La imatge no potser més clarificadora: en un coconet d’una roca, dos petits esclata-sangs gairebé superposats.
Es una de les condicions màgiques dels esclata-sangs. En ésser el seu temps, els pots trobar a qualsevol indret de l’agre.
He afinat amb això del “qualsevol indret de l’agre” perquè si no hi ha agre (Tros de terra molt apropiat per criar-s’hi una planta determinada, que s’hi fa més fàcilment i vigorosament que en altres llocs) no hi ha esclata-sangs.
En un mateix pinar hi pot haver indrets de “producció” i altres que, per pluges i humitat que hi hagi, no hi ha manera que hi sorgeixi ni un bolet. Sembla que perquè sorgeixen sota unes determinades condicions d’humitat, tipus de terra i capa de matèria orgànica (fullaca de mata, de pi…).

La meva cunyada Bàrbara, que és especialista en bolets i que troba esclata-sangs a senallades a diverses zones de vora mar assenyala que els esclata-sangs creixen aviat, cada varis dies es pot passar per un mateix agre i trobar-ne. Això també facilita que diversos cercadors puguin compartir, sense saber-ho, un mateix agre.
Una altra curiositat que assenyala es que els esclata-sangs, una vegada vists, no creixen. Es una opinió difícil de comprovar. Si no es veu, com es pot saber si creix?. En tot cas tampoc es pot descartar que l’evolució dels esclata-sangs es comportin com els bosons o aquelles nanopartícules que de banda passar per dos indrets alhora canvien en funció de ser, o no, observats. Un enigma que haurà de quedar obert.
El que si ha comprovat, diu, es que si en trobes un de petit i el deixes, podem passar dues coses. Que passi un altre cercador i el se’n dugui, o que no passi ningú. En en aquest últim cas es pot comprovar que no ha crescut. (El que no sabem es com seria si no l’haguessin vist).
They say a man is what he eats; and though some men might wish their diets could consist of nothing more than pizza, hot wings, beer and chocolate chip cookie dough, it certainly wouldn’t take long before the midsection to become a little doughy as a result. cialis prices http://valsonindia.com/wp-content/uploads/2017/08/2016-2017-notice.pdf Severe cheap tadalafil online pain, sometimes unexplained pain in the joint and surrounding tissue. click these guys viagra buy online Pradeep has been with his wife Ekta for 15 years. Painful ejaculation may be inflammation prostatitis, urethritis, side effects for cialis check it out urinary system at work.
Anècdotes a banda sembla que, enguany, després d’aquestes pluges tardanes, encara han rebentat. Els bon cercadors sempre en troben. Però també hi ha cercadors que sols en troben quan n’hi ha molts.
Altre tema és la legalitat, o no, de la cerca d’esclata-sangs en finques privades. Si no vaig errat un indicador qualsevol de propietat, paret, reixa, fil… hauria d’impedir-hi l’entrada legal de persones, si no disposen de permís. Aquesta situació vigent contrasta amb aquella tradició, creença arrelada, que tot el que neix totsol, caragols, espàrecs, esclata-sangs…és de tothom.

Informacions:
Viquipèdia
Bolets de Menorca

Es costum ben arrelat. La llenya sobrera de la poda o la llenya prima dels ametlers morts es crema a fora vila. Sempre s’ha fet així!.

El “sempre s’ha fet així” és, potser, una de les traves més usuals del canvi, de qualsevol canvi.

Des d’una perspectiva ambiental, però, cremar llenya a fora vila és còmode, i també un mal negoci: no sols no aporta matèria orgànica a la terra sinó que contamina l’atmosfera.

Des d’una perspectiva ambiental, i malgrat el cost ambiental de la trituració, resultaria molt millor triturar la llenya a incorporar-la directament a la terra.

Triturar la llenya té un cost directe per a la butxaca del propietari. Cremar-la té un cost molt més elevat però, com el fum, es dissol dins la immensitat. Afecta una miqueta, poca cosa, però a tothom.

Un dia o altre haurem de canviar els nostres costums. La Terra no es pot permetre la càrrega que entre uns i altres, sobre tot la part del món més ric i més industrialitzat, li volem fer suportar.

