Estem en una nova fase de preparació d’eleccions, potser és adient enfocar el mot “democràcia”.
La Viquipèdia mostra:
“El terme democràcia ve del grec (δημοκρατία) δημος (“poble”) i κρατω (“governar”). El seu sentit literal és, doncs, govern del poble.
Té el seu origen com a terme i com a sistema de govern en l’antiguitat grega. Concretament, la democràcia s’establí com a forma de govern en l’Atenes posterior a la Revolució popular dirigida per Efialtes (462 aC), que possibilità l’accés al poder dels pobres lliures..”
I una idea de Nelson Mandela:
“Si no hi ha menjar quan es té gana, si no hi ha medicaments quan s’està malalt, si hi ha ignorància i no es respecten els drets elementals de les persones, la democràcia és una closca buida, encara que els ciutadans votin i tinguin Parlament. (Ushuaia, 1998)”
A l’Etimològic hi vaig trobar una definició de Shimon Peres que, malgrat les distàncies i les diferències d’entorn pot resultar orientadora:
According to research, the men best levitra price who are at high risk of developing complications from any side effects are advised to use alternative treatment options. Juice of watermelon contains citrulline, slovak-republic.org purchase viagra an amino acid. This is what makes it a buy pfizer viagra great idea for a person to visit a physician to get complete instructions. Some drugs, such as viagra uk without prescription , can be particularly harmful to a select group of individuals- this is just one example of why the FDA places such importance on online pharmacies. “La democràcia implica una divisió, una col·lecció de desacords. No és lloc de gent similar sinó de gent diferent. El seu principi no és d’igualtat sinó d’igualtat de drets perquè cada un pugui ser diferent i, malgrat les diferències i els punts de vista variats sigui possible viure junts i sense violència. La democràcia és la història de la pluralitat i la tolerància, no la victòria i la imposició. Per això no hi ha victòries en la democràcia, hi ha pau i la pau és la vertadera victòria de la vida política dels pobles”
Govern del poble, pluralitat i tolerància, igualtat de drets… llavors fa falta saber com volem que s’articuli tot això. I sempre des del que és al nostre abast!.
Segurament no es tracta tant d’anar a votar cada quatre anys, com de tenir i reclamar actituds de participació i col·laboració.
Es una batalla interna que comença en un mateix, passa per la família, passa per les associacions i pels organismes i entitats i arriba al govern de l’Ajuntament. I des d’aquí, per amunt!.
Aquesta és, al meu entendre, ara i aquí, la clau. Els fluxos d’energia, la comunicació, els acords, les decisions… ¿van de baix per amunt o a l’inrevés?
I llavors és quan poden aparèixer les preguntes sobre criteris, dependències orgàniques i clientelismes…o el deixar córrer els tradicionals “me’n fot!”, “no s’hi pot fer res…” o “ja està bé així!”.