La finca, actualment és composa d’unes 10 quarterades (72.000 m.)
Motivat per la inclusió en el projecte Pasture+ de regeneració de la terra mitjançant maneig holístic dels animals, i de bandaels espais d’hort i construccions, es dividida en 25 petits tancats on hi van rodant una vintena d’ovelles en periodes curts de temps per facilitar el creixement de l’herbes en els altres tancats
Les pastures comparteixen la terra amb els garrovers (dissortadament la majoria d’ametlets i figueres, afectades per la xilella han desaparegut)
La textura del terreny és l’anomenada “franco arenosa” on hi ha un 59% d’arenes, 38% de llims i 3% d’argiles.
L’índex de fertilitat (pH sobre pasta saturada) és d’un 7.90.
Amb un 16,30% de calissa activa i alt contingut de fòsfor i potassi.
La finca és inscrita en el Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica (CBPAE) i som socis d’APAEMA i de la cooperativa PEM.
Ses cases
Tradicionalment, amb el nom genèric de “ses cases” es determina el conjunt de construccions agrupades de les posessions. (Vegeu la fitxa “Ses Cases” de la col·lecció “Informacions)
A ses Sitges, al llarg de segles, hi havia la casa dels pagesos o amitgers que disposava de:
Entrada (habitualment gran, amb cadires i un bufet, i al jaç de l’escala l’ensofrador per a les palmes de garballó i un ganxo per pesar les peces de la barata
Cuina (amb escalfa panxes, cossi, escudeller i gerrer)
Dues cambres o “quartos” (Una destinada al matrimoni –abaix- i l’altra a les filles -a dalt-)
Tres rebosts, l’habitual o magatzem dels queviures; el formatger, destinat a la cura de o peces de formatge; i el traster on s’hi solien dipositar petites eines, guarniments especials…
El sòtil, amb graners per a dipositar-hi el gra, possibles cambres addicionals i el colomer.
Una vaquera, dues boals i un sestador amb sostre per dipositar-hi la palla i el ventim.
I cotxeries per als carros, ormejos i eines.
Val a dir que l’ús i utilització de les dependències variava en funció dels interessos dels senyor i de les necessitats dels estadans.
Una mica separat hi havia i encara hi ha les solls (una amb el sequer de figues a sobre), el sestador de les ovelles i els galliners.
També el corral de figueres de moro (que a vegades també feia les funcions de galliner i lloc comú) –ara ja sols en resten dues de mostra-. El forn (que podia estar aïllat com el de ses Sitges però que en moltes cases era part de la cotxeria).
I els diposits d’aigua: la cisterna amb aigua provinent de les teulades i destinada al consum humà, i l’aljub -amb abeurador- que arreplegava l’aigua de la carrera.
I a la part més ventosa, l’era, on es batien els cereals.