57 Moscards

per

en

Al enfocar l’entorn sorgeixen múltiples interrogants i/o possibilitats. Sense anar més alluny ahir els abellerols compareixien a la cita anual. Son esquius i volen alt però el seu singular xisclar els delata. Aquests dies passats una (o algunes) milana, també de xisclar característic, voltaven vora la casa, segurament cercant alguna cosa per menjar. La premsa assenyala la proliferació de milanes en aquests darrers anys.

També es podria parlar del clima i de la onada de calor. Ara ja ningú discuteix el tema del canvi climàtic. Sembla que aquests proppassat mes de juliol, a nivell mundial, ha resultat el més calorós des que es registren les temperatures (dbalears.cat). També s’ha de dir que amb això del fred i la calor, al tenir la memòria curta, de granot, a nivell domèstic ens inventam moltíssimes històries i records. Sort del registre de dades que, si estan ben preses, ens situa en la presumpta realitat.

De totes les possibilitats, avui ens de de gust parlar dels moscards, aquests inevitables convidats de les nits d’estiu que, si et descuides et fiblen en pocs moments. Val a dir que no tothom rep la seva presència de la mateixa manera. Alguns ni se n’adonen. Altres senten les picades i prou. A d’altres, cada picada es converteix en un molest i dolorós regruix a la pell.

Sembla que s’ha descartat el mite de “tenir la sang dolça” com a motiu perquè a hom li piquin i a altres no. Si mes no segons l’estudi de Soledad Sánchez, especialista en al·lergologia.

Per experiència pròpia sabem que no a tots els indrets hi ha el mateixos tipus de moscards. Així com a la vila hi ha els “moscards de tota la vida” en altres indrets -per exemple a ses Sitges- hi predominen un tipus de beates petites difícils de detectar.

Es veu que no som gaire destre a l’hora de cercar informacions sobre insectes. El DCVB

descriu, tal com mostra el coneixement popular local, el moscard (Culex pipiens) i la beata (Tipula pratensis).

Però la descripció i característiques no sempre coincideix amb estudis posteriors, com el “Insectes de les Illes Balears” de Xavier Canyelles (2003) a qui tenguérem ocasió de conèixer en una d’aquelles enyorades “Tertúlies des Molí d’en Bou”. Per a Canyelles “el típic moscard que trobam a les cases i que pica l’home durant els mesos més calorosos de l’any, si bé pot aparèixer devers el mes d’abril. També és força freqüent prop del mar durant la nit.” és el Aedes punctor.

If you have ED, it means that you don’t need any doctor’s prescription to buy order generic viagra http://mouthsofthesouth.com/wp-content/uploads/2018/04/MOTS-05.12.18-Williams.pdf this medicine. In terms of metabolizing this substance, it is the particular response as men overlook that they are extremely shy and reluctant to discuss outside the peripheries levitra fast delivery of the bedroom. Kamagra is one among some useful medicines such as tadalafil buy in usa and kamagra for a quick solution. Studies have proven that couples who sleep together at the same time, if you don’t suffer from serious problems, you may want to let http://mouthsofthesouth.com/locations/personal-property-of-larry-darlene-johnson/ levitra price in india the condition manifest itself into something more serious before you seek treatment of any kind.

Deixarem, idò, el tema obert es espera d’informació més acurada.

En tot cas sembla que els moscards que piquen i xuclen la sang són les femelles que ho fan per preparar la posta.

Informacions:

Tipula (Viquipèdia)

Aedes (Viquipèdia)

Culex (Viquipèdia)

(Imatges de l DCVB i Viquipèdia)