The number of levitra cost white blood cells in the blood and urine to ascertain whether you have any disorders or diseases. Due to modern lifestyle, CFS has become quite lowest viagra price common these days. And subsequently you’ll be able to jubilantly drive your automobile and if needed or asked to point orden 50mg viagra out your license you’ll be able to invariably show the one you received. However, excessive tadalafil levitra pdxcommercial.com intake may bring adverse side effects.

El creixement continu no és possible.

Qualsevol Govern, qualsevol regidoria de medi ambient de qualsevol poble de Mallorca, si vol, i de banda les fotografies del Dia Mundial del Medi Ambient, i les accions de prevenció dels incendis, te oportunitats locals per lluitar a favor del medi.

Informacions:

http://burnright.org/es/

plataformaurbana.cl

Enguany la Fira pre nadalenca, orientada al producte i comerç local ens ha aportat varies novetats ja comentades a card.cat: borses amb el nou anagrama “Estima producte local”, la bella iniciativa solidària de Felip Blau amb el seus “Papers per a La Palma” i la celebrada recuperació dels “rollets”.

Segons informació de l’Ajuntament un dolç de producció llorencina, creat a 1936 per Miquel Pont Vives del forn del carrer Major. “En feia a centenars, omplia uns covos molt grans que tenia al seu forn en aquell temps. Els enfilava a un fil i els venia a dotzenes. El seu preu era de 0,80 cèntims de pesseta. La gent venia d’arreu de Mallorca, amb carros i el tren, a comprar-ne”.

Després de varis intents i proves s’ha aconseguit treure’n els ingredients i la recepta.

Ingredients:
100 g de sucre moreno
100 g de sucre blanc
300 g de farina
100 ml d’aigua
Practice “safe sex” such as using latex condoms. viagra free sample Hypertension (high blood pressure) is a chronic ailment in which the blood cialis online consultation pressure (BP) reading is constantly 140/90 and above. This problem is common in men, who take viagra online sales raindogscine.com. You have the freedom to choose, so order levitra without prescription take advantage of it. La ratlladura d’una o dues llimones
Una mica de carbonat

Recepta:
Es mesclen tots els ingredients. La pasta es passsa per una màquina de moldre amb una llosa en forma d’estrella. Es tallen els bocins i s’ajunten formant el rollets. Finalment s’enfornen fins que són cuits

A manera d’afegit val a dir que els rollets originals tenien una textura més rissada i que el DCVB, tasca iniciada el 1900 i publicada en toms entre 1930 i 1962, mostra l’entrada:

ROLLET m. dim.
de rollo. Especialment: a) Peça de pasta de farina, cuita, amb sucre i de forma rodona (val., mall.). Vaig haver de menjar un rollet y beure un glop de palo, Roq. 35

El meu primer contacte amb les milanes (Milvus milvus) respòn a una imatge infantil sense cap milana a la vista. Aquella llarga canya que portava punxada en el cap prim una botella obscura a l’inrevés. Molts corrals de gallines disposaven d’aquesta mena d’espanta milanes (-“per que no se mengin es pollets!”).

De tant en tant, al llarg de molts d’anys, se’n veia alguna que planejava a la llunyania. Es suposava que era milana sense saber ben bé si era milana, arpella o aligot.

Fa uns anys vam poder contemplar i descriure un singular espectacle, la lluita territorial entre una milana i un xoriguer (Destapa’t. Pàg. 116). I posteriorment es va recrear la contarella al contemplar una lluita semblant, en aquest cas entre una milana i dues gavines.

Enguany, des de finals d’estiu i en aquesta tardor que passam no hi ha hagut lluita. Cada dia, si fa no fa a la mateixa hora, entre deu i onze del matí es poden sentir els xiscles de dues milanes -vegeu el so a sioc.cat-, una més llunyana i l’altra més propera, que es van apropant i allunyant. Si fos a finals d’hivern o principis de primavera, des del desconeixement, semblaria una mena de ball de festeig. Estan alerta però no mostren temor si en el seu planeig han de passar no gaire lluny.

Joan Mayol en “Els aucells de les Balears” assenyala: “…sol planar a 15 o 20 m. d’altària, a vegades per parelles, fins i tot en grups prop dels femers. La seva coa, forcada, i dues taques blanques baix de les ales fan casi impossible qualsevol confusió…/…es capaç de capturar conills petits, perdius joves o polls (per això els pagesos i caçadors l’odien a mort) no menysprea carnatges, animals malalts, rèptils i insectes…/… A l’hivern el nombre augmenta amb l’arribada de migrants nòrdics.”

If you are also victim of erectile viagra online samples dysfunction and waiting for a treatment with sure positive result must not ignore Kamagra pills. Athletes in sport rehabilitation also are carefully monitored to avoid tadalafil canada mastercard the risks of over-hydration. Its simple and easy, just take one pill in a day cheap viagra tablet Learn More Here 40 minutes prior getting into sexual intercourse; since, it takes 25 to 30 minutes to get into response. It has been clinically proven and reported to be as a safe cure for treating diabetes, fever and https://pdxcommercial.com/order-3043 cheapest tadalafil india microbial activities.

Altre temps, de forma totalment aleatòria i errada, segurament pel tema “pollets”, foren considerades animals enemics. Ara que sabem que nosaltres -malgrat ho puguem sentir així- no som el centre del cosmos, entendrem que les milanes, com nosaltres, fa part d’un tot que cal respectar i estimar.

Informacions:
gobmallorca.com
sioc.cat
Viquipèdia

L’altre dia (de pagès) en vaig veure un petit esbart que s’assolava a terra, alhora que sentia l’habitual xivarri que vaig situar en els vells ullastres del marge que hi ha a la partió de migjorn; senyal inequívoca de que l’olivó ja comença a ser madur. Els primers d’enguany.

Al sentir els estornells (Sturnus vulgaris) em va venir a la memòria la referència que va fer en Joan Tomàs en el pregó de les festes d’enguany. L’espectacular vol dels esbarts d’estornells -podeu veure un deliciós vídeo a ngenespanil.com- és avui exemple de com amb normes relativament simples i concretes es poden resoldre situacions complexes.

Sembla ser que amb un compartit instint de supervivència i amb les eines del so i de l’absència de claror que que proporcionen els punts obscurs dels set veinats més propers, anant a una mateixa velocitat els permet dibuixar espectaculars figures per atemorir als possibles depredadors o burlar, generalment amb encert, els atacs dels del temuts falcons.

Val a dir que estornells, que segons Joan Mayol ens arriben del centre i orient d’Europa arriben a fer-se antipàtics tant per la destrossa que poden fer als olivars d’Andalusia i Nord d’Àfrica, com la brutor que deixen a les ciutats, on cercant la calentor van a pernoctar-hi en els arbres de places i carrers.

En èpoques de fam, en el nostre entorn, sense ser gaire valorats s’utilitzaven per al consum humà, Avui, a diferència del tords, no són preses apreciades pels caçadors.

Informacions:
Online pharmacies operate at a low cost. generic viagra discount Antioxidants support the treatment of several degenerated diseases such as cancer, cheap levitra http://seanamic.com/work-with-us/ cataracts, immune dysfunction, cognitive impairment, muscular degeneration, etc. ED is also prevalent among men shop at store levitra without prescription with ED. To buy Kamagra online makes better cheap cialis pills http://seanamic.com/abz-iah-garry-millard/ choice for those who always plan the weekend nights for sizzling and rocking sex.
ABC Ciéncia

ideal.es

ngenespanol.com

Viquipèdia

(Imatge de Google)

Realment havia tancat aquest llarg tema de fruites singulars, tal vegada hauríem de dir d’encant infantil, que es van perdent o que han perdut presència des de l’arribada del turisme ençà.

Però en Pau Quina, un dels pocs lectors, o si més no guaitador d’Entorn va fer el suggeriment i no en puc defugir.

Val a dir, però, que l’única experiència que tenc en relació a la servera (Sorbus domestica) en va ser una que vam sembrar, de forma anecdòtica, a ses Sitges quan teníem visites d’infants. Va viure dos anys i es va morir sense arribar a fruitar mai. No totes les terres son idònies per a totes les plantes. La terra argilosa i compacte que tenim no li va acabar d’agradar ja que, la servera, precisa sols calcaris amb bon drenatge.

En tot cas i a diferència de les altres fruites assenyalades, d’infant no en vaig conèixer ni l’arbre ni el fruit. Si no fos per la necessitat de conèixer i recuperar les velles fruites, per la singularitat del nom, el mateix que el poble veïnat, i per alguns esporàdics exemplars, no gaire vells, que hi pugui haver en jardins no sabria dir, idò, si la referència es gaire adient.

A “informacions” es poden ampliar descripcions i curiositats relatives a l’arbre i als seus fruits.

Encara que sigui de passada, i vists els fruits que mostra el garballó del corral voldria fer menció específica als que nosaltres anomenam plomissons, les fruites comestibles del garballó (núm. 19 de Entorn). També una fruita de tast infantil.

Blood in the urine Leaking of urine when laughing or coughing Erectile Dysfunction vardenafil cost Pain in the hips, legs, bladder, bowel and sexual function. Since Pfizer has got highest return on investment, the government has allowed generic drug manufacturers to use the formula discovered by Pfizer and produce tadalafil best prices for common people. If it exceeds ten, the chances of ED affecting men viagra cialis increase with age. Not only this, you can easily purchase sildenafil super active it from any legitimate and reliable distributor. Informacions:

Herbari virtual

Viquipèdia

Jardineriaon.com

(Imatge de Viquipèdia)

“Per sant Lluc, nesples pelluc” (18 d’octubre)
“Amb temps i palla d’ordi maduren les nesples”

Fruita de l’arbre anomenat nespler o nesprer (Mespilus germanica) que en el nostre entorn es feminitza i es conegut com a nesplera.
No es podia tancar aquesta tanda de fruites singulars sense fer referència a les nesples. Antany fruita ben habitual.
evers Tots Sants, en aquesta època es collien verdosetes, s’estenien sobre un canyís de caramuixa, a vegades cobert de palla d’ordi, generalment en el sòtil, i després de mica en mica, a mesura que anaven madurant es consumien. (més…)

Madona de Sa Cabana,
aixecau-vos dematí
i veureu es sol sortir
vermei com una magrana.

No es fruita estranya, es comercialitza a les grans superfícies. A més, segons sembla, el seu consum és recomanable, entre altres coses, per elements antioxidants que aporta.
El magraner (Punica granatum) és arbre que si sovint no es tallen els bordalls, agafa forma arbustiva. De fulles de verd suau, en aquesta època mostra les magranes madures. Tradicionalment hi solia haver alguns magraners vora la majoria de cases de fora vila. (més…)

L’arbocera (Arbutus unedo) és arbre mitològic que, normalment i en el nostre entorn agafa forma arbustiva. En aquesta època, a la tardor, comença a mostrar tant els seus vistosos fruits vermells, com les flors dels fruits de l’any vinent. Es a dir, tot un any per passar de flor a fruita.

Fruits comestibles de singular gust que, d’altra banda, ens es ben familiar; no solament per disposar d’una finca que porta el nom (s’Arboçar) indicador que era o és lloc d’arboces sinó perquè abunda per devers Son Dragó i altres indret d’aquella terra que els pagesos anomenen grava. (més…)

El nostre procedir, sempre esbiaixat i tendenciós agafa volada d’inusitada crueltat quan es fonamenta en creences supersticioses i falses, ben allunyades del coneixement i de la ciència. Entre els animalons que han sofert persecució i rebuig totalment infundats hi podríem destacar els dragons, que encara fan por a molta gent, les serps i els calàpets (per a nosaltres “calàpots”).

Dels calàpets, en el nostre entorn, contades amb convenciment i vehemència n’he sentit contar un enfilall d’anècdotes llegendàries, totes falses, que mostren por i desconeixements. (més…)