Era el títol que s’havia triat a l’hora de la planificació, la intenció era orientar la sessió vers una possible modificació de conductes.
Així, després de contar, qui va voler, les “experiencies de millora” realitzades al llarg del mes, començarem la sessió. Després de contar, o millor, recordar tres anècdotes referides a conductes: la de les ovelles, la de l’elefant fermat a una estaca insignificant, i la del domador de feres que premia, amb una llepolia, el comportament dels animal s’obrí una debat obert (pluja d’idees) intentant respondre a la qüestió:
En el meu cas, què podria fer per intentar canviar alguna conducta? Què vull fer? Com podriem reforçar comportaments?.
Les idees que anaren sorgint…
–No a les imposicions, generalment no duen a bon port. Es tracta d’anat trampejant la situació, sempre a les bones
– Cada situació, cada persona és diferent. No hi valen, idò, receptes generals
– Potser és una bona base disposar d’un marc clar (el que es pot i no es pot fer, assenyalar límits). Implica definició i coherència personal
– Una bona eina és saber agafar distància (sempre difícil!) per fugir dels xantatges emocionals, no implicar-s’hi o transformant-los amb humor.
Men suffering from this problem normally hide their medical condition with their family and friends. rx tadalafil Men can buy Kamagra online, a tablet associated with breaking down the issues in the best way. cipla cialis italia Many old men lowest viagra price pharma-bi.com keep on worrying about money for comfortable living in the old age. After that your physician will prescribe check stock get levitra and advice you proper generic drug to use and attain erection in just a few minutes after intake. – Substituir la pretensió de canviar, per la de conèixer i acceptar. Una manera d’aplicar allò de canviar tu en comptes de voler canviar els altres.
– Centrar-se sempre amb els fets, mai amb la persona. En critica o valora un fet concret, mai la persona en conjunt.
– Prendre consciència, fer present el què i el per què ens preocupa una determinada cosa. Indagar en el propi interior (per què em molesta aquesta determinada cosa?). Utilitzar les situacions problemàtiques a manera de mirall.
– En cas d’intervenció (comunicació, diàleg, consens, pacte…) triar el moment adeqüat. Un moment distès, de dedicació (Es recorda aquella manegada recepta, no sempre aplicada, de deu minus diaris de dedicació)
– Escoltar. L’escolta activa com a camí d’indagació per conèixer ( i acceptar) (Es recorda aquella definició d’amor: acceptar l’altre com a altre en la convivència, sense expectatives, sense prejudicis…
– A vegades, na millor acció és la no acció (També en situacions de possibles conductes utilitzades per cridar l’atenció. El casos de “sordera” explicats en podrien ser un exemple)
– Confiar amb la força de l’exemple (Els infants ens ho copien tot!)
-En el cas de les conductes de l’educador, intentar treballar el canvis “per substitució“. Passar d’un hàbit a un altre de millor, més atractiu (Per sortir de la rutina on els canvis es queden en una simple intenció)
Una sessió, idò, ben productiva.
Ara falta, si cal, passar de les idees a l’acció. Tot comença amb una primera passa!
El segon dissabte de maig, darrera sessió del taller: Mirar i avaluar la tasca feta!