Així era com el coneixien els monitors i també molts dels infants que han passat per ses Sitges.
Idò sí, pocs mesos abans d’arribar a la centúria, després de preparar el boliquet al llarg de tres anys, juntament (realment amb desset hores de diferència) amb n’Antònia , la seva esposa, han decidit partir.
Sortosament ambdós pogueren viure amb plenitud noranta-sis anys, bona parts d’ells, una setantena, de forma compartida.
El seu cos, el seu somriure, les seva singular manera de dir les coses, la seva constant activitat arrelada a la terra…ha desaparegut.
Però ara mateix, qual el dol encara és ben viu, es fa present l’immens bagatge de coneixement, senzillesa, cordialitat, positivisme, humanitat i bonhomia que, de forma inconscient i sense donar-li importància, sabia transmetre.
Dissortadament tan sols podrem servar de manera formal una part del seu coneixement, que resta reflectit a les publicacions de ses Sitges. Els altres aspectes de la seva deixa l’haurem de cercar en el cor de les persones que vàrem tenir la sort de poder gaudir del seu mon relacional.
