7- Recerca/1. Quin entorn?

per

en

Sequeres i torrentades

Bàsicament conforma el terme municipal, la vall del torrent de ses Planes o de Ca n’Amer; un espai fronterer entre Pla i Llevant de terres primes i aturonades, amb una clara diferenciació morfològica entre les serres de Llevant i la franja litoral i la resta conformat per les planes i valls.

De banda la pluja irregular amb anys de forta sequera:

L’any 46 va entrar/ una trista primavera;/ molts no feren barquera / i altres no provaren de segar, / i molts altres de formatjar /perquè el bestiar mort era. / Ja dirà el qui serà viu / lo que patien els pobres, / que vivien de garroves / per arribar a l’estiu (Glosa de Francesc Clapés. Flor de Card, abril, 1984),

el torrent afectarà de valent la vila. Berard el 1789 ja assenyala que era un llogaret malsà degut al torrent. Miquel Grimalt, d’altra banda, a «El medi físic» que forma part del «Sant Llorenç des Cardassar 1892-1992. Conjunt d’estudis sobre cent anys d’autonomia municipal» fa referència a vuit torrentades, des de 1943 a 1989.

El mateix Grimalt diferencia tres tipus de paisatge a la conca del torrent de Ca n’Amer, la «vall ignorada i monòtona» de Salvador Galmés, que conforma el terme municipal: les antigues Serres de Llevant, el litoral i les planes i valls. També destaca l’absència de les grans planes que són substituïdes per àrids comellars i turons suaus.

Turons i comellars

But pancreatic ailments are exceptionally tricky difficulty. viagra no Anxiety disorders are really frequent amongst the buying viagra in australia American population, ranking as one of the most popular mental well being problem inside nation. Kamagra generic viagra tadalafil online is your pharmacy. Asparagus: This herb is too buying viagra in usa much beneficial for the person.

Tenim, idò, un primer indicador diferencial, ni gaudim de les grans extensions productores de cereals que caracteritzen el Pla, ni dels oliverars que arrelen a les serralades.

L’orografia, l’estructura de la terra, que no es presenta gaire generosa, llevats d’indrets molt concrets com «sa Grua», «es Camp Gran»… determinarà un sistema productiu on es combinen arbres de secà amb cereals, farratges i animals.

Vall ignorada

Aquest aspecte físic segurament també condicionarà l’absència física dels grans terratinents queno solament residiran a altres indrets com evidencia Isabel Moll a «Població i recursos, 1818-1960» del llibre citat, sinó que la seva presència serà ben escadussera i circumstancial com evidencia la constatació física de l’absència generalitzada d’habitatge de senyor a les casses de possessió. Segons la mateixa autora, quan fa l’estudi d’ocupacions, l’absència del «grup de notables» determina un fet diferencial amb altres pobles de l’Illa.

Segons contaven, per exemple, els pagesos de sa Begura, tan sols veien els senyors, aleshores el marquès Desbrull, quan anaven a pagar la terça a Ciutat i un dia o dos a l’any que anaven a caçar a la finca, sense atracar-se a la casa dels pagesos. D’altra banda a Damià Mesquida el coneixien amb el malnom «es Comtet» perquè era la persona en qui el Comte d’Ayamans havia delegat part del seu poder. El comte d’Ayamans i el marquès Desbrull varen ser els posseïdors de bona part de les terres llorencines a principis de segle XX.

Petits propietaris

L’establiment de les possessions, la venda de les terres per part dels senyors, fonamentalment en el primer terç del segle XX, determinarà un important canvi d’organització social. Passar de les possessions amb una determinada estructura de poder a la constitució d’una comunitat de petits propietaris, de banda implicar radicals canvis relacionals, provocarà la recerca de nous terrenys de cultiu que mostra com gairebé fins als cims de les muntanyes i en terrenys inhòspits com els «Inferns de Balafi» s’hi detecten soques d’ametlers, ara morts, que fan testimoni d’un passat esquifit i aspre ben reflectit, si més no, a «La Dida» i «El garriguer d’Infern» de Salvador Galmés.