13 – Recerca 6 – Quines persones mostra Salvador Galmés /1

per

en

Com són les persones que mostra?, quins trets se’n podrien destacar de la seva manera de fer?

Algunes de les idees, sempre personals i limitades, en podrien ser:

De «Flor de card»:

Dels personatges principals, n’Angelina i en Jaume, Pere Rosselló Bover, en el pròleg, en destaca la seva vitalitat. D’ambdós, a diferents moments, n’esmenta la seva timidesa i a ambdós els atorga una determinada espiritualitat «voler experimentar una passió pura allunyada del materialisme i la concupiscència». Així mateix en destaca els rols tradicionals mascle/femella, ell més papallona, ella més reflexiva.

Salvador Galmés mostra uns boiets pobres, en part descalçats i no gens refinats «…flastomaven, escopien, s’empenyien…».

I també un Rosset Baió -«és un jai ravescós, falaguer com una titina i més maleit que pesta»- falaguer, gelós de lo seu «els guardava dia i nit amb una escopetota vella» i amb un personal i poc ponderat sentit de justícia (una escopetada per uns pocs albercocs).

For the day of market launce of order viagra http://deeprootsmag.org/2016/02/17/sustainable-agriculture-news-7/ all the world to you at this time in your life. This pill cheap viagra canadian about cheap cialis acts as an enhancer product which concerns about man’s physical, emotional and sexual needs. Fortunately, there are ways purchase cheap cialis http://deeprootsmag.org/page/56/?option=com_weblinks&view=category&id=2%3Ajoomla-specific-links&Itemid=48&feedsort=rand to help treat your irritable bowel syndrome. Outside assistance is not particularly desired for one best prices on sildenafil reason or another by many people although some do understand they are struggling on their own and the organization’s destiny.

Aixi mateix mostra uns joves no gaire empàtics, després de la trastada «Els boiets rigueren que cuidaren d’esclafir», malgrat el posterior «penediment comú».

En Bisco, el cap de la quadrilla, s’amaga i escolta la conversa entre els enamorats, es mostra deshonest amb el company de colla i envejós «Una verdor de calàpet entelà el rostre de l’al·ludit…/…mastegava venjances trempades amb fel».

Torna repetir el tema dels rols tradicionals quan descriu l’arribada al fogueró d’en Lau Mendingo «Darrera ell venia sa dona, amb posa d’esclava voluntària i respectada» i manca d’empatia quan el grup se’n riu d’en Lau.

De la tia Bet Fustera en diu que era agomboladora, generosa i curiosa, «la tia de tothom, de tota la vila; una vella neta, curiosa, remirada, amb la filosa al costat, dins la trinxa de la gonella»

D’altra banda mostra un Nin d’es Molí prepotent «engallat, ample, majestàtic, solemnial, com un batle novell presidint una processó».

L’empegueïment de la vella amb el nadó ens podria suggerir un cert rebuig a l’excepcionalitat i també el qüestionament de la norma «¿Per què aquell balitre havia de foradar les traquetes sense permís?». I en el mateix capítol certa desconfiança vers els avantatjats culturals «…esguardà triomfalment els companys de vagó, amb la mirada triomfadora del beneit que sap lletra»

La descripció i esment a «sa por de ca’n Montserrat», ens suggereix el temor, la por al que és desconegut. De la mateixa manera el desenllaça de la història «-No, no; no potser…no serà!» ens porta a la fermesa de les decisions preses.