25 – Què hem après?

per

en

De banda les reflexions internes i les compartides que hàgim pogut fer, a nivell experiencial la tasca ha resultat ben interessant. Les persones, en general, no tenim costum de fer preguntes directes sobre opinions alienes, ni tampoc d’oferir respostes intuïtives i directes.
Més enllà de les respostes, també resulten clarificadores les opinions i reflexions que, sobre el desenvolupament de la tasca han fet els entrevistadors. Així:

Cardona, Lali: «Les persones es quedaven bastant sorpreses quan els feies la pregunta i els costava respondre de seguida. Acostumaven a destacar primer els aspectes negatius i era més fàcil respondre si es trobaven dues persones juntes.»

Ferrer, Jaume: «A l’hora de fer les entrevistes algú es mostrava un poc reservat i passava pena de contestar; també hi va haver una persona que abans de contestar va estar estar una llarga estona contant les seves historietes i queixes en general.»

Galmés, Catalina: «És curiosa la diferència d’opinions entre els més joves i els de certa edat, per als joves, els de l’edat de la meva filla, tot és meravellós i els costa trobar aspectes negatius, tot és boníssim. En canvi en el cas dels més grans és just a l’inrevés.»

Massanet, Victòria: «Cal destacar que quan preguntava els aspectes positius i negatius, totes les persones locals varen coincidir absolutament contestant en primer lloc i sense dubtar gens els trets negatius, i per donar resposta a les característiques positives els costava molt contestar o destriar quina ens caracteritza.
En canvi quan demanava a les persones externes passava tot el contrari. En primer lloc i de manera contundent contestaven en referència als aspectes positius, i en quan als aspectes negatius els hi costava bastant definir-lo».

Pascual, Francesc: «Com a curiositats, durant les entrevistes, destacaria dues notes dels llorencins:
The research was conducted on 40 men, out of which half of them were administered DHEA 50mg, every day, and other half was viagra cheap price kept on placebo, both together for 6 months. The chief ingredients of ReloraMax include Magnolia bark extracts, Phellodendron Amurense, rice powder, and cialis no prescription mastercard gelatin capsules. What Are buy cialis Brain Supplements or Nootropics? Nootropics are frequently referred to as wise pills or brain boosters. An effective addiction treatment should bring back healthy behaviors in the individual and provide coping strategies at times of risk situations. unica-web.com generic viagra online Volien saber per a què era “això”? (que quadre amb l´índex de xafarders), volien saber si era anònim…Això sí, una rialla a l´hora de dir els aspectes negatius (si sentirien identificats?). En quan a la resta de gent externa, han tingut més agilitat a l´hora de contestar, tal vegada no se sentiren en cap tipus de compromís».

Pont, Guillem: «En una primera instància em va sorprendre la facilitat en que apareixien aspectes negatius, no havien de pensar gens ni mica!. En canvi per trobar aspectes positius costava, costava molt; en alguns casos, al forçar una mica la situació, venien com a regalats -bé, posa….-»

Puigròs, Isabel: «Em va sorprendre que la gent major estas interessada en saber si els demés sabrien el que ells havien dit i que en faria jo amb la informació. Es a dir, volien conservar l’anonimat. El més joves mostraren més bona predisposició. Una vegada romput el gel tenien xerrera, parlaven dels convencionalismes i de les altres opcions. Amb tot i amb això mostraven més facilitat en assenyalar aspectes negatius»

Salas, Maria dels Àngels: «He trobat que les persones joves tenen sensació de família, de que totes les persones llorencines s’ajuden i estimen. A més, en primer terme assenyalaven aspectes positius.
A les persones més grans els costava assenyalar aspectes positius, els resultava més fàcil destacar aspectes negatius. Les persones externes, en general, ens veuen estirats.»

Servera, Bàrbara: «En general es quedaven una mica descol·locats quan els demanava que em diguessin un aspecte positiu i un negatiu de la gent llorencina. Els costava reaccionar, i deien frases com: “ai, és que ara no me’n surt cap”, “no ho sé, és que no se que t’he de dir”, “Ho hauré de pensar”…El que vaig fer per mantenir-los desperts i connectats va ser no donar-los massa temps per respondre, altrament s’escaquejaven una mica.
Els facilitava bastant les coses, quan no els sortia cap aspecte positiu, començar pel negatiu. Curiosament algunes vegades el mateix argument servia tant en positiu com en negatiu o bé l’aspecte que per alguns era positiu, per altres era negatiu, essent exactament el mateix.
Demanaven sovint perquè era aquesta enquesta, entre la curiositat i la desconfiança. Potser valoren millor als llorencins els de fora que no els llorencins mateixos. Així com altres companys varen comentar que els més joves ho veien tot en positiu, en el meu cas, no varen tenir cap problema per trobar un aspecte negatiu. Des de el meu parer, trobo que els aspectes negatius eren com a més contundents que no els positius. Si be és cert que a vegades els costava trobar algun aspecte positiu, quan encetaven en sortien un caramull. A la que es trobaven en confiança la seva fe en la gent llorencina anava en augment