36 Pins

per

en

Després de parlar de la processionària, toca parlar dels nostres pins, arbres de creixement ràpid i bona ombra que, de banda poblar bona part del terreny no cultivat de les illes, al llarg de molts d’anys, entre moltes altres coses, s’utilitzà la seva llenya per encalentir les toves dels forns de la vila (i també de fora vila) abans de la generalització dels forns elèctrics.

Alguns al considerar els alzinars com a base d’un primer arbrat, els consideren espècie invasora.

Bonafè a “Flora de Mallorca” en descriu quatre varietats: el Pinus halepensis, el pi blanc, el més estès i conegut; el Pinus pinea o pi ver, també ben conegut en el nostre entorn per ser pi d’ombra en algunes cases de fora vila i també en llocs singular, com per exemple a s’Estació; el Pinus Ceciliae o Pinus halepensis Ceciliae un pi singular descobert pels Llorens, pare i fill (1972) a la marina de Llucmajor, una varietat endèmica de Mallorca que també es troba en altres indrets; i finalment el Pinus pinaster o pi marítim que situa cultivat en jardins.

Del “Ceciliae” també n’he trobat referència a la Viquipèdia, en canvi no s’esmenta a l’Herbari Virtual.

El Servei de Sanitat Forestal (GOIB) mostra una ponència de Lluís Núñez (que va intervenir en una d’aquelles ja llunyanes tertúlies d’es Molí d’en Bou) en el “6º Congreso Forestal Español” (2013)

Les persones interessades podran trobar un reguitzell de detalls i imatges en els enllaços que s’adjunten.

Informacions

Herbari virtual: pi, pi ver,
Menuda natura; pi blanc, pi pinyoner
Viquipèdia: pi, pi pinyer, pi “Ceciliae”

 

Fa mal tancar el comentari als nostres pins sense fer referència al conegut poema de Costa i Llobera:

EL PI DE FORMENTOR
Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l’eterna primavera,
i lluita amb les ventades que assalten la ribera,
com un gegant guerrer.
No guaita per ses fulles la flor enamorada,
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d’aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l’esquerpa serralada,
per font la immensa mar.
Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,
no canta per ses branques l’ocell que encativam;
el crit sublim escolta de l’àquila marina,
o del voltor que puja sent l’ala gegantina

Males who hesitate asking browse here now cheap 25mg viagra about the medicines they are taking and their consequences. Its increasing achievement has made this ED medication world’s second best treatment to soft tadalafil treat ED problems. Thus the over used levitra buy levitra description ‘dysfunctional family’. Guduchi helps to purify blood and expel the toxins which are cialis pills online circulating in it.

remoure son fullam.
Del llim d’aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel;
té pluges i rosades i vents i llum ardenta;
i, com un vell profeta, rep vida i s’alimenta
de les amors del cel.
Arbre sublim! Del geni n’és ell la viva imatge:
domina les muntanyes i aguaita l’infinit;
per ell la terra es dura, mes besa son ramatge
el cel que l’enamora, i té el llamp i l’oratge
per glòria i per delit.
Oh, sí, que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l’escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades
i, vencedor, espola damunt les nuvolades
sa cabellera real.
Arbre, mon cor t’enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l’altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura …
O vida, o noble sort!
Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l’altura com l’arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil.les ‘niran per la ventada
com l’au dels temporals.