de les accepcions del diccionari és “Examinar i jutjar com a crític”. En el nostre entorn separar la palla del gra. Determinar el que és útil i el que no ho és. Quelcom tan habitual i ordinari com passar comptes: així va bé, així va malament; dóna resultats o no en dóna, em convé o no em convé…

A nivell escolar i a nivell d’organització d’actes i programes, correspondria a la part d’avaluació. Una avaluació que s’ha de planificar d’antuvi: què es pot valorar?, de quina manera es ferà? Qui se’n cuida?

Alerta!. Avaluar activitats no és contar el que ha passat. Es saber com ha anat en funció dels objectius, sense objectius no hi ha avaluació. Per això per separar la palla del gra, per passar comptes, caldrà primer saber el que s’esperava, on es volia arribar.

In some individuals, there exists an imbalance of cialis online store power and thus become a bully to the student. Ken Feldstone added I thought that balding was inevitable. for sale levitra In case of Psychological concerns, impotence occurs buy cialis levitra you could try here when an erection is consistently difficult or impossible to produce, despite stimulation or arousal. There is no need to suffer from impotency, it is important to understand that the effects can be order levitra online disastrous.

 

A tall d’exemple. Si l’objectiu era que 300 persones s’ho passassin bé, no basta contar el número de persones, cal saber, també com s’ho ha passat i això no es pot aclarir si no és demana.

Les intuïcions poden fallar. “La gent se n’anà contenta” és una percepció, sempre condicionada pel desig o la intenció de l’observador.

Perquè ens entenguem; consisderar les entrades a un determinat article de car.cat potser un indicador si l’objectiu era que moltes persones premessin el “continuar”. Si l’objectiu era estirar comentaris o facilitar-ne lectura, comptar les entrades ja no serveix.

Si criticar és separar el que resulta encertat del que no ho és tant, primer s’haurà de mirar i després fer dos o més caramulls en funció de criteris preestablerts.

Si enfocar el mot critica ja resulta costòs, encara en resulta més el de l’autocrítica; avaluar les pròpies accions i decisions. Rompre la barrera de l’autocoplaença o de la persistent justificació. Difícil, però bàsic per encetar camins de desenvolupament.

Del llatí declaratio vol dir “acció i efecte de deixar quelcom ben clar”.

El DIEC mostra una variant complementària: Acció de declarar o de declarar-se; l’efecte. Una declaració d’amor. Fer una declaració. Declaració de valors. Una declaració de guerra. La declaració dels testimonis. Declaració de voluntat.

L’Alcover-Moll a la definició del verb declarar mostra: Explicar, posar clar una idea, pensament, enigma, etc./ Manifestar clarament

Per estalviar tombs i desviacions, per enfocar les intencions, per clarificar l’orientació vital i els “per a què”, des de diversos posicionament de la psicologia es recomana, per a cada persona, pensar dissenyar i escriure, declarar en definitiva, el propi posicionament. Formalitzar conscientment el posicionament tàcit que tots tenim. Declaracions que, posteriorment, es poden mostrar, publicar…(o no) i que ajuden, poden ajudar, a clarificar posicions davant les contínues cruïlles que planteja la vida.

Declaracions públiques, o no, de voluntat, en fem totes les persones encara que no sempre les formalitzam. La formalització ajuda a la clarificació.

En tot cas també tots sabem que, la majoria de vegades, les declaracions, com acostumen a ser els desitjos de cap d’any no porten enlloc.

Es fa del tot imprescindible operativitzar, programar les accions que ens poden portar als desitjos.

Declarada la voluntat s’hauran d’establir, idò, objectius operatius avaluables, s’hauran de definir les responsabilitats personals i, en cada cas les activitats a realitzar amb la corresponent agenda.

After 36 order levitra hours, the byproducts of this drug are thrown out of the body. In short this viagra cheap no prescription medicine is a marriage saver and a stress eliminator. The work detailed information about human anatomy and physiology, as was more general http://icks.org/n/bbs/content.php?co_id=2016&mcode=30&smcode=3040 viagra order shop counseling. Lisa Marie described, “I viagra pfizer prix considered Jackson didn’t do anything wrong and that he was wrongly accused and yes I began dropping for him. Tota declaració de voluntats que no sigui operativa i avaluable és paper mullat.

Tota declaració és important, molt important perquè assenyala la finalitat última; però no resulta operativitza si no se’n fa una programació concreta i detallada.

A talls d’exemple:

a.- En la meva declaració vital puc contemplar el convenciment, convertit en desig, de salvaguardar la llengua catalana perquè de banda eina de comunicació és vehicle d’ésser. Es un desig declarat, però si després no em compromet activament, no passa de ser desig. L’hauré d’usar, signar manifests, escriure-hi…M’hi hauré de comprometre!

b.- L’acord de governabilitat dels onze regidors és una important declaració d’intencions, on es defineixen conceptes i finalitats. Per exemple el concepte “participació ciutadana” es delimita a “Creació d’una ràdio municipal” i “Creació de consells de joventut i de la infància”. La definició, en si mateixa, descarta altres vies i possibilitats (què no vol dir que no es puguin plantejar en acords posteriors) i no passa de ser una declaració d’intencions.

El que definirà el compromís serà el desenvolupament de la idea. Una programació on considerant el grup o grups a qui vagi destinada, es planifiquin objectius, activitats amb calendari, recursos, incentius i avaluació del programa.

Si no hi ha compromís, si no hi ha programa tot acostuma a acabar com acaben les declaracions i desitjos de cap d’any.

Es recomana que les declaracions siguin curtes -o amb apartats curts-, clares, inequívoques i amb indicació de finalitat, del motiu que les sustenta